Psiquiatres a les llars-residència: la vessant més comunitària de la professió

Jordi Giménez - Salinas

Més enllà dels mites i estereotips que literatura i cinema han creat al voltant d’aquesta figura, els i les psiquiatres són aquells professionals que es dediquen a la salut mental, atenent estats o alteraments conductuals que suposen una interferència en la vida d’una persona o del seu entorn. La seva tasca consisteix a prevenir, diagnosticar i tractar, i els podem trobar en l’àmbit hospitalari, ambulatori i comunitari. Inicialment, l’atenció mental estava centrada en grans institucions manicomials, on els psiquiatres tractaven la gent fora de la realitat i d’altres especialitats. Posteriorment, i amb la progressiva millora dels tractaments mèdics i psicològics, la seva atenció es va estendre tant als hospitals generals, com a les consultes externes ambulatòries.  Finalment, i de manera progressiva, ha anat evolucionant la seva atenció cap a dispositius comunitaris, en què el psiquiatre juga un paper de consultor i complement dels programes de recuperació i rehabilitació de la persona malalta.

En aquest darrer, és on es tracten les persones usuàries de llars-residència de salut mental. Atenent a la tipologia de pacient, els psiquiatres poden fer la seva intervenció en processos aguts i a curt termini, com passa en l’àmbit hospitalari, i en processos a llarg termini o crònic, com els dels àmbits ambulatori o residencial.

Quan el psiquiatra tracta un pacient, no només tracta la seva malaltia, sinó que ha de detectar i abordar altres necessitats i aspectes que van més enllà de la salut. En aquest sentit, la malaltia mental greu allunya la persona de la seva realitat, deixant-la sense amics, sense feina i amb les relacions familiars malmeses. Així que el psiquiatra no pot quedar-se únicament amb la visió de diagnosticar malalties i prescriure fàrmacs, sinó que ha d’analitzar la realitat global que envolta al pacient. En el desenvolupament de la seva activitat, ha de conèixer la realitat farmacològica però també atendre la persona en les seves necessitats, d’acord amb el model de l’Atenció Centrada en la Persona.

Per tot això, aquests metges especialitzats en Psiquiatria han de tenir, com a primera condició per exercir adequadament la seva feina, la capacitat de saber escoltar i l’empatia que requereix tractar amb aspectes molt íntims de la persona. Així mateix, han de tenir la inquietud per formar-se i reciclar-se contínuament al llarg de la seva carrera i, per últim, han de saber treballar en equip, ja que la seva tasca la desenvoluparan en entorns multidisciplinaris, amb altres professionals que els han de proporcionar informació fidedigna de la realitat dels pacients.

Pel que fa a les eines de treball, el professional de la psiquiatria ha d’iniciar la seva intervenció establint uns criteris diagnòstics adequats per fer la valoració clínica. La clau del diagnòstic inicial està en la correcta exploració clínica i biogràfica del pacient “amb llapis i paper”. Posteriorment, això es complementa amb una exploració física bàsica, conjuntament amb proves complementàries com analítiques de sang i orina, TAC cranial, i d’altres com electroencefalograma, ressonàncies magnètiques, etc. Sobre el diagnòstic, ha de fer una aproximació al pla de treball per a aquella persona, establint-hi l’orientació farmacològica i els diversos passos perquè aquesta es trobi millor.

Les llars-residència de salut mental són la casa d’aquelles persones amb un trastorn mental que no poden cuidar-se per sí mateixes en un espai propi. La Llar-residència Mutuam la Sardana es va crear l’any 2000. Les instal·lacions existien prèviament per a un ús de residència privada per a persones grans. Llavors va sorgir la possibilitat de convertir-ne una part en un recurs de la xarxa pública destinat a la salut mental. Com a psiquiatre consultor, visito cada setmana les persones usuàries en què es detecta algun canvi. A més a més, també m’encarrego de fer l’enllaç en cas que algun dels residents hagi de ser ingressat en un hospital psiquiàtric. Entre les tasques que hi porto a terme, hi ha el control d’analítiques, de receptes electròniques, de la prevenció i la supervisió, així com de la relació amb les famílies per a l’intercanvi d’informació. La principal dificultat a què pot haver de fer front un professional de la psiquiatria en aquest àmbit és quan el pacient no està en el seu estat adequat i posa en risc la seva seguretat o la de les altres persones.

Pel que fa al reconeixement social, la professió encara ha de combatre de vegades estereotips. No obstant això, el pitjor és l’estigmatització i el rebuig que en certa manera perviu sobre les malalties mentals i els qui les pateixen. Afortunadament, això va canviant de mica en mica, en paral·lel a la creació de recursos que, com la Llar-residència Mutuam la Sardana, permeten a les persones usuàries una connexió amb la realitat. Ho fan contraposant la visió comunitària a la del divan. Per això, el principal repte que tenim és el de seguir potenciant aquesta tasca comunitària per apropar les persones amb problemes de salut mental a la societat.

Jordi Giménez-Salinas i Botella

Psiquiatre consultor

Llar Residència Mutuam la Sardana