Mireia Bosch: “La relació amb els companys ha estat, durant la crisi sanitària, més intensa i propera que mai”

Mireia Bosch

Mireia Bosch (primera a la dreta) va arribar el gener de 2008 al Grup Mutuam per ser directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i del centre de dia Onyar. Poc podia imaginar llavors que l’entitat aniria sumant un munt de recursos més al llarg dels anys que acabarien sota la seva direcció: els Equips d’Atenció Psicosocial de ‘la Caixa’ i, amb la reconversió de l’Atenció Primària, la Unitat de Rehabilitació Intensiva d’Ictus, dos equips d’Atenció a la Cronicitat (EPAC) i els PADES Girona (la direcció dels quals és compartida amb l’ICS/IAS). La crisi sanitària de la Covid-19 encara li proporcionaria un nou repte, la gestió dels recursos humans d’un hotel sanitaritzat.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi sanitària?

El meu paper consistia en ser allà durant moltes hores i cada dia, oferir molt de suport i tota la informació de què disposàvem, organitzar circuits i plans interns i donar un cop de mà en allò que calgués. Hi va haver un moment en què la majoria de metges estaven de baixa i també vaig haver de fer de metge, que és la meva professió. A banda de tot això, hem tingut una gran tasca administrativa enviant moltes estadístiques cada dia. On he destinat més esforços és a l’Hospital Sociosanitari, no només perquè és el més gran sinó perquè és on hem tingut situacions més complicades. No obstant això, he intentat acompanyar també els equips, perquè han tingut un rol diferent de l’habitual durant la crisi.

Quins canvis han viscut?

En el cas dels PADES, calia gestionar la rotació dels tres equips que es va establir per protegir els professionals -sempre en coordinació amb la co-direcció de l’Institut Català de la Salut- però també les seves pors, tenint en compte que alguns dels pacients a qui visitaven en els domicilis van resultar ser positius en Covid-19. Pel que fa als EPAC, amb el replegament de l’Atenció Primària, en un principi es va enviar les professionals a casa, des d’on elles han ofert assistència telefònica. Un cop van disposar dels EPI, van fer atenció domiciliària i, a més, es van oferir com a voluntàries per donar suport psicològic en l’Hotel sanitaritzat Ibis i en el sociosanitari. També van ser elles les que van coordinar les videotrucades amb les famílies. Pel que fa a l’Equip rehabilitador domiciliari, les professionals es van quedar al centre i van fer una coordinació telefònica. El Centre de Dia va tancar i els seus treballadors van venir al sociosanitari. Els EAPS en un principi van anar cap a casa, però després, des de la Xarxa de Salut Mental, es va configurar un macrogrup d’atenció psicològica (ESEP) i s’hi van integrar i participar molt activament.

Com heu viscut la situació a l’Hospital Sociosanitari i com ha alterat la vostra normalitat?

Haig de reconèixer que ho hem portat bastant bé, ja que no vam tenir casos de Covid-19 fins que les unitats específiques van estar muntades i els circuits van estar definits. Però sí que ha canviat molt la nostra manera de treballar. Malgrat que nosaltres ja estàvem acostumats a fer aïllaments, normalment és el professional qui protegeix al pacient. Ara la protecció és bidireccional i al principi hi havia molta por. Vam poder sectoritzar el centre, però gairebé el 28% per cent dels professionals es van contagiar, la majoria al començament. En relació a això, cal assenyalar que, des de la Regió sanitària de Girona, hem tingut bastant suport i ens han ofert llistats de borses de treball que en han permès contractar, per exemple, graduats en Medicina de la Universitat de Girona que tenien el MIR aprovat però no tenien plaça. També es van posar hotels a disposició dels professionals, sobretot per a aquells que convivien amb persones de risc.

Com va anar la posada en marxa de l’hotel sanitaritzat?

Va ser molt ràpida. Des de la Regió sanitària es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos si podíem muntar un hotel com els que el Grup Mutuam havia posat en marxa a Barcelona. La direcció sanitària va respondre que no podíem assumir-ne la gestió completa, ja que la central de l’entitat està a Barcelona i els desplaçaments en aquell moment eren complicats, i llavors ens van oferir la gestió dels recursos humans. Tot això ens ho van demanar un dijous i dilluns havia d’estar en funcionament. Va venir un administratiu a ajudar-me i vam fer el procés de selecció dels treballadors telefònicament. Ens van passar llistats d’estudiants de tercer i quart d’Infermeria que estaven disposats a ser contractats com a auxiliars a l’hotel. Una infermera alliberada del Centre de Dia els donava suport i com que, per sort, l’Hotel Ibis està just al costat, jo m’hi acostava cada dia. Ha estat una experiència molt diferent i molt interessant, però el que m’ha agradat més ha estat la interacció directa amb els estudiants. Al final he exercit un rol semblant al d’una coach, ja que per a molts era la primera experiència laboral i, a més, tenien moltes pors. Després, molts d’ells ens han demanat poder seguir treballant durant l’estiu en el sociosanitari. Tant a ells com als metges que vam haver de contractar, els vaig dir que m’havien fet reconciliar-me amb el jovent. Hem tingut sort i ens hem trobat amb persones molt entregades.

Com es va organitzar el suport psicològic durant la crisi?

Les psicòlogues van veure molt ràpidament que no només havia d’oferir-se suport a familiars i pacients, sinó també als professionals. En un principi va ser individual, i van posar un telèfon a disposició de qui ho necessités. A grans trets, han gestionat por al contagi, propi i de l’entorn, i ansietat –en Mireia Boschgran part a causa dels canvis de protocol constants i l’allau d’informació. També es van trobar amb professionals que patien ansietat perquè havien de gestionar dilemes ètics, i a alguns els van recomanar que quan la situació estigués més calmada portessin els casos al Comitè d’Ètica del Grup Mutuam. La veritat és que estic molt contenta amb els resultats del treball que han fet les psicòlogues.

A nivell personal, tu com ho has viscut?

Bé, ho he viscut com una oportunitat de créixer. Soc positiva de mena i, tot i així, hi ha hagut dies que he tingut ganes de plorar i ho he fet en privat. Però penso que les crisis serveixen per analitzar què es fa bé i què no. A més, és un repte per un mateix. He intentat no transmetre gaire ansietat, tot i que el mes de juny reconec que estava molt cansada i és llavors quan tenim la tendència d’anar-nos cap a la negativitat. Aquesta situació m’ha ajudat a conèixer les meves limitacions però també m’he sorprès de tot el que he estat capaç de fer.

Has tingut por de contagiar-te o de contagiar el teu entorn?

Sí, suposo que com tothom. A les meves filles, que són adolescents, no tant, però al meu home, que sempre ha patit més problemes de pulmó, sí. Cal ser molt metòdic i jo seguia tot un ritual quan arribava a casa.

Pensant en els recursos que gestiones, què treus de positiu de tot el que hem viscut?

Un dels aspectes més positius de la crisi és que ens hem barrejat tots els equips, que fins ara pràcticament no ens coneixíem, i conèixer la feina dels altres permet tenir molta més empatia. La relació amb els companys ha estat més intensa i propera que mai. Habitualment, al meu despatx hi entra gent, però potser no les auxiliars, i durant aquestes setmanes sí que ho han fet. Així que canvien els vincles i et fas més sensible als problemes dels col·laboradors.

I com a societat, creus que n’hem après alguna cosa?

Voldria pensar que si, però de vegades quan veig les notícies em deprimeixo. Tenim el gran problema de viure en una societat molt individualista i egoista. Hi ha molts inconscients. Qui realment és conscient de la situació és perquè és del sector o perquè ha viscut la malaltia en la família. Hi ha qui pensa que amb el final del confinament es pot donar per superada la crisi sanitària i l’única cosa que hem fet és limitar la capacitat de transmissió, però el virus segueix aquí. Veient els rebrots, no tinc clar que la societat n’hagi après gaire. La nova normalitat és entendre que hi ha coses que no les podem fer com les fèiem abans. Això els sanitaris ho tenim integrat. La societat canvia i la sanitat també, i els professionals ens hem d’adaptar i ser flexibles a les necessitats del moment.

L’HSS Mutuam Girona participa en una taula rodona sobre el model d’atenció a les persones després de la COVID-19

Taula rodona Mireia Bosch

La directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Mireia Bosch, va participar dijous 30 d’abril en un taula rodona en línia titulada “Els Serveis d’atenció a les persones després de la COVID-19. Model comunitari versus institucionalització”. Organitzada per Dixit Girona, l’objectiu va ser reflexionar sobre les oportunitats de millora en el disseny de serveis i recursos i en les pròpies organitzacions arran de l’experiència derivada de la crisi sanitària actual. En aquest sentit, la intervenció de Mireia Bosch pretenia aportar-hi la visió d’una professional que l’ha viscuda des de la primera línia, complementant la perspectiva més teòrica que hi oferien les altres dues ponents: Meritxell Caralt, secretària tècnica de COCARMI, i Blanca Deusdad, professora de la Universitat Rovira i Virgili i com a representant del projecte europeu Socatel.

Cadascuna va fer una exposició de 20 minuts explicant el seu punt de vista. Tot seguit, els assistents a la trobada virtual van plantejar preguntes a les ponents i es va generar un debat. La majoria de preguntes van estar adreçades a Mireia Bosch, ja eren en relació a la situació de les persones grans o se centraven en aspectes molt pràctics.

L’Hotel Ibis Girona,el segon hotel medicalitzat en el que Grup Mutuam col·labora, amb l’activació d’hotels Salut a Catalunya

hotel salut girona

Després de l’exitosa entrada en funcionament del primer Hotel Salut Cotton House a la Gran via de Barcelona, Grup Mutuam participa ara en la gestió de l’Hotel Salut Ibis de Girona, un dispositiu alternatiu a l’aïllament domiciliari que té per objectiu afavorir el drenatge dels centres hospitalaris i d’atenció intermèdia de Girona. D’aquesta manera es pot garantir la cobertura de les necessitats socials bàsiques de part de la ciutadania afectada per l’estat actual d’emergència.

En el projecte, coordinat pel Servei Català de la Salut, hi participen el propi hotel, l’Hospital Universitari Josep Trueta, l’Atenció Primària de l’ICS i Grup Mutuam, que ha dotat al recurs del personal assistencial sanitari.

Ja han començat els ingressos de persones afectades i amb un nivell d’atenció de baix requeriment sanitari, que ocuparan, de forma progressiva, 3 plantes de 28 llits de l’hotel.

Mireia Bosch participa en una jornada sobre bon tracte a les persones grans a les institucions

Mireia Bosch

Mireia Bosch, directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va participar el passat 14 de juny en la Jornada ‘El bon tracte a les persones grans a les institucions. Experiències d’èxit’. L’acte, que va tenir lloc a Girona, el va organitzar la Fundació Campus Arnau d’Escala amb motiu del Dia mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans, establert el 15 de juny.

A la jornada, hi van participar no només directius i professionals del món sanitari i social, sinó també representants de les administracions públiques. Centrada sobretot en la prevenció dels maltractaments a les persones grans,  s’hi va destacar la importància del paper de les institucions sanitàries i socials definint valors i prioritats en aquesta línia, així com formant i sensibilitzant els seus professionals. Així mateix, es van tractar temes com l’atenció centrada en la persona i el voluntariat com a altres eines per combatre el maltractament.

L’organització va convidar la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona per impartir una ponència en la taula rodona d’experiències d’èxit. Sota el títol, “Els espais de reflexió ètica com a eina per a la lluita contra els maltractaments”, va relatar l’experiència d’aquests espais que es van posar en marxa el juny del 2012 en el sociosanitari. Bosch hi va destacar diferents aspectes ètics que s’hi poden treballar. També va compartir amb els assistents la metodologia de treball dels espais de reflexió ètica, els objectius, la funció, el funcionament, la composició, els compromisos dels seus membres, etc. Finalment, va explicar quins són els aspectes concrets que es poden treballar mitjançant el diàleg, l’auto-crítica i la reflexió presents en els espais de reflexió ètica per intentar detectar i, sobretot, prevenir el maltractament en les persones d’edat avançada.

La Setmana sense Fums sacseja consciències a Mutuam Güell i Mutuam Girona

DIA SENSE FUM

La sensibilització contra el tabaquisme va protagonitzar la programació d’activitats de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i de l’Hospital Sociosanitari i els Apartaments Mutuam Güell durant la Setmana sense Fums, l’última de maig. Aquest esdeveniment, una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya que ha arribat a la 20a edició, promou accions de conscienciació els dies anteriors al 31 de maig, el Dia Mundial sense Tabac.

A l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, les activitats proposades van ser un èxit pel que fa a participació, ja que van implicar pacients, usuaris d’Hospital de dia, treballadors, familiars i visitants. Per tal de motivar-los, a principis de mes ja s’havia organitzat una sessió de debat en què es recordaven els objectius de l’esdeveniment. En els tallers de manualitats, es va elaborar una maqueta per promoure la deshabituació del tabac, un collage amb els passos a seguir per deixar de fumar i cartells per posar a dins les plantes sobre la intoxicació ambiental.

Dins del Programa d’activitats de Psico-estimulació del centre es van dedicar dues sessions a deliberar i reflexionar entorn l’hàbit de fumar, en què persones usuàries van compartir recomanacions fruit de la seva pròpia experiència. Durant el 31 de maig, a l’entrada del centre sociosanitari es va instal·lar una taula per sensibilitzar i oferir informació relacionada amb l’hàbit de fumar. El mateix dia, va celebrar-se la Festa de l’intercanvi, en què cada persona que cedia una cigarreta era premiada amb una flor que els mateixos pacients entregaven.

DIA SENSE FUM

Un bingo al sol al Jardí del centre va donar el tret de sortida a les activitats de la Setmana sense Fum a Mutuam Güell. El mateix escenari va acollir el dia següent jocs lúdics i de psicomotricitat. El Dia Mundial Sense Tabac, van organitzar una paradeta informativa de conscienciació per deixar de fumar i començar a caminar i una xerrada dirigida a professionals que, sota el títol ‘Vols deixar de fumar?’, pretenia ajudar-los a abandonar aquest hàbit. A més, es va fer el lliurament de premis als guanyadors d’un concurs de fotografia obert a l’equip professional i que portava per eslògan ‘Menys fumar i més caminar’.

Alumnes daneses del projecte EQAMOB&Co, de pràctiques a l’HSS Mutuam Girona

HSS girona daneses

Tres estudiants daneses faran pràctiques durant el mes d’abril a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona. La Suzanne, la Sarah i la Lonnie provenen d’un grau mig entre els estudis d’auxiliar d’infermeria i els d’infermeria que al seu país es coneix com a ‘assistant’ i tenen com a llengua estrangera complementària el castellà.

En les pràctiques diàries, les alumnes treballen rotativament amb professionals de diferents perfils: infermeria, auxiliars, fisioteràpia, teràpia ocupacional, psicologia i logopèdia. Un cop més, l’experiència està resultant satisfactòria tant per l’equip del sociosanitari com per a les estudiants. Des del 2009, i en col·laboració amb el departament de mobilitat de l’IES Narcís Xifre de Girona, l’Hospital Sociosanitari acull cada any un mínim de dos alumnes danesos d’intercanvi en el marc del projecte EQAMOB&Co.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona organitza una coral de Nadal intergeneracional

Coral intergeneracional HSS Mutuam Girona

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, en col·laboració amb l’Escola Forn d’Anells i dins del projecte de “Trobades Intergeneracionals”, ha celebrat per setè any consecutiu un concert de Nadal en què han participat conjuntament el membres de la coral del centre i els alumnes de quart de primària. L’activitat pretén fomentar l’envelliment actiu, així com la “malaltia activa” i propiciar un entorn per treballar aquests conceptes tot facilitant la integració d’aquests com a part del cicle vital natural.

En total, s’han portat a terme -després de l’organització consensuada entre la direcció de l’escola i la psicòloga del centre sociosanitari- dues sessions d’assaig conjunt programades a l’escola (el 15/11 i el 29/11), en les quals els pacients del centre membres de la coral s’han desplaçat amb autocar a l’escola. A part d’aquests assajos conjunts, hi ha un treball previs de cada part (pacients i nens de l’escola) que es posa en comú els dies de les trobades. Els assajos conjunts solen ser d’una mica més d’una hora.

Finalment, el passat 13 de desembre al matí es va fer el concert final amb desplaçament dels alumnes a l’hospital sociosanitari. Com cada any, els alumnes van començar per assistir a una xerrada explicativa i interactiva a càrrec de la psicòloga del centre, que els va explicar què és el sociosanitari, a què es dedica, quins professionals hi treballen, etc. Els pacients de la coral també van assistir-hi i, com els nens i les nenes, van participar activament de la xerrada. Després van baixar plegats a la sala comuna del centre per oferir a la resta de pacients i famílies un petit concert amb les cançons de Nadal que havien estat assajant.

Es van emportar molts aplaudiments dels assistents i no van poder marxar fins després de fer diversos “bisos”. En acabar, es va fer un esmorzar amb xocolata calenta i melindros per a alumnat, professorat i pacients participants. Aquests darrers van donar a la canalla i als seus mestres un petit obsequi d’agraïment. Per als nens aquesta és una activitat doblement enriquidora, tant pel fet de conèixer la realitat de molta gent gran i malalta del nostre entorn com pel caràcter solidari que adquireix el fet d’aportar-los una mica d’alegria, activitat i il·lusió. Per als pacients del sociosanitari és també una ocasió per a distreure’s, per fer una activitat diferent com és el cant, per sortir del centre i per compartir amb els més petits una relació molt especial. El projecte ha complert ja set anys i tant els impulsors com els participants esperen seguir gaudint-ne molt més temps.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona participa en els actes del Dia Mundial de la Salut Mental

Dia Salut mental

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va participar durant el mes d’octubre en diversos actes emmarcats en les celebracions del Dia Mundial de la Salut Mental. Arantzazu Aguerri, psicòloga de l’Equip psicològic ambulatori d’atenció a la cronicitat (EPAC) ubicat a Olot, va formar part en nom de l’entitat de la comissió de treball de persones compromeses en promoure  la salut mental com un dret que va organitzar la programació.

L’EPAC va col·laborar en la preparació de les activitats que van tenir lloc a la capital de la Garrotxa: el mural dels alumnes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, una obra de teatre participatiu titulada “Els nostres veïns”, un taller per cuidar la salut mental de cadascú i una taula informativa que va estar muntada durant tot el dia al centre de la ciutat. Així mateix, va participar en l’elaboració d’un escrit sobre salut mental que es va publicar en un diari comarcal.

L’objectiu que la comissió es va plantejar amb aquest programa del Dia Mundial de la Salut mental és el d’acostar la informació i participar activament en crear una nova visió de la “cultura de la salut mental”, lluny de l’estigma, la invisibilitat i la disparitat que massa sovint encara  existeix respecte a l’atenció i els recursos que es destinen a les malalties físiques.

Mutuam Girona coorganitza una jornada pel Dia Mundial de l’ictus

Jornada ictus HSS Girona

Més de 120 persones van assistir el passat 26 d’octubre a una jornada oberta al públic per commemorar el Dia Mundial de l’Ictus al Centre Cívic de Sant Julià de Ramis de Girona. Moltes d’elles  havien estat ingressades a la unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i altres patologies neurològiques agudes de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona o bé n’eren familiars. També hi va assistir molt públic general, interessat per l’ictus i les seves conseqüències.

La Jornada la van organitzar l’Hospital sociosanitari Mutuam Girona i l’Associació Ictus Girona. Amb el títol “I després de l’ictus, què?”, el president de l’entitat, Antonio González, i la directora del centre, Mireia Bosch, van ser els responsables de la inauguració i, posteriorment, es va procedir a la projecció d’un vídeo en què es recollien els testimonis de diferents pacients que havien patit ictus i els seus familiars, explicant l’experiència de tornar a casa i de la convivència després de l’episodi agut de la patologia.

A continuació, la terapeuta ocupacional de la unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i altres patologies neurològiques agudes, Eva Barris, va moderar una taula rodona interdisciplinària en què diferents professionals van compartir la seva visió sobre les eines professionals i personals que els pacients tenen al seu abast per poder fer front a les seqüeles de la patologia, que sovint són bastant invalidants. Hi van intervenir Lorena Rodriguez, referent de treball social a l’ICS Girona i treballadora social de l’ABS Salt, Eduard Baulida, logopeda del CAP Güell i de l’Hospital Trueta,  Montserrat Vázquez, terapeuta ocupacional del Consorci del Gironès, Joaquin Serena, metge especialista en neurologia de l’Hospital Trueta, i Anabella Bellelli, psicòloga i coordinadora dels Equips Psicològics d’Atenció a la Cronicitat de Mutuam. El públic també hi va participar fent diverses aportacions i preguntes.

Després va ser el torn de l’actuació de TALIQUAL, una coral per a persones que pateixen afàsia després d’un problema neurològic, que va ser presentada per la logopeda de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Neus Martí. La coral va interpretar diferents peces musicals molt conegudes, que la majoria dels assistents van cantar amb ells.  Finalment, Xavier Burjons, cap de la Unitat Transversal de la Regió Sanitària de Girona (CatSalut) i Imma López, la regidora de Serveis Socials i Salut de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

En acabar, les persones assistents van gaudir d’un refrigeri, amenitzat pel grup de música KOA, mentre es retrobaven i xerraven després de molt de temps de no veure’s. Així mateix, molts van intercanviar opinions amb alguns dels professionals que els atenen o els van atendre en la fase aguda de la patologia.

Unitat de Rehabilitació Intensiva de l’Hospital Sociosanitari de Mutuam Girona: valoració de resultats i perspectives de futur

Unitat de Rehabilitació Intensiva

Samira González i Eva Barris, respectivament, fisioterapeuta i terapeuta ocupacional de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, van oferir una sessió clínica per exposar les principals conclusions de l’activitat de 2017 de la Unitat de Rehabilitació Intensiva del centre, a partir de la memòria anual, i exposar algunes propostes de cara al futur.

La Unitat de Rehabilitació Intensiva  va ser pensada per tractar de manera integral i integrada els pacients afectats d’ictus i d’altres patologies neurològiques agudes en situació estable a nivell de medicació i que puguin ser recuperables. Ubicada a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona  i única d’aquestes característiques a la demarcació territorial de Girona, és un projecte dissenyat, coordinat i integrat amb l’Hospital Dr. Josep Trueta que va entrar en funcionament el gener de 2017.

Els objectius de l’ingrés a la unitat són la rehabilitació intensiva i integral precoç, l’estabilització mèdica i el control per part d’especialistes, l’estimulació neurològica, tant física com cognitiva, intensiva i precoç i l’assoliment d’una situació funcional i social el més semblant possible a la prèvia a l’ictus. No totes les persones que han patit un ictus o una altra patologia neurològica aguda hi poden accedir, però. S’han establert com a criteris d’ingrés, entre d’altres, que la persona fos autònoma prèviament, que presenti un Barthel superior a 20 i una parèsia baixa (que no hagi estat més de 48 hores sense activació muscular), que pugui rebre més de tres hores de teràpia al dia, que pugui mantenir l’equilibri de tronc i que en el rànquing se situï entre el 3 i el 4. Tanmateix, en aquesta etapa inicial, s’hi han acceptat pacients que no complien tots aquests criteris.

Per fer possible la seva tasca, la Unitat de Rehabilitació Intensiva està integrada per un equip de professionals multidisciplinari. L’evolució tan dinàmica que ha viscut va fer que ja a l’abril de 2017 s’hagués de complementar la plantilla inicial per poder posar en marxa més activitats. Actualment, l’equip el conformen tres fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, un metge especialista en rehabilitació, un logopeda, una psicòloga, una metgessa, infermeres, auxiliars i zeladors de la planta, a més d’una neuròloga i una neuro-psicòloga procedents de l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Des que va entrar em funcionament la unitat, s’han anat incorporant al programa de treball noves activitats, com les que fan al jardí, les de l’EM-LINE, que estimuleUnitat de Rehabilitació Intensivan cognitivament a partir de la informàtica, la coral per a les persones amb afàsia, la musicoteràpia, la teràpia assistida amb gossos o les que introdueixen la realitat virtual mitjançant l’ús de la Wii.

D’altra banda, s’ha creat un Equip de Rehabilitació Neurològica Continuada (ERENEC) que fa un seguiment dels pacients un cop se’ls dona l’alta de la unitat. Primerament, els professionals que en formen part visiten el seu domicili, en detecten les possibles barreres arquitectòniques i li ofereixen assessorament per eliminar-les. A més, en alguns casos, fan una supervisió del pacients per garantir la continuïtat de la rehabilitació. En total, durant 2017, l’ERENEC va fer el seguiment de 37 persones.

A la Unitat de Rehabilitació s’hi van atendre durant aquell mateix any 90 persones, amb una mitjana d’edat de 64 anys i una mitja d’estada de 46 dies. En general, els resultats assolits per la Unitat són molt positius i s’han superat els objectius esperats malgrat alguns pacients no complien els requisits d’ingrés que s’havien establert. Ara, només queda seguir treballant per evolucionar i millorar encara més els pacients.