Confort, compromís i professionalitat en la cura de les persones, les claus del Centre Assistencial Mutuam Collserola

Noemí Sech, Mutuam Collserola

Noemí Sech és infermera de professió i, des de fa un parell d’anys, directora del Centre Assistencial Mutuam Collserola. La seva trajectòria li ha permès conèixer la primera línia d’atenció a les persones i obtenir la visió general de la gestió de la residència.

Què és Mutuam Collserola?

Mutuam Collserola és un complex residencial ideat per donar resposta a les necessitats de persones grans amb diferents graus de dependència. D’una banda, tenim el centre assistencial, que disposa de places de residència privades i places sociosanitàries, tant públiques com privades. De l’altra, tenim apartaments amb serveis per a gent gran.

Pel que fa al centre assistencial, com són les persones que hi viuen?

Hi ha perfils diversos. Gràcies a l’estructura, els serveis i la multidisciplinarietat de l’equip professional podem cuidar de persones amb necessitats diferents segons el seu grau de dependència física o cognitiva.

Qui viu en el Centre Collserola?

En els apartaments hi viuen persones grans autònomes que gaudeixen dels beneficis de viure a casa seva, amb la tranquil·litat de tenir al seu abast un món de serveis assistencials. En el cas de la Residència, són persones més dependents i que necessiten més suport per viure.

Quines característiques té l’espai?

És un edifici modern i amb espais amplis i lluminosos, que ofereix confort i possibilitats de mantenir-se actius als residents. Tenim terrasses, on fem activitats a l’aire lliure. També disposem d’un gimnàs, una sala d’actes i una sala de teràpia ocupacional. Hi ha un menjador a cada planta i això ens permet crear unitats de convivència diferenciades. A més a més, a la primera planta tenim una Unitat d’Estimulació Neurològica, que pot ser contractada per les famílies per tal d’intensificar la fisioteràpia quan hi ha una lesió medul·lar o una malaltia neurològica.

Què destacaries de la ubicació i l’entorn?Noemí Sech, Mutuam Collserola

Està molt ben comunicat, ja que hi ha una parada de metro just al davant de la porta que ens permet arribar al centre de Barcelona en 20 minuts i també diferents opcions per moure’ns en autobús. A més, estem al costat del nostre hospital de referència, la Vall d’Hebron. Quant a l’entorn, val la pena destacar que tenim zona verda a tocar del centre.

I del model assistencial, què en destacaries?

Com a qualsevol dels centre del Grup Mutuam, treballem sota el paradigma de l’Atenció Centrada en la Persona (ACP), que es basa en posar en el centre la qualitat de vida i la planificació de les cures de la persona, tenint en compte la seva singularitat i les seves preferències. Per això, quan la persona ingressa se li fa una Valoració Geriàtrica Integral en què intervenen totes les àrees del centre (infermeria, medicina, fisioteràpia, teràpia ocupacional, psicologia, treball social i educació social) i que ens permet fer una radiografia de les seves necessitats i preferències. A partir d’aquí s’elabora el pla individualitzat d’atenció. A nivell general, i per seguir millorant la nostra atenció, fem reunions d’equip periòdiques sobre qüestions com l’ACP o la prevenció de caigudes i les no-contencions. El nostre model assistencial també incorpora el benestar de les famílies. En aquesta línia, oferim suport grupal a nivell psicològic a familiars de persones usuàries.

En quines activitats poden participar habitualment les persones usuàries?

Oferim un programa d’activitats a nivell de rehabilitació, fisioteràpia i teràpia ocupacional. Té molt d’èxit treballar la reminiscència basada en la música o en publicacions antigues que els participants han d’identificar. Recentment hem posat en marxa el projecte pilot “El despertar dels sentits”, relacionat amb els sabors i textures dels àpats, amb molt bona acollida. També fem sessions de gimnàstica adaptada per a gent gran. Una activitat més especial és la teràpia assistida amb gossos, amb què es treballen uns objectius concrets amb usuaris específics. Les persones usuàries de la Unitat d’Estimulació Neurològica també fan una activitat amb tauletes. Després hi ha les sortides a l’exterior. Anem al teatre o a veure exposicions, per exemple.

També hi ha serveis addicionals?

Sí, com a extres per a aquelles persones usuàries que ho vulguin, tenim servei de perruqueria i podologia.

Com funciona el servei de cuina?

Tenim una empresa especialitzada subcontractada i tot es cuina íntegrament aquí. Els menús són adaptats en funció de les necessitats dietètiques de cadascú i són rotatius. Setmanalment, la coordinadora d’auxiliars es reuneix amb la responsable de cuina per valorar com ha funcionat cada proposta.

Quins valors diferencials veus al Centre Mutuam Collserola?

Principalment, que disposem d’atenció mèdica presencial 12 hores al dia de dilluns a divendres i d’atenció de l’equip d’infermeria les 24 hores del dia. Dins del centre tenim l’Equip d’Atenció Residencial del Grup Mutuam, que ens dona suport en diferents aspectes sanitaris. A això, jo hi afegiria que ens agrada cuidar i que hi apliquem una mirada que té molt en compte la singularitat de cada persona i de cada família. De la meva experiència com a infermera, tinc clar que cuidar implica tenir en compte l’entorn de l’usuari o usuària i les seves necessitats, tant sanitàries com psicològiques o emocionals. Aquesta mirada s’ha d’aplicar en la primera línia d’atenció però també és important incorporar en la gestió global del centre.

Si haguessis de destacar tres conceptes del centre, quins serien?

El compromís de l’equip en la cura de les persones, la professionalitat i els espais amplis lluminosos.

“La mirada del cuidar en un sentit global és el que pot aportar una infermera a la direcció d’un centre”

Noemí Sech

Noemí Sech és infermera i directora del Centre Residencial Mutuam Collserola. És una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en l’entrevista ens parla del seu creixement professional al Grup Mutuam, de com ha aprofitat les oportunitats i del suport que ha trobat per fer front als reptes que s’ha plantejat.

Quan i per què vas decidir ser infermera?

La veritat és que quan vaig començar els estudis, ja feia temps que tenia en ment ser infermera. Vaig anar a l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, on tenen una manera d’ensenyar orientada no només a oferir els coneixements necessaris per fer les tasques, sinó a inculcar la mirada infermera, per poder cuidar la persona d’una forma integral. Reconec que vaig dedicar-me a la geriatria per casualitat i, de fet, poques persones es plantegen quan acaben la carrera dedicar-s’hi perquè no és una assignatura que a les universitats es potenciï. Vaig començar a treballar fent substitucions a Sant Pau i després vaig anar a parar al món de la psiquiatria. Més tard, vaig anar a parar a la geriatria i els professionals que hi vaig conèixer em van aportar molts coneixements que m’han servit per trobar-li el gust. És un món que si t’enganxa, t’enganxa, i on pots aprendre molt i tocar molts temes diferents.

Com vas arribar al Grup Mutuam?

Una part d’aquell equip amb qui treballava en una residència em van portar a un altre centre especialitzat en demències i alzheimer que acabaria pertanyent al Grup Mutuam. En aquells moments jo era infermera, però després vaig convertir-me en coordinadora d’infermeria. Més endavant, vaig venir, també com a coordinadora, a Mutuam Collserola. 

I què valores més de la teva experiència com a coordinadora d’infermeria a Mutuam Collserola?

La possibilitat d’aprendre moltes coses, perquè és un centre on hi ha diferents tipologies de persones usuàries. Tenim una part sociosanitària, una de residencial, centre de dia i apartaments tutelats. Tot aquest ventall et permet aprendre molt i no només sobre l’atenció a les persones. Si tens inquietuds, pots absorbir molta informació d’altres temes que no són tan propis de la infermeria. 

Com vas convertir-te en la directora del centre?

Ens hem de remuntar al context de la primera onada de la Covid-19. Al centre, quan vam veure que la pandèmia s’acostava, la direcció anterior i jo, com a coordinadora d’infermeria, vam traçar un pla de treball per fer-hi front, tot i que encara no teníem clar com ens afectaria. Quan van començar a sorgir possibles casos, hi va haver moltes baixes i ens vam quedar sense mans. Vam haver de reorganitzar-ho tot sense deixar de banda la part assistencial. És a dir, s’havia d’atendre tant a la persona com al centre. En certa manera, vaig assumir jo, conjuntament amb la doctora que teníem llavors, la tasca de liderar la comunicació cap a les famílies, l’atenció a l’usuari, la derivació hospitalària… En aquest context, en què ja havia assumit algunes tasques de gestió, el director general del Grup Mutuam em va oferir la possibilitat d’assumir la direcció del centre. 

I vas entomar el repte.

Sí, vaig dir-li que necessitava ajuda, tant formació com acompanyament, en determinats aspectes. M’ho van proporcionar i vaig acceptar. Per a mi allò va ser un acte de reconeixement a la feina feta.

Des de la teva experiència, què pot aportar un professional de la infermeria a la direcció d’un centre?

Potser jo soc molt romàntica, però penso que aportem el fet de no perdre de vista mai les persones. Conèixer la persona i els seus familiars t’ajuda molt a l’hora de prendre decisions o d’entendre determinades circumstàncies. Aquesta mirada del cuidar en un sentit global és la que pot aportar una infermera a la direcció. 

Com creus que el Grup Mutuam t’ha facilitat el desenvolupament de la teva carrera?

La major part de la meva vida professional l’he desenvolupada a l’empresa. Per a mi ha estat una sort haver-hi trobat un accés fàcil a persones clau, com les directores d’Infermeria o el director de l’Àrea residencial. Tot i que hi hagi un organigrama, és fàcil arribar a conèixer el personal i això et permet recórrer a qui necessitis en un moment donat. Potser he tingut sort, però la veritat és que mai m’he trobat amb un ‘no’. 

Quines avantatges pot oferir el Grup Mutuam a les infermeres i infermers respecte a altres organitzacions?

Tenim un pla de formació anual força complert i, a més, l’empresa no es tanca al fet que facis una altra formació que no hi estigui inclosa. Quan l’he necessitat, sempre m’han ajudat perquè la pogués fer, ja sigui per flexibilitat horària o oferint-me recursos.

Has demanat alguna beca per a estudis?

L’any passat vaig fer un postgrau de direcció i gestió de centres residencials i el Grup Mutuam em va ajudar econòmicament.

I, a banda d’això, què més en valores?

A part d’això, fomenta la recerca i ofereix possibilitats per fer carrera, i jo en soc un exemple. Tens possibilitat d’ascendir si t’interessa. A més, tot i que hagi de ser una empresa rendible, el fet de no tenir afany de lucre fa que els centres estiguin bastant ben dotats de professionals si ho compares amb la resta del sector. Un altre dels avantatges és que estem especialitzats en malaltia crònica i disposem de recursos diferenciats en aquest àmbit, fet que permet als professionals de la infermeria exercir en diferents tipologies de centres. Respecte a condicions laborals, a Mutuam Collserola, a banda de la remuneració fixa, tenim una remuneració variable d’acord amb uns objectius que prèviament hem acordat entre l’empresa i els treballadors i que són tant a nivell de grup com personals.

El Grup Mutuam aposta pel confort en la remodelació de les instal·lacions del Centre Mutuam Collserola

Reforma Mutuam Collserola

Les obres de millora del Centre Residencial Mutuam Collserola, a Barcelona, estan en la seva etapa final. El procés va començar l’any 2019 amb la reforma de la planta 4 i han continuat, primer, amb les de la planta 3 i, després, amb les de la 1. A grans trets, amb la intervenció, s’han renovat els revestiments i proteccions de parets i portes, s’hi ha introduït un nou model de mobiliari per a les habitacions i s’han actualitzat la il·luminació i la instal·lació de comunicació. L’objectiu principal de la remodelació ha estat oferir un major confort a les persones residents i també al personal que les atén, no només des del punt de vista de la comoditat o l’ergonomia, sinó també tenint en compte el que un entorn agradable i ben il·luminat proporciona.

Així doncs, s’ha treballat per aconseguir una imatge acollidora. En aquest sentit, s’hi ha utilitzat una gamma de colors i textures que recorden materials naturals: des del color blanc pedra de parets, revestiments i algun element del mobiliari a la textura del roure que s’ha utilitzat en taulells, tauletes i prestatges. El nou mobiliari ha estat pensat per tal que els usuaris i usuàries disposin de zones que puguin fer-se seves. Per exemple, s’ha substituït la lluminària hospitalària per un capçal amb un prestatge superior on poden dipositar fotografies i objectes personals. També disposen d’un taulell de treball amb prestatge i il·luminació per escriure o consultar l’ordinador.

Reforma Mutuam Collserola
Habitació doble reformada Mutuam Collserola

Un altre aspecte que s’ha tingut molt en compte ha estat la il·luminació. A part de millorar-ne la general amb tecnologia led, s’han previst altres punts de llum que ajuden a generar diferents ambients a l’habitació. A més, s’han renovat cortines i cobrellits i s’ha millorat l’emmagatzematge als banys. La reforma també ha dotat les sales d’estar de nou mobiliari.

En definitiva, on més s’ha incidit és en la funcionalitat i confortabilitat dels diversos espais. Per a les persones que hi viuen és casa seva, l’espai més privat i, per això, s’ha intentat que les puguin gaudir de diferents maneres, no només anant-hi a dormir. Dins del mateix centre hi ha necessitats i perfils molt diferents i, per tant, el model ha de ser prou flexible perquè, amb pocs canvis, es pugui adaptar a cada tipologia de resident de manera que tothom s’hi senti amb el màxim confort possible.

El Centre Residencial Mutuam Collserola disposa actualment d’algunes habitacions lliures. Les persones interessades a conèixer-lo poden trucar al 93 361 39 00 o bé enviar un correu electrònic a silvia.aguerri@mutuam.com.

Ja ha arribat el Nadal al Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran

Nadal Residència Collserola

El Centre Residencial Mutuam Collserola per a gent gran, dóna la benvinguda al Nadal amb un variat d’activitats especials pel mes de desembre. Des del muntatge del pessebre fins a la decoració del centre amb treballs manuals que realitzen els mateixos residents. A més tot això ho acompanyen amb activitats com el bingo i amb el ritme de les panderetes del taller de nadales, sense dubte encara que siguin unes festes diferents, això no ha estat un impediment per omplir el centre d’alegria i festivitat. 

Meditant amb la gent gran: l’experiència a Mutuam Collserola i Mutuam Güell

Meditació

El Mestre Xavier Puigdevall em va suggerir fa uns anys: “Ves a una residència de gent gran i porta-hi la meditació, surt de l’Escola, de la zona de confort”. Així va ser com a finals del 2015 va començar el “Grup de Meditació Apartaments Collserola”. Tot un procés per aprendre, abaixar el cap, empatitzar, conèixer la vida quotidiana dels seus participants, la seva saviesa, les seves vivències… Deixar la teoria i anar a la pràctica per aprendre a caminar caminant.

Les primeres trobades eren quinzenals; no van funcionar. Es perdia el contacte i el millor va ser fer-ho setmanalment, els dilluns de 16,30 a 18h. L’espai, un lloc silenciós i ampli (la Sala Club Social reservada per a nosaltres), sense grans decoracions, confortable, amb unes butaques còmodes, asseguts en rotllana, l’olor agradable de l’encens, algun cop amb la llum d’una espelma.  Van anar degustant el caliu del grup, la confiança, obrint-nos a poc a poc, estimant-nos, meditant junts,  abaixant el cap i dedicant els beneficis als éssers propers. Practicant l’abraçada i els petons entre nosaltres després de cada sessió ens ajudava a mantenir l’escalf fins a la propera trobada.

Era un dia especial per a les persones del grup, s’arreglaven amb els millors vestits: feien goig. Començar amb una música relaxant o clàssica ens ajudava a calmar la ment. La postura recomanable: seure en una butaca sense braços amb les mans recolzades sobre les cuixes o agafades al centre. Els ulls tancats, llevat que ens agafés el son, i mantenir la mirada horitzontal, que no fes mal la nuca. Més d’un cop hi havia persones que es relaxaven tant que s’adormien. Feien el mateix procés de relaxació i calma. Tot plegat ens permetia deixar anar i sentir-nos més buits; una buidor no pas sinònim de pobresa i escassetat, sinó de lleugeresa i llibertat.

Un cop la ment calmada, es va anar introduint a cada sessió l’hora del conte. S’entregava un escrit il·lustrat, normalment un conte, com un recordatori per a tota la setmana. Va ser un mitjà per obrir-nos, parlar de les seves coses: què pensaven, records de la seva vida que, en expressar-los, s’anaven netejant; amors oblidats, paisatges inspiradors, viatges a la seva infantesa, trobades amoroses dels seus pares, retrobament i reconeixement del seu amor als  familiars i amics morts… Tots aquests comentaris donaven un nou sentit a la seva vida, descobrint i reafirmant la saviesa acumulada al llarg dels seus anys.

Les lectures eren un entrenament de la ment i del cor per tal de viure la seva quotidianitat d’una forma més centrada i amable, acceptant, com es podia, el que s’anava presentant en cada moment.

Posteriorment, una meditació acompanyada de música per potenciar l’agraïment cap a les persones que els acompanyaven –familiars, cuidadors, amigues, etc.– i cap a ells mateixos. Al llarg de les sessions es va anar ampliant aquest agraïment, fins i tot cap a aquelles persones amb qui no tenien o no havien tingut una bona relació.

Sempre acabàvem la sessió ajuntant les mans al pit, abaixant el cap i dedicant els mèrits de les pràctiques a les persones que patien. L’abraçada i petons entre tots nosaltres es va instaurar com una manera dolça de cloure la trobada. Es diu que la meditació transforma les persones en més amables, tolerants i compassives… Cada vegada que ens acomiadàvem vam comprovar que era ben cert: gaudir d’aquesta escalfor humana, del silenci presencial en la meditació de la gent gran, ha estat un regal en el meu camí espiritual.

Sessió rere sessió, la meditació es va anar obrint camí fins a consolidar-se com una dinàmica que formava part de la quotidianitat setmanal de la gent gran. Quan ja portàvem gairebé un any fent l’experiència, es va tirar endavant, conjuntament entre el personal totalment entregat de la Residència Collserola i el Grup de Meditació de l’Escola de l’Ésser, un acte que va suposar una nova embranzida a la iniciativa: el 30 de gener del 2016 vam organitzar el dia de la No violència i la Pau. Una mostra dels treballs que la gent gran havien fet als seus tallers vestien la sala, on vam projectar un audiovisual: “La pràctica d’Atenció: La Mirada Innocent”, del Mestre Xavier Puigdevall. Amb el cor ben obert i la innocència als ulls, després de la visualització del preciós audiovisual, es va fer la lectura d’uns escrits a càrrec d’una persona del Grup de Meditació Apartament i una persona del grup de Meditació Escola de l’Ésser i es van lliurar uns fulletons amb imatges de nenes i nens innocents. A més, vam fer una meditació conjunta acompanyada d’unes músiques, dues cançons que van arribar al moll de l’os de l’ànima de tots els assistents: “Thula Baba” de Pumeza i el Mantra “Yemaya Assessu”.

L’acte es va anar tancant com sempre: d’una manera dolçament alegra. Ben acompanyats d’un bon esmorzar, beguda i pastes, van tenir lloc les trobades, abraçades, tertúlia, comentaris molt sucosos entre la gent gran i els membres del grup de meditació de l’Escola.

A partir d’aquesta experiència es va crear un altre Grup de Meditació a la Residència Collserola, portada per dues persones del grup de meditació de l’Escola (la Maria i el Carles) i personal de la Residència.

Es va obrir també un altre Grup de Meditació als Apartaments Güell, portat per dues persones més del grup de Meditació de l’Escola (el Jose i la Charo). El Jose expressa així la seva vivència: “Mi experiencia meditativa con la gente mayor al principio fue una manera de dar altruistamente, que se convirtió después en un intercambio donde recibíamos tanto o más de lo que entregábamos, dábamos amor y recibíamos más… Uno de los momentos que más me gustaban era al acabar la meditación de cierre, donde ellas me decían que se quedaban tranquilas, calmadas y con mucha paz. Yo sentía lo mismo. Nos despedíamos siempre con abrazos, besos y palabras de agradecimiento en ambas direcciones. Recuerdo esos momentos con cariño y amorosidad”.

L’experiència de la Charo és aquesta: “Va ésser molt enriquidor i nutritiu, deien que els donàvem molt, i la veritat és que eren elles qui ens donaven al meu company i a mi. Vaig aprendre a valorar encara més l’entrega i energia de la Pilar, era com una filla em deia… I així la sentia, com una mare amorosa. De la Maria recordo la seva força i determinació. La Josefina una dona delicada i tendra amb capacitat d’escoltar. La Belen de tot en feia broma i posava la “chispa” al grup. La Conxita va lluitar fins al final amb decisió i coratge, vaig aprendre d’ella això, junt amb com és d’important cuidar la família amb els petits detalls”.

Va sortir la necessitat d’una trobada quinzenal entre els coordinadors per supervisar com anaven els grups, què ens passava a nosaltres… I de mica en mica es va anar creant material, compartint músiques, meditacions… Tot plegat va suposar un aprenentatge com a meditadors més creatius, amables i bondadosos; un començar a integrar vivencialment el que és la benevolència, la bodhicitta i la compassió a partir de la pràctica.

Una trajectòria de contes, músiques, recull de frases il·lustrades del llibre del Mestre Xavier, celebracions d’aniversaris, Nadal, Sant Jordi, comiats de persones que havien mort, trobades amb familiars, etc. Un projecte que ha anat creixent a mesura que els cors dels qui hem tingut la sort de participar-hi s’han anat obrint en dolçor, humilitat i entrega.

Després de l’explicació, m’aturo i tanco els ulls amb el propòsit de recollir allò essencial que he après amb aquesta iniciativa. I em venen molts comentaris, salutacions de la gent gran, així com petits moments viscuts amb ells que em dibuixen un somriure. Autèntics regals com quan, amb un to càlid i directe, sense prejudicis, amb amabilitat respectuosa i amb honestedat assertiva, em deia sense embuts la Isabel quan els posava alguna peça musical: “Aquesta música… hi ha una versió més harmònica”. O quan em saludava el Ramon en arribar al grup: “Hola, jove!”. Amb aquella mirada dolçament brillant mentre tot somrient em donaven la mà amb una calidesa i suavitat que no s’obliden. O quan la Rosa va obrir al grup que, quan estava a l’habitació i se sentia sola, s’imaginava que estàvem tots junts meditant i això li feia sentir un caliu que la tranquil·litzava. O quan la Marisa, una persona invident, amb tot la seva energia i entusiasme, en arribar al grup gravava un àudio dels seus pensaments, les seves poesies. Els llegíem i ens enriquíem després d’haver-los copiat i escrit. O quan la Rosa practicava la meditació del Timo i expressava que aquella pràctica l’alliberava del dolor.

La Mercè i la Rosa M. em diuen que segueixen posant en pràctica l’atenció a la respiració, les passejades totes dues al bosc, contemplant els arbres i el garrofer, respirant profundament i els va molt bé. La M. Teresa assenyala les meditacions connectant amb la llum interior. Durant el confinament l’ha practicat, principalment quan el seu home, el Ramon, ha fet el viatge cap el seu origen, cap a la llum. Em diu que quan ens retrobem podrem retornar amb aquesta pràctica.

La M. Antònia, quan jo no hi podia assistir, era qui portava la sessió meditativa. Ha expressat que ha experimentat un pas endavant en la introspecció i el coneixement d’ella. Un lloc de reunió on no es demana res; un lloc de recolliment i disposició a obrir el cor i la ment, vivint noves i profundes experiències, arribant al retrobament amb la seva ànima i el seu cor, en la seva essència més primigènia. Un anar endavant etern.

La Cloti i la Isabel recorden les meditacions amb una sensació de benestar molt agradable i positiu. La Cloti havia traduït una versió al castellà de El Petit Príncep, i quan el llegia amb una dolça innocència que li sortia del cor ens posava a tots els oients la pell de gallina.

Llegíem també fragments tan bonics com aquest del llibre ‘Diguem-nos coses boniques d’en Carles Capdevila’: “Cada dia de la nostra vida té dues versions, la cara A i la cara B. I com que està de moda la queixa, i pensar que els altres tenen més sort i mai rebem el que ens mereixem, solem ficar-nos al llit carregats de retrets contra el món.

Si hi penses bé i ho treballes, cada dia t’ha dut coses bones, aprenentatges enriquidors. I si els vas recordant, si construeixes un relat cert sobre la part  positiva del que et va passar ahir, sortiràs a afrontar l’avui amb més ganes”. No puc oblidar tants altres moments que m’han ajudat a abaixar el cap, sentir-me un principiant. Anava a ensenyar meditació a la gent gran i em vaig trobar aprenent de la seva generositat, humilitat, bondat, valentia, el seu saber acceptar el present, la seva devoció i la seva innata bodhicitta.

Vull enviar un agraïment a totes les persones meditadores del grup, als col·laboradors.  M’han ajudat a reafirmar més clarament en el camí espiritual, tocant de peus a terra, amb el cor i amb l’ajuda dels de Dalt.

Durant el confinament fins ara continuem tenint contacte per telèfon i whatsapps amb les persones grans i els seus familiars… Esperant que les condicions siguin propícies per reprendre presencialment la nostra pràctica meditativa en grup.

Toca anar acabant l’escrit. No és fàcil tancar una cosa que t’estimes. Saber dir adéu és una de les moltes coses que he après de la gent gran, la qual molt abans que no pas jo ha hagut de deixar anar a persones estimades, que han emprès el seu retorn a la llum; prenc bona nota de la saviesa, no només de deixar anar, sinó també la de quedar-se amb l’empremta de bondat dels qui han marxat. La gent gran té una capacitat d’acostar-se a la bondat i de perdonar sense miraments, directa al cor, davant la qual només puc baixar el cap.

El reconeixement sincer cap a tot allò après en aquesta experiència em permet, ara mateix, fer un pas més en l’agraïment profund i amorós als meus Mestres. Sovint, quan llegíem el conte en la meditació amb la gent gran, em naixien comentaris dels meus pares, dels meus Mestres, de la meva dona, del meu fill, de les meves netes… i s’entrellaçaven amb les seves vivències. Tot seguit naixia la seva curiositat i em preguntaven aspectes de la meditació, dels Mestres… compartíem una estona de pau,  de tranquil·litat, no s’havia de fer res, tot fluïa. Un goig… Mil gràcies.

Albert Colomer Rovira

Especialista en meditació de l’Escola de l’Ésser d’Empar Fresquet i Xavier Puigdevall. Ha fet de voluntari impartint sessions a Mutuam Güell i Mutuam Collserola.

Podeu llegir al nostre blog un article anterior d’Albert Colomer: Meditar: deixar anar i veure-hi clar.

Núria Àngels Lobera: “Els metges no hem de ser només tècnics en Medicina, hem de ser persones que ajuden a persones”

Núria Lobera

La metgessa Núria Àngels Lobera i Bondia va arribar el 2006 al Grup Mutuam. Les primeres passes a la casa les va fer a la Residència Rubí. Uns anys després, ja a Barcelona, va participar en la posada en marxa d’una unitat sociosanitària de trastorns de conducta i, el 2016, va traslladar-se al Centre Residencial Mutuam Collserola, on s’ocupa de places sociosanitàries i de residència. Tot i que també hi fa tasques de coordinació de la resta de metges, amb la jubilació a tocar dels dits, assenyala amb orgull que fonamentalment desenvolupa la seva feina, “a peu de canó”, atenent els pacients.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi COVID-19?

El fet de passar de l’estat habitual a l’estat d’urgència va alterar molt la meva feina. Els llits sociosanitaris que tenim ja portaven un ritme de tipus més aviat hospitalari. Amb això, hem hagut de sanitaritzar la residència, del primer llit a l’últim. Els primers casos ens van agafar, com a tothom, d’imprevist. La falta de proves inicial ens va obligar a fer un cribatge per simptomatologia. Vam reservar una planta per a totes les persones que sospitàvem que podien tenir la COVID-19 i hi vam aplicar les mesures d’aïllament pertinents. Quan vam disposar de les proves vam acabar de sectoritzar, però realment vam identificar pocs casos nous. Al principi d’aquesta crisi jo vaig anar a l’Hospital Mutuam Güell, perquè hi havia molts professionals malalts o en quarantena, i  quan es van anar reincorporant, jo vaig poder tornar al meu lloc.

Com heu viscut la crisi sanitària a la residència?

Equip Centre Mutuam Collserola
Part de l’equip del Centre Residencial Mutuam Collserola

L’hem viscut com hem pogut, però amb la sort de ser un equip professional molt consolidat, que ens hem ajudat mútuament. Essent una nova malaltia, hem hagut d’aprendre sobre la marxa. Hi havia evolucions molt ràpides, amb malalts que en poques hores empitjoraven molt, i això ha estat dur. Però la bona entesa entre nosaltres ens ha permès suportar-ho. A més d’atendre els pacients, has de parlar amb les seves famílies i quan els has de dir que la cosa no va bé i que a sobre no poden venir a veure el malalt és molt difícil. És un desgast molt gran. Sort que quan un tenia un davallada un altre company venia i l’animava.

Tu a nivell personal com l’has viscuda?

La situació ha estat duríssima, a nivell físic, psicològic i emocional, però, sense voler semblar masoquista, m’alegro d’haver pogut estar a la feina col·laborant. M’hauria fet ràbia que aquesta situació m’hagués agafat jubilada i m’ho hagués hagut de mirar. M’agrada haver fet el que bonament he pogut.

Quines estratègies has seguit per gestionar les emocions?

En algunes ocasions, me n’he anat al lavabo, he fet la plorada, m’he rentat la cara i he tornat a la feina. He procurat pensar molt en la meva tasca com a metge i recordar per què vaig entrar a la Facultat de Medicina: perquè sempre he volgut ajudar l’altre. Ara ha estat un moment en què hem hagut de fer això traient les forces per fer-ho fins i tot quan no ens en quedaven. L’essència de perquè vaig estudiar Medicina i no una altra cosa era aquesta i jo m’he agafat a això per poder tirar endavant. Quan estàvem al punt àlgid de casos no ens podíem permetre el luxe de tenir una decaiguda. Ara que ha baixat una mica la pressió de feina sí que em noto més afectada. M’està sortint tot l’estrès que he passat.

Buscaràs ajuda externa per gestionar-ho?

Ara per ara, crec que me n’estic sortint prou bé. Cadascú té els fonaments que té. A banda d’agafar-me a la professió, també m’han ajudat molt els fonaments espirituals. Tot i això, tinc baixades d’ànim. No vull fer-me la superwoman perquè no ho soc. Me n’adono que estic cansada però no m’hi capfico perquè sé que és el normal. El cansament físic ja passarà. Estic esperant poder veure de nou les famílies cara a cara, encara que no ens puguem donar la mà o abraçar. Aquestes petiteses són les que m’ajuden en el dia a dia a gestionar les emocions generades per la situació viscuda. Hem fet moltes trucades aquests dies, algunes de molt dures, però també per donar bones notícies. Jo entenc la vida com una balança. Quan hi entra una cosa negativa, n’hi has de posar una altra de positiva, perquè si no s’ensorra tot. Això és el que he intentat fer aquest dies. Les trucades i els agraïments compensen. A part, soc una persona optimista de mena.

Ara que estàs a punt de finalitzar la teva etapa labora, mirant enrere, recordes algun moment que físicament o emocionalment hagi estat tan dur?

Fa 40 anys que em vaig llicenciar i no havia viscut mai una situació com aquesta. He viscut moments difícils però cap ha estat un repte tan gran com aquest a nivell professional i com a societat. Ara, hem superat el gruix de la crisi, però el risc continua i hem de mantenir les mesures, i aquí hi juga un paper la societat en general, que he de ser responsable i ajudar a mantenir tota la tasca que ha fet el personal de l’àmbit sanitari. Si la societat no ajuda, estem destinats a tornar-ho a repetir.

Com has compatibilitzat vida professional i personal aquestes setmanes?

Amb molt respecte i molta por. En un principi tens aquell sentiment atàvic de por davant d’allò desconegut, però això es cura controlant les mesures de seguretat. Tot i així, el que més por m’ha fet és portar el virus a casa, on convisc amb el meu pare, que té 89 anys. El pànic a contagiar-lo m’ha portat a començar el procés de treure’m roba al replà de l’escala. Ho he fet escrupolosament fins ara i ho seguiré fent.

Has subratllat que la relació amb els companys ha estat molt bona.

Mutuam Collserola
La Dra. Adela Martín (esquerre) i la Dra. Núria Llobera, recentment i amb més calma

Genial. De fet, quan em jubili trobaré a faltar la feina, però encara trobaré a faltar més els companys, perquè som com una família. A més, és que són molt bona gent.

Com has viscut la relació amb els pacients aquestes setmanes de confinament?

D’una banda, has de tractar amb persones usuàries que cognitivament estan bé, encara que puguin tenir alguna malaltia. Amb elles has de parlar cada dia, passar-hi estones perquè no estiguin soles, respondre les preguntes que et fan i donar sortida als seus dubtes i pors, a banda de la tasca professional habitual. Cada dia els hem controlat les constants; ningú no s’ha escapat del meu fonendoscopi. De fet, me’n vaig carregar un de tant desinfectar-lo, em vaig quedar amb totes les peces a la mà! Per tant, hem estat vetllant per la seva salut física però també emocional, ja que han estat molts dies sense veure la família, encara que hi hagués contacte mitjançant trucades i videotrucades. D’altra banda, has de tractar també amb persones que cognitivament no estan bé.

I com heu abordat la situació amb les persones amb demència?

Ha funcionat molt el contacte físic, agafar-los la mà –amb guants, clar-, parlar-los tranquil·lament i sobre coses boniques. Jo sé que no m’entenen, però entenen el meu to de veu.

Com heu fet l’acompanyament de final de vida amb pacients i familiars?

Les residències són els llocs on la gent va a passar els últims anys de la seva vida. Això vol dir que quan arriba el procés de final de vida nosaltres també hi som, i hi som amb tot el respecte per una vida que s’està acabant i ajudant perquè aquest procés sigui el millor possible i sense patiment. Durant aquesta situació, hem fet el mateix. Hem estat amb ells en el final de vida i hem fet el tractament que ha calgut en cada moment. També hi hem deixat entrar les famílies amb els equips de protecció pertinents. Això en els processos que hem vist venir, perquè també hi ha hagut morts sobtades. En qualsevol cas, la situació de confinament ho ha fet tot més complicat.

Creus que t’ha canviat viure aquesta situació?

Veure el patiment i la mort de les persones no et deixa indiferent. Viure aquest procés et va canviant. Diria que a mi m’ha enfortit el caràcter i m’ha temperat més encara. Ha estat com viure l’experiència de 10 anys concentrada en dos mesos. Potser m’ha fet ser més conscient de com som de petits en l’univers. Un bitxo tan petit ens ha posat a prova a tots nosaltres amb tots els nostres avenços. Ha estat, doncs, una cura d’humilitat. També m’ha portat a valorar encara més el patiment humà. Els metges no hem de ser només tècnics en Medicina, hem de ser persones que ajuden a persones. No podem deixar de banda que les persones que tractem tenen sentiments i que aquests han de ser importants per a nosaltres. Hem de tractar humanament.

Llum verda a les Residències de Grup Mutuam per tornar a fer nous ingressos

Centre Residencial Mutuam Collserola

El desconfinament en les diferents regions sanitàries on s’ubiquen els centres i residències per a gent gran del Grup Mutuam fa possible que aquestes recuperin una certa normalitat en el seu funcionament, tot incorporant els nous protocols impulsats per les autoritats sanitàries. Així, amb l’arribada de la nova normalitat, ja és possible l’ingrés de nous residents, i el retorn d’aquelles persones que havien optat per passar el confinament amb les seves famílies, així com la recepció de visites per part d’alguns residents. Això és possible, sempre que el centre es trobi en categoria ‘verd’, és a dir, que no tingui cap cas de COVID-19 entre les persones que hi viuen.

Des d’aquest dimarts, el Centre Residencial Mutuam Collserola, a Barcelona, la Residència Les Franqueses del Vallès, el Centre Residencial Mutuam Manresa i el Centre Assistencial Mutuam la Creueta, a Sabadell, es troben en color verd. Això vol dir que, d’acord amb els criteris que estableix el Departament de Salut, hi podran ingressar persones que s’hagin sotmès a un test PCR i hagin donat negatiu. Se’ls farà un control de símptomes a l’entrada i hauran de restar aïllats durant els 7 primers dies d’estada.

Pel que fa a les visites, aquestes es normalitzaran i hauran de seguir un protocol que incorpora les mesures necessàries i recomanades per les autoritats per evitar contagis. Entre aquestes, s’estableix que s’hauran de fer amb cita prèvia, tindran una durada màxima de 30 minuts i hauran de tenir lloc en un espai concret de la residència. A més, un professional supervisarà que es mantinguin les distàncies de seguretat. La persona que faci la visita, que haurà de ser la mateixa durant 14 dies, haurà d’adoptar diferents mesures abans d’entrar a la residència, com rentar-se les mans i les sabates, prendre’s la temperatura o utilitzar mascareta i guants d’un sol ús.

Al Grup Mutuam, s’accepten ingressos provinents de domicili, d’altes d’hospitals o de centres sociosanitaris. Per posar-vos en contacte amb qualsevol d’aquests centres residencials en cas de necessitar gestionar un ingrés d’un usuari podeu trucar al telèfon habilitat per a aquesta gestió:

Silvia Aguerri     93 380 09 70     silvia.aguerri@mutuam.com

Mutuam a ‘Primera línia’

Primera línia TV3

El programa ‘Primera línia’ de TV3 que es va emetre ahir, 5 de maig, a partir de les 22.10, estava dedicat a l’impacte psicològic que ha tingut la Covid-19 en diverses persones i des de diferents vessants. Grup Mutuam hi va tenir una presència destacada gràcies als testimonis de cinc persones.

La primera va ser Maria Teresa Navarro, usuària de 90 anys del Centre residencial Mutuam Collserola, que va perdre el seu marit Ramon a finals de març a causa del nou virus. La resident va explicar com es va acomiadar d’ell, equipada per protegir-se, després que hagués mort, ja que es trobava aïllat en una altra habitació. Podeu llegir també l’entrevista que Mutuament li va fer fa uns mesos a aquesta resident en què parla del Ramon i de la seva relació amb Mutuam.

El programa va recollir també els testimonis de quatres professionals del Grup Mutuam que formen part del PADES Covid, un dispositiu sanitari impulsat recentment per l’entitat per tal de garantir un final de vida digna. Hi van intervenir el metge Luis José Gallardo, la treballadora social Eva Ribot, la psicòloga dels EAPS Marina Garcia i la infermera Raquel Olaya.

 

La UEN inaugura la segona edició del Màster en estimulació neurològica a Mutuam Collserola

Presentació del màster a Mutuam Collserola

El Centre Residencial Mutuam Collserola va acollir el 12 de gener la presentació de la segona edició del Màster en Estimulació Neurològica. Neurorehabilitació de la Universitat de Vic i de la Unitat d’Estimulació Neurològica (UEN) ubicada al propi centre. Dirigit a terapeutes ocupacionals i fisioterapeutes, es tracta d’un màster propi i professionalitzador de 2 anys i 60 crèdits que s’està consolidant com una formació referent en l’àmbit de la neurorehabilitació. En l’acte, van intervenir la directora de Màrqueting de Grup Mutuam, Marian Pérez; Jordi Naudó, coordinador de formació internacional de la UVic. Universitat Central de Catalunya; i Manel Gómez, director de la UEN.

La relació de col·laboració entre Grup Mutuam i la Unitat d’Estimulació Neurològica es va iniciar fa 13 anys, mitjançant la creació i posada en marxa d’una unitat de neurorehabilitació especialitzada en el tractament de persones amb dany cerebral adquirit en el Centre Mutuam Collserola. Anys més tard, els bons resultats que ha portat l’aprofitament de sinergies ha portat els dos organismes a ampliar la col·laboració amb la creació d’una altra unitat de neurorehabilitació a la Residència Vila-seca de Mutuam. Les ubicacions de les UEN als centres de Mutuam permeten a l’entitat ampliar l’oferta de serveis i, per tant, tenir una  major diversitat de perfils d’usuaris i assumir pacients amb traumatismes cranioencefàlics, ictus, malalties neuodegeneratives, etc. A la UEN, li permet disposar de la possibilitat d’ingrés o d’estades com a centre de dia, a més de l’ambulatòria, i també oferir una oferta personalitzada del servei segons les necessitats dels pacients.

Mutuam Collserola celebra les festes amb algunes novetats en el programa d’activitats

cantada a la Residència Collserola

El desembre es va viure animadament al Centre Residencial Mutuam Collserola ja abans que comencés el Nadal. El matí del 19 de desembre, dos grups de 5è de primària de l’escola dels salesians, va visitar la residència, com cada any, per cantar als usuaris les tradicionals nadales i així compartir una activitat intergeneracional en què tant petits com grans poden gaudir-se mútuament i celebrar les festes de nadal. L’objectiu per al 2018 és organitzar de manera més regular activitats intergeneracionals, que tenen molt bona acollida, per poder realment treure profit dels beneficis que tenen aquests contactes entre persones de diferents generacions i, alhora, retornar a la gent gran un dels molts papers que tenen a la societat: la de transmetre coneixement, història, tradicions i la seva experiència.

El dia següent, van fer el tradicional berenar familiar, aquest any acompanyat per una actuació de màgia del mag Raul. Els usuaris es van reunir al menjador de planta baixa a per veure un espectacle en què van participar també treballadors, familiars i residents. Els assistents van poder gaudir de bon menjar, la companyia dels seus familiars i el tradicional brindis per desitjar unes bon Nadal.

Treballadors de la Residència interpretant els Pastorets
Treballadors de la Residència interpretant els Pastorets

Aquesta ha sigut l’activitat més ben valorada de totes les programades per al Nadal, ja que han estat molts els professionals que hi han participat: equip tècnic i directiu, infermeria i auxiliars. Els residents no van saber fins al dia de la representació que eren els treballadors qui interpretarien els pastorets. Entre tots, van adaptar el guió, crear el decorat, elaborar i interpretar la música i representar els personatges de la coneguda obra.

Un altre projecte nou d’aquest nadal ha estat el de muntar una paradeta amb manualitats fetes pels residents i treballadors del centre per recollir diners per a la Marató de TV3 i aportar un granet de sorra en la recerca sobre les malalties infeccioses. La paradeta es va col·locar al davant del centre per poder fer visible la seva tasca.

Parada de la Marató
Parada de la Marató

 

 

 

 

 

 

 

Encara no coneixes el Centre Residencial Mutuam Collserola?Ampliar informació