L’EPAC del Grup Mutuam: l’abordatge del dolor des de la vessant emocional

EPAC Mutuam Girona

El dolor és quelcom que acompanya l’ésser humà des del seu origen i ha despertat en ell la necessitat d’alleugerir-lo apel·lant a totes les formes i recursos de què ha disposat al llarg del temps.
En parlar de dolor, hi ha una tendència generalitzada a associar-lo a una o diverses parts del cos i a una interferència negativa en les seves funcions. L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor defineix el dolor com: «Una experiència sensorial i emocional desagradable, associada a una lesió tissular real o potencial o inclús descrita en termes que evoquen una lesió d’aquesta índole».
La queixa que expressa el o la pacient està referida al dolor real, que sovint l’invalida significativament en la seva vida diària, encara que no sempre existeix una lesió física o traumàtica que en sigui responsable. L’ambigüitat respecte d’on és el dolor es fa evident i el seu tractament ha d’abordar-se de manera integral.

L’experiència emocional dolorosa és expressada a través del cos, que parla mitjançant símptomes. Podem, doncs, comprendre la importància que té considerar el paper que juga l’estat emocional de la persona i la necessitat de considerar el factor psíquic en el seu tractament.
Quan el dolor físic irromp, sorgeix l’interrogant sobre què passa o quina n’és la causa. Quan la resposta es demora, sense l’alleujament corresponent, és factible que s’instal·li la incertesa, que acompanya el subjecte en la cerca de resposta. Parlem d’una incertesa davant la falta de significant que posi nom, que aclareixi quina és la malaltia que s’expressa mitjançant dels símptomes.

A partir d’aquí, es desencadenen accions singulars, des de tractar de posar-hi remei d’acord amb experiències anteriors que guarden alguna similitud amb l’actual a la cerca d’informació, de consells, o bé, de la veu del metge, que s’espera que aporti llum al problema. Si aquest últim pot posar nom a la malaltia, dóna una resposta a l’interrogant, en alguns pacients sol produir un «saber» que tranquil·litza i, en el millor dels casos, obre pas a la cura, mitjançant tractaments indicats, sense grans conseqüències. Però aquest alleujament és transitori, especialment quan persisteix en el temps i la malaltia es converteix en crònica. La temporalitat de la malaltia la resignifica amb el terme ‘crònic’ i, a la vegada, la redimensiona de manera singular per a cada subjecte, ara malalt.

L’òrgan posa veu al silenci, s’imposa mitjançant el dolor físic, i aquest s’enllaça amb el dolor psíquic, que de manera conscient o no afecta l’estabilitat emocional de qui el pateix. La intervenció del psicòleg/oga en aquest procés és de suma importància, perquè contribueix a abordar el seu tractament des de l’afectació emocional que provoquen els símptomes físics, facilita alleugerir l’ansietat que produeix el dolor i la incertesa, ajuda a atenuar els símptomes físics associats i acompanya en el procés de reelaboració de la malaltia evitant un major patiment.

Atenent aquesta necessitat, fa més de quatre anys que l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona va decidir apostar per la creació de l’EPAC, l’Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat, format per set psicòlogues.

Nora Gladis Cavarischia

Psicòloga de l’EPAC

Conscienciació i participació en la XXII Setmana Sense Fum als Hospitals Sociosanitaris Mutuam Girona i Mutuam Güell

Setmana sense Fum Güell_OK

El compromís amb la sensibilització contra el tabaquisme, s’ha fet present durant la Setmana Sense Fum, a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell. Aquesta iniciativa és promoguda per la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya i enguany ha estat la seva 22a edició.

Els centres, com cada any, per promoure els hàbits de vida saludable i la conscienciació sobre els riscos associats al consum del tabac, van portar a terme un seguit de dinàmiques al llarg de la setmana del vint-i-quatre de maig, les quals conclourien el 31, Dia Mundial sense Tabac. La taula informativa i de sensibilització a l’entrada dels centres no ha faltat. Equipada de material informatiu, portada i dinamitzada per persones ingressades.

A més, es van portar terme altres activitats dins del pla de psico-estimulació. Una d’aquestes ha estat a Girona, anomenada “Ajuda’m a deixar de fumar”, on els participants redactaven cartes motivadores per fomentar l’abandonament de l’hàbit. Altres més artístiques, com la realització de murals, on es definia el perfil del tabac amb reflexions engrescadores per deixar de fumar o en el cas del centre Mutuam Güell, la decoració del recinte amb frases que deixaven veure els aspectes negatius del tabac. I d’altres molt interessants, com la “Marxa de la salut” organitzada per l’equip de rehabilitació del centre gironí, la qual va concloure amb una dinàmica musical saludable i festiva.

Un dia on a més de prendre consciència, es deixa veure la implicació de professionals, persones ingressades i familiars, envers aquests temes de gran importància. 

La importància de la rehabilitació, la integració social i la prevenció, i el paper dels professionals després d’un Ictus, en un webinar

Ictus_Dr Vera

Dimecres 25 de novembre des de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es va celebrar un webinar d’una hora de durada, amb l’assistència de 64 persones entre professionals i familiars, per abordar el que passa després d’un ictus entorn el pacient. La Dra. Mireia Bosch (directora de HSS Mutuam Girona) va entrevistar al neuròleg vascular Dr. Victor Vera per aprofundir sobre els aspectes més importants a tenir en compte quan sobrevé un ICTUS, destacant la importància de la rehabilitació des del primer moment, l’abordatge dels aspectes més psicològics del pacient en l’entorn personal i familiar, i el paper de la prevenció i els professionals.

En temps COVID19, les unitats de rehabilitació d’un Ictus, també han ajustat les metodologies, per tal que pacients i professionals estiguin protegits, i puguin avançar i no aturar el seu procés de recuperació. Aqui podeu recuperar el webinar sencer.

El Dr. Vera és especialista en Neurologia format a l’Hospital Universitari de Salamanca i exerceix com a neuròleg vascular a l’Hospital Clínic de Barcelona i a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Col.labora d’una forma destacada amb la Unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i patologia neurològica aguda de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, on es rehabilita i recupera funcional i cognitivament a pacients ingressats en el servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

Mireia Bosch: “La relació amb els companys ha estat, durant la crisi sanitària, més intensa i propera que mai”

Mireia Bosch

Mireia Bosch (primera a la dreta) va arribar el gener de 2008 al Grup Mutuam per ser directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i del centre de dia Onyar. Poc podia imaginar llavors que l’entitat aniria sumant un munt de recursos més al llarg dels anys que acabarien sota la seva direcció: els Equips d’Atenció Psicosocial de ‘la Caixa’ i, amb la reconversió de l’Atenció Primària, la Unitat de Rehabilitació Intensiva d’Ictus, dos equips d’Atenció a la Cronicitat (EPAC) i els PADES Girona (la direcció dels quals és compartida amb l’ICS/IAS). La crisi sanitària de la Covid-19 encara li proporcionaria un nou repte, la gestió dels recursos humans d’un hotel sanitaritzat.

Quin ha estat el teu paper durant la crisi sanitària?

El meu paper consistia en ser allà durant moltes hores i cada dia, oferir molt de suport i tota la informació de què disposàvem, organitzar circuits i plans interns i donar un cop de mà en allò que calgués. Hi va haver un moment en què la majoria de metges estaven de baixa i també vaig haver de fer de metge, que és la meva professió. A banda de tot això, hem tingut una gran tasca administrativa enviant moltes estadístiques cada dia. On he destinat més esforços és a l’Hospital Sociosanitari, no només perquè és el més gran sinó perquè és on hem tingut situacions més complicades. No obstant això, he intentat acompanyar també els equips, perquè han tingut un rol diferent de l’habitual durant la crisi.

Quins canvis han viscut?

En el cas dels PADES, calia gestionar la rotació dels tres equips que es va establir per protegir els professionals -sempre en coordinació amb la co-direcció de l’Institut Català de la Salut- però també les seves pors, tenint en compte que alguns dels pacients a qui visitaven en els domicilis van resultar ser positius en Covid-19. Pel que fa als EPAC, amb el replegament de l’Atenció Primària, en un principi es va enviar les professionals a casa, des d’on elles han ofert assistència telefònica. Un cop van disposar dels EPI, van fer atenció domiciliària i, a més, es van oferir com a voluntàries per donar suport psicològic en l’Hotel sanitaritzat Ibis i en el sociosanitari. També van ser elles les que van coordinar les videotrucades amb les famílies. Pel que fa a l’Equip rehabilitador domiciliari, les professionals es van quedar al centre i van fer una coordinació telefònica. El Centre de Dia va tancar i els seus treballadors van venir al sociosanitari. Els EAPS en un principi van anar cap a casa, però després, des de la Xarxa de Salut Mental, es va configurar un macrogrup d’atenció psicològica (ESEP) i s’hi van integrar i participar molt activament.

Com heu viscut la situació a l’Hospital Sociosanitari i com ha alterat la vostra normalitat?

Haig de reconèixer que ho hem portat bastant bé, ja que no vam tenir casos de Covid-19 fins que les unitats específiques van estar muntades i els circuits van estar definits. Però sí que ha canviat molt la nostra manera de treballar. Malgrat que nosaltres ja estàvem acostumats a fer aïllaments, normalment és el professional qui protegeix al pacient. Ara la protecció és bidireccional i al principi hi havia molta por. Vam poder sectoritzar el centre, però gairebé el 28% per cent dels professionals es van contagiar, la majoria al començament. En relació a això, cal assenyalar que, des de la Regió sanitària de Girona, hem tingut bastant suport i ens han ofert llistats de borses de treball que en han permès contractar, per exemple, graduats en Medicina de la Universitat de Girona que tenien el MIR aprovat però no tenien plaça. També es van posar hotels a disposició dels professionals, sobretot per a aquells que convivien amb persones de risc.

Com va anar la posada en marxa de l’hotel sanitaritzat?

Va ser molt ràpida. Des de la Regió sanitària es van posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos si podíem muntar un hotel com els que el Grup Mutuam havia posat en marxa a Barcelona. La direcció sanitària va respondre que no podíem assumir-ne la gestió completa, ja que la central de l’entitat està a Barcelona i els desplaçaments en aquell moment eren complicats, i llavors ens van oferir la gestió dels recursos humans. Tot això ens ho van demanar un dijous i dilluns havia d’estar en funcionament. Va venir un administratiu a ajudar-me i vam fer el procés de selecció dels treballadors telefònicament. Ens van passar llistats d’estudiants de tercer i quart d’Infermeria que estaven disposats a ser contractats com a auxiliars a l’hotel. Una infermera alliberada del Centre de Dia els donava suport i com que, per sort, l’Hotel Ibis està just al costat, jo m’hi acostava cada dia. Ha estat una experiència molt diferent i molt interessant, però el que m’ha agradat més ha estat la interacció directa amb els estudiants. Al final he exercit un rol semblant al d’una coach, ja que per a molts era la primera experiència laboral i, a més, tenien moltes pors. Després, molts d’ells ens han demanat poder seguir treballant durant l’estiu en el sociosanitari. Tant a ells com als metges que vam haver de contractar, els vaig dir que m’havien fet reconciliar-me amb el jovent. Hem tingut sort i ens hem trobat amb persones molt entregades.

Com es va organitzar el suport psicològic durant la crisi?

Les psicòlogues van veure molt ràpidament que no només havia d’oferir-se suport a familiars i pacients, sinó també als professionals. En un principi va ser individual, i van posar un telèfon a disposició de qui ho necessités. A grans trets, han gestionat por al contagi, propi i de l’entorn, i ansietat –en Mireia Boschgran part a causa dels canvis de protocol constants i l’allau d’informació. També es van trobar amb professionals que patien ansietat perquè havien de gestionar dilemes ètics, i a alguns els van recomanar que quan la situació estigués més calmada portessin els casos al Comitè d’Ètica del Grup Mutuam. La veritat és que estic molt contenta amb els resultats del treball que han fet les psicòlogues.

A nivell personal, tu com ho has viscut?

Bé, ho he viscut com una oportunitat de créixer. Soc positiva de mena i, tot i així, hi ha hagut dies que he tingut ganes de plorar i ho he fet en privat. Però penso que les crisis serveixen per analitzar què es fa bé i què no. A més, és un repte per un mateix. He intentat no transmetre gaire ansietat, tot i que el mes de juny reconec que estava molt cansada i és llavors quan tenim la tendència d’anar-nos cap a la negativitat. Aquesta situació m’ha ajudat a conèixer les meves limitacions però també m’he sorprès de tot el que he estat capaç de fer.

Has tingut por de contagiar-te o de contagiar el teu entorn?

Sí, suposo que com tothom. A les meves filles, que són adolescents, no tant, però al meu home, que sempre ha patit més problemes de pulmó, sí. Cal ser molt metòdic i jo seguia tot un ritual quan arribava a casa.

Pensant en els recursos que gestiones, què treus de positiu de tot el que hem viscut?

Un dels aspectes més positius de la crisi és que ens hem barrejat tots els equips, que fins ara pràcticament no ens coneixíem, i conèixer la feina dels altres permet tenir molta més empatia. La relació amb els companys ha estat més intensa i propera que mai. Habitualment, al meu despatx hi entra gent, però potser no les auxiliars, i durant aquestes setmanes sí que ho han fet. Així que canvien els vincles i et fas més sensible als problemes dels col·laboradors.

I com a societat, creus que n’hem après alguna cosa?

Voldria pensar que si, però de vegades quan veig les notícies em deprimeixo. Tenim el gran problema de viure en una societat molt individualista i egoista. Hi ha molts inconscients. Qui realment és conscient de la situació és perquè és del sector o perquè ha viscut la malaltia en la família. Hi ha qui pensa que amb el final del confinament es pot donar per superada la crisi sanitària i l’única cosa que hem fet és limitar la capacitat de transmissió, però el virus segueix aquí. Veient els rebrots, no tinc clar que la societat n’hagi après gaire. La nova normalitat és entendre que hi ha coses que no les podem fer com les fèiem abans. Això els sanitaris ho tenim integrat. La societat canvia i la sanitat també, i els professionals ens hem d’adaptar i ser flexibles a les necessitats del moment.

L’HSS Mutuam Girona participa en una taula rodona sobre el model d’atenció a les persones després de la COVID-19

Taula rodona Mireia Bosch

La directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Mireia Bosch, va participar dijous 30 d’abril en un taula rodona en línia titulada “Els Serveis d’atenció a les persones després de la COVID-19. Model comunitari versus institucionalització”. Organitzada per Dixit Girona, l’objectiu va ser reflexionar sobre les oportunitats de millora en el disseny de serveis i recursos i en les pròpies organitzacions arran de l’experiència derivada de la crisi sanitària actual. En aquest sentit, la intervenció de Mireia Bosch pretenia aportar-hi la visió d’una professional que l’ha viscuda des de la primera línia, complementant la perspectiva més teòrica que hi oferien les altres dues ponents: Meritxell Caralt, secretària tècnica de COCARMI, i Blanca Deusdad, professora de la Universitat Rovira i Virgili i com a representant del projecte europeu Socatel.

Cadascuna va fer una exposició de 20 minuts explicant el seu punt de vista. Tot seguit, els assistents a la trobada virtual van plantejar preguntes a les ponents i es va generar un debat. La majoria de preguntes van estar adreçades a Mireia Bosch, ja eren en relació a la situació de les persones grans o se centraven en aspectes molt pràctics.

L’Hotel Ibis Girona,el segon hotel medicalitzat en el que Grup Mutuam col·labora, amb l’activació d’hotels Salut a Catalunya

hotel salut girona

Després de l’exitosa entrada en funcionament del primer Hotel Salut Cotton House a la Gran via de Barcelona, Grup Mutuam participa ara en la gestió de l’Hotel Salut Ibis de Girona, un dispositiu alternatiu a l’aïllament domiciliari que té per objectiu afavorir el drenatge dels centres hospitalaris i d’atenció intermèdia de Girona. D’aquesta manera es pot garantir la cobertura de les necessitats socials bàsiques de part de la ciutadania afectada per l’estat actual d’emergència.

En el projecte, coordinat pel Servei Català de la Salut, hi participen el propi hotel, l’Hospital Universitari Josep Trueta, l’Atenció Primària de l’ICS i Grup Mutuam, que ha dotat al recurs del personal assistencial sanitari.

Ja han començat els ingressos de persones afectades i amb un nivell d’atenció de baix requeriment sanitari, que ocuparan, de forma progressiva, 3 plantes de 28 llits de l’hotel.

Mireia Bosch participa en una jornada sobre bon tracte a les persones grans a les institucions

Mireia Bosch

Mireia Bosch, directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, va participar el passat 14 de juny en la Jornada ‘El bon tracte a les persones grans a les institucions. Experiències d’èxit’. L’acte, que va tenir lloc a Girona, el va organitzar la Fundació Campus Arnau d’Escala amb motiu del Dia mundial de la presa de consciència de l’abús i el maltractament envers les persones grans, establert el 15 de juny.

A la jornada, hi van participar no només directius i professionals del món sanitari i social, sinó també representants de les administracions públiques. Centrada sobretot en la prevenció dels maltractaments a les persones grans,  s’hi va destacar la importància del paper de les institucions sanitàries i socials definint valors i prioritats en aquesta línia, així com formant i sensibilitzant els seus professionals. Així mateix, es van tractar temes com l’atenció centrada en la persona i el voluntariat com a altres eines per combatre el maltractament.

L’organització va convidar la directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona per impartir una ponència en la taula rodona d’experiències d’èxit. Sota el títol, “Els espais de reflexió ètica com a eina per a la lluita contra els maltractaments”, va relatar l’experiència d’aquests espais que es van posar en marxa el juny del 2012 en el sociosanitari. Bosch hi va destacar diferents aspectes ètics que s’hi poden treballar. També va compartir amb els assistents la metodologia de treball dels espais de reflexió ètica, els objectius, la funció, el funcionament, la composició, els compromisos dels seus membres, etc. Finalment, va explicar quins són els aspectes concrets que es poden treballar mitjançant el diàleg, l’auto-crítica i la reflexió presents en els espais de reflexió ètica per intentar detectar i, sobretot, prevenir el maltractament en les persones d’edat avançada.

La Setmana sense Fums sacseja consciències a Mutuam Güell i Mutuam Girona

DIA SENSE FUM

La sensibilització contra el tabaquisme va protagonitzar la programació d’activitats de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i de l’Hospital Sociosanitari i els Apartaments Mutuam Güell durant la Setmana sense Fums, l’última de maig. Aquest esdeveniment, una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria i CAMFiC a Catalunya que ha arribat a la 20a edició, promou accions de conscienciació els dies anteriors al 31 de maig, el Dia Mundial sense Tabac.

A l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, les activitats proposades van ser un èxit pel que fa a participació, ja que van implicar pacients, usuaris d’Hospital de dia, treballadors, familiars i visitants. Per tal de motivar-los, a principis de mes ja s’havia organitzat una sessió de debat en què es recordaven els objectius de l’esdeveniment. En els tallers de manualitats, es va elaborar una maqueta per promoure la deshabituació del tabac, un collage amb els passos a seguir per deixar de fumar i cartells per posar a dins les plantes sobre la intoxicació ambiental.

Dins del Programa d’activitats de Psico-estimulació del centre es van dedicar dues sessions a deliberar i reflexionar entorn l’hàbit de fumar, en què persones usuàries van compartir recomanacions fruit de la seva pròpia experiència. Durant el 31 de maig, a l’entrada del centre sociosanitari es va instal·lar una taula per sensibilitzar i oferir informació relacionada amb l’hàbit de fumar. El mateix dia, va celebrar-se la Festa de l’intercanvi, en què cada persona que cedia una cigarreta era premiada amb una flor que els mateixos pacients entregaven.

DIA SENSE FUM

Un bingo al sol al Jardí del centre va donar el tret de sortida a les activitats de la Setmana sense Fum a Mutuam Güell. El mateix escenari va acollir el dia següent jocs lúdics i de psicomotricitat. El Dia Mundial Sense Tabac, van organitzar una paradeta informativa de conscienciació per deixar de fumar i començar a caminar i una xerrada dirigida a professionals que, sota el títol ‘Vols deixar de fumar?’, pretenia ajudar-los a abandonar aquest hàbit. A més, es va fer el lliurament de premis als guanyadors d’un concurs de fotografia obert a l’equip professional i que portava per eslògan ‘Menys fumar i més caminar’.

Alumnes daneses del projecte EQAMOB&Co, de pràctiques a l’HSS Mutuam Girona

HSS girona daneses

Tres estudiants daneses faran pràctiques durant el mes d’abril a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona. La Suzanne, la Sarah i la Lonnie provenen d’un grau mig entre els estudis d’auxiliar d’infermeria i els d’infermeria que al seu país es coneix com a ‘assistant’ i tenen com a llengua estrangera complementària el castellà.

En les pràctiques diàries, les alumnes treballen rotativament amb professionals de diferents perfils: infermeria, auxiliars, fisioteràpia, teràpia ocupacional, psicologia i logopèdia. Un cop més, l’experiència està resultant satisfactòria tant per l’equip del sociosanitari com per a les estudiants. Des del 2009, i en col·laboració amb el departament de mobilitat de l’IES Narcís Xifre de Girona, l’Hospital Sociosanitari acull cada any un mínim de dos alumnes danesos d’intercanvi en el marc del projecte EQAMOB&Co.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona organitza una coral de Nadal intergeneracional

Coral intergeneracional HSS Mutuam Girona

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, en col·laboració amb l’Escola Forn d’Anells i dins del projecte de “Trobades Intergeneracionals”, ha celebrat per setè any consecutiu un concert de Nadal en què han participat conjuntament el membres de la coral del centre i els alumnes de quart de primària. L’activitat pretén fomentar l’envelliment actiu, així com la “malaltia activa” i propiciar un entorn per treballar aquests conceptes tot facilitant la integració d’aquests com a part del cicle vital natural.

En total, s’han portat a terme -després de l’organització consensuada entre la direcció de l’escola i la psicòloga del centre sociosanitari- dues sessions d’assaig conjunt programades a l’escola (el 15/11 i el 29/11), en les quals els pacients del centre membres de la coral s’han desplaçat amb autocar a l’escola. A part d’aquests assajos conjunts, hi ha un treball previs de cada part (pacients i nens de l’escola) que es posa en comú els dies de les trobades. Els assajos conjunts solen ser d’una mica més d’una hora.

Finalment, el passat 13 de desembre al matí es va fer el concert final amb desplaçament dels alumnes a l’hospital sociosanitari. Com cada any, els alumnes van començar per assistir a una xerrada explicativa i interactiva a càrrec de la psicòloga del centre, que els va explicar què és el sociosanitari, a què es dedica, quins professionals hi treballen, etc. Els pacients de la coral també van assistir-hi i, com els nens i les nenes, van participar activament de la xerrada. Després van baixar plegats a la sala comuna del centre per oferir a la resta de pacients i famílies un petit concert amb les cançons de Nadal que havien estat assajant.

Es van emportar molts aplaudiments dels assistents i no van poder marxar fins després de fer diversos “bisos”. En acabar, es va fer un esmorzar amb xocolata calenta i melindros per a alumnat, professorat i pacients participants. Aquests darrers van donar a la canalla i als seus mestres un petit obsequi d’agraïment. Per als nens aquesta és una activitat doblement enriquidora, tant pel fet de conèixer la realitat de molta gent gran i malalta del nostre entorn com pel caràcter solidari que adquireix el fet d’aportar-los una mica d’alegria, activitat i il·lusió. Per als pacients del sociosanitari és també una ocasió per a distreure’s, per fer una activitat diferent com és el cant, per sortir del centre i per compartir amb els més petits una relació molt especial. El projecte ha complert ja set anys i tant els impulsors com els participants esperen seguir gaudint-ne molt més temps.