“És un descans la confiança que tinc en Mutuam Collserola”
Teresa Navarro, 90 anys. Usuària de la Residència Mutuam Collserola.
Quan se li pregunta per l’edat, a la Teresa li agrada dir que va néixer l’any de l’Exposició Universal i observar la cara d’un interlocutor a qui els càlculs no li quadren davant la jovialitat d’aquesta barcelonina. Amb el seu marit Ramon, van viure durant molts anys a Santa Coloma de Gramenet, on tenien una fàbrica de licors. “Ell sempre al capdavant del negoci i jo, com les dones d’aleshores, mig pas enrere”, recorda. Subratlla que tota la vida han compartit els mateixos principis i també la idea que quan es fessin grans anirien a viure a un lloc on estiguessin ben atesos. En aquest sentit, ja coneixien l’experiència de la mare de la Teresa, que havia estat en una residència i veien l’opció amb bons ulls.
Va ser fa tres anys, quan la salut del Ramon va començar a deteriorar-se, que van decidir buscar un lloc on viure que els pogués oferir l’atenció que necessitava. Van demanar consell a persones de l’entorn i el boca-orella els va guiar cap als Apartaments de Mutuam Collserola. La Teresa recorda amb satisfacció el moment en què, acompanyada de la seva filla, va visitar-ne un: “obro la porta i veig tot aquell verd...”. A la sortida, només va fer falta creuar-se una mirada amb la seva filla per saber que estaven d’acord que aquell era el lloc on volien viure. I així va ser com la parella va residir durant un parell d’anys als apartaments assistits de Grup Mutuam, un període del qual guarden un molt bon record.
Tanmateix, un temps després, el Ramon va començar a tenir problemes cognitius i requeria més control i supervisió mèdica. Llavors, va passar un període en què va combinar l’estada als apartaments amb l’ús d’un Centre de Dia. Quan la situació va empitjorar, des de Mutuam Collserola, se’ls va oferir una nova solució. Dins de la Residència del Grup, a tocar dels Apartaments, se’ls va condicionar un petit habitatge amb un dormitori i un saló-menjador però amb tots els recursos residencials: control de medicació, d’alimentació i d’higiene. Gràcies a això, van poder mantenir un estil de vida gairebé com el que tenien als apartaments però amb la supervisió assistencial que necessitaven. Per a quan el Ramon cognitivament estigui pitjor i necessiti més controls, ja tenen previst adaptar l’entorn perquè estiguin més separats i la Teresa pugui descansar.
“Estem molt bé i hem tingut molta sort de poder estar aquí”, diu l’entrevistada, que assegura que el seu marit té la mateixa opinió. Un dels aspectes que la resident valora més és la possibilitat de portar a terme nombroses activitats: gimnàstica, tallers de memòria, cinema, bingo... “En faig totes les que m’ofereixen i protesto quan no n’hi ha cap”, explica rient. La resident resumeix en una frase la tranquil·litat de què pot gaudir actualment: “és un descans la confiança que tinc en el centre perquè em puc desentendre de moltes coses”.
Olaaaaaa m gustaría trabajar con ustedes donde puedo echar currículum gracias