L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que més de la meitat dels medicaments que es prescriuen, dispensen i compren són inapropiats i que més de la meitat dels pacients no són capaços de prendre’ls correctament. El sobre ús i l’ús irracional de medicaments és un problema a nivell mundial.
Més de la meitat dels medicaments que es prescriuen són inapropiats
L’ús racional de medicaments significa que el pacient rebi medicació apropiada a les seves necessitats clíniques, a dosis adients als seus requeriments individuals, durant un període de temps adequat i al menor cost per a la comunitat.
Tant la sobremedicació, com la inframedicació o l´ús inapropiat dels fàrmacs resulta en un malbaratament de recursos i en l’aparició de problemes relacionats amb els medicaments. Exemples d’ús irracional són: la polifarmàcia, l’ús inapropiat d’antibiòtics, la prescripció de medicaments en desacord amb guies clíniques, l’automedicació i la no adherència (la manca del correcte seguiment per part del pacient del tractament farmacològic prescrit).
Per sobre de la mitjana europea
Durant l’any 2012, es varen dispensar a l’estat espanyol 150 milions de receptes de medicaments, una xifra que està per sobre de la mitjana dels països europeus. A aquesta xifra, hem d’afegir-hi els medicaments que es prenen de lliure dispensació, els suplements, els preparats a base de plantes medicinals (no exempts de efectes adversos), etc.
El risc d’efectes adversos per medicaments és més elevat en casos de persones majors de 65 anys, que prenguin més de cinc medicaments, pacients amb malalties cròniques, malalts atesos per diferents professionals o centres d’assistència i aquells pacients que han estats donats d’alta hospitalària recentment. En els últims anys s’ha començat a treballar i a incidir especialment en la coordinació durant les transicions del pacient entre els diversos nivells sanitaris (hospital, sociosanitari, residència, domicili, primària), ja que comporten un especial risc de duplicació de tractaments.
Tasca de conscienciació
Actualment, es fan campanyes per tal de conscienciar als usuaris sobre l’ús racional dels medicaments. Aquestes s’estan portant a terme per part de diferents organitzacions, amb la finalitat d’augmentar el coneixement sobre l’ús racional de medicaments entre la població, lliurant informació i recomanacions com: revisar periòdicament els medicaments que es prenen i els que es tenen a la farmaciola domèstica, evitar la manipulació dels medicaments (per exemple treure’ls de l’envàs original per guardar-los en un altre), tenir present que no tots els medicaments són per a tota la vida o comentar al centre de salut o a la farmàcia corresponents si es nota qualsevol símptoma diferent ja que pot ser un efecte advers.
Per últim, els medicaments nous no sempre són millors. S’ha de tenir en compte que poden aparèixer efectes adversos que no hagin estat detectats durant la fase de precomercialització i que, per tant, s’han de controlar més estretament.
L’acord amb el Consorci Sanitari de Barcelona permetrà una atenció continuada a la població Pades i pacients pal·liatius a Barcelona.
Des de 1r de març, en el marc del Pla de millora de l’atenció pal·liativa a Barcelona-ciutat, es posa en marxa en aquesta primera fase, el dispositiu PADES de suport en l’atenció continuada en les Àrees Integrals de Salut AIS Litoral i AIS Esquerra que cobreix exactament 28 ABS. Aquesta cobertura s’estén als districtes de Ciutat Vella, Esquerra Eixample, Les Corts, Sant Gervasi, Sant Martí Nord, Sant Martí Sud, Sants-Montjuic i Vallcarca-Carmel.
Aquesta ampliació horària es justifica per la necessitat de garantir una atenció de qualitat a les persones en situació de final de vida i a les seves famílies durant les 24 hores del dia, de forma telefònica, però amb la capacitat de visites presencials si es precisa.
Per cada home que pateix fibromiàlgia, hi ha vint-i-cinc dones afectades. Amb aquesta impactant dada, començava el Doctor Jordi Carbonell, cap del Servei Emèrit de Reumatologia del Parc Salut Mar, la conferència que va impartir el 17 de gener a la Sala d’Actes de Mutuam, en el marc del 26è Curs de Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives. L’especialista en fibromiàlgia va aclarir que això s’explica en part perquè la sensibilitat al dolor és més alta en dones que en homes i va afirmar que existeix una estretíssima relació entre l’elasticitat i aquesta malaltia.
Carbonell va fer un repàs de les aportacions més destacades en la recerca mèdica sobre aquesta malaltia, a l’entorn de la qual encara resten molts interrogants per resoldre. El doctor va recordar com es va començar a detectar l’existència d’uns pacients que es queixaven de dolor, als quals no se’ls trobava cap malaltia, i que presentaven uns trets de personalitat específics compartits, com el fet de patir molta ansietat. Així és com es va començar a identificar el síndrome psicogen de l’aparell locomotor, que va vincular l’aparició del dolor amb trastorns de l’esfera psicològica, com l’angoixa crònica.
Més endavant, va explicar Carbonell, es va descobrir també que moltes d’aquelles persones que sentien dolor generalitzat i a les quals no trobaven res tenien importants trastorns del son. L’any 73, es va utilitzar per primer cop el nom de ‘fibromiàlgia’ per al que fins aquell moment s’havia considerat reumatisme muscular o reumatisme psicogen. Poc a poc, va relatar el doctor, es van anar adonant que els malalts de fibromiàlgia tenien altres símptomes a part del dolor: dormien malament, tenien migranyes, colon o bufeta irritable, etc. Carbonell va reconèixer que, a molts d’aquests problemes, als metges els costa molt trobar-los substrat orgànic. “El sistema nerviós central estaria irritat, sensibilitzat, i enviaria senyals que provocarien aquests símptomes”, va apuntar.
D’altra banda, el ponent va afirmar que s’ha demostrat, i s’ha arribat a vincular genèticament, que les persones laxes tenen una prevalença d’ansietat molt més alta que la població general i que la gent laxa que és ansiosa té molt més dolor. Va afegir que la prevalença de la fibromiàlgia en el grup d’edat d’entre 30 i 50 anys és del 10 – 15 per cent, però en el mateix grup d’edat amb persones laxes se situa per sobre del 30 per cent. El doctor va explicar que la hipermobilitat de les articulacions fa que es traumatitzin sovint i això provoca el dolor. La immensa majoria dels problemes de salut provocats per aquesta, però, passen desapercebuts, va afegir. La prevalença de la hipermobilitat articular aïllada afecta al voltant del 10 per cent de la població i és molt més freqüent en les dones, segons Carbonell.
Com es diagnostica la fibromiàlgia?
Tradicionalment, tal i com va exposar el ponent, s’han fet servir tres criteris bàsics per identificar la fibromiàlgia: tenir dolor crònic generalitzat (dolor als 4 quadrants de l’organisme durant més de tres mesos), patir al.lodínia (dolor fruit d’una estimulació que habitualment no és dolorosa)i que no hi hagi cap altra malaltia que ho pugui explicar. Aquest últims anys, en canvi, s’estan aplicant un nou set de criteris. S’elimina l’al.lodínia i s’hi afegeixen tres símptomes molt freqüents: la fatiga, els trastorns de concentració i memòria i el trastorn de la son. A més, s’ha identificat un altre grup de més de 20 símptomes prevalents en pacients amb fibromiàlgia. “En general, el que li passa al pacient amb fibromiàlgia és que el metge l’odia, perquè sempre es queixa d’una cosa nova”, va bromejar el doctor.
Pel que fa als instruments que es fan servir actualment en les unitats especialitzades per diagnosticar-la, Carbonell va explicar que es comença amb una “entrevista convencional, però molt curosa, perquè surtin totes aquelles coses que normalment no es pregunten”. Després, se’ls fa un perfil biològic, proves d’imatge de les zones més simptomàtiques i se’l passa un qüestionari per saber com afecta la fibromiàlgia a la qualitat de vida del pacient. “Com més multimedicat, pitjor diagnòstic”, va assegurar el ponent. També se’ls passen escales de depressió i ansietat i se’ls pregunta sobre qüestions que no són habituals, com els intents de suïcidi o el consum de drogues.
“Hi ha un altre símptoma molt habitual i es que són hipersensibles, però no només al dolor, en alguns casos, també al soroll, la llum i les substàncies químiques”, va revelar Carbonell. També va explicar que el símptoma de fatiga crònica és el que es produeix quan una persona passa de trobar-se bé a estar cansada, d’un dia per l’altre, generant-se una interferència severa en la seva rutina diària. “Tots els malalts de fibromiàlgia tenen fatiga i tots els malalts amb fatiga crònica tenen dolor; estem parlant de dos extrems del mateix”, va assegurar el doctor.
Carbonell va explicar que ‘fibro fog’ (boira fibromiàlgica o boira del cervell associada a la fibromiàlgia) és el nom específic amb què es coneixen els trastorns cognitius que pateixen els malalts de fibromiàlgia i va posar exemples d’alguns problemes derivats dels dèficits d’atenció i concentració, com el terror a conduir o la por a tenir Alzheimer.
El doctor va alertar que una de les dificultats per diagnosticar la fibromiàlgia és la manca de marcadors. “Trobem epifenòmens del trastorn central del sistema nerviós que van alterant-ho tot una mica”, va afegir. Derivat d’això, la fibromiàlgia ha acabat convertint-se en un calaix de sastre on es fiquen malalts amb un perfil clínic idèntic o molt similar, però en realitat a aquest perfil clínic, s’hi pot arribar de maneres molt diferents, segons Carbonell. “Probablement, quan sapiguem més de fibromiàlgia, en traurem coses que anomenarem de maneres diferents”, va concloure.
Tractament pal·liatiu
El doctor va assegurar que diverses modalitats d’exercici físic milloren la qualitat de vida del pacient amb fibromiàlgia: tai-txi, exercicis amb aigua, estiraments, etc. A això, hi va afegir la psicoteràpia cognitiva, i va exposar alguns perfils de personalitat freqüents, com les persones molt inclinades a la neteja i l’ordre o les que tenen molts complexes de culpa.
Respecte a la medicació, Carbonell va recordar que a Europa no hi ha cap fàrmac indicat per a la fibromiàlgia, mentre que a Estats Unit, n’hi ha tres: dos antidepressius i un inhibidor de la convulsió nerviosa medul·lar. En els casos de pacients amb una fibromiàlgia molt lleugera, amb un any o any i mig d’evolució, i capaços de fer exercici físic regular, el ponent va explicar que els recepta amitriptilina a 10 – 25 mg i Paracetamol o tramadol en dosis petites. En canvi, va afirmar que, en principi, els antinflamatoris són poc útils. Si el cas és més avançat, però, va explicar que els recepta duloxetina o pregabalina. Carbonell va afirmar, tanmateix, que la feina dels metges especialistes és treure fàrmacs, no posar-ne, ja que els malalts que els arriben en general porten molt temps d’evolució i estan multimedicats. El doctor tancava la ponència compartint amb els assistents la seva inquietud: ‘sovint em pregunto si estem davant de la patologia física de la infelicitat’.
93 380 09 70
