Arxius d'Alzheimer

Actualització terapèutica de la malaltia d’Alzheimer

maig 16, 2023

Alberto Lleó, neuròleg i director del servei de Neurologia en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau exposa les novetats en el tractament de la malaltia d’Alzheimer durant la 3a sessió del Curs de Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives 2023 que organitza la Fundació Mutuam Conviure.

Actualment ens trobem en un punt d’inflexió en la malaltia de l’Alzheimer gràcies a l’aparició de nous tractaments biològics. Per una banda, aquestes notícies han generat un gran interès en el pacients i les famílies, que pregunten sovint quan hi podran accedir. De l’altra, també han generat certa controvèrsia, quelcom habitual quan hi ha un canvi important en el tractament d’una malaltia. Això és degut a que comportaran un canvi de paradigma en el tractament de la malaltia amb uns protocols radicalment diferents dels que fem actualment. Així, em centraré sobretot en aquestes noves notícies i en els tractaments que vindran i no tant en repassar el tractament farmacològic actualment aprovat, que pràcticament no ha canviat en els últims 20 anys.

Abans de començar vull també deixar palesos els meus conflictes d’interessos. He estat consultor de moltes de les companyies que estan desenvolupant aquests fàrmacs biològics per la malaltia de l’Alzheimer. També he sigut investigador principal de l’estudi “Clarity”, amb el qual la companyia Eisai vol demanar l’aprovació a Europa del fàrmac biològic Lecanemab. Lecanemab ja està aprovat als Estats Units i a Europa començarem a veure les respostes de les agencies reguladores en els propers mesos o anys.

La biologia de la malaltia d’Alzheimer

Sobre la biologia de la malaltia d’Alzheimer, no m’estendré gaire, però cada vegada se sap més quins són els canvis que provoca en el cervell. És una malaltia molt llarga, del voltant de tres dècades, i té un període d’incubació també molt extens. Durant aquest període d’incubació, la persona no nota res, però a nivell cerebral ocorren una sèrie de canvis i de lesions que finalment es manifesten. El fet que tingui un període d’incubació tan llarg, fruit de l’habilitat del cervell per compensar, és una limitació important per al desenvolupament de tractaments.

Les plaques amiloides i els cabdells neurofibril·lars són les dues lesions neuropatològiques que hi ha al cervell en la malaltia d’Alzheimer. Les plaques amiloides estan formades pel dipòsit de la proteïna beta-amiloide, que és la que ha centrat els esforços terapèutics en els últims anys. Al seu torn, els cabdells neurofibril·lars estan formats per l’acumulació al cervell de la proteïna tau. També hi ha diverses teràpies que estan dedicades a eliminar o a atacar aquesta proteïna. A part, hi ha altres canvis, bàsicament inflamatoris, en la resta de les cèl·lules cerebrals com la micròglia i l’astroglia i també, cada vegada, hi ha més interès en desenvolupar eines terapèutiques per a aquestes altres respostes.

Actualització terapèutica de la malaltia d'Alzheimer - Biologia de l'Alzheimer

L’anàlisi dels biomarcadors en la malaltia d’Alzheimer

En les últimes dues dècades, el coneixement de què passa a nivell biològic en la malaltia d’Alzheimer no ha canviat de manera gaire substancial. Però sí que ho ha fet la nostra capacitat de mesurar els seus processos in vivo, en els pacients i en les persones voluntàries que s’ofereixen a la investigació, mitjançant diversos biomarcadors. Aquests marcadors són, fonamentalment, proteïnes que podem mesurar en líquid, en sang, o a través de tècniques de PET. El seu anàlisi ens servirà per examinar què passa en els processos al llarg de la malaltia. En aquest sentit, actualment tenim bons marcadors de plaques amiloides i de cabdells neurofibril·lars. D’altra banda, estem treballant en els marcadors de sinapsis, dels quals tenim una línia de recerca bastant activa ara mateix. Finalment, també podem mesurar les cèl·lules inflamatòries com la micròglia o l’astroglia.

Els biomarcadors de LCR en la malaltia d’Alzheimer

Com sabeu, el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer avui dia és biològic, a partir de l’estudi del líquid cefaloraquidi, on s’hi pot observar un perfil de proteïnes característic de la malaltia.

Introduir aquesta prova no va ser fàcil. Al 2009, fa 15 anys, vam començar a fer les primeres puncions lumbars i en aquell moment va ser quelcom molt controvertit. Posteriorment, s’ha acceptat que tenen una gran utilitat clínica, ja que demostren, per exemple, que pacients a qui s’havia diagnosticat Alzheimer, no en tenen. Tot i així, a l’Hospital de Sant Pau vam necessitar 10 anys per aconseguir validar la tècnica i introduir-la al petitori com qualsevol altra prova. Avui en dia ja és una rutina clínica en molts centres del món.

Tanmateix, aquest estudi no es fa a tothom per varis motius. Primer, perquè a vegades hi ha pacients que ho tenen contraindicat. Segon, perquè hi ha proves que no són accessibles a tots els centres encara que la seva utilitat estigui demostrada des de fa anys. Amb tot, el seu el ús està creixent i nosaltres el fem a gairebé tots els pacients en fases inicials. En relació a això, cal dir que l’estudi perd utilitat a mesura que la malaltia avança o la persona envelleix. Per això, es reserva a persones que no siguin molt grans, que no tinguin gaires comorbiditats i que estiguin en les fases inicials de l’Alzheimer. Com dèiem, el seu ús va creixent any rere any i cada vegada ens recolzem més en aquest tipus de proves biològiques, que seran totalment essencials quan tinguem un tractament biològic per l’Alzheimer.

Els biomarcadors en sang en la malaltia d’Alzheimer

En aquests últims 5 anys s’ha produït un gran boom en la investigació a causa dels avenços en l’estudi dels marcadors en sang. Fruit també de la tecnologia, han sortit una sèrie de marcadors que permeten mesurar els canvis de la malaltia d’Alzheimer a nivell cerebral amb una mostra de sang. Això vol dir que podem mesurar, per exemple, els nivells de proteïna beta-amiloide en sang, que correlaciona amb les plaques amiloides, i de proteïna tau fosforilada, que correlaciona amb la càrrega de cabdells neurofibril·lars al cervell. També podem mesurar la neurodegeneració a través dels neurofilaments, un marcador que s’ha fet molt popular perquè també té molta utilitat en altres malalties, com l’esclerosi múltiple. Addicionalment, podem marcar l’activació inflamatòria com els astròcits a través de la proteïna àcida fibril·lar glial.

Cal dir que, a diferència dels del líquid cefalorraquidi, els marcadors en sang encara no estan aprovats per a l’ús clínic, només com a marcadors de recerca. Tot i això, a causa de la seva utilitat, sobretot la del marcador de la proteïna tau i dels neurofilaments, la seva aprovació és qüestió de temps.

En el cas de la proteïna tau, se sap que correlaciona molt bé amb el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer i que, per tant, pot ser una eina de cribratge molt útil i mot més accessible que l’estudi del líquid cefalorraquidi. Pel que fa als neurofilaments, cal dir que es tracta d’una proteïna inespecífica, és a dir que es troba alterada, bàsicament, en qualsevol malaltia que cursa amb dany neurològic. Així doncs, en les malalties degeneratives, com l’ELA, l’Alzheimer, la demència frontotemporal i altres demències, es troba molt elevada. També, en l’esclerosi múltiple. Així en l’Alzheimer, els neurofilaments són un marcador menys específic que d’altres.

La proteïna tau fosforilada en plasma

El que sí tindrà un impacte aviat en el diagnòstic és la mesura de proteïna tau fosforilada en sang. L’any 2020, diversos estudis van demostrar que els pacients amb Alzheimer tenien els marcadors de tau fosforilada en sang elevats. A més, van provar que es tractava de quelcom específic d’aquesta malaltia. Això significa que, si mirem altres malalties neurodegeneratives, els nivells seran normals. Així doncs, tenim un marcador específic d’Alzheimer que es pot detectar en sang sense la necessitat d’una punció lumbar i que ens pot servir com una primera evidència d’un procés de fisiopatologia d’Alzheimer a nivell cerebral.

Aquest marcador avui dia encara està en fase de recerca, però les companyies ja estem parlant de quan estarà disponible per a l’ús clínic. A Sant Pau fa anys que hi treballem i veiem que són útils igual que ho vam veure al principi amb el líquid cefalorraquidi. Ara ja estem treballant en trobar quins són els punts de tall per decidir si el pacient passa a fer-se una punció lumbar o no.

L’aproximació terapèutica

Amb tot, el més important és l’aproximació terapèutica i em vull centrar en això, ja que ens trobem en un punt d’inflexió. M’agrada comparar aquest moment amb un nou dia, perquè tenim resultats positius en assajos clínics per primera vegada després de 2 anys de resultats negatius. Així doncs, tenim en un horitzó molt proper els primers tractaments biològics que canviaran radicalment la manera de tractar les demències en general i la malaltia d’Alzheimer en particular.

Des del 2006 fins ara no ha canviat res en relació al tractament de l’Alzheimer. Seguim tenint el mateixos fàrmacs, els IACES i la memantina, tot i que amb formulacions noves. Per a explicar millor l’evolució del tractament i el moment actual, m’agrada recordar la història de la hipòtesi colinèrgica, sobre la qual es basen els IACES, els inhibidors de l’acetilcolinesterasa. Aquesta hipòtesi va ser postulada l’any 1976 en un article publicat a The Lancet que demostrava que hi havia un dèficit d’acetilcolina en la malaltia d’Alzheimer. La troballa va impulsar una onada de recerca de nous tractaments i no va ser fins l’any 1995, vint anys més tard, que es va aprovar el primer fàrmac colinèrgic per a l’Alzheimer: la Tacrina, el primer IACE.

Així doncs, aquesta hipòtesis va guiar el desenvolupament farmacològic fins que 20 anys després es va torbar el primer fàrmac. Ara ens trobem en una situació bastant similar amb la hipòtesis amiloide.

La hipòtesis amiloide en la malaltia d’Alzheimer

La hipòtesis amiloide postula que les plaques amiloides juguen un paper important com a desencadenant d’una cascada de fenòmens que acaben produint la pèrdua neuronal i la pèrdua sinàptica, que és el que ocasiona els símptomes de l’Alzheimer. Aquesta hipòtesi es va establir als anys 80, quan es va detectar el primer pèptid beta-amiloide, identificat el 1984. Als anys 90, es van veure les primeres alteracions genètiques en el gen que codificava la proteïna precursora amiloide en l’Alzheimer i això va generar, l’any 92, la hipòtesis de la cascada amiloide. L’any 2023, la FDA ha aprovat el primer tractament antiamiloide en Alzheimer. És a dir, que hem necessitat 30 o 40 anys per replicar el que va passar amb la hipòtesis colinèrgica.

La recerca d’un tractament per a la malaltia d’Alzheimer

Parlaré nomes dels tractaments antiamiloides i, concretament, em centraré en el Lecanemab perquè és el primer que tenim a l’horitzó. Amb tot, cal dir que hi ha hagut una explosió en la recerca de nous tractaments per a la malaltia d’Alzheimer. A dia d’avui hi ha 143 fàrmacs en 172 assajos, la majoria dels quals, el 83% són modificadors. És a dir, ja no busquem tractaments simptomàtics com els que tenim actualment aprovats, sinó que la recerca vol tractaments que modifiquin els processos biològics fonamentals de la malaltia. Una altra dada importat és que el 70% dels estudis no van dirigits a la proteïna amiloide ni a la tau, sinó que busquen altres dianes. La gran majoria de recerca es focalitza en les fases inicials de la malaltia i en poder fer diagnòstics més primerencs.

El Lecanemab, versió humanitzada de Mab158

La història del Lecanemab, que és el fàrmac que la FDA ha aprovat aquest any, per a mi és molt bonica i inspiradora. Tot comença quan el psiquiatra geriatra suec Lars Lannfelt observa que a Suècia hi ha famílies que presenten la malaltia d’Alzheimer a edats molt precoces. El doctor Lannfelt va descobrir, en el gen de la proteïna precursora de l’amiloide, la mutació que ho causava. A partir d’aquí, també estudià el cervell d’aquestes persones, que morien molt joves. En aquests estudis va veure que les plaques d’amiloide eren diferents a les que trobem en els pacients amb Alzheimer: tenien unes protofibrilles. Lannfelt va postular que aquestes protofibrilles eren més tòxiques i va decidir generar anticossos contra elles.

Així és com va néixer el fàrmac Lecanemab, la versió per a humans de l’anticòs que va crear Lannfelt en els seus estudis amb ratolins. Va ser ell qui publicar els primers estudis que demostraven que aquest anticòs era específic i que, com que era derivat contra una forma tòxica, podia tenir potencial terapèutic.

Aquest descobriment el va portar a crear una companyia, que més endavant va ser llicenciada a una de més gran i després a una altra. Això és quelcom que passa en la majoria d’assajos clínics, ja que sempre arriba un moment en què el finançament és impossible d’assumir. Primer es va llicenciar a Eisai i després a Biogen.

Els estudis amb Lecanemab en la malaltia d’Alzheimer

La fase 2 de l’estudi va mostrar dades molt esperançadores. En primer lloc, va evidenciar que la potencia antiamiloide d’aquest fàrmac era molt alta. Podia disminuir significativament la càrrega amiloide en un any si es donava cada dues setmanes i les persones acabaven pràcticament sense amiloide a nivell cerebral. Així, es va decidir que l’administració més òptima era cada dues setmanes, cosa que tindrà unes implicacions enormes en la pràctica clínica. A més, en aquesta fase van veure que els pacients que havien rebut la dosi cada dues setmanes tenien una milloria cognitiva i funcional respecte els que rebien placebo.

Aquestes troballes van motivar passar a la fase 3, és a dir, a l’estudi “Clarity”, que es va publicar al New England Journal of Medicine a finals de l’any passat coincidint amb la presentació a San Francisco dels resultats. La companyia es basa en aquet estudi per demanar l’aprovació a les agencies reguladores.

Actualització terapèutica de la malaltia d'Alzheimer - Estudi amb Lecanemab

Els estudis amb Lecanemab en la malaltia d’Alzheimer: l’estudi “Clarity”

“Clarity” és un estudi molt gran, amb gairebé 900 persones amb Alzheimer que van rebre el medicament i 900 més que van rebre placebo. El primer que va demostrar és que hi ha una potencia antiamiloide molt importat. Es pot veure una diferència molt clara entre el placebo i el fàrmac en la disminució de la càrrega amiloide, que va baixant progressivament. Així, al cap de tres mesos ja es comença a notar la diferència i, als 18, que és quan acaba l’estudi, aquesta és molt marcada.

La variable principal va ser el CDR Suma de Caixes (CDR-SB), molt utilitzada en assajos clínics. Es tracta d’una escala mixta, és a dir, cognitiva i funcional; així que tradueix els dos components que són importants per als assajos. Aquesta escala va mostrar una diferència de 0,45 punts, fet que va generar discussió sobre si aquesta xifra era clínicament rellevant o no. Amb tot, si fem els càlculs, veiem que representa un 27% de benefici en la variable principal. D’altra banda, si mirem les variables secundaries cognitives, com les escales funcionals i les de qualitat de vida, veiem que també hi ha resultats significatius.

Els resultats l’estudi “Clarity”

Per primera vegada, doncs, estem davant d’un estudi clarament positiu. Anteriorment un altre fàrmac, l’Aducanumab, havia mostrat resultats tant positius com negatius, per la qual cosa va ser bastant controvertit. Així doncs, hem pogut quantificar un 27% de benefici en 18 mesos, un període bastant curt de temps. Òbviament, cal esperar a veure què passa amb seguiments més llargs, però hi ha la conjectura que aquestes diferencies aniran augmentat a mesura que passi el temps.

Pel que fa al subanàlisi hi van haver algunes troballes interesants, com una petita diferència entre homes i dones que caldrà analitzar. També, un efecte contraintuïtiu en què els pacients més grans tenien més resposta. Això pot tenir relació amb la barrera hematoencefàlica, que es fa més permeable al fàrmac i, per tant, es rep una dosi més alta. Un altre element a destacar és que sembla efectiu en les fases de deteriorament cognitiu lleu i que hi ha una petita diferència en la resposta en funció de si el genotip és ApoE4 o no, però tots dos es beneficien d’aquest tractament.

Els estudis amb Lecanemab en la malaltia d’Alzheimer: marcadors

Els marcadors també recolzen que hi ha una modificació dels processos fonamentals de la malaltia d’Alzheimer. Quan es mira l’estudi de líquid cefalorraquidi, es veu clarament que el fàrmac altera en el sentit esperat els marcadors d’amiloide i de tau. També ho fa en altres marcadors de neurodegeneració, però no hi ha canvis en el marcador dels neurofilaments. Probablement, aquesta excepció es deu al fet que no és un marcador específic de la malaltia d’Alzheimer. D’altra banda, quan mirem els marcadors en sang també trobem els canvis esperats. Així, hi ha un canvi en els marcadors en plasma de beta-amiloide i de proteïna tau i també d’altres marcadors com inflamatoris, astrocitaris i GFAP. En canvi, de nou, no hi ha modificacions a nivell de neurofilaments en plasma

Els estudis amb Lecanemab en la malaltia d’Alzheimer: seguretat

El que més ha preocupat d’aquest estudi és la seguretat perquè sabem que els anticossos antiamiloides tenen com efectes adversos principals l’edema cerebral i les microhemorràgies. Aquests efectes es solen donar en les primeres administracions. En el cas del nostre estudi, l’edema es va donar en un 12% dels pacients i les microhemorràgies, en un 17%.

La majoria de vegades els efectes adversos són asimptomàtics, però hi ha un percentatge que sí que pot donar símptomes. Això no és res nou, sinó que es tracta d’un tipus de reacció inflamatòria a l’amiloide cerebral que s’ha donat també fora d’aquests assajos d’Alzheimer. Aquesta reacció consisteix en un quadre dins de la angiopatia amiloide inflamatòria i que es tracta amb corticoides de manera endovenosa. És a dir, els fàrmacs, d’alguna manera, provoquen una reacció molt similar a aquesta que ja coneixíem i que és extremadament rara.

Tanmateix, això ha estat subjecte a una controvèrsia important perquè hi ha hagut tres morts a nivell mundial atribuïbles al fàrmac. El que va tenir més ressò va ser un pacient que estava prenent el fàrmac i va tenir un ictus. Se’l va tractar amb trombòlisis, que és el procediment actual, i al cap d’uns minuts de prendre el tractament va tenir una hemorràgia múltiple a nivell cerebral i va morir. Això també posa de manifest tota la complexitat que haurem de tenir en compte i que caldrà veure els riscos que comporten aquest fàrmacs quan s’aprovin.

Un altre cas que va sortir a la premsa va ser el d’un pacient amb múltiples microhemorràgies també relacionades amb el tractament amb Lecanemab. Aquests casos es poden tractar amb corticoides i es resolen, pràcticament sempre, sense complicacions suspenent la dosi i reiniciant el tractament.

El tractament amb Lecanemab en la malaltia d’Alzheimer: últimes notícies

El 6 de gener de 2023 l’FDA va aprovar l’ús de Lecanemab, per la via accelerada, sota el nom comercial es LEQEMBI. S’està pendent de l’aprovació ordinària per la via tradicional, que es preveu que es produeixi en breu. També s’han iniciat els tràmits per sol·licitar l’aprovació a la Xina i s’ha enviat a l’Agència Europea del Medicament la documentació per a l’aprovació a Europa. La resolució de l’EMA s’espera a finals d’aquest any i, un cop rebuda, caldrà l’aprovació de les agències nacionals de cada estat. Així, és possible que algunes agències l’aprovin en dos mesos i d’altres, triguin més.

El tractament amb Lecanemab en la malaltia d’Alzheimer: indicacions

Les indicacions serien les mateixes que a l’estudi, és a dir, en fases lleus, amb deteriorament cognitiu o demència lleus. A més, cal fer al menys quatre ressonàncies per valorar el procés. El preu de sortida del tractament és de 26.500 dòlars l’any i només inclou fàrmac. A aquesta xifra caldrà sumar-hi les ressonàncies, el diagnòstic, l’hospital i altres costos.

Conclusions

Per acabar, voldria repassar els punts més importants que hem vist:

Estem davant del primer assaig clínic amb un agent biològic clarament positiu en la malaltia d’Alzheimer.
Els biomarcadors demostren una marcada reducció d’amiloide i d’altres marcadors de processos fisiopatològics que suggereixen que hi ha una modificació de la fisiopatologia.
És el segon anticòs amiloide aprovat per la FDA. El primer va ser l’Aducanumab, tot i que el seu ús està essent molt restringit per la controvèrsia de les dades.
A nivell de seguretat, si s’acaba aprovant, cal tenir en compte que provoca un efecte advers conegut que és l’edema i la microhemorràgia.
És importat determinar quin és el benefici a llarg termini, més enllà dels 18 mesos de l‘estudi.

Així doncs, en resum, estem davant d’una nova era que canviarà el paradigma complert de com tractem els pacient i com abordem aquesta malaltia. Aquest nou paradigma ens obligarà a fer un diagnòstic en un temps ràpid per assegurar que el pacient pot rebre el tractament . A més, serà necessari reformular totalment les infraestructures que actualment tenim dedicades al diagnòstic i al tractament d’aquests pacients.

Alberto Lleó

Director del servei de Neurologia

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Podeu veure la gravació de la ponència al nostre canal de Youtube.

Inscripcions obertes: ‘La salut mental i l’envelliment’ centren l’atenció de la 17a jornada sociosanitària

octubre 4, 2022

En format WEBINAR i sota el títol ” La salut mental i l’envelliment “, la Fundació Mutuam Conviure organitza el 22 de novembre, de 10 a 12.30h, aquesta jornada webinar, consolidada com un espai d’actualització de coneixements i formació continuada per als professionals del sector sociosanitari.

Aquesta edició posa la mirada en l’abordatge dels trastorns mentals lligats a l’envelliment, anomenats trastorns psicogeriàtrics, i els trastorns de conducta vinculats als processos de deteriorament cognitiu. Avui, la millora de les condicions i l’increment de l’esperança de vida provoquen l’augment de persones grans (diagnosticades o no amb trastorn mental), que arribaran a edats avançades amb la seva malaltia activa i que caldrà tractar amb estratègies assistencials diferents.

Grans professionals d’aquest àmbit com Víctor Pérez, metge psiquiatre i cap del Servei de Psiquiatria del Parc de Salut Mar i Joan Vegué, metge psiquiatre i director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions (PdSMiA) del Departament de Salut, amb les seves ponències, i ja en taula rodona, Anna Olivé, metgessa psicogeriatria de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè (Germanes Hospitalàries), Montse Perelló, metgessa internista, coordinadora mèdica i responsable de la Unitat de Trastorns de Conducta del Centre Assistencial Mutuam Collserola (Grup Mutuam) i Manuel Sánchez, metge psiquiatre, cap de servei de Psicogeriatria de l’ Hospital Sagrat Cor de Martorell, amb la seva experiència, contribuiran plegats a oferir una bona perspectiva i visió de futur, dels trastorns mentals en la nostra població envellida.

Podeu accedir al programa sencer i fer la inscripció gratuita al webinar aquí.

Les Residències de Grup Mutuam amb el Dia Mundial de l’Alzheimer

setembre 30, 2022

Dia Mundial Alzheimer residències Grup Mutuam

La gent gran de les residències de Grup Mutuam van commemorar el Dia Mundial de l’Alzheimer amb un seguit d’iniciatives i activitats que anaven en línia a visibilitat aquesta malaltia.

La Residència Jaume Nualart, equipament públic gestionat per Grup Mutuam a Cornellà, va proposar a la gent gran del centre, una setmana plena d’activitats que estimulaven la memòria a través dels cinc sentits, com a fil conductor. Entre elles, un memory, bingo especial, descobrir el lloc d’origen amb tecnologies i un espectacle de màgia de la maga Joana Andreu. A més, es va fer una exposició de la importància que tenen dels cinc sentits en l’estimulació de la memòria, amb 5 estands un per a cadascun amb material interactiu. La jornada va concloure amb l’enviament d’un detall a les famílies, un ramillet de lavanda i romaní amb l’eslògan “Estimulem els sentis, frenem l’Alzheimer”.

La Residència Font Florida, equipament públic gestionat per Grup Mutuam al barri de Sants, i la Residència Les Franqueses, a banda d’activitats van fer murals. Font Florida va fer-ne dos, un de consells per a millorar la comunicació amb una persona que pateix Alzheimer i un altre com a reclam. Mentre que Les Franqueses va optar per imatges plenes de missatges esperançadors.

A la Residència Rubí, equipament públic gestionat per Grup Mutuam, també es van fer murals amb frases dedicades a totes aquelles persones i familiars que pateixen aquesta malaltia i a més, s’han sumat a la campanya de Kern Pharma “Un abrazo por el alzheimer”, el qual va fer que el centre s’omplís d’abraçades i somriures.

Inscripcions obertes al Taller presencial “Coneguem millor l’Alzheimer” per a familiars i persones cuidadores impartida pels EAPS Mutuam Barcelona

setembre 9, 2022

El proper 21 de setembre i en commemoració al Dia Mundial de l’Alzheimer, Lidia Medina, neuropsicòloga dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Barcelona de Grup Mutuam impulsats per la Fundació “la Caixa“, impartirà una xerrada informativa sobre l’Alzheimer a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell. Aquest taller està dirigit a familiars i persones cuidadores de persones amb Alzheimer, amb l’objectiu de conèixer millor aquesta malaltia, la seva evolució i les eines terapèutiques, així com consells per a la vida diària.

La inscripció es gratuïta i les places són limitades. De l’experiència d’aquest taller d’altres anys, el que els assistents (familiars i cuidadors) més van valorar va ser el fet d’entendre millor les situacions que viuen diàriament amb el seu familiar i així poder-les gestionar millor.

Aquest activitat s’organitza en el marc de col·laboració amb l’Escola de Cuidadors, el Programa d’Atenció Integral per a l’atenció persones amb malalties avançades de la Fundació la Caixa.

CITA: 21 de setembre de 17 a 18.30h
COM INSCRIURE’S: Tel: 690 924 714 / 616 895 584 – email: info@escoladecuidadors.lacaixa.org
LLOC: Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell (maps)
Adreça: Mare de Déu de la Salut, 49 Barcelona Maps- link

Xerrada informativa sobre l’Alzheimer especial per a familiars i persones cuidadores impartida pels EAPS Mutuam Barcelona

octubre 15, 2021

El mes passat, en commemoració al Dia Mundial de l’Alzheimer, la Lidia Medina, neuropsicòloga dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) de Barcelona de Grup Mutuam, va impartir una xerrada informativa sobre l’Alzheimer. Aquesta va estar dirigida a familiars o cuidadors de persones amb aquesta malaltia i van tractar aspectes com intervencions multidisciplinars terapèutiques i consells per a la vida diària. També es va tractar el tema de la sobrecàrrega del cuidador, un aspecte a vegades oblidat que cal tenir present, per aquest motiu, la neuropsicòloga va donar eines d’autocora pels familiars. La sessió va finalitzar donant un espai per aclarir dubtes i situacions concretes de la vida diària i del diagnòstic. Els assistents van agrair la realització d’aquesta sessió, ja que els hi va ajudar a entendre situacions que viuen durant el dia a dia amb el seu familiar i a poder gestionar-les d’una manera correcta.

Els centres de Grup Mutuam per a gent gran fan un homenatge al Dia Mundial de l’Alzheimer

setembre 24, 2021

CD Espanya Industrial Dia Mundial alzheimer

En commemoració del Dia Mundial de l’Alzheimer, diferents centres de Grup Mutuam, van sumar-se amb iniciatives diferents, per tal de donar visibilitat a aquest dia.

Al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ubicat a Sabadell van dur a terme diferents activitats d’estimulació cognitiva i motora amb suport de la pantalla tàctil interactiva del centre. Activitats com resseguir camins, sortir de laberints, copiar figures geomètriques, marcar les hores al rellotge i més, han permès que tothom participés.

Al Centre de Dia Espanya Industrial, equipament públic gestionar per Grup Mutuam a Barcelona, van fer una activitat en la qual van explicar què és la malaltia d’Alzheimer, a qui afecta i com es comporta al cervell. Un cop feta l’explicació, van recopilar records de tots els usuaris i professionals que mai voldrien oblidar, per escriure’ls i enganxar-los a un mural.

A la Residència Les Franqueses per a gent gran, van estimular la memòria amb una activitat que implicava recordar aspectes de la vida de les persones residents, com quin és el patró o patrona del seu poble, com es deia la seva mare, quants fills tenen, objectes que els hi recordin a éssers estimats, etc. Van continuar amb la visualització d’antics anuncis publicitaris de la seva època, dels quals els i les residents van destacar el famós anunci del Cola Cao. Cantant i recordant van concloure les activitats.

A Cornellà, a la Residència Jaume Nualart, la gent gran del centre va participar en l’elaboració d’uns imants de nevera commemoratius del dia de l’Alzheimer que van lliurar a les seves famílies. També van fer un recull dels records més bonics de la seva vida, van treballar la memòria immediata a través d’una activitat amb suport visual i van acompanyar el cinema de tarda amb un berenar especial “Xocolatada amb xurros”.

Els centres i serveis del Grup Mutuam s’uneixen pel Dia Mundial de l’Alzheimer

setembre 21, 2021

En commemoració del Dia Mundial de l’Alzheimer, amb data constituïda el 21 de setembre per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els centres i serveis del Grup Mutuam han volgut sumar-se amb una iniciativa de sensibilització envers el tracte a les persones que pateixen aquesta malaltia.

Pensant en les bones pràctiques i amb inspiració del decàleg de la Fundació Catalunya La Pedrera, van sorgir un seguit de frases sobre, com hem de tractar a les persones amb alzheimer. Amb aquestes frases, professionals dels centres i serveis del grup es van fotografiar per poder crear conjuntament un pòster digital. Contribuint d’aquesta manera a què aquestes pràctiques es puguin recordar i portar a terme, vetllant per un millor tracte a les persones que pateixen aquesta malaltia degenerativa.

Si vols veure el pòster fes clic a sobre de la imatge.

Complexitat del diagnòstic del trastorn neurocognitiu greu

juny 16, 2021

El neuròleg Miquel Aguilar, excap de Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari de Terrassa, va impartir una de les sessions de la Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives. El curs és organitzat per la Fundació Mutuam Conviure d’acord amb el seu objectiu de contribuir a la millora de la pràctica professional en l’atenció sociosanitària.

Hi ha una preocupació creixent per part de professionals i gestors sanitaris per l’increment de la demència o trastorn neurocognitiu greu, ja que s’estima que el 2050 hi haurà al món 135 milions de persones que la pateixin. Hem de tenir en compte, a més, que quan parlem de demència no parlem d’una patologia individual sinó que conviu amb ella tota la família i, per tant, l’afectació serà encara més gran.

Estem davant d’un fenomen que presenta diferències de gènere. Les dones, a més de tenir una afectació que és el doble que la dels homes també són en molts més casos les que assumeixen el rol de cuidadores de la persona amb demència, ja sigui com a parella o com a filla. A banda del gènere, hem de tenir en compte que l’escolaritat també és un factor condicionant del deteriorament cognitiu. Així, com menys oportunitats de formació, més possibilitat de desenvolupar-ne.

En l’abordatge de la demència, el primer repte que ens hem de plantejar és el de diagnosticar aviat, perquè és fonamental per poder modificar-ne l’evolució. Abans de la fase clínica, el procés de deteriorament neurocognitiu té una fase pre-clínica de molt llarga durada, que pot ser d’entre 20 i 30 anys. Si volem actuar-hi, hem de fer prevenció primària en la fase de normalitat. Per a això, ens hem de focalitzar en els factors de risc. N’hi ha que són modificables i que condicionen el 35 per cent del deteriorament. Entre aquests, hi ha la baixa formació, la sordesa, la hipertensió, l’obesitat, el tabac, la depressió, l’aïllament social, la inactivitat física o la diabetis. Ja tenim prou evidència científica per afegir a aquests factors clàssics d’altres menys coneguts, com la importància de dormir prou i bé, de mantenir una reserva cognitiva a base de lectura, música o escriptura, de portar una dieta adequada i una bona higiene de la boca, de reduir infeccions i traumatismes cranials, de fer un bon ús de les noves tecnologies, de la pràctica de la meditació, de reduir l’estrès, del consum adequat de l’alcohol i d’evitar drogues i fàrmacs.

Hi ha molts aspectes relacionats amb el deteriorament cognitiu en què homes i dones són iguals, però també n’hi ha alguns en què som diferents. Així, els homes tenen més cardiopaties, més ictus, més càncers i més solteria, mentre que les dones tenen més depressió i estrès marital. A més, hi ha factors específics de la dona, relacionats amb les hormones com la menopausa, la teràpia hormonal, la gestació o l’ovariectomia.

Estratègies preventives

Tenint en compte aquests factors, algunes de les estratègies lògiques per reduir el risc de demència serien impulsar mesures per incrementar el nivell de formació, participar en les activitats de medicina comunitària, l’activitat física i els contactes socials de la població, així com per corregir o reduir la pèrdua d’oïda, la hipertensió, l’obesitat i el consum de tàbac, a més de tractar la depressió i la diabetis. Amb tot això, podríem evitar un de cada tres casos.

Per diagnosticar aviat, hem de tenir presents conceptes relativament nous. De la normalitat a la demència, hi ha un llarg trajecte de pre-demència, en el qual ens podem trobar amb el Deteriorament Conductual Lleuger (MBI), que pot precedirla resta de simptomatologia, les Queixes Cognitives Subjectives (QCS), que després es poden objectivar en un deteriorament cognitiu lleuger (MCI), i, si les QCS s’associen a l’alentiment de la marxa, el síndrome de risc cognitiu motor (MCR).

L’MBI incorpora criteris com el canvi de conducta, personalitat o estat d’ànim, que apareix en persones de més de 50 anys i que persisteix, encara que sigui de forma intermitent, durant almenys 6 mesos. Aquest ha de tenir prou severitat com per afectar a les relacions amb altres persones o a la pròpia capacitat de treball. Els canvis de conducta poden estar presents en la fase prodròmica, es combinen molt freqüentment amb les MCI i apareixen en qualsevol tipus de demència. Manifestacions conductual com l’apatia es donen en més del 50% dels casos demència en fase inicial i la irritabilitat,ansietat i/o depressió en gairebé en un 45%. L’MBI es pot detectar a partir d’un qüestionari específic.

Altres criteris de deteriorament cognitiu lleuger (MCI) són la queixa del propi subjecte o d’un familiar que podem objectivar amb una exploració apropiada, una funció anormal d’un o més dominis de la funció cognitiva o un declinar respecte a la situació prèvia (tot i que la persona és capaç de seguir desenvolupant les seves activitats diàries amb normalitat o dificultats poc rellevants). Un 35% de les persones amb més de 65 anys poden patir aquest deteriorament cognitiu lleu, però no tots comporten el mateix risc de convertir-se en demència degenerativa. És possible revertir l’MCI en un percentatge superior al 40% d’etiologies que son secundàries, per això és molt important fer un diagnòstic diferencial, descartant malalties psiquiàtriques, efectes adversos de medicaments, consum excessiu d’alcohol, problemes del son, dèficits de vitamina B, hipotiroïdisme o malalties neurològiques.

La Queixa Cognitiva Subjectiva (QCS), per la seva banda, és un deteriorament cognitiu molt primerenc i subtil que es produeix abans de l’aparició del Deteriorament Cognitiu Objectiu i que requereix d’una avaluació neuropsicològica completa. En aquest cas, és important preguntar a un informador fiable si en l’aspecte cognitiu ha observat canvis en la persona en els darrers cinc anys.

Importància de la marxa

Un altre concepte nou que hem de tenir en compte és el de Síndrome de Risc Cognitiu i Motor (MCR). Entre els criteris diagnòstics, hi ha la Queixa Cognitiva Subjectiva i l’alentiment de la marxa i del moviment, tot i que la persona és capaç de caminar i no hi són presents criteris de demència. L’MCR pot anar acompanyada d’altres manifestacions com cansament, debilitat, disminució de l’activitat o pèrdua de pes. La pateixen el 10% de les persones grans. El 70% tenen més risc de declinar des del punt de vista cognitiu, però el deteriorament no sol ser amnèsic, sinó de les funcions executives. Quan es produeix aquesta síndrome, la demència posterior no sol ser Alzheimer. Cal tenir en compte que si una persona té fragilitat, tindrà més probabilitats de patir la síndrome MCR i, quan té MCR basal, el risc de desenvolupar demència en els 10 anys següents serà doble. Els factors de risc d’aquesta síndrome són l’edat, el nivell formatiu baix, els de tipus cardiovascular, genètic i hormonal, la depressió, la mala nutrició, el sedentarisme, els processos inflamatoris, la aterosclerosis… Tot això deriva en un envelliment del cervell, que comporta alteracions cognitives i limitacions físiques. Així doncs, és important mesurar la marxa en els pacients grans, avaluant-ne la velocitat, la longitud del pas i el moviment oscil·lant dels braços.

Entre els conceptes nous que hem de tenir present a l’hora de fer el diagnòstic, hi ha també el de la Sensibilitat Visual al Contrast (SVC). Els dèficits visuals són molt comuns en malalties neurodegeneratives i les alteracions en la SVC són un dels biomarcadors de l’Alzheimer. Cada cop ens haurem d’anar fixant més en tots aquests aspectes. Encara que requereixi una inversió de temps, val la pena si tenim en compte que la detecció ens permet la introducció de canvis. La realitat actual és que, tot i que podríem diagnosticar teòricament fins a 25 anys abans de l’aparició de la demència, normalment es fa amb retard, quan ja fa cinc anys que han aparegut els símptomes.

Diversitat d’eines

El segon gran repte que tenim en relació als trastorns neurocognitius greus és el de descobrir-ne l’etiologia. Hem d’establir si el procés és degenerativa o secundària i, en el cas que sigui degenerativa, hem d’esbrinar de quin tipus. També s’ha de veure si és una demència pura o mixta i si hi ha més comorbiditats associades. La complexitat del diagnòstic de la demència obliga a muntar un puzle amb peces fonamentalment de tipus clínic. Ara bé, la nostra realitat depèn també dels recursos disponibles, que no sempre ens permeten l’accés a un diagnòstic especialitzat i a les exploracions que donen més seguretat. És important tenir en compte això i que, en el primer nivell, podem aproximar-nos molt al diagnòstic fent del temps la millor eina, parlant i escoltant, adaptant-nos al nivell de formació i cultural de la persona, a l’edat i al gènere.

Entre les eines bàsiques de què disposem, hi ha les escales validades per quantificar les diferents alteracions cognitives, conductuals i funcionals que són presents en la demència, i que ens permeten classificar segons els diferents estadis de la malaltia. A l’Atenció Primària, són interesants els tests breus d’avaluació com el Test d’Alteració de la Memòria (T@M), que és senzill i sensible per detectar fallades de memòria. Per a la malaltia d’Alzheimer hi ha els criteris de l’IWG1 i IWG2, sobretot basats en la memòria però també en altres trastorns cognitius, que ens poden ajudar en el diagnòstic. Quan tenim la sospita diagnòstica, hem de seleccionar, en cada cas, les millors exploracions complementàries, sigui l’analítica bàsica convencional (TSH, vitamina B12 i Folats), estudis genètics, avaluació neuropsicològica completa, neuroimatge estructural, de dipòsit, neuroimatge funcional o bé determinar biomarcadors en el LCR.

En el cas de la demència vascular, per fer el diagnòstic, hem de tenir en compte que hi ha un deteriorament de la memòriai/o altres alteracions cognitives, a part d’alteracions motores. En aquest cas la neuroimatge és essencial (TAC, RMN cranial), així com l’estudi amb ecografia de la circulació dels grans vasos (caròtides i eix vertebro-basilar) i de la circulació intracranial.

En canvi, hem de pensar en demència de Cossos de Lewy o en Parkinson-Demència, que representa un 15-20% de les demències, quan hi ha al·lucinacions visuals, fluctuacions cognitives i parkinsonisme. A diferència del que passa en l’Alzheimer, en aquest tipus de demència es preserva relativament l’hipocamp. Ens ajuda al diagnòstic el fet de demostrar un dèficit de dopamina a ganglis de la base (DATSCAN) o l’afectació de regions parietals en el PET de glucosa. El diagnòstic definitiu es produeix quan trobem cossos de Lewy en neurones corticals.

Pel que fa a les demències secundàries, n’hi ha de molts tipus: l’estructural (exemple: tumor), les hidrocefàlies, les de tipus metabòlic, de tipus tòxic-carencial, associades a depressió, les que parteixen de problemes de tipus funcional, etc. Hem de ser prudents en el diagnòstic de les demències degenerativa , ja que sovint la seguretat no la tenim fins que fem l’estudi patològic després de la mort.

Tractament combinat

Un altre dels reptes que tenim quan ens trobem davant d’una família en què hi ha una persona amb demència és quina serà la història natural del procés de deteriorament cognitiu. Espontàniament, hi ha progressions més ràpides i més lentes, però nosaltres podem intervenir per modificar el curs natural. Un estudi recent planteja fer reversible el procés degeneratiu amb una filosofia basada en el ‘lifestyle medicine’. Des d’aquesta perspectiva, es recomana analitzar molts paràmetres i si es detecten alteracions, en comptes de seguir amb els paràmetres de normalitat, actuar per optimitzar la salut de les persones afectades i modificar el curs de la malaltia.

Amb la mirada posada en el futur immediat, hem de parlar de nous biomarcadors com el PET-Tau i més biomarcadors de LCR, plasma i saliva. Així mateix, hem de tenir en compte que les noves aproximacions al tractament de l’Alzheimer i altres patologies neurodegeneratives van dirigits a treballar sobre els mecanismes fisiopatològics com són l’estrès oxidatiu, les disfuncions mitocondrials, la disregulació epigenètica, les alteracions de la sinapsis, les disfuncions vasculars, els processos d’autofàgia… En tot això, podem actuar-hi ja. Cal una estratègia de tractament que combini una medicina basada en millorar l’estil de vida i una actuació sobre aquets diferents mecanismes que hi ha en el transfons de la malaltia, que poden ser genètics, inflamatoris, relacionats amb el metabolisme de la glucosa, afavoridors de l’atròfia, tòxics, vasculars o traumàtics.

Per últim, cal afrontar el procés en positiu i incrementar el benestar del pacient, de la seva família i dels professionals que els atenen. Cal fer servir un llenguatge que contribueixi a millorar la qualitat de vida de les persones malaltes i del seu entorn i minimitzi l’estigma. Els professionals hem de tenir molt clar que si pensem en positiu podem canviar el futur dels malalts.

Miquel Aguilar

Podeu accedir a tota la sessió aquí

Neuròleg

L’empremta de la pandèmia en les persones amb demència

juny 2, 2021

La pandèmia ha causat un impacte important en la vida de tothom, però de manera especial en la d’aquelles persones en una situació de major fragilitat. Superats els moments més durs, tant a nivell sanitari com pel que fa a les restriccions en la vida social i la mobilitat, val la pena encetar una reflexió sobre com la crisi que hem viscut i la seva gestió ha afectat als qui pateixen una demència i als seus familiars, especialment als que assumeixen el rol de cuidadors d’una manera més intensa. Perquè, si bé alguns indicadors ens fan pensar que som al final d’aquest episodi tan dur, sabem que l’afectació en la salut mental de la població encara es perllongarà.

Una idea que hem de tenir en compte quan parlem de l’atenció a les persones amb demència, sobretot de les que es troben en una fase inicial o intermèdia de la malaltia, és la de la importància que tenen les rutines. La rutina és aquell mecanisme que fa que una cosa es pugui repetir sense haver de pensar gaire. Per tant, per a les persones que tenen un dèficit de memòria, d’organització, etc., instaurar rutines és la manera d’assegurar que tenen un funcionament més o menys normalitzat. Això és aplicable a la persona afectada, però en certa manera també a la cuidadora. En el moment en què apareix un fenomen que no havia passat mai, que no sabem per què passa, ni d’on surt, s’imposa una incertesa que requereix un grau de flexibilitat i de capacitat d’adaptació als canvis que està molt lluny del que pot assumir la persona amb demència i, fins i tot, qui la cuida.

Dificultats per comprendre l’excepcionalitat

Durant la primera etapa de pandèmia, al fet de suprimir-se les rutines i haver d’establir unes relacions socials absolutament anòmales, s’hi va sumar la supressió dels recursos diürns – centres de dia o recusos a domicili – als quals s’acollien aquestes famílies, i això va ser terrible. Quan va començar la desescalada, la majoria vam sentir un alleujament, però per a qui té demència és difícil d’entendre una qüestió com el distanciament social que s’havia de mantenir. A banda d’això, s’ha de tenir en compte que les mesures de prevenció que hem hagut d’adoptar requereixen una capacitat de ponderació que exigeix un nivell cognitiu elevat. Per tant, la contenció de les persones amb demència ha estat una de les qüestions més difícils de la crisi que hem viscut. Tot això ha portat a una regressió d’aquests nuclis familiars a situacions que ja creien superades.

Les persones amb demència tenen els mateixos drets que la resta, però, en canvi, tenen unes necessitats molt específiques que en la gestió de la pandèmia no s’han tingut en compte. Es donen instruccions com si tothom les pogués entendre. Tanmateix, fins i tot per a qui tenim les capacitats preservades de vegades ha estat difícil comprendre els missatges que hem rebut per part de les autoritats, perquè hi ha hagut molta desorientació.

La majoria de la gent va entendre ràpidament que la situació era la que era i s’hi va adaptar, però a les persones amb demència els ha costat. Hi ha famílies que han pogut jugar amb elements que estaven en la ment més històrica dels malalts. Per posar un exemple: quan a una persona que conserva en la seva memòria el record dels bombardeigs del bàndol feixista sobre Barcelona durant la guerra civil aconseguim connectar-li això amb l’actualitat, reaccionarà de la mateixa manera, protegint-se i amagant-se. A la pràctica, però, això requereix d’unes habilitats i un esforç del cuidador, que ha de rescatar elements de la memòria del malalt i utilitzar-los d’una manera útil, i també d’una certa tranquil·litat.

Aquí és on s’inscriu el suport. Si la persona cuidadora pot mantenir una trucada cada dia amb algú de confiança que l’escolta i l’ajuda, li és més fàcil fer aquesta tasca. Per això, hem de ser capaços de fer que en situacions concretes les famílies tinguin accés als recursos que necessitin en aquells moments. Tanmateix, el cert és que per a les organitzacions que habitualment l’oferim la irrupció de la Covid-19 va suposar un repte molt gran per seguir desenvolupant la nostra tasca. La situació ens va agafar a tots per sorpresa i les restriccions van ser dràstiques. Vam viure un aïllament d’una rotunditat tremenda els tres primers mesos. Les persones i serveis que disposaven dels recursos necessaris a poc a poc han tingut la possibilitat de fer trucades o videotrucades per comentar com s’estava vivint la situació, però, en general, inclosa l’administració, hem hagut de fer un gran esforç a nivell tecnològic per poder mantenir aquests contactes.

La solitud de qui cuida

A la fase d’adaptació, se li havien de sumar les dificultats derivades de les infeccions i quarantenes dels professionals, que ens han deixat en alguns moments amb plantilles més reduïdes per atendre les famílies. Posteriorment, hem vist que hi ha maneres de poder seguir fent acompanyaments amb mesures de prevenció. Llavors, és quan ens hem trobat que molts malalts han patit una regressió, perquè una persona que es troba en una fase intermèdia, si deixa de fer una conducta, segurament ja no la podrà tornar a fer. La persona cuidadora ha d’estirar sovint del malalt per fer activitats, però ha de fer-ho d’una manera no-agressiva, i això requereix un entrenament. En una situació com la que hem viscut, que ens afecta emocionalment a tothom, això s’ha complicat més.

Les organitzacions hem extret un aprenentatge d’aquesta catàstrofe i veig que ens preparem d’una manera una mica diferent per si això es repetís, tant a nivell de recursos disponibles com reflexionant sobre l’ús d’aquests recursos. No és l’única lliçó que hem après de la pandèmia, però no m’atreveixo a afirmar que aquestes estiguin en el cap de totes les persones que han de prendre decisions en la matèria. Als Comitès d’Ètica de Catalunya hem reflexionat molt sobre aquests aprenentatges. Un d’ells és que cal tenir en compte la voluntat de la persona usuària d’aquests recursos, tant si es tracta de gent gran com de persones amb una discapacitat o una demència. Una altre aprenentatge important és que no podem pensar que quan parlem la gent entén necessàriament el que nosaltres volem transmetre. La interpretació és subjectiva i algunes administracions crec que ja ho han entès.

La importància de l’entorn

Així mateix, s’ha demostrat allò que alguns defensem des de fa molts anys, que la salut mental no depèn només de neurotransmissors, dels psicofàrmacs o de la psicoteràpia, sinó que depèn també del lloc on vius, dels metres quadrats que té, del soroll que hi ha o del nombre de persones amb qui convius. Precisament per aquest motiu, recursos com els centres de dia són tan importants. Poder estar en un espai que té unes dimensions calculades per a la sociabilitat d’un malalt d’Alzheimer i alhora alliberar espai al domicili durant unes hores per a les altres persones que hi viuen és clau. Si, de sobte, com en aquesta crisi, et veus tancat en un pis de 60 metres quadrats amb altres persones és normal que es generin tensions, i això ho hem pogut constatar en les converses que hem tingut amb les famílies durant aquest temps. Per als cuidadors, a més, ha estat molt difícil transmetre tranquil·litat als malalts perquè hi havia molta incertesa.

Per tant, una de les conclusions a les quals arribem vist tot això és que s’han de crear molts més recursos i molt més flexibles. Aquesta és una reivindicació que arrosseguem els que estem vinculats a la malaltia de l’Alzheimer des de fa més de 30 anys. Durant aquesta crisi, hem parlat molt de les UCI, però és evident que amb això no n’hi ha prou i que calen, entre d’altres, més recursos i professionals per al suport psicològic. La prevenció, pel que fa al malestar emocional, no està en el nivell que caldria.

Dr. Josep Vilajoana

Psicòleg coach i psicoterapeuta

Alzheimer Catalunya Fundació

Per la diada mundial de l’Alzhemier, més centres de Grup Mutuam van fer-li sentit homentage

setembre 23, 2020

L’àrea d’educació social del Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran, ubicat a la zona de Valle Hebrón al peu de Collserola, va organitzar una sessió de manualitats i dibuix, on van reflectir frases emotives per mostrar a tothom, sobre el fet que les persones amb Alzheimer i amb demència, són persones que necessiten que siguin molt ben cuidats. Van aparèixer frases que fan referència a les conseqüències d’aquesta malaltia, com ara “No t’oblidis dels que ens obliden”, “Una cosa és el recuerdo, otra cosa el recordar”. Molt clar. Altres centres residencials per a gent gran de Grup Mutuam van fer accions semblants per commemorar aquest dia entre els seus residents.

Per la seva banda, els professionals de la Residència Les Franqueses del Vallès propietat de la Fundació Privada Les Franqueses del Vallès per a gent gran que gestiona Mutuam, també va unir-se a aquesta jornada de sensibilització. Al llarg de tot el dia, es van anar llegint i comentant frases que feien referència a aquesta malaltia, i algunes d’elles es van penjar a l’entrada d’aquesta residència geriátrica i a la planta de psicogeriatria, acompanyades de dibuixos i imatges relacionades.

“Tener buen corazón es más importante que tener buena memoria”. Maddeleine Cutting
“Los profesionales también aprendemos de personas con alzhéimer y sus familias. Gracias”. Héctor Monfort
“Detrás de esos ojos que ya no miran, y del silencio de tus labios, hay una vida”. Rita Gómez
” Si habito en tu memoria, no estaré solo.” Mario Benedetti