Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Atenció Sanitària

El rebuig al tractament: protagonista de la darrera sessió clínica del Grup Mutuam

Comité etica Mutuam

Una cinquantena de professionals de totes les àrees funcionals del Grup Mutuam varen assistir el passat 9 de setembre a la sessió clínica que cada mes organitza l’Àrea Sanitària i que va tractar un tema tant sensible com és ” L’actuació dels professionals davant el rebuig del tractament o acceptació amb limitacions per part d’un usuari”

Conscients del neguit que generen aquestes situacions, des del Comitè d’ètica de Grup Mutuam, s’ha treballat en la elaboració d’un protocol per orientar als professionals sobre les consideracions ètiques a tenir en compte en la presa de decisions davant situacions de limitació o rebuig de propostes diagnòstiques o terapèutiques. S’ha creat un protocol amb indicacions de com actuar: passos a seguir davant d’un rebuig del tractament segons els seu nivell de competència, l’acceptació d’una proposta terapèutica amb limitacions, l’objecció de consciència del professional, així com algunes recomanacions i reflexions.

Com hem de tractar un pacient gran amb MPOC?

Pacient gran amb MPOC

En el món de l’MPOC hi ha hagut, en els darrers anys, una revolució, gràcies al gran interès en investigar una malaltia amb una alta prevalença i que consumeix un gran nombre de recursos sanitaris. Es tracta d’una patologia que no es pot curar, però que es pot prevenir i es pot tractar. Es caracteritza per una limitació persistent al flux aeri, que cursa per obstrucció branquial i que es produeix per una inhalació de partícules i gasos nocius, sobretot el fum del tabac. A més de ser una causa importat de mortalitat, s’estima que l’MPOC és responsable d’un 12 per cent de les consultes en l’atenció primària i que suposa el 2 per cent de la despesa total de la sanitat pública.

Davant d’un pacient major de 35 anys fumador que presenta símptomes com la dispnea, tos crònica o expectoració, hem de sospitar que es tracta d’un malalt d’MPOC. Hem de procurar detectar-ho quan abans millor, per evitar que continuï fumant i per tractar-lo. El metge ha d’iniciar el procés amb una espirometria per saber el grau d’obstrucció i valorar el risc d’exacerbacions. Per valorar el grau de fatiga, l’instrument que cal fer servir és l’escala de la MMRC, mentre que per a una valoració general existeix el qüestionari CAT. Després cal valorar el risc d’exacerbacions, tenint en compte les que ha tingut prèviament, i tenir en compte les comorbiditats. Així, es poden establir tres fenotips de pacients: l’aguditzador, el no-aguditzador i el mixt MPOC-asma.

Alternatives farmacològiques

L’objectiu del tractament és alleujar els símptomes i disminuir la freqüència i gravetat de les aguditzacions. Cal que deixin de fumar, tinguin l’edat que tinguin, ja que és la intervenció més eficaç. Respecte al tractament farmacològic, existeixen diverses opcions que hem de valorar, tenint sempre en compte les comorbiditats i que tractem amb pacients molt fràgils.

El grup més destacat és el dels broncodilatadors per via inhalatòria. Aquests fàrmacs han demostrat millorar la funció pulmonar, la fatiga i la qualitat de vida, disminuint així mateix la freqüència de les exacerbacions. Entre els efectes secundaris, cal destacar les taquicàrdies, les palpitacions i les arítmies. Hem d’escollir el dispositiu adequat i establir un pacte terapèutic entre el pacient i el metge. Hem d’evitar tenir-lo broncodilatat dos cops amb dos fàrmacs diferents.

Un altre important grup de medicaments és el conformat pels anticolinèrgics, que bloquegen l’acetilcolina i, per tant, impedeixen la broncoconstricció. També milloren la funció pulmonar, disminueixen la fatiga i la freqüència de les exacerbacions. Els seus efectes secundaris són la sequedat de boca i les arítmies. A més, cal tenir en compte si el pacient té glaucoma i/ó hipertròfia de la pròstata.

Els corticoides, d’altra banda, han demostrat que disminueixen el risc d’exacerbacions moderades i greus, i que milloren la capacitat pulmonar i la qualitat de vida. En un MPOC, però, no s’han de fer servir com a monoteràpia i cal utilitzar la mínima dosi que sigui eficaç. Entre els seus efectes secundaris, cal destacar que augmenten el risc de pneumònia. Altres medicaments que es poden fer servir són la teofil·lina, els inhibidors de la fosfodiesterasa, els mucolítics i l’azitromicina, però cal anar amb compte sempre amb les interaccions i els efectes secundaris.

Tractament individualitzat

En els pacients amb pocs símptomes, el que ens interessa és broncodilatar-los. Si aquests són permanents, farem servir un broncodilatador de llarga durada. Si tenen més fatiga i a sobre exacerben, hauríem d’afegir-hi corticoides inhalats.

Més enllà de les teràpies farmacològiques, hem de fer que el pacient camini i que els que són obesos perdin pes, ja que milloren de forma espectacular. També cal que es vacunin contra la grip i és recomanable que es posin la vacuna del pneumococ si se la van posar abans dels 65 anys. Hi ha pacients que acaben necessitant oxigenoteràpia o ventilació no invasiva. L’oxigen només es pot valorar en fase estable i mitjançant una gasometria arterial. Cal avaluar-lo, perquè és una teràpia cara i amb certs inconvenients. També cal estudiar per a cada pacient si es pot subministrar antibiòtics, tenint en compte els seus antecedents.

Quan ens trobem amb un pacient en fase d’agudització, cal optimitzar la broncodilatació, augmentant la dosi o la freqüència del broncodilatador o bé donant-n’hi un d’acció més ràpida. Li donem una tanda curta de corticoides sistèmics. De vegades, també és necessària la ventilació no invasiva, quan estan acidòtics. Les nebulitzacions es poden fer però cal anar amb compte amb els pacients obnubilats o obesos i han de ser amb aire comprimit.

Necessitats segons el perfil de pacient

El pacient crònic complex (PCC) – envellit, fràgil, amb diverses patologies i polimedicat – és, en el cas de l’MPOC, un pacient amb molta obstrucció i molta fatiga, amb poca activitat física i que s’aguditza molt. En aquest grup, hi ha un gran volum de pacients amb evolucions diferents. En general, no requereixen gaire atenció pal·liativa i l’objectiu que ens plantegem és que no ingressin.

En canvi, els pacients amb MPOC que estan en una fase de malaltia crònica avançada (MACA) no es mouen, tenen fatiga en repòs, pèrdua de pes i molts símptomes difícils de tractar i comencen a ser més importants per a ells les necessitats de cura que les mèdiques. En aquests casos, és molt important la qualitat de vida del pacient i cal desenvolupar dispositius perquè pugui estar a casa.

Amb la col·laboració de la Dra. Esther Rodríguez, del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

 

Carbonell: “L’artrosi suposa incapacitat a les persones i un consum de recursos sanitaris bestial”

Artritis Dr. Carbonell

En el marc de la Jornada Sociosanitària organitzada per Mutuam el passat 19 de novembre, el cap del Servei de Reumatologia del Parc Salut MAR, Dr. Jordi Carbonell, va parlar sobre les patologies de l’aparell motor en la tercera edat. Aquesta és una crònica de la primera part de la seva intervenció.

“A la gent gran, generalment, quan no li fa mal una cosa li en fa mal una altra i, sovint, moltes coses alhora”, va afirma el doctor Carbonell abans de compartir les conclusions d’un estudi fet als Estats Units sobre quin rol té el dolor en les caigudes de la gent gran. Entre els resultats, va destacar el fet que les caigudes tenen molta relació amb les quantitats de zones doloroses i la intensitat del dolor i que, en canvi, no en tenen amb la medicació. El doctor va explicar també que fa anys que se sap que el dolor crònic interfereix en el funcionament del cervell: altera la cognició, la concentració, l’equilibri i la memòria.

Entre les patologies que provoquen dolor a la gent gran, Carbonell va començar destacant-ne l’artrosi, per la seva alta prevalença. Respecte a aquesta, va assenyalar que no tothom que té imatges radiològiques té símptomes i que no sempre l’artrosi radiològica progressarà en artrosi simptomàtica. El doctor també va afirmar que l’artrosi suposa no només que les persones que la pateixen visquin molts anys amb discapacitat sinó també “un consum de recursos sanitaris bestial”.

Evitem la sobreexploració

Carbonell va assegurar que procura no sotmetre els malalts a exploracions excessives, ja que per a ells són fonts de riscos i d’angoixa, i que, per això, s’ha d’anar amb cura de seleccionar només proves que tinguin alguna utilitat. Va recordar als assistents que l’artrosi només té tractaments pal·liatius, que tan sols es poden fer infiltracions i, quan no hi ha més remei, posar una pròtesi. Com a excepció, va assenyalar els casos en què hi ha complicacions en les parts toves al voltant de la zona artròsica. “Hem de tenir present que la causa del dolor, sobretot quan aquest és especialment intens o canvia de ritme, en una persona que té artrosi de genoll no té perquè ser l’artrosi”, va alertar. El doctor va recordar que l’artrosi no dóna símptomes constitucionals i que en una mateixa articulació hi poden haver diferents problemes de salut alhora.

Carbonell va oferir algunes recomanacions per al tractament d’aquesta malaltia, tot i reconèixer que s’han d’aplicar segons el pacient. La primera d’elles, la de ser conscient de les comorbiditats que poden existir en preparar el pla terapèutic. També va insistir en la necessitat d’informar i discutir amb el malalt les alternatives terapèutiques i invertir temps xerrant amb ell perquè entengui què li passa. “Cal recordar que la millor intervenció per a l’artrosi és la pèrdua de pes, però només ho noten els pocs que l’aconsegueixen”, va assegurar Carbonell. També va defensar la utilitat de l’aplicació de la calor i el fred, mitjançant mètodes tan senzills com l’estoreta o els banys de mans amb aigua calenta, així com l’ús de bastons i faixes… També va recordar als assistents que sempre es pot fer exercici, tot i que el malalt sigui molt gran. Especialment els exercicis de tipus isomètric, que es poden fer a casa.

Prevenció artritis
És ideal fer exercici isomètric a casa

Utilitat dels tractaments

En relació als tractaments, el doctor va assegurar que cal considerar l’ús del TENS, mentre que no són recomanables el condroitin, l’acupuntura, ni les artroscòpies llevat que hi hagi bloquejos o fallides. El paracetamol (de vegades, combinat amb tramadol) i les cremes tòpiques sí que poden ser d’utilitat, així com els antiinflamatoris per a artrosis de maluc, segons Carbonell, que va afegir que cal considerar l’ús de la capsaïcina i les infiltracions amb corticoides per a coses molt concretes.

 

Amb la calor de l’estiu, cal lluitar contra la deshidratació

Com lluitar contra la deshidratació

Ja podem gaudir de l’estiu, però cal que anem amb compte amb les altes temperatures, ja que poden comportar problemes de salut. La deshidratació n’és un i els seus símptomes poden passar desapercebuts, amb conseqüències que podrien ser molt greus. La prevenció és cabdal.

L’aigua és un component essencial per a la vida i ha de ser aportada externament en quantitats superiors a qualsevol nutrient. Totes les reaccions químiques del nostre organisme es fan en presència d’aigua; és un transportador de nutrients, lubrifica i proporciona suport estructural als teixits i les articulacions. La seva funció més important, però, està en relació amb la termoregulació. És a dir, en la capacitat per alleujar l’excés de calor i evitar variacions de temperatura en el nostre organisme que podrien ser fatals. L’aportació d’aigua al nostre organisme procedeix de tres fonts principals: en primer lloc, del consum de líquids; en segon lloc, de la ingesta d’aliments sòlids –alguns n’aporten una quantitat considerable, com les fruites, les verdures i les hortalisses– i, per últim, en petites quantitats, de la pròpia generació dels processos metabòlics de l’organisme. Simultàniament a les entrades d’aigua a l’organisme, les pèrdues d’aigua es produeixen per l’orina, la femta i per  l’evaporació a través de la suor de la pell, així com amb la respiració.

Fruita i vegetals per combatre la deshidratació
La ingesta de fruites i hortalisses aporta també aigua

La gent gran és més vulnerable

Entre els factors de risc més importants en la deshidratació, hi ha l’edat. Tant nadons i lactants com gent gran constitueixen grups d’especial risc per patir-la. La gent gran és més susceptible que la població general per motius diversos, com el fet de tenir menor proporció d’aigua corporal, la disminució de la sensació de set o l’alteració dels mecanismes renals de retenció d’aigua i sodi, característics d’aquesta franja d’edat. Els signes de la deshidratació en la gent gran, a més, poden ser molt poc clars. Un deteriorament de l’estat general, la pèrdua de la gana o una sensació de gran cansament ens han de fer sospitar d’una possible deshidratació. Generalment, aquesta es pot detectar per una sequedat de pell i mucoses evident. En els casos més extrems, es pot arribar a la manca de consciència. A part de l’edat, també hi ha factors relacionats amb el medi, com poden ser les temperatures elevades i la humitat ambiental, la ingesta d’aigua insuficient, les situacions amb producció endògena de calor (exercici físic i febre), la pèrdua de líquids derivada de diarrees i vòmits, malalties de base de l’individu, com la diabetis, la insuficiència cardíaca, la insuficiència renal i d’altres, les malalties psiquiàtriques i l’alcoholisme agut i crònic. Alguns fàrmacs, com els diürètics i sedants, poden completar una llarga llista de factors a tenir presents.

Avancem-nos al problema

La millor mesura per al tractament de la deshidratació és la prevenció. Per a això, s’aconsella una abundant ingesta de líquids, especialment en èpoques de calor. Els requeriments d’aigua en persones grans són de, com a mínim, dos litres d’aigua al dia (8 gots d’aigua). Aquí hem de tenir en compte que la ingesta líquida, a més d’aigua, pot incloure sucs, infusions, brous, llet, etc. En les situacions de risc per calor, ni les begudes calentes ni les molt fredes són aconsellables, ja que fan desaparèixer mes ràpidament la sensació de set i, per tant, bevem menys. L’alcohol i les begudes amb cafeïna no han d’incloure’s en aquestes recomanacions pel seu efecte diürètic o sobre la consciència. Per a moltes persones grans aquest objectiu és difícil d’aconseguir. Algunes eviten consumir líquids per por a la incontinència quan estan fora de casa. Però hem de tenir present que és necessari prendre begudes a intervals regulars de temps, fi ns i tot encara que no tinguem set. La ingesta extra d’aigua s’ha de fer preferentment al matí, evitant que les persones que pateixen incontinència, sobretot nocturna, en consumeixin al vespre.

Una altra mesura per evitar la deshidratació a l’estiu és protegir-nos de la calor. A casa, hauríem de tancar les persianes de les finestres durant les hores de sol i obrir-les a la nit per refrescar la casa, estar-nos en les estances més fresques i recórrer a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) o, si no se’n té, mirar de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, com centres comercials, cinemes o equipaments públics. També hem de procurar refrescar-nos sovint amb dutxes o tovalloles mullades. Al carrer, hem d’evitar el sol directe i hem de descansar en llocs frescos o tancats climatitzats, així com portar gorra o para-sol, i utilitzar roba lleugera, millor de cotó i de colors clars i que no sigui ajustada. És important portar aigua i beure’n sovint, mullar-se la cara i, fins i tot, la roba. Hem de vigilar els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol si aquest no va climatitzat i hem d’evitar els menjars molt calents i els que aporten moltes calories. Amb això, estem ben preparats per fer front als càlids estius, com al que estem patint aquest any.

Dra. Adela Martín López, Metge de Família, gerontòleg

Insuficiència cardíaca: una patologia a l’alça

Insuficiencia Cardiaca

Avui dia a Europa i, especialment al nostre país, la longevitat és de rècord. Cada vegada hi ha més ancians i amb unes esperances de vida més llargues, associades a una espectacular qualitat de vida. Els facultatius que portem anys practicant la nostra professió podem asseverar que s’ha avançat en el correcte camí de la prevenció i millora de les patologies correlacionades amb la senectut, amb més prevalença a mesura que avança la nostra supervivència.

Podem afirmar que la patologia cardíaca més freqüent en la senectut és l’anomenada síndrome de la insuficiència cardíaca, sent la primera causa de mort entre les persones de més de 65 anys i les causes més freqüents de les quals són la hipertensió arterial sistèmica, la cardiopatia isquèmica, les arítmies (fonamentalment la fibril·lació auricular) i les valvulopaties (estenosi aòrtica). No obstant això, cal comentar que hi ha un bon llistat d’altres malalties que potencialment són provocadores d’aquesta síndrome.

El curs de la malaltia és una pèrdua progressiva de la qualitat de vida del pacient amb simptomatologia de congestió cardíaca i final fatalment ominós. És per això que és molt important aconseguir un ràpid diagnòstic i una correcció de les causes d’aquesta, així com un tractament específic.

Primers passos en la identificació

Com a dades històriques rellevants, podem comentar que aquesta malaltia va ser descrita per primera vegada en el “papir d´Ebers”, però també la van tractar en l’antiga Grècia (Hipòcrates de Cos) o en l’antiga Roma (Celso, Arteo de Capadoccia o Galeno). Així mateix, en van parlar els àrabs (Avicenia o Ibn Nafis) o, en l’edat mitjana, Miguel de Servet, Vessalius, William Harvey, etc. En definitiva, tot un elenc de figures que han contribuït amb les seves descripcions a que en el seu temps es poguessin tractar aquestes malalties de forma empírica -ja que se’n desconeixia la fisiopatologia – amb disminució del volum de la sang, ja fos amb plantes diürètiques o sagnies. Això fins que William Withering, l’any 1785, va descriure els efectes beneficiosos de la digitàlis lanata. Els més innovadors en el concepte fisiològic d’insuficiència cardíaca, tanmateix, van ser els científics Otto Frank (1865-1944) i Ernest Starling (1866-1927).

Els símptomes més típics i freqüents són la dispnea (ofec), fonamentalment amb els esforços, i l’augment injustificat del pes per retenció de líquids amb edemes en membres inferiors i de l’amplitud del perímetre abdominal. En fases més avançades, però, evoluciona a dispnea en repòs i nocturna. Altres símptomes i signes són l’astènia, la pèrdua de pes en fases avançades (caquèxia cardíaca). Moltes vegades aquests es confonen amb signes clínics d’altres patologies o amb el sedentarisme que es produeix en aquestes edats amb presència d’edemes (insuficiència venosa), atròfia muscular, feblesa i absència o percepció anòmala de la seva pròpia simptomatologia (síndrome del lòbul frontal).

Tractament de símptomes i causes

Els objectius del tractament en pacients amb insuficiència cardíaca són alleujar els símptomes i signes, evitar l’ingrés a l’hospital i augmentar-ne la supervivència. Avui dia, hi ha un bon arsenal terapèutic que ha evidenciat una millora clínica immediata i significativa com és el cas dels diürètics, la digital o els IECAS, antagonistes de l’aldosterona o betabloquejants, que han mostrat en diversos estudis clínics un alleujament dels símptomes, la millora de l’estat clínic i la disminució del risc de mort, així com el risc combinat de mort i hospitalització. No obstant això, no es pot obviar que cal tractar la causa principal, sigui funcional o estructural.

Avui existeixen molts tractaments terapèutics per alleujar la simptomatologia
Avui existeixen molts tractaments terapèutics per alleujar la simptomatologia

En el cas de l’HTA, cal insistir en les dietes a sòdiques i en el correcte control tensional, així com en l’optimització del tractament farmacològic hipotensor, educant el pacient en la importància del compliment terapèutic. En cas d’alteracions estructurals, avui dia estan molt avançades les tècniques intervencionistes poc invasives que podrien millorar o corregir les lesions.

Per tant, cal insistir que s’ha de realitzar un correcte diagnòstic de la insuficiència cardíaca, estudiar-ne la causa i engegar l’arsenal terapèutic per a la seva compensació per, posteriorment i si és possible, posar tots els mitjans necessaris per intentar corregir-ne les causes estructurals.

Dr. Alfons Fadeuilhe Fadeuilhe, cardiòleg.

 

Convocatòria de la 15a Edició dels Premis de Recerca en Geriatria i Gerontologia

Premis Recerca Mutuam 2015

La Fundació Mutuam Conviure fidel al seu compromís amb la promoció i recerca relacionada amb la gerontologia clínica i l’atenció sociosanitària, ha convocat la 15a edició dels Premis de Recerca. La finalitat d’aquests premis és la de promoure projectes de recerca o millora de la pràctica clínica, en els que hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei dins l’àmbit de la geriatria clínica o atenció sociosanitària a Catalunya.

Es premien dues categories de premis, casdascun d’ells dotat amb 6.000€: un per projectes que porten a terme entitats d’aquests àmbits a Catalunya i l’altre per projectes que es porten a terme en els centres i serveis de Grup Mutuam.

El termini per presentar els projectes és el 23 d’octubre de 2015. Els projectes premiats es coneixeran en el transcurs de la X Jornada Sociosanitària que tindrà lloc el dia 17 de novembre a l’auditori del Col·legi de Metges de Barcelona, que organitza també la Fundació Mutuam Conviure i de la que us mantindrem informats.

Les Farmàcies On-Line han d’implantar el nou logotip europeu que garanteix la seguretat dels consumidors

Cada vegada és més comú trobar productes farmacèutics falsificats per internet. Amb l’objectiu de protegir la seguretat dels consumidors i identificar les farmàcies on-line segures, la Comissió Europea ha desenvolupat un logotip de seguretat per a les farmàcies on-line de tots els estats membres, que efectuen enviaments per correu i que haurà de ser visible obligatòriament a la seva web.

El logotip té una creu blanca sobre una caixa de diferents tons de color verd. Sota aquesta imatge apareixerà la bandera nacional de l’estat membre on la farmàcia hi té la seva seu. Aquest logo haurà de ser visible en totes les pàgines web de la farmàcia, amb unes mesures mínimes, al llarg del mes de Juliol.

Més info aquí.

El paper dels professionals quan arriba la calor

Cop de calor Mutuam

Durant els mesos que les temperatures pugen més, cal que els serveis de l’àmbit sociosanitari activin les mesures generals i específiques a fi de reduir el risc que això pot provocar sobre les persones més vulnerables. En aquest sentit, cal també que divulguem les recomanacions preventives i d’atenció especial a aquestes persones, al seu entorn i a tots els professionals que les tracten.

Consideracions organitzatives

És necessari que durant les onades de calor es reforci el control de pacients fràgils. Considerarem pacients fràgils aquelles persones grans amb discapacitats físiques o psíquiques que limitin la seva autocura, així com aquelles que viuen soles i sense ningú que tingui cura d’elles i presenten algun antecedent de risc (malalties cròniques, medicació que actuï sobre el sistema nerviós central, pobresa, etc.). Cal fer, també, un especial seguiment a l’estiu dels malalts crònics, amb demències, amb problemes de salut mental, polimedicació, discapacitats, etc.

D’altra banda, cal que portem a terme una Intervenció activa en persones fràgils, promovent l’autocura: hidratació, control dels medicaments generals, medicació depressora del sistema nerviós central, ventilació, reducció de l’exposició solar i la mobilitat, etc. així mateix, els centre s’han d’adequar tèrmicament (ventilar habitacions a primera hora, posteriorment tancar finestra per evitar l’entrada de calor extern i la sortida d’aire condicionat del centre, adequar cortines i tendals dels que es disposin,etc) per mantenir el màxim possible les zones fresques.

Consideracions clíniques i terapèutiques

Primer de tot, cal que evitem a aquestes persones una exposició continuada a temperatures i humitat altes. A més, hem d’estar atents a les manifestacions clíniques següents:

  • Hipertèrmia: temperatura corporal a 40,6ºC
  • Estat mental alterat: mal de cap intens, mareigs, letargia, desorientació, deliri i coma
  • Anhidrosi: pell seca, vermella, calenta i sense sudoració
  • Pols ràpid, hipotensió i rabdomiòlisi
  • Coagulació intravenosa disseminada.
  • Disfuncions multiorgàniques

Hem de tenir en compte que les complicacions derivades d’un cop de calor són d’evolució ràpida (sobtada i breu, pot ser en minuts), sovint fatal (15% de letalitat) tot i que s’actuï de forma ràpida (els danys neurològics solen ser irreparables).

Tractament

La millor mesura per al tractament de les malalties relacionades amb la calor és la prevenció. Per això, s’aconsella tenir en compte els punt següents:

  • Cal ingerir líquids de forma freqüent (s’han d’evitar begudes amb molt de sucre i alcohòliques)
  • L’aigua ha de representar un 70-75% de la ingesta total de líquids calculada per la persona
  • És important beure molt regularment, anticipant-se a la sensació de set.
  • Les begudes molt fresques no són aconsellables, ja que fan desaparèixer més ràpidament la sensació de set i, per tant, s’ingereix menys líquids.
  • Els líquids s’han d’administrar des de les 8 del matí fins a les 19 hores. No s’aconsella prendre’ls després d’aquesta hora pel risc d’incontinència urinària nocturna i la fragmentació del son.
  • A les persones que tinguin malalties de base que els imposin limitar la ingesta de líquids, per la seva restriccions, cal acordar i complir la quantitat de líquids màxim a ingerir.
  • Hem d’evitar proporcionar els menjars molt calents.
  • Cal que s’utilitzi roba apropiada: lleugera, de colors clars, evitant peces tancades i ajustades.
  • S’ha d’intentar habilitar i estar en llocs amb aire condicionat (amb la temperatura que marca la normativa).
  • Als usuaris que tinguin accés a l’exterior, hem de proporcionar-los les recomanacions.

 

Risc de deshidratació

Existeixen algunes situacions i alguns factors que contribueixen al risc de deshidratació:

  • Demències, depressió, accident cerebrovascular, diabetis mellitus, infeccions, malnutrició, incontinència urinària, antecedents de deshidratació.
  • Fàrmacs: diürètics, neurolèptics, antidepressius, ansiolítics, laxants, corticoides.
  • Edat: més de 75 anys.
  • Dependència funcional per a les activitats de la vida diària.
  • Estat nutricional inadequat, incloent-hi la ingesta hiperproteica.
  • Situacions agudes amb vòmits, diarrea, febre.

 

Com fer front a les onades de calor

onada calor

La calor excessiva i sostinguda pot comportar un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en persones amb malalties cròniques. La regulació de la temperatura corporal, també coneguda com a termoregulació, és una de les funcions corporals “imprescindibles” per a la vida i per a la realització d’activitats.

L’ésser humà necessita mantenir la temperatura interna constant i, per això, el cos disposa de mecanismes dirigits pel cervell que regulen els guanys i les pèrdues de calor. La respiració, la circulació de la sang o la sudoració de la pell també són alguns d’ells. Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament.

L’exposició a temperatures elevades pot causar un cop de calor. Els seus símptomes són: una temperatura corporal molt elevada (40,6o), mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d’això, hem de traslladar la persona afectada a un lloc més fresc, donar-li aigua, mullar-la i ventar-la i avisar el Servei d’Urgències al 112.

Les persones d’edat avançada, sobretot les que tenen més de 75 anys, són especialment vulnerables davant la pujada de la temperatura. Altres grups de risc els conformen les persones amb determinades circumstàncies socials (viure sol, pobresa, etc.), aquelles amb discapacitats físiques o psíquiques que limiten l’autocura i la mobilitat, les que pateixen malalties cròniques – cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer, obesitat o altres malalties cròniques -, les que prenen una medicació que actua sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops) o diürètics i aquelles amb una hidratació insuficient o que realitzen un excés d’activitat física.

Protegim-nos del sol i la calor

A casa, cal que controlem la temperatura. Per això, és recomanable que, durant les hores de sol, tanquem les persianes de les finestres on toca el sol i, en canvi, les obrim durant la nit, per refrescar-la. Hem de procurar estar-nos a les estances més fresques i recórrer a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.). Cal que ens refresquem sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.

Al carrer, evitem el sol directe. Podem portar una gorra, un barret, capelles o para-sols. Es aconsellable utilitzar roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada. També hem de procurar caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan siguem a la platja i descansar en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Hauríem de portar aigua a sobre i beure’n sovint i, si cal, mullar-nos una mica la cara i, fins i tot, la roba. D’altra banda, cal que vigilem els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol.

A més de tot això, és convenient reduir la nostra activitat física, especialment durant les hores centrals del dia, hidratar-nos bevent aigua i sucs de fruita sovint, encara que no tinguem set, i evitar les begudes alcohòliques i els menjars molt calents i molt calòrics. És aconsellable que estiguem informats dels horaris dels centres d’atenció primària que tenim més a prop, tant del nostre municipi com del lloc on aneu de vacances. Hem de recordar que el número de CatSalut Respon és el 061, ja que en aquest servei ens poden atendre diàriament, durant les 24 hores, indicar-nos els centres sanitaris oberts i donar-nos consells de salut.

També a les farmàcies podem obtenir informació sobre com evitar els problemes causats per la calor. Si seguim les prediccions meteorològiques podem anticipar-nos als dies més calorosos.

Ajudar els altres

Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola, mireu de visitar-los un cop al dia i ajudeu-los a seguir aquests consells. En cas que prenguin medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

 

Vacunar és protegir: cares populars a favor de vacunar als nens

Vacunació

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, llança la primera campanya amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per difondre i promoure entre la societat i tota la població, la vacunació responsable, ja que amb les vacunes la població es protegeix de malalties infeccioses, protegint a la vegada el seu entorn més immediat… perquè efectivament les vacunes salven vides.

Coincidint amb la mort d’un nen de 6 anys a Olot que es va contagiar de diftèria, el dissabte 27 de juny, aquesta campanya ha comptat amb la participació de personatges mediàtics del sector cultural, periodístic i esportiu català.

És pot dir més alt però no més clar: #vacunarésprotegir