Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

mutuam mail mutuam telefono93 380 09 70

Icon instagram
mutuam linkedin
Youtube
mutuam facebook

Servei d’Orientació Social

“Quan la interna va agafar vacances, Mutuam a Casa em va facilitar ràpidament una treballadora per fer la suplència”

maig 22, 2018
Servei d'atenció a domicili de Mutuam

Victoria Linares (82 anys)

La Victoria i el seu marit Félix, farmacèutics jubilats, mantenen des de fa molts anys un vincle amb Mutuam a casa que ha anat evolucionant amb els canvis que s’han produït a les seves vides.

Després que la treballadora que havien tingut durant molt de temps com a interna marxés, van contractar un servei de neteja de la llar. La Victoria assegura que sempre en van estar satisfets: ‘si hem canviat, ha estat per circumstàncies nostres, com que hem marxat temporades al poble del meu marit’. Explica que abans de tornar a Barcelona trucava a Mutuam perquè enviessin el servei de neteja a casa per trobar-la llesta. ‘Una vegada vaig tenir una necessitat urgent i em vaig sorprendre de la rapidesa amb què van respondre. Semblava que tinguessin la treballadora esperant darrera de la porta’, recorda rient.

La situació es va complicar amb l’Alzheimer del Félix. ‘Fa prop de dos anys que va començar a necessitar un suport amb més continuïtat’, explica la Victoria. Llavors va demanar a Mutuam a Casa que l’ajudessin a trobar algú que s’ocupés de les tasques de la llar i li donés suport per atendre’l. Els va explicar quines eren les circumstàncies i quin tipus de persona necessitava, ‘Em van presentar dues candidates, que ja venien molt ben seleccionades, i vaig escollir qui creia que podia encaixar millor a casa’, relata. Així, ara tenen una treballadora que viu amb ells i assegura que s’hi han avingut molt.

‘M’ajuda molt en les tasques de la llar, sobretot en les de més esforç físic, però també a donar-li conversa a ell’, explica. Reconeix que l’avantatge principal que li ha ofert el servei d’ajuda domiciliària de Mutuam és la tranquil·litat. ‘Perquè, de qui et pots fiar per obrir-li les portes de casa teva? Amb Mutuam a casa, saps que hi ha una organització al darrera que respon’. Un altre aspecte que també valora molt és la continuïtat del servei: ‘quan la persona interina va agafar el seu mes de vacances, em van facilitar ràpidament una treballadora coneguda per fer la suplència. A més, es van ocupar de la paperassa i jo em vaig desentendre de tot’. Per això, la Victoria conclou la conversa amb un ‘tant de bo els hagués descobert abans!’

 

“Quan vaig arribar als Apartaments Collserola, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”

octubre 4, 2017
Testimonial SOS Criossier

Testimoni: Manuel Croissier, 77 anys

Als 74 anys es resistia, enamorat de la seva feina com a arquitecte, a jubilar-se. Era una persona activa i totalment autònoma que poc podia imaginar que un ictus li canviaria la vida de forma sobtada. Tres anys després, en Manuel ha recuperat gran part de la mobilitat que va perdre, però en aquest temps ha hagut de transitar per un bon nombre de centres fins trobar la llar que necessitava d’acord amb unes noves necessitats. Fa més d’un any que viu, junt amb la seva dona, als Apartaments Agustí Montal Mutuam Collserola. “Quan vaig arribar aquí, vaig trobar-me de nou amb la vida que volia”, recorda.

Quan va patir l’ictus, en Manuel va estar ingressat durant un mes i mig a l’Hospital de Sant Pau. D’allà el van derivar cap a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell perquè fes la convalescència, ja que, tal i com recorda, no se sostenia dret. Així va començar un periple amb parades a l’Institut Guttman, a l’Hospital de l’Esperança i al Centre Mutuam Collserola, on va restar uns quatre mesos. Poc a poc, i després d’una gran tasca de rehabilitació en tots ells, es va anar recuperant i va veure clar que necessitava un lloc on viure en què pogués combinar l’atenció que requeria amb l’autonomia i la intimitat que desitjava. “Tan aviat vaig saber que quedava lliure un apartament, vaig venir cap aquí”, explica, i afegeix que “el canvi va ser meravellós”.

De la vida als Apartaments Agustí Montal, en valora “la llibertat, la individualitat i la tranquil·litat”, així com el fet de poder estar sempre en companyia de la seva dona o el de poder sortir i entrar cada cop que ho vol. També destaca la importància de poder disposar d’un professional dedicat només a ell quan fa les sessions de rehabilitació a la Unitat d’Estimulació Neurològica del propi centre. La rutina quotidiana del Manuel, a més de tot allò que comporta el procés de recuperació, inclou moltes de les activitats que portava a terme quan vivia a casa seva: treballar una mica, assistir a conferències, llegir, viatjar i passejar per Gràcia, el seu barri. Així doncs, reconeix que l’adaptació a la nova llar, tant d’ell com de la seva dona, ha estat total.

  • Si vols conèixer amb més detall els Apartaments Mutuam Collserola, truca al 93 380 09 70 i t’informarem.
  • Ampliar informació

“Ningú em va orientar sobre residències que s’adaptessin al problema del meu pare fins que vaig parlar amb Mutuam”

setembre 6, 2017
Núria Cànevas explicant el seu cas com a usuària del Servei d'Orientació Social

Núria Cànevas, 52 anys

En Francesc, amb 82 anys, vivia sol i era una persona molt autònoma. Tot va canviar sobtadament quan va patir una crisi de la malaltia mental que arrossegava des de feia anys que faria que necessités ajut les 24 hores del dia. La Núria, la seva única filla, treballava i no podia oferir-li aquesta atenció.

Una tieta li va recomanar que es posés en contacte amb el Servei d’Orientació Social (SOS) de Mutuam. Des d’aquest servei, i d’acord amb les necessitats del seu pare, li van recomanar que contractés “Mutuam a casa”, un servei d’atenció a domicili. “Vam provar amb diverses persones i ens van proporcionar una auxiliar amb qui vam estar molt contents”, recorda la Núria. Tot i que ella era conscient que a la llarga aquest suport no seria suficient, va ser un xoc de la medicació que provocaria la paràlisi del seu pare el que va precipitar que optés per un ingrés residencial. “Em vaig sentir alleujada quan va ser ell mateix qui va reconèixer que ja no podia estar sol”, admet.

Explica com va buscar orientació en altres recursos i es lamenta del poc èxit que va tenir: “Ningú no em va saber recomanar un centre que fos adequat per al problema específic del meu pare fins que vaig parlar de nou amb el SOS de Mutuam”. Després de visitar diverses residències, el Francesc va ingressar a una de les que els havien recomanat. “Estàvem contents amb el centre, però estava massa lluny i necessitava molt temps per visitar-lo”, explica. Llavors, li van recomanar una altra residència més cèntrica on ingressar al seu pare, que els permet sortir a passejar per la ciutat. La Núria no pot amagar la satisfacció: “Hem guanyat molt en qualitat de vida. Ell està controlat i més tranquil, i li han pogut retirar bona part de la medicació”. Agraeix a les professionals de Mutuam que l’ajudessin a discernir allò en què s’havia de fixar d’acord amb les característiques del seu pare: necessitava un centre amb servei psiquiàtric, còmode, alegre, relativament ampli i on hi hagués gent amb qui es pugés relacionar, ja que cognitivament està perfecte. “Hi ha molt per fer en l’atenció a la gent gran i, encara més, en la del malalt mental”, reclama la Núria.

“Per a mi el Servei d’Orientació Social és el telèfon de l’esperança”

juliol 19, 2017
Eva Palazón, coordinadora del Servei d’Orientació Social, i Míriam Pérez, usuària.

Míriam Pérez, 34 anys

L’octubre de 2015 la vida de la Míriam va canviar d’una forma que poques persones de la seva edat poden imaginar. El seu pare, l’Eladi, va tenir un accident de moto que li va provocar greus danys cerebrals. A partir de llavors, amb només 60 anys, ja no podria tornar a valdre’s per ell mateix. “Va estar un mes en coma –recorda– però no ha deixat d’evolucionar des que es va despertar”.

El van atendre a l’Institut Guttman, on encara fa rehabilitació. “Allà estava bé, però hi havia algunes hores, al matí i a la tarda, en què estava sol”, explica. La Miriam i la parella de l’Eladi tenien obligacions familiars i laborals i necessitaven algú que li fes companyia fins que la família pogués visitar-lo. “No sabia què fer i vaig demanar ajuda a l’assistenta social, que em va parlar d’empreses que oferien serveis com el que necessitàvem”, relata. “Agafar una persona mitjançant un empresa m’oferia més confiança que buscar-la pel meu compte”, assegura, i va ser a Internet on va descobrir Mutuam.

Al Servei d’Orientació Social la van escoltar i li van proporcionar una persona per als matins i una altra per a les tardes. Reconeix que, al principi, tenia por que no connectessin amb el seu pare, però no va ser així i va poder estar tranquil·la durant uns mesos. “El caos va arribar amb la sortida del centre, perquè deixava d’estar controlat”. D’una banda, li preocupava que el pis de l’Eladi no estigués adaptat per a la seva no situació, però els professionals de Mutuam la van assessorar en aquest sentit. De l’altra, va ser conscient que necessitava una persona interna per cuidar-lo i no només algú que vingués unes hores: “Són moltes coses a fer, algunes no saps com i et cremes. Contractar algú et permet disposar de temps per a tu mateix i poder compartir un temps de qualitat amb el teu familiar”.

Va explicar el perfil que volia a l’equip del Servei d’Orientació Social i li van preseleccionar quatre candidates, a més d’ajudar-la a fer les entrevistes perquè ella n’escollís una. “Fa més d’un any d’això i seguim amb la mateixa”, afirma satisfeta. La Miriam té clars tots els avantatges de comptar amb el suport de Mutuam: si necessita una suplència o té qualsevol problema, sap que pot trucar i li ofereixen una solució de seguida. “Per a mi el Servei d’Orientació Social és el telèfon de l’esperança”, comenta rient.