L’Hotel Ibis Girona,el segon hotel medicalitzat en el que Grup Mutuam col·labora, amb l’activació d’hotels Salut a Catalunya

Abril 2, 2020

Després de l’exitosa entrada en funcionament del primer Hotel Salut Cotton House a la Gran via de Barcelona, Grup Mutuam participa ara en la gestió de l’Hotel Salut Ibis de Girona, un dispositiu alternatiu a l’aïllament domiciliari que té per objectiu afavorir el drenatge dels centres hospitalaris i d’atenció intermèdia de Girona. D’aquesta manera es pot garantir la cobertura de les necessitats socials bàsiques de part de la ciutadania afectada per l’estat actual d’emergència.

En el projecte, coordinat pel Servei Català de la Salut, hi participen el propi hotel, l’Hospital Universitari Josep Trueta, l’Atenció Primària de l’ICS i Grup Mutuam, que ha dotat al recurs del personal assistencial sanitari.

Ja han començat els ingressos de persones afectades i amb un nivell d’atenció de baix requeriment sanitari, que ocuparan, de forma progressiva, 3 plantes de 28 llits de l’hotel.


1 comentari a “L’Hotel Ibis Girona,el segon hotel medicalitzat en el que Grup Mutuam col·labora, amb l’activació d’hotels Salut a Catalunya”

  1. SITUACIÓ DELS ESTUDIANTS D’INFERMERIA TREBALLANT ALS CENTRES SANITARIS RECENTMENT OBERTS

    Bon dia,
    A data 11 d’abril de 2020, vull presentar-me i posar en coneixement el que segueix:

    Sóc Dinorah Castro, mare d’un estudiant de 3r d’infermeria universitària que està treballant en un centre sanitari obert fa pocs dies, per poder atendre pacients infectats per Covid 19.

    L’objectiu de la meva comunicació és fer alguna cosa que pugui ajudar el meu fill i tants joves que volen aportar i ser útils des de la professió que han triat.

    Al mateix temps vull expressar una altra preocupació. He de dir que sóc Psicòloga clínica des de fa més de 30 anys, i que estic a disposició com a voluntària per fer suport psicològic on line en relació a la crisi sanitària actual.

    Com psicòloga, vull alertar de la situació d’exposició negativa a nivell psicològic d’aquests joves. És una crida, que estimuli a prevenir conseqüències indesitjades tant en els treballadors, com en el funcionament amb els pacients allà ingressats.

    El que expressaré a continuació, no ho faré des de la subjectivitat de ser mare d’un estudiant que treballa com a sanitari en aquestes circumstàncies. Ho faré des de la meva acord amb les pautes i criteris dels especialistes en emergències i catàstrofes. He rebut una sèrie de documents, promocionats per Axios (especialistes en emergències i catàstrofes) i Dipsalut, i distribuïts pel Col·legi de Psicòlegs. Aquests documents són pautes d’actuació en cas que es requereixi la nostra intervenció. He adjuntat alguns d’aquests documents, per si és d’utilitat. Crec que aquests criteris, no són prou tinguts en compte en el disseny dels programes per posar en marxa els centres sanitaris.

    Descripció de la situació:
    – Els pacients són persones infectades però el seu estat en principi no és greu.
    – La plantilla està formada per joves estudiants de 3r i 4t d’infermeria. Hi ha només un estudiant per planta i un estudiant més que va itinerant per totes les plantes.
    -No hi ha metges ni infermers titulats en tot l’edifici de manera permanent i estable. Sí, una infermera titulada que vindrà 3 dies a la setmana, que en teoria donarà suport sobretot a nivell administratiu, però que finalment acaba donant ajuda en planta per necessitat. Els estudiants d’infermeria no tenen prou experiència en la pràctica sanitària i menys encara experiència a nivell de gestió administrativa.
    – Les situacions imprevistes de desestabilització que poden sorgir, pacients amb patologies psiquiàtriques afegides, acumulació d’ingressos en el mateix temps que implica també tenir en compte les múltiples vegades que s’han de vestir i desvestir observant les normes de seguretat, etc., no són excepcions, sinó que són situacions habituals.
    -Tenen coordinadors des de diferents serveis, que són accessibles a nivell telefònic, amb les dificultats de el cas; i en alguns moments puntuals a nivell presencial, per satisfer informació, assessorament, dubtes, etc. etc.
    – La vivència dels estudiants, és de sentir-superats, comencen a sentir que poden cometre errors per oblits, no poden revisar si tenen dubtes en els procediments, i un llarg etcètera.
    – Estan sols a la planta, no se senten part d’un equip. Totes les decisions i actuacions immediates, es realitzen sense poder compartir amb ningú. Tampoc poden parlar després, amb algú que hagi estat present durant episodis inquietants ocorreguts, ni expressar la vivència tinguda a nivell personal. Parlar amb un company d’una altra planta, suposa l’esforç de baixar o pujar de planta o trucar per telèfon, treure i posar-se de nou els equips de seguretat, quan no tenen temps i estan esgotats.

    En poques paraules: Ningú, ni els professionals més experimentats, haurien d’estar sols. És imprescindible sentir que s’està colze a colze amb algú present. SENTIR-SE PART D’UN EQUIP, PROTEGEIX.

    Sé que s’està fent molt, però crec que tots hem de col·laborar posant en relleu coses que poden ser millorables. Aquesta situació de vulnerabilitat no només física, sinó psicològica i emocional a nivell laboral, no és una cosa secundària.
    Un professional que se sent malament, fa un esforç per compensar les deficiències, però tard o d’hora, s’esgotarà. Serà un preu alt per si mateix, per a la comunitat sanitària i per la comunitat en general, que no hi haurà protegit el seu major capital: l’humà.

    Gràcies per la seva atenció.
    Dinorah Castro
    Col16177

    Respon

Deixa un comentari