Professionals i persones usuàries de diferents centres, residències i dispositius sanitaris del Grup Mutuam van sumar-se ahir a la convocatòria de 2 minuts de silenci en memòria de tots els companys i companyes que ens han deixat arreu del món fent front a la COVID-19.
El programa ‘Primera línia’ de TV3 que es va emetre ahir, 5 de maig, a partir de les 22.10, estava dedicat a l’impacte psicològic que ha tingut la Covid-19 en diverses persones i des de diferents vessants. Grup Mutuam hi va tenir una presència destacada gràcies als testimonis de cinc persones.
La primera va ser Maria Teresa Navarro, usuària de 90 anys del Centre residencial Mutuam Collserola, que va perdre el seu marit Ramon a finals de març a causa del nou virus. La resident va explicar com es va acomiadar d’ell, equipada per protegir-se, després que hagués mort, ja que es trobava aïllat en una altra habitació. Podeu llegir també l’entrevista que Mutuament li va fer fa uns mesos a aquesta resident en què parla del Ramon i de la seva relació amb Mutuam.
El programa va recollir també els testimonis de quatres professionals del Grup Mutuam que formen part del PADES Covid, un dispositiu sanitari impulsat recentment per l’entitat per tal de garantir un final de vida digna. Hi van intervenir el metge Luis José Gallardo, la treballadora social Eva Ribot, la psicòloga dels EAPS Marina Garcia i la infermera Raquel Olaya.
Grup Mutuam ha fet una donació de 5 tablets per a escoles necessitades en el marc de les seves accions de Responsabilitat Social Corporativa i mitjançant la xarxa humanitària Labdoo. El lliurament del material es va produir ahir en les instal·lacions dels Serveis Centrals de l’entitat.
Labdoo és una organització que treballa per fer arribar ordinadors i altres aparells electrònics que puguin destinar-se a fins educatius a països empobrits. Tanmateix, aquestes darreres setmanes, arran de la crisi sanitària que ha obligat a suspendre les classes, ha fet una crida per aconseguir donacions de portàtils per a Catalunya, pensant en estudiants que en puguin necessitar per seguir el curs acadèmic.
La pandèmia de la Covid 19 ha alterat de forma significativa les nostres vides. Una diada tan especial per a nosaltres com és Sant Jordi no se n’ha quedat al marge. Aquest any no podrem gaudir d’allò tan inherent a aquesta festivitat, com és passejar pels carrers, compartir, xerrar, observar, coses tan senzilles que ens ha pres la Covid 19. El que no ens pot prendre aquesta crisi són les ganes de llegir un bon llibre o la il·lusió de regalar una rosa a les persones que estimem.
En aquest sentit, la diada ens ofereix una finestra per distreure’ns. S’han posat en marxa gran quantitat d’iniciatives, especialment del món cultural, que volen mantenir viva la tradició del llibre i la rosa malgrat aquesta situació excepcional.
Per què no? És precisament en moments complicats com els que estem vivint que una diada com la de Sant Jordi ens pot ajudar a tornar, per uns moments, a una certa normalitat.
Aquests dies estem descobrint noves formes de comunicació, aprofitant la tecnologia online. Aprofitem, doncs, l’abast d’activitats digitals per celebrar aquesta festivitat. Les xarxes en van plenes i és fàcil trobar una iniciativa que ens encaixi i que ens ajudi a mantenir la il·lusió d’aquest dia.
Som un servei essencial i, com a tal, els professionals del Grup Mutuam estem a primera línia, donant-ho tot, per garantir la cura d’un dels col·lectius amb els quals s’ha acarnissat aquesta pandèmia, com és la nostra gent gran.
En un dia tan significatiu com aquesta diada de Sant Jordi, volem aprofitar aquest espai per fer-vos arribar el reconeixement i escalf per la gran tasca que esteu realitzant.
La Fundació Damm, amb la voluntat de sumar en la lluita contra el coronavirus, ha repartit 50.000 ampolles d’aigua Veri entre hospitals, centres sanitaris i entitats del país. Entre aquestes, hi ha les que ha donat als onze centres i residències de Grup Mutuam que han volgut participar en la iniciativa. Des de l’entitat, volem agrair a Fundació Damm aquesta acció que, junt amb les d’altres organitzacions compromeses, ens demostren que amb solidaritat es més fàcil fer front a les crisis.
* La fotografia principal correspon a la Residència Mercat de Guinardó
Després de l’exitosa entrada en funcionament del primer Hotel Salut Cotton House a la Gran via de Barcelona, Grup Mutuam participa ara en la gestió de l’Hotel Salut Ibis de Girona, un dispositiu alternatiu a l’aïllament domiciliari que té per objectiu afavorir el drenatge dels centres hospitalaris i d’atenció intermèdia de Girona. D’aquesta manera es pot garantir la cobertura de les necessitats socials bàsiques de part de la ciutadania afectada per l’estat actual d’emergència.
En el projecte, coordinat pel Servei Català de la Salut, hi participen el propi hotel, l’Hospital Universitari Josep Trueta, l’Atenció Primària de l’ICS i Grup Mutuam, que ha dotat al recurs del personal assistencial sanitari.
Ja han començat els ingressos de persones afectades i amb un nivell d’atenció de baix requeriment sanitari, que ocuparan, de forma progressiva, 3 plantes de 28 llits de l’hotel.
Benvolguts amics i amigues,
És per tots sabut que vivim moments complicats pels que poc imaginàvem que hauríem de passar. Circumstàncies excepcionals que han alterat la quotidianitat de tothom, i també la dels nostres centres, residències i serveis. De fet, la crisi de Covid-19 afecta de manera especial les persones grans i dependents, principal focus d’atenció de Grup Mutuam. Per això creiem que és important que sapigueu tota la feina que estem fent per oferir la màxima seguretat que ens és possible, tant als professionals com a les persones usuàries, i perquè l’atenció i serveis que donem es vegi el menys alterada possible.
En primer lloc, dir-vos que per tal de garantir la seguretat, tant dels nostres residents com dels professionals que treballen en els centres de persones grans:
En alguns casos, i per raons estrictament sanitàries, s’ha procedit a realitzar aïllaments preventius.
En segon lloc, s’han adoptat diferents mesures per protegir els usuaris d’altres tipus de serveis. En el cas dels d’ajuda domiciliària, Mutuam a casa, s’han extremat les precaucions per evitar contagis, i en el del servei d’oci per a sèniors, Mutuam Activa, s’han posposat les activitats previstes fins que la situació es normalitzi.
Així mateix, us volíem fer saber que, des dels primers dies de la crisi, el Comitè de Direcció del Grup Mutuam ens hem constituït com a Comitè de crisi permanent i, diàriament, ens reunim per fer el seguiment de la situació general i de la de l’Entitat en particular.
Els òrgans de Direcció de l’entitat estem en contacte amb les autoritats sanitàries i les institucions que estan gestionant la crisi, així com amb les direccions dels nostres propis centres i serveis, per tal de prendre decisions i revisar-les d’acord amb el que es consideri més adequat per continuar fent la nostra feina de la millor manera possible.
Som conscients de la dificultat del moment, però sabem que compartiu amb nosaltres la tranquil·litat de saber que els sacrificis que fem ens poden ajudar a protegir el conjunt de la societat i, especialment, les persones més vulnerables.
Des de la confiança que aviat podrem retrobar-nos amb la nostra vida normal i amb els nostres éssers estimats, us encoratgem a cuidar-vos tot el que pugueu. Mentrestant, nosaltres seguirem tenint cura amb la màxima professionalitat, com sempre, dels nostres residents, usuaris i professionals.
Francesc Brosa
Director General de Grup Mutuam
Francisca Carbó (Recursos Humans) i Angeles Soriano (Finances) s’acomiaden de Grup Mutuam després de més de quatre dècades de trajectòria conjunta
La Francisca i l’Angeles formen part de la història de Grup Mutuam. Amb la seva jubilació, no només posen punt i final a una llarga etapa laboral, sinó que s’acomiaden d’un ecosistema -format per persones, rutines i escenaris- que les ha acompanyat al llarg de molts anys i ha estat testimoni del seu desenvolupament personal i professional. Alhora, elles han estat, també, testimonis privilegiats del creixement i transformacions que ha viscut l’entitat, el sector i l’atenció a la gent gran.
A Montepío Textil, precedent del que avui és Grup Mutuam, hi van començar a treballar de ben joves. L’Angeles va entrar-hi amb 14 anys i assegura que estava molt nerviosa. Recorda molt bé com va veure arribar la seva companya el primer dia, amb tan sols 17 anys, agafada de la mà de la seva mare. ‘Un dels empleats li va dir a la meva mare “senyora, vostè pot marxar, que jo em faig càrrec de la seva filla”’, recorda ella, que assegura que estava molt contenta de començar a treballar. Pertanyen a una generació en què la presència de la dona en el món laboral era molt més limitada i la situació a l’empresa, tal i com relata l’Angeles, així ho reflectia: “érem només 5 dones”. Tot i així, asseguren que no van sentir mai que l’empresa fes diferències entre companys pel seu gènere.
Amb la seva trajectòria, han presenciat l’impacte a la feina dels canvis socials però també dels tecnològics. “Jo vaig començar a Afiliació, fent carnets de cartró, tres còpies de cadascun amb paper carbó”, explica l’Angeles, que també parla de les màquines de calcular manuals, “que només sumaven i restaven”. Sempre ha estat a l’àrea financera de l’empresa i recorda quan s’hi van incorporar els ciclostils, primer, i els ordinadors, després. La Francisca en un primer moment es va encarregar del registres d’entrada i sortida de correus i d’atendre trucades, després, va passar una temporada a Prestacions, des d’on es pagaven factures -un departament que va deixar d’existir quan la seguretat social va absorbir alguns serveis que oferia Montepío-, i una altra a Inspeccions. Quan ja ho tenia molt per la mà, va apostar per presentar-se a una vacant a Recursos humans. “Jo a l’escola havia fet Secretariat i, sense saber res de recursos humans, em vaig oferir a la directora del departament dient-li que volia provar-ho”, explica amb somriure entremaliat la Francisca. Al cap d’uns dies li van oferir compatibilitzar-ho amb les tasques que ja feia per veure si se’n sortia. La directora va acceptar-la definitivament i li va ensenyar a fer-ho tot. Recursos Humans ha estat la seva àrea des de llavors fins a dia d’avui, i la Francisca reconeix que “fins fa poc, encara ho quadrava tot a mà”.
“Compares la tecnologia de què disposàvem abans i ho compares amb el que tenim ara i… mare de Déu, com ha canviat tot!”, diu l’Angeles. Malgrat lloar els avantatges que els avenços tècnics han portat, asseguren que abans els professionals patien menys estrès que en l’actualitat. “Cadascú anava al seu ritme”, diuen. També han viscut en aquests anys la flexibilització de les jerarquies en l’àmbit laboral, tot i que asseguren que el clima intern de Grup Mutuam sempre ha estat familiar. “Des de la Direcció o la Presidència sempre hi ha hagut un tracte proper”, comenten com a exemple. “Per a mi, Mutuam és com la meva segona família, i és que hem passat més temps aquí que amb la nostra pròpia família”, hi afegeix l’Angeles.
Amb més de 40 anys a l’entitat, han viscut en la pròpia pell l’evolució d’aquesta. Des de l’absorció de part de l’activitat que feia als inicis pel sector públic a la compra o inici de la gestió de les residències, la posada en marxa dels PADES, o la creació de la Fundació Mutuam Conviure, entre d’altres. Els valors de l’entitat, però, s’han preservat malgrat el gran creixement i diversificació de serveis que ha viscut.
Estant a l’empresa han madurat com a persones i han viscut moments cabdals de la vida, tristos i feliços, que han compartit amb companys i companyes. “En aquest temps, ens hem casat, hem estat mares i àvies, hem patit malalties i hem perdut persones estimades”, expliquen. Tot aquests anys juntes han fonamentat una relació molt especial entre la Francisca i l’Angeles. “Ja sabem molt bé quin peu calça l’altra”, diuen mentre es miren amb complicitat. De vegades, expliquen, la confiança fa que es parlin entre elles i amb altres antics treballadors i deixen bastant perplexos els companys que fa menys temps que treballen amb elles. “És que els coneixem des que teníem menys de 20 anys, és com si fóssim germans”, comenta entre riures l’Angeles.
Aquesta confiança és la que fa que bromegi acusant la Francisca de demanar la jubilació només per enveja, ja que ella l’havia demanada abans. De fet, tot i que ella ho nega, confirma el que ja ha comentat als companys: “m’avorriré un munt, no sabré què fer”. Indagant una mica, però, totes dues enceten aquesta nova etapa amb plans en ment. “Començaré amb una mica de descans -explica l’Angeles- i de cara al curs vinent voldria fer algun curs de pintura, fotografia, tai-txi, aqua gym…”, aficions que, assenyala, fins ara no ha tingut temps de practicar. També vol viatjar més, segons diu, pel seu compte i al seu ritme. Totes dues comparteixen el desig de viatjar. La Francisca, però, admet que per qüestions familiars ho tindrà una mica complicat per fer escapades llunyanes. Comparteix així una lliçó: “m’agradaria poder fer aquells viatges que quan era jove em reservava per a la jubilació, però ara veig que els hauria d’haver fet llavors”. Tot i les circumstàncies, espera poder fer sortides de proximitat amb el seu marit, que està més expectant que ella en relació a la jubilació.
Destaquen, ambdues, que en aquesta etapa que enceten podran viure la vida amb més tranquil·litat i gaudir més de l’experiència de ser àvies. Des de Grup Mutuam, estem convençuts que l’Angeles i la Francisca sabran esprémer bé el temps lliure que guanyaran quan ens deixin i també que ens trobaran a faltar, però menys del que nosaltres les trobarem a faltar a elles. Us desitgem tota la sort i que no oblideu l’empremta que deixeu en la que ha estat casa vostra durant tants anys.
La Montserrat i la Sílvia fa molts anys que conviuen en un bonic pis de l’Eixample. Va ser la mort, ja fa molts anys, del germà de la primera i marit de la segona el que va portar les dues cunyades a viure juntes. “T’has d’espavilar sola, reorganitzar la teva vida de nou”, expliquen. A diferència d’altres dones de la seva generació, totes dues van tenir carreres professionals de rellevància. La Montserrat era tècnica publicitària – va pertànyer a la primera promoció d’aquests estudis al nostre país i va guanyar el Premi Nacional de Publicitat- i la Sílvia era editora.
Tot i que tenen alguns problemes de salut, són persones considerablement inquietes i autònomes. “El que més em molesta són els problemes a la vista, perquè m’encanta llegir”, es lamenta la Montserrat, que afegeix que ara ha optat pels audiollibres. La Sílvia, en canvi, explica que, des de 2011, ha hagut d’estar intermitentment seguint tractaments amb efectes secundaris que han impactat en la seva qualitat de vida. Malgrat les limitacions, però, asseguren que surten cada matí al carrer a fer la compra i passejar. Les tasques de la casa, sempre les havien portat bé entre les dues, però ara, diu la Montserrat, fan fins on poden o tenen ganes de fer. “Per a la resta, tenim una persona de Mutuam a casa que ve cada matí”, resol la Sílvia.
“Ens van aconsellar Grup Mutuam a l’Hospital de Barcelona”, recorda la Montserrat, tot just abans que la seva companya expliqui que van fer una prospecció per diferents empreses i que van escollir l’entitat perquè els va semblar “seriosa” i que oferia “molt bon tracte”. Valoren positivament el fet que ofereixi un gran ventall de recursos, preveient que potser algun dia necessitin un altre tipus de servei. “Ara ens agrada viure a casa, però no se sap mai el que necessitaràs demà”, llença la Montserrat. Un altre aspecte que destaquen del Grup Mutuam respecte a altres ofertes és que treballi sempre amb persones contractades.
Durant els quatre anys que fa que tenen el servei, que inclou neteja, planxa i preparació del dinar, sempre els ha ajudat la mateixa professional. “Vam lligar de seguida amb ella”, recorden, i afegeixen que li han ensenyat a cuinar els plats que a elles els agraden. Aquest servei els permet sortir al metge o a fer la compra i un passeig amb la tranquil·litat que quan arribin a casa la feina estarà feta. “Ens van dir que si no ens agradava la persona que ens enviaven, es podia substituir, però ella està bé amb nosaltres i nosaltres amb ella”, assegura la Sílvia. Així mateix, afegeixen que durant les vacances han tingut altres professionals fent la suplència i que sempre n’han quedat satisfetes. “Quan et fas gran, les tasques de casa se’t fan una muntanya; aquest servei no és un caprici”, conclou la Montserrat.
Més enllà dels mites i estereotips que literatura i cinema han creat al voltant d’aquesta figura, els i les psiquiatres són aquells professionals que es dediquen a la salut mental, atenent estats o alteraments conductuals que suposen una interferència en la vida d’una persona o del seu entorn. La seva tasca consisteix a prevenir, diagnosticar i tractar, i els podem trobar en l’àmbit hospitalari, ambulatori i comunitari. Inicialment, l’atenció mental estava centrada en grans institucions manicomials, on els psiquiatres tractaven la gent fora de la realitat i d’altres especialitats. Posteriorment, i amb la progressiva millora dels tractaments mèdics i psicològics, la seva atenció es va estendre tant als hospitals generals, com a les consultes externes ambulatòries. Finalment, i de manera progressiva, ha anat evolucionant la seva atenció cap a dispositius comunitaris, en què el psiquiatre juga un paper de consultor i complement dels programes de recuperació i rehabilitació de la persona malalta.
En aquest darrer, és on es tracten les persones usuàries de llars-residència de salut mental. Atenent a la tipologia de pacient, els psiquiatres poden fer la seva intervenció en processos aguts i a curt termini, com passa en l’àmbit hospitalari, i en processos a llarg termini o crònic, com els dels àmbits ambulatori o residencial.
Quan el psiquiatra tracta un pacient, no només tracta la seva malaltia, sinó que ha de detectar i abordar altres necessitats i aspectes que van més enllà de la salut. En aquest sentit, la malaltia mental greu allunya la persona de la seva realitat, deixant-la sense amics, sense feina i amb les relacions familiars malmeses. Així que el psiquiatra no pot quedar-se únicament amb la visió de diagnosticar malalties i prescriure fàrmacs, sinó que ha d’analitzar la realitat global que envolta al pacient. En el desenvolupament de la seva activitat, ha de conèixer la realitat farmacològica però també atendre la persona en les seves necessitats, d’acord amb el model de l’Atenció Centrada en la Persona.
Per tot això, aquests metges especialitzats en Psiquiatria han de tenir, com a primera condició per exercir adequadament la seva feina, la capacitat de saber escoltar i l’empatia que requereix tractar amb aspectes molt íntims de la persona. Així mateix, han de tenir la inquietud per formar-se i reciclar-se contínuament al llarg de la seva carrera i, per últim, han de saber treballar en equip, ja que la seva tasca la desenvoluparan en entorns multidisciplinaris, amb altres professionals que els han de proporcionar informació fidedigna de la realitat dels pacients.
Pel que fa a les eines de treball, el professional de la psiquiatria ha d’iniciar la seva intervenció establint uns criteris diagnòstics adequats per fer la valoració clínica. La clau del diagnòstic inicial està en la correcta exploració clínica i biogràfica del pacient “amb llapis i paper”. Posteriorment, això es complementa amb una exploració física bàsica, conjuntament amb proves complementàries com analítiques de sang i orina, TAC cranial, i d’altres com electroencefalograma, ressonàncies magnètiques, etc. Sobre el diagnòstic, ha de fer una aproximació al pla de treball per a aquella persona, establint-hi l’orientació farmacològica i els diversos passos perquè aquesta es trobi millor.
Les llars-residència de salut mental són la casa d’aquelles persones amb un trastorn mental que no poden cuidar-se per sí mateixes en un espai propi. La Llar-residència Mutuam la Sardana es va crear l’any 2000. Les instal·lacions existien prèviament per a un ús de residència privada per a persones grans. Llavors va sorgir la possibilitat de convertir-ne una part en un recurs de la xarxa pública destinat a la salut mental. Com a psiquiatre consultor, visito cada setmana les persones usuàries en què es detecta algun canvi. A més a més, també m’encarrego de fer l’enllaç en cas que algun dels residents hagi de ser ingressat en un hospital psiquiàtric. Entre les tasques que hi porto a terme, hi ha el control d’analítiques, de receptes electròniques, de la prevenció i la supervisió, així com de la relació amb les famílies per a l’intercanvi d’informació. La principal dificultat a què pot haver de fer front un professional de la psiquiatria en aquest àmbit és quan el pacient no està en el seu estat adequat i posa en risc la seva seguretat o la de les altres persones.
Pel que fa al reconeixement social, la professió encara ha de combatre de vegades estereotips. No obstant això, el pitjor és l’estigmatització i el rebuig que en certa manera perviu sobre les malalties mentals i els qui les pateixen. Afortunadament, això va canviant de mica en mica, en paral·lel a la creació de recursos que, com la Llar-residència Mutuam la Sardana, permeten a les persones usuàries una connexió amb la realitat. Ho fan contraposant la visió comunitària a la del divan. Per això, el principal repte que tenim és el de seguir potenciant aquesta tasca comunitària per apropar les persones amb problemes de salut mental a la societat.
Jordi Giménez-Salinas i Botella
Psiquiatre consultor
Llar Residència Mutuam la Sardana
93 380 09 70
