Reduint la petjada ecològica des dels centres i serveis del Grup Mutuam

Petjada ecològica

Una part important de la petjada ecològica que totes les persones generem en el nostre dia a dia es produeix en els nostres centres de treball. Per tant, si volem cuidar del medi ambient és important que incidim en els nostres hàbits, no només en l’esfera domèstica, sinó també en la laboral. En aquest terreny hi juguen un rol essencial les organitzacions, però també els treballadors i treballadores que en formen part, ja que només actuant de forma alineada aconseguirem disminuir els impactes negatius en l’entorn.

Al Grup Mutuam, en el marc de la seva Responsabilitat Social Corporativa, s’està avaluant la petjada ecològica generada per la pròpia activitat i cercant solucions que, implicant els diferents equips de treball, en permetin una reducció progressiva. Així doncs, l’objectiu és poder establir un seguit de mesures generals per al conjunt de centres i d’altres d’específiques, adaptades a les característiques de cadascun d’ells.

En l’entorn residencial, però també en les oficines, són molt importants tant la reducció i gestió dels residus com l’eficiència en el consum d’energia i agua. En aquests moments s’està analitzant en quin punt es troben tots dos àmbits per tal de veure com millorar, però en paral·lel els diferents centres ja han impulsat accions relacionades amb la sostenibilitat.

Consumir menys i separar millor

Pel que fa al primer, s’estan començant a identificar els residus produïts, segons les diferents tipologies, i a estudiar com se separen en tres centres pilot: la Residència Mutuam Manresa, el Centre Mutuam La Creueta i els Serveis centrals. Els resultats permetran potenciar el reciclatge, posant especial atenció en la separació de la fracció que més sovint s’oblida: l’orgànica. En la qüestió de la reducció de residus, alguns centres ja estan aplicant mesures que es poden extrapolar a la resta. Els plàstics, pel seu alt impacte ambiental, han centrat molt dels esforços. Per això, hi ha llocs on es reutilitzen -per exemple, en els envasos dels productes de neteja- o ja s’han retirat i substituït per altres materials en les màquines de cafè, en les màquines dispensadores de menjar i beguda, entre els utensilis que s’utilitzen per als àpats i en les bosses de la recollida de roba bruta. Així mateix, s’han impulsat campanyes per sensibilitzar els i les professionals perquè, per exemple, portin la seva pròpia ampolla d’aigua reutilitzable.

En l’àmbit de la reducció de residus, mereix una menció especial tot allò que té a veure amb el malbaratament alimentari, ja que el seu alt impacte ambiental passa sovint inadvertit. En aquest sentit, i tal i com ja vam explicar més detalladament en un article el passat juliol, el Centre Mutuam La Creueta ha adoptat mesures com la millora dels canals de comunicació entre planta i la cuina per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries i d’estar informats al moment del canvis de dieta o les altes del centre.

Optimitzar i sensibilitzar

Pel que fa a l’estalvi en els subministraments, alguns centres han adoptat ja mesures que es poden estendre a la resta. N’hi ha que han col·locat aixetes temporitzades i/o amb atomitzadors per tal de reduir el consum d’aigua. D’altres, han anat substituint les bombetes que es fonien per llums led, molt més eficients. La conscienciació de professionals i usuaris és, però, essencial en aquest àmbit. Per això, s’ha apostat per fer formacions i penjar cartells que motiven a un ús racional de l’energia o de l’aigua en llocs estratègics com els lavabos o els comandaments de l’aire condicionat.

Més enllà de les iniciatives de reducció i reciclatge de residus i d’estalvi de subministraments, hi ha altres acciones que es poden portar a terme per disminuir l’impacte ambiental dels centres. Una que ja s’està aplicant en alguns d’ells és la compra, sempre que és possible, de materials de neteja ecològics i biodegradables i de materials fungibles reciclats, com el paper higiènic o de cuina. Una altra és la de prioritzar proveïdors de proximitat, ja que així la petjada de carboni de les compres es redueix.

En els propers mesos, i després dels primers resultats dels estudis i plans pilot, el Grup Mutuam promourà l’extensió d’aquestes mesures de forma més generalitzada i n’impulsarà de noves per tal d’aprofundir en la reducció del seu impacte ambiental.

Prioritzar el bon tracte: una qüestió de formació i sensibilització constants a Mutuam Manresa

Residència Mutuam Manresa

Un dels objectius del Grup Mutuam,  vinculat a la seva Responsabilitat Social Corporativa, és el de contribuir a millorar la qualitat vida de les persones ateses, així com la de les seves famílies. En aquest sentit, fa anys que la gestió dels diferents centres i serveis es basa el model d’Atenció Centrada en la Persona. A la Residència Mutuam Manresa van veure que la clau de l’aplicació d’aquest model estava en conscienciar i formar els professionals perquè tinguessin la capacitat d’atendre i entendre les persones usuàries tenint en compte el respecte, la dignitat i l’autonomia d’aquestes.

En aquest marc, fa uns 3 anys van impulsar una bona pràctica per reforçar el ‘bon tracte’ de l’equip de gerocultors i tècnics cap a les persones residents.  Els objectius específics que es van establir amb aquesta bona pràctica van ser: mantenir una bona relació entre la persona atesa i el professional, oferir un tracte càlid i sincer, comunicar-se de forma respectuosa, utilitzar un llenguatge comprensible i entenedor, respectar  els desitjos i preferències de cada persona, respectar la seva autonomia i participació evitant la imposició, assegurar el dret a la intimitat i a la confidencialitat  i promoure la participació de les persones autònomes i de dependència mitjana en les tasques del dia a dia. Per tal d’assolir-los, com a accions principals, s’ha elaborat una guia de bones pràctiques de la que s’ofereix una formació anual als professionals i es fan valoracions i formacions mensuals sobre la bona pràctica que va sortint pitjor valorada. També s’elaboren cada mes materials didàctics i de sensibilització que es pengen en les zones comunes per tal que arribin a tot l’equip.

Amb tot això, s’espera que la satisfacció de les persones ateses i les seves famílies augmenti i, per avaluar si és així, es fan servir enquestes, un registre de queixes i l’eina Demential Care Mapping (DCM). Amb la implementació de la pràctica del ‘bon tracte’, es van identificar algunes dificultats que s’han hagut d’abordar, com la necessitat d’un procés d’adaptació a la nova manera de fer per part de l’equip de professionals, la manca de consciència per part d’aquests sobre l’impacte de les seves accions i actituds o l’hàbit, encara molt arrelat, de pensar en termes de tasques i horaris. Amb la finalitat de seguir millorant contínuament, es porten a terme reunions mensuals i es revisen periòdicament les accions proposades i se n’impulsen de noves si es considera convenient.

Autoavaluació i treball en equip

La metodologia de treball que es fa servir a la Residència Mutuam Manresa parteix de la identificació de les mancances o aspectes a millorar en la pràctica quotidiana per part dels propis tècnics o gerocultors. Es comparteixen  durant les reunions d’equip i, conjuntament, se n’escull una per tal de treballar-la de forma específica al llarg d’un mes. Llavors es creen nous materials de difusió de la bona pràctica que cal reforçar i es pengen en espais visibles per a tothom. Així, els companys i companyes es donen suport entre ells en el moment que aquesta no s’acompleix. En la reunió d’equip següent, se’n fa una valoració abans de procedir a escollir-ne una de nova.

Al llarg dels 3 anys de recorregut d’aquesta iniciativa, s’han treballat molts aspectes relacionats amb els bon tracte a les persones grans que viuen en aquesta residència del Vallès. Algunes exemples són: explicar sempre a la persona què se li farà, mai parlar d’un altre usuari quan dos professionals coincideixen en una habitació i estar pendents de la persona a qui s’atén, fer partícip a la persona atesa de les seves rutines, generant-li benestar i significat, tenir en compte el seu ritme i no fer la feina amb pressa.

En definitiva, aquesta sensibilització i formació constant de tot l’equip professional ajuda a comprendre millor les persones ateses i adaptar-se a les seves necessitats mantenint l’ACP com a principal enfocament en la nostra atenció.

Montserrat Camprubí

Directora

Residència Mutuam Manresa

Grup Mutuam, a través del Centre La Creueta, aposta per una cuina i una neteja amb menys impacte ambiental

Neteja Mutuam La Creueta

El Centre Assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell impulsa noves accions vinculades a la seva responsabilitat amb la societat i l’entorn, d’acord amb la política d’RSC de Grup Mutuam. Fa temps que la Direcció del centre i les empreses proveïdores dels serveis de cuina i de neteja i bugaderia han posat en comú la seva sensibilitat respecte a l’impacte mediambiental de les activitats en aquest àmbit i, per això, han posat fil a l’agulla per trobar noves solucions més sostenibles.

Com a resultat d’aquestes inquietuds, l’empresa de neteja està introduint l’ús de productes ecològics i cent per cent biodegradables en el seu servei al centre. “Es fa sempre que és possible, perquè hi casos, com el de la desinfecció, en què no es pot prescindir completament dels químics”, explica la directora de La Creueta, Dolors Cabré. Una altra mesura important per reduir l’impacte ambiental és el de l’ús de productes fungibles, com el paper, provinents del reciclatge més pur a partir d’envasos de cartró i de begudes. Els nous materials disposen de l’etiqueta d’àmbit europeu Ecolabel, a més d’un certificat que informa dels arbres que s’han deixat de talar i del CO 2 que s’ha deixat d’emetre en la seva producció.

Neteja Mutuam La Creueta

Pel que fa a l’àmbit de la cuina, l’empresa proveïdora ha apostat per eliminar completament l’ús de plàstics aquest mes de juliol i substituir-lo per altres materials biodegradables, com la fusta, la fibra de coco, la fibra d’arròs o el paper reciclat. “Amb els protocols de seguretat de la Covid, s’ha incrementat molt l’ús de materials d’un sol ús”, assegura Dolors Cabré, que explica que, per exemple, els estris per menjar que es fan servir a les habitacions es fiquen en una bossa per tal d’evitar que es toquin de nou a la cuina.

Per a la Creueta, la mesura adoptada per Arcasa se suma a altres accions que ja s’estan portant a terme entorn a l’alimentació. D’una banda, s’ha establert una col·laboració amb l’entitat sense ànim de lucre Rastro Solidario per al reciclatge de l’oli usat. “Tot el que els vam lliurar durant el 2020 ho van valorar com l’equivalent a una donació solidària de 1.990 euros”, recorda la directora. D’altra banda, s’han pres mesures per evitar el malbaratament alimentari millorant els canals de comunicació entre la cuina i Infermeria per tal d’ajustar les quantitats de menjar que es preparen a les necessitats reals de les persones usuàries, així com als canvis de dieta i/o altes del centre.

Tant la implantació de l’ús dels nous productes de neteja com la reducció dels materials d’un sol ús aniran acompanyades d’accions de sensibilització i formatives al conjunt de professionals del centre. “Hem d’aprendre nous circuits i a utilitzar productes diferents per tal de garantir la mateixa seguretat de sempre, però generant menys petjada en el planeta”, detalla la directora.

“Grup Mutuam porta incorporada en l’ADN la Responsabilitat Social, però ens calia alinear-la amb el Pla Estratègic”

Marian Pérez

Marian Pérez és directora de Màrqueting i Comercial de Grup Mutuam i presidenta del Comitè de Responsabilitat Social Corporativa, creat el 2019. Des d’aquest espai, s’ha impulsat el nou Pla d’RSC de l’entitat, un instrument que vol dotar de rumb estratègic les accions que ja es porten a terme en aquesta matèria i les noves que es posaran en marxa per tal d’assolir els objectius que s’han establert al voltant de cinc eixos estratègics.

Últimament es parla molt de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), però què és exactament?

L’RSC va començar fa uns anys com un plantejament paral·lel al negoci de les empreses. És a dir, en un inici, les companyies feien la seva activitat empresarial i destinaven part del benefici que obtenien a accions d’RSC, ja fos donant suport a una ONG o invertint en empreses que portaven a terme accions socials. Amb el pas del temps, la societat ha començat a rebutjar aquest model i les empreses han modificat el seu abordatge de l’RSC incorporant-la en el model de gestió empresarial.

Així, veiem que s’ha passat d’un model en el qual les companyies guanyaven diners i ajudaven a altres empreses que feien el bé social a un model en que l’RSC ha passat a ser un concepte de gestió de les empreses, mitjançant el qual s’integren preocupacions socials i mediambientals en les operacions comercials i en les interaccions amb l’entorn.

Grup Mutuam acaba de llançar el seu propi Pla d’RSC, tot i que ja es feien accions i polítiques en aquest àmbit. Per què aquest document, llavors?

Grup Mutuam és una empresa d’economia social i sense ànim de lucre que ofereix assistència sanitària i social de qualitat a persones grans, persones amb malalties cròniques i persones en situació de dependència. Per la seva activitat, doncs, porta incorporada en l’ADN la Responsabilitat Social. No obstant això, per garantir avui la sostenibilitat de qualsevol empresa és imprescindible, fins i tot per a les empreses socials, disposar d’un Pla d’RSC alineat amb el Pla Estratègic. Desenvolupar aquest Pla ens permet, entre d’altres, fer una radiografia de la nostra Responsabilitat social i posar en valor accions que ja estan implantades, prendre consciència dels impactes no només socials, sinó també ambientals, de la nostra activitat i comprometre’ns a assolir uns objectius en els propers quatre anys, així com a establir un sistema per avaluar-ne el grau de compliment.

Com s’ha elaborat el Pla?

Es van proposar tres fases en les quals havíem de tenir la resposta a tres preguntes relacionades amb el nostre grau de compromís social. La primera va ser ‘on estem?’, que ens va permetre fer un diagnòstic i disposar d’una fotografia de la situació actual en RSC, així com identificar les oportunitats i reptes en la matèria. Amb la segona, ‘on volem arribar?’, vàrem definir compromisos i objectius clars a assolir, així com un full de ruta per una millora contínua en la gestió, tenint en compte els impactes de l’activitat en totes les seves dimensions socials, ambientals, econòmiques i de bon govern. A partir d’aquí, van sorgir cinc eixos d’actuació i es va configurar el Comitè d’RSC.

La tercera pregunta va ser ‘com hi arribarem?’ i ens va permetre definir el pla d’acció i crear un quadre de comandament amb indicadors per poder fer-ne el seguiment.

Quins són aquests eixos principals que has esmentat?

S’han definit cinc eixos amb 29 objectius a assolir. El primer es basa en assegurar unes relacions transparents i un comportament ètic del grup. El segon es basa en donar suport al nostre equip de professionals. El tercer, en cuidar de les persones usuàries i les seves famílies mitjançant una Atenció Centrada en la Persona. Amb el quart eix, ens proposem promoure una societat més justa, compromesa i formada i, amb el cinquè, ens comprometem a respectar el medi ambient per tal de millorar el benestar de les persones.

Qui impulsa el desenvolupament del Pla i com n’avaluarà el compliment d’objectius?

L’impuls i seguiment del Pla es fa a través del Comitè d’RSC, que es reuneix trimestralment per avaluar el grau d’assoliment de les accions establertes en el quadre de comandament. Aquest esdevé un espai de diàleg on es proposen àrees de millora de Grup Mutuam.

Quin paper juguen els i les professionals del Grup Mutuam en l’RSC?

Per assolir els objectius establerts en aquesta matèria es necessita el compromís de l’alta direcció i de tot l’equip humà de l’entitat, ja que seran totes les persones treballadores les que executin bona part de les accions establertes en el Pla d’RSC.

A les persones usuàries dels centres i recursos de Grup Mutuam i les seves famílies com els pot afectar el Pla d’RSC?

Les persones usuàries i les seves famílies són els nostres principals grups d’interès. Els hem consultat i demanat els temes rellevants en el nostre tracte i aquestes han estat les respostes en les quals estem treballant: oferir un tracte professional, humà i empàtic a les persones, promoure l’excel·lència en la qualitat assistencial; vetllar per la intimitat i confidencialitat de les persones ateses; vetllar per la seguretat de la persona usuària; promoure la innovació responsable en l’oferta de serveis i dissenyar espais col·laboratius que fomentin la comunicació i l’intercanvi de coneixement.

Quines diries que són les principals característiques de l’empremta que deixa Grup Mutuam en la societat?

Bona part de l’empremta que deixem es produeix mitjançant la Fundació Mutuam Conviure, una entitat sense afany de lucre que promou la millora de l’assistència sociosanitària i social de les persones grans que viuen al nostre país a partir, fonamentalment, de programes de recerca, de formació continuada dels professionals i de sensibilització i prevenció, així com col·laborant amb entitats socials. Mitjançant l’activitat fundacional i d’acord amb els nostres valors, seguirem promovent una societat més justa, compromesa i formada.

Mutuam i Fundació l’Esperança signen un conveni de col·laboració per tal de promoure la inserció laboral de persones en risc d’exclusió

Grup Mutuam i Fundació l'Esperança

Grup Mutuam ha signat un conveni amb la Fundació l’Esperança, una de les entitats sense ànim de lucre que forma part de la xarxa d’entitats del Grup Incorpora Barcelona. Aquesta col·labora amb el Programa Incorpora de la Fundació “La Caixa”.

La Fundació l’Esperança ofereix atenció i recursos per a descobrir les necessitats de persones en situació de vulnerabilitat amb l’objectiu de reforçar la seva autonomia per a millorar la seva qualitat de vida a llarg termini. Entre altres, lluita en contra de l’exclusió social, atén a famílies en situació de vulnerabilitat i integra laboralment a col·lectius desfavorits.

L’objectiu d’aquest acord és afavorir una major incorporació de les persones en risc d’exclusió al món laboral i promoure la Responsabilitat Social Corporativa. D’acord amb el conveni, la Fundació l’Esperança, s’ha compromès a assessorar i donar suport en el procés d’incorporació laboral d’aquest col·lectiu al Grup Mutuam. Mentre aquest, es compromet a donar el seguiment i avaluació a aquests processos, respectant la metodologia d’acompanyament a la seva integració del programa.

Un conveni de col·laboració que manté els principis del Grup Mutuam sobre el respecte per la dignitat, els valors de la persona i la seva autonomia i la transparència mitjançant el treball en equip interdisciplinari, la formació continuada i la supervisió.

Grup Mutuam dona 5 tablets perquè infants desfavorits puguin estudiar des de casa

Donació tablets

Grup Mutuam ha fet una donació de 5 tablets per a escoles necessitades en el marc de les seves accions de Responsabilitat Social Corporativa i mitjançant la xarxa humanitària Labdoo. El lliurament del material es va produir ahir en les instal·lacions dels Serveis Centrals de l’entitat.

Labdoo és una organització que treballa per fer arribar ordinadors i altres aparells electrònics que puguin destinar-se a fins educatius a països empobrits. Tanmateix, aquestes darreres setmanes, arran de la crisi sanitària que ha obligat a suspendre les classes, ha fet una crida per aconseguir donacions de portàtils per a Catalunya, pensant en estudiants que en puguin necessitar per seguir el curs acadèmic.

Grup Mutuam reforça el seu compromís amb la Responsabilitat Social Corporativa

RSC

Grup Mutuam acaba de posar en marxa un projecte per donar un nou impuls a les seves accions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Amb aquesta iniciativa, l’entitat vol dotar d’ordre i coherència a la tasca que s’està portant a terme actualment en aquest àmbit, posar-la en valor i incorporar-hi nous objectius que s’integraran en el pla estratègic de l’entitat.

El projecte consta inicialment de dues fases. La primera, de posada en marxa, es basa fonamentalment en l’aprofundiment dels coneixements sobre RSC, els motius per a una estratègia i les tendències del sector, així com en la creació d’un Comitè d’RSC. En la segona, es tracta de portar a terme una anàlisi de l’entorn i una altra de la pròpia entitat amb l’objectiu d’elaborar un informe de diagnòstic.

 

La primera sessió de treball es va celebrar el passat 1 d’octubre i hi van participar 21 persones, membres del Comitè de Direcció i càrrecs representatius de totes les àrees d’activitat de Grup Mutuam. Van abordar qüestions com els beneficis d’integrar l’RSC en la cultura empresarial, els diferents tipus d’accions i els grups d’interès d’aquestes, el marc normatiu o els principis reconeguts internacionalment. La segona sessió, el 11 d’octubre,  definirà aspectes com el camí a seguir, els sistemes de gestió, els rols i responsabilitats o el reporting.

En les properes fases, l’entitat preveu fixar uns objectius i establir un pla d’acció i un quadre de comandament d’indicadors per fer-ne el seguiment. Per al desenvolupament d’aquest projecte, Grup Mutuam compta amb l’assessorament i acompanyament de l’entitat Lavola, una empresa especialitzada en la millora de la sostenibilitat de les organitzacions.

Perquè la incorporació al Pla estratègic

Grup Mutuam, com a empresa que pertany al sector de l’economia social i pel fet de basar la seva activitat en la cura de les persones grans i dependents, ja és en sí una entitat responsable i amb una sensibilitat cap als reptes socials superior a la que poden tenir altres activitats econòmiques. Tanmateix, com a qualsevol altra empresa, per garantir el compromís amb la sostenibilitat es fa necessari disposar d’un pla que alineï aquests objectius amb els de negoci. Entre els motius principals per incorporar aquests reptes d’RSC al pla estratègic, hi ha els de la introducció dels criteris de compra pública responsable en els concursos de les administracions públiques, la millora de l’eficiència en l’ús dels recursos o el compliment de noves normatives.