S’implanta la targeta “TSI Cuida’m”, amb uns objectius molt especials

Des de novembre de 2015 i d’acord els objectius del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, ja està implantada a tot el territori de Catalunya. El desplegament del projecte va iniciar-se al desembre de 2012 i al llarg del 2015 s’ha estès a la resta de regions sanitàries.

Aquesta targeta sanitària identifica a persones que degut al seus perfils clínics específics necessiten unes actuacions diferents i especials en relació als professionals i als serveis sanitaris. Permet que les persones siguin immediatament reconegudes per l’equip assistencial i se’ls pugui prestar l’atenció adaptada a les seves necessitats, en el moment d’accés als serveis de salut.

Objectius d’una targeta especial

  • Millorar l’atenció a les necessitats especials d’aquestes persones amb un tracte més adequat
  • Facilitar la relació dels professionals amb aquestes persones i garantir una comunicació més fluïda amb pacients, familiars i cuidadors.
  • Si la situació clínica ho permet, facilitar que familiars i cuidadors puguin acompanyar aquestes persones a les visites, l’atenció urgent, les proves diagnòstiques i els trasllats en ambulàncies,
  • Facilitar que aquestes persones puguin seguir de manera correcta les indicacions i els tractaments prescrits pels professionals.

Quines persones poden identificar-se amb aquesta targeta?

Persones que pateixen patologies o diagnòstics com: demència (amb nivell d’afectació cognitiu moderat, GDS a partir de 4), discapacitat intel·lectual greu i profunda, discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta, trastorns de l’espectre autista i dany cerebral.

Com es pot sol·licitar la targeta “TSI Cuida’m” ?

La sol·licitud l’han de fer els metges, per iniciativa seva o prèvia sol·licitud de la persona assegurada o del seu familiar o tutor, mitjançant l’imprès que ha d’incloure la valoració del metge.

  • En casos de patologies de demències i dany cerebral, pot sol·licitar-la al metge d’atenció primària.
  • Per a la resta de patologies, les sol·licituds les poden fer el psiquiatres i psicòlegs dels centres de salut mental d’adults (CSMA), i infantils i juvenils (CSMIJ) i els serveis especialitzats en salut mental per a discapacitats intel·lectuals (SEMSDI), ateses en els centres de desenvolupament. I els pediatres d’atenció primària, en el cas dels infants.

Elaborat pel CatSalut

 

La Dra. Adela Martín rep un dels premis a l’Excel.lencia Professional que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Premi a l'Excel.lència del Col.legi de Metges

La responsable de la UVGI –Unitat de Valoració Geriàtrica Integral– de Mutuam MPS, Dra. Adela Martín, va rebre un dels premis a l’Excel.lència Professional que atorga anualment el Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, en un acte celebrat el passat dilluns dia 23 de novembre al Teatre Romea de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència del President de la Generalitat, Sr. Artur Mas, qui va lliurar els premis guardonats. En representació del Grup Mutuam, va assistir-hi el director de l’Àrea Sanitària, Dr. Josep Ballester.

Com avaluar la disfàgia i tractar el pacient

Avaluació disfàgia

En un post anterior, vam tractar la disfàgia com una patologia de la deglució associada a l’envelliment. Aquí us n’expliquem les conseqüències, com detectar-la i com tenir cura de les persones que la pateixen.

La detecció de la disfàgia es realitza principalment amb una adequada observació del pacient a l’hora dels àpats i de la manera com parla. És molt important realitzar una exploració del pacient per poder veure el nivell d’alerta, les patologies prèvies, antecedents d’ingrés per broncoaspiració, l’estat nutricional, el nivell d’hidratació, el control de la posició del tronc i de la zona cervical.

En el cas de l’orofaríngia, l’inici és lent i silent, i pot ser subagut. Es produeix principalment amb els líquids i s’objectiva una pèrdua de pes lenta. L’individu que la pateix sol tenir una patologia neurològica associada. Hi ha presència de tos, reflux, veu humida, picor al coll, cianosis, augment de les secrecions, baveig, etc. En aquest casos, hi ha dificultat per iniciar la deglució i mala oclusió bucal.

Pel que fa a la disfàgia esofàgica, la progressió és més ràpida i el risc és amb els sòlids. S’objectiva una pèrdua de pes ràpida i el pacient pot no tenir compromís neurològic. Apareix el reflux de l’aliment de manera retardada i el pacient refereix obstrucció a nivell retroesternal.

Conseqüències i complicacions

La disfàgia, si no es tracta a temps, pot ocasionar greus complicacions respiratòries i nutricionals, arribant a provocar la mort. Entre aquestes, hi ha la pneumònia per aspiració, provocada pel pas de líquids/sòlids a les vies respiratòries. Una altra conseqüència pot ser la desnutrició, derivada de la restricció de la ingesta de determinats aliments. En aquests casos, apareixerà pèrdua de massa muscular, astènia i debilitat, UPP, depressió del sistema immunològic amb major risc de patir malalties infeccioses a causa de la colonització de la via aèria, pitjor resposta als tractaments, etc. pot aparèixer també la deshidratació, relacionada amb l’insuficient aportament de líquids. Serà més difícil realitzar el bolus alimentari durant la fase de masticació de l’aliment, apareixeran més ITU, restrenyiment i disminució de la saliva, afavorint l’aparició de les infeccions.

Detecció: taules i escales

El qüestionari Eating assessment tool permet avaluar mitjançant una entrevista si existeix una disfunció.

El test volum-viscositat permet detectar d’una manera segura cap al pacient els principals signes clínics que indiquen l’existència d’un trastorn de la deglució. A més a més, també ens permet veure quin és el volum i la viscositat de l’aliment més adequat pel pacient. El MECV-V consisteix en administrar 5, 10 i 20ml d’aliment amb textura nèctar, púding i líquid. Així s’objectiven signes d’alteració de seguretat i eficàcia, i el volum adequat d’aliment que tolera el pacient.

El Mini Nutricional Assessment (MNA) és una escala de valoració nutricional  formada per 18 preguntes que es divideixen en dos grups. Es valora la ingesta, la pèrdua de pes, la mobilitat del pacient, la presència de patologia aguda i de patologia neurològica i l’IMC. Si la suma de la primera part és inferior a 11, ens indica risc de desnutrició i cal completar el qüestionari. L’IMC expressa la relació entre el pes i l’alçada. Es calcula a partir del pes (en kg) entre l’alçada al quadrat (m2)

Procediments bàsics del pacient amb disfàgia

La dieta és un dels aspectes més importants per a l’abordatge de la disfàgia, que ha de tenir l’objectiu de cobrir necessitats i disminuir riscos. Quan proporcionem l’aliment hem de tenir en compte, a més, alguns altres aspectes:

– El pacient ha d’estar despert i ha de ser capaç de respondre a ordres senzilles. Ha de poder empassar l’aliment.

– El pacient ha de mantenir una correcta posició corporal quan està assegut

– Ha d’evitar la hiperextensió del coll

– Si el pacient està enllitat, ha d’estar en posició semifowler (45o).

– No s’han d’utilitzar xeringues per l’administració de l’aliment, sinó que sempre s’ha de fer servir cullera petita.

– Ens hem d’assegurar que el pacient ha empassat l’aliment abans de donar-li la següent cullerada.

– Hem d’oferir sempre aigua amb espesseïdors i/o gelatines entre cullerada i cullerada.

– Cal intentar que l’ambient sigui favorable, sense distraccions ni sorolls, i evitar que el pacient parli mentre menja.

Aliments i higiene adequats

Pel que fa al menjar que proporcionem a les persones que pateixen disfàgia, les textures han de ser homogènies. Hem d’evitar dobles textures, grumolls, espines, nusos, grans o aliments amb contingut aquós al seu interior. S’aconsella triturar l’aliment i passar-lo per un colador xinès per unificar les textures. Així mateix, cal complementar la dieta amb suplements nutricionals.

D’altra banda, la mala higiene de la cavitat bucal afavoreix l’aparició de la colonització de gèrmens i la possibilitat d’infecció respiratòria. Cal realitzar un bon rentat de la boca i, si el pacient no pot glopejar, fer servir una gassa amb antisèptic. Al mercat hi ha raspalls suaus que s’adapten a aspiradors i que s’utilitzen en els casos de disfàgia greu.

Enllaços d’interès:

http://geriatricarea.com/wp-content/uploads/2014/10/disfagia-orofaringea-en-pacientes-ancianos.jpg

http://www.fresenius-kabi.es/nutricionenteral/pac/img/necesidades/disfagia_tabla_01.gif

Amb la col·laboració d’Immaculada Mundet, Infermera de l’Equip EAR Esplugues de Llobregat de Grup Mutuam

Patologies de l’aparell locomotor i el seu tractament

Patologia aparell motor

En el marc de la 9a Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, sobre les afectacions osteoarticulars en gent gran, el 19 de novembre de 2014, el Dr. Jordi Carbonell, Cap de Servei Emèrit de Reumatologia del Parc de Salut MAR va parlar sobre les patologies de l’aparell motor en la tercera edat. Aquesta és la crònica de la segona part de la seva intervenció inicial.

Una malaltia molt típica de la gent gran és la polimiàlgia reumàtica, que per al doctor “és una meravella de diagnòstic, perquè en dos dies de tractament portes el malalt al cel”. Va explicar que els metges han de pensar en ella quan es trobin davant d’una persona de més de 50 anys que presenta dolor a les arrels de les cuixes i dels braços, que de sobte es troba que un dia li costa llevar-se pel matí, pentinar-se, aixecar-se de la cadira… És un malalt al qual se li subministren antiinflamatoris i no millora. Carbonell va afirmar que unes anàlisis de sang revelen en aquests casos una Velocitat de Sedimentació Globular alta (VSG) i una Proteïna C Reactiva (PCR) alta. Si, a més, observem ràpidament una clara resposta a dosis baixes (16 mg) de corticoides, és que el pacient té aquesta patologia, va assegurar el ponent, que va afegir que al cap d’un any o any i mig, s’ha d’anar traient progressivament la medicació. “Haurem aconseguit que el pacient passi de trobar-se molt malament a estar molt bé, però cal prevenir l’osteoporosi produïda pels corticoides”, va concloure.

Un altre quadre més estrany però important és l’arteritis temporal. Segons el ponent, és com el de la polimiàlgia però acompanyat de més malestar i de vegades de forts mals de cap. En aquest cas, va assenyalar, la VSG i la PCR són encara més altes i en comptes de necessitar 16 mg de corticoides en necessiten 60. La millora amb el tractament també és molt important i en pocs dies.

L’osteoporosi afecta tothom

Una altra malaltia freqüent en la gent gran és l’osteoporosi. Carbonell va afirmar que “les densitometries amb gent gran tenen una utilitat baixíssima, perquè tots tenen osteoporosi als vuitanta anys”. En canvi, va recomanar fer servir, el FRAX, un qüestionari internacional que calcula a través d’Internet, segons les dades antropomòrfiques i els valors densitomètrics, el risc de fractura del pacient en 10 anys. Llavors, “podem decidir amb ell si fer o tractament o no, ja que aquest té una durada de 5 anys i comporta certs riscos”, segons el doctor. També va assenyalar la importància de subministrar sempre suplements de calci i vitamina D i monitoritzar-ne els nivells, així com bifosfonats, però vigilant amb els pacients multimedicats, amb qui caldria considerar els preparats mensuals o anuals.

Així mateix, va destacar com a tractaments valuosos el Denosumab – que es punxa subcutàniament cada sis mesos- i la Paratohormona – que es pot subministrar diàriament fins a un màxim d’un any i mig o dos anys – perquè augmenta la densitat òssia i disminueix el dolor. No obstant, va recordar que quan es tracta els malalts d’osteoporosi amb els bifosfonats cal tenir en compte els problemes d’absorció, d’intolerància digestiva i dentals. D’altra banda, va afirmar que encara no està clar si els malalts a qui se subministra calci fan més arteriosclerosi.

Són freqüents també entre la gent gran les fractures vertebrals, que, en principi, segons Carbonell, s’han de tractar com s’ha fet sempre: amb repòs, una faixa i analgèsics. Afegeix, però, que si el dolor és insuportable, es pot demanar una vertebroplàstia, que és posar ciment sobre la vèrtebra per alleujar-lo, tot i que té riscos.

El ponent va explicar que el canal estret és causa habitual d’un dolor a les cames que augmenta amb la marxa, però que pot arribar a provocar incontinència urinària i fecal. Per al diagnòstic es poden fer servir radiografies, tacs, ressonàncies magnètiques i electromiografies, va explicar el doctor. El tractament final és augmentar el diàmetre del canal, però això es fa en una minoria de casos. Carbonell va assegurar que la gabapentina pot ajudar, que les infiltracions epidurals amb corticoides en alguns casos poden permetre que el malalt vagi tirant sense haver d’operar, però que de vegades és necessari fer una cirurgia descompressiva amb artròdesi instrumentada.

Dolors amb tractament

D’altra banda, el ponent va explicar que les patologies de les parts toves són molt freqüents, especialment entre les dones. “A moltes els fa mal la bursitis del trocànter, sobretot a l’hora de dormir i també pateixen freqüentment la talàlgia que, de vegades, té el seu origen en una ciatàlgia”, afegí. Va expressar, llavors, la importància de diagnosticar aquestes patologies “perquè tenen tractament”. També va parlar del dolor d’espatlla nocturn i amb arc dolorós, que correspon habitualment a una lesió crònica del manegot i que de vegades es pot detectar amb una ecografia. D’altres, però, cal fer una ressonància o una artroscòpia, segons el ponent, però cal evitar sobreexplorar i “recordar que la fisioteràpia fa meravelles”. “Ocasionalment, la cirurgia funciona però cal seleccionar molt bé el pacient”, va afirmar. Carbonell també va alertar que cal tenir present la neuràlgia d’Arnold, un dolor cervical freqüent en la gent gran que, de vegades, afecta molt la qualitat de vida del pacient i, en algunes ocasions, es resol molt bé amb una simple infiltració.

portada_imgs

Per últim, el doctor va compartir amb els assistents algunes recomanacions generals, com que cal tenir present que cada nova exploració és una font d’angoixa i una aventura i que “s’ha de parlar molt amb el pacient, per saber no només què té sinó també com és“. “S’ha de ser conscient que en aquesta edat les malalties que tractem podem coexistir amb d’altres de molt greus i s’ha de tenir cura quan fem l’exploració”, advertí. Així mateix, va afirmar que mai s’ha de donar un medicament que no sigui necessari i que cal ser conscients dels efectes cognitius dels analgèsics. No obstant això, no s’ha de tolerar un dolor que es pot apaivagar i s’ha de ser conscient de l’estat d’ànim del nostre pacient i del fet que els antidepressius tenen un lleuger efecte analgèsic que pot ser útil.

En el tancament, va fer una defensa d’eines per millorar el benestar del pacient, com el bastó, els banys de parafina o l’aplicació de calor.

 

La patologia dels sentits en la gent gran: tema central de la 10a Jornada Sociosanitària del Grup Mutuam

Jornada Socio_1 Mutuam

S’inicien les inscripcions de la 10a Edició de la Jornada Sociosanitària que organitza la Fundació Mutuam Conviure: una jornada d’informació, reflexió i debat sobre les patologies dels sentits en la gent gran. Després d’una conferència il·lustrativa de la mà del  Dr. de Haro sobre la relació entre sentits i les emocions, el periodista Josep Corbella moderarà el debat i les aportacions de professionals experts en els sentits de la vista, oïda, gust i olfacte. Serà interessant disposar dels avenços en aquesta matèria.

En el transcurs de la jornada es coneixeran els guanyadors de la 15a edició dels Premis de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure

La jornada es celebrarà el proper Dimarts 17 de novembre, a les 09.15h a l’Auditori del Col·legi Oficial de Metges de Bacelona (Passeig Bonanova, 47)

  • Us podeu inscriure on-line a la web de Grup Mutuam o també telefònicament 902 555 667 (de dilluns a divendres de 9h a 14h)
  • Consulteu aquí el programa

Recordeu que l’aforament és limitat i que les inscripcions es faran per rigorós ordre d’inscripció.

Disfàgia: una patologia de la deglució

Disfàgia

La deglució és el procés pel qual l’aliment passa per la boca i arriba a l’estómac, i es divideix en tres fases: l’oral, la faríngia i l’esofàgica. La primera, té lloc a la boca i consisteix en la preparació del bolus alimentari i la propulsió del mateix cap a la faringe. És una fase voluntària. La segona, passa a la faringe i és involuntària. Quan l’aliment arriba al vel del paladar es desencadena el reflex de la deglució, que permet la progressió d’aquest cap a l’esòfag, al mateix temps que es tanca la via aèria per evitar el pas de l’aliment cap als pulmons. L’última fase té lloc a l’esòfag i és igualment involuntària. L’esfínter esofàgic superior es relaxa i deixa passar del bolus alimentari fins a l’estómac. Com a curiositat, podem destacar que a la deglució hi intervenen 30 parells de músculs i sis pars cranials que han d’estar perfectament coordinats per poder assolir una deglució eficaç i segura.

L’objectiu de la deglució és la nostra correcta nutrició i hidratació. Podem afirmar que la deglució és correcta quan és eficaç (ingerim les calories i l’aigua necessàries) i segura (ingerim sense compromís respiratori). Quan la deglució no és segura, hi ha un risc elevat d’aspiració, és a dir, que entrin substàncies a la via aèria. Això pot passar tant amb la saliva (aspiració basal) com amb la ingesta de menjar o líquids, així com per l’aspiració del vòmit.

Envelliment i problemes neurològics

Un individu sa realitza tot el procés de la deglució en menys d’1,12 segons, mentre que un pacient neurològic pot tardar fins el doble de temps. La prevalença de les alteracions de la deglució en pacients amb malalties neurològiques i associades a l’envelliment és molt elevada, incrementant-se encara més entre els pacients institucionalitzats (+60%). També s’objectiven alteracions de la deglució en un 80% del pacients que han rebut tractament quirúrgic o radiològic per tumors a la faringe, laringe o alteracions a l’àrea maxil·lofacial.

Entenem com a disfàgia l’alteració o dificultat per deglutir. Segons la seva localització, podem distingir entre orofaríngia, que són les alteracions d’origen oral, faringi, laringi i de l’esfínter esofàgic superior i que suposen el 80% de les disfàgies diagnosticades, i esofàgica, que són les produïdes a l’esòfag, generalment per causes mecàniques, i que suposen el 20% restant.

Segons la seva etiologia, la disfàgia també es pot classificar en mecànica, motora o fisiològica. La mecànica es dóna quan és secundària a l’obstrucció de la faringe o l’esòfag, ja sigui des de l’interior (per un cos estrany, un procés inflamatori, una estenosi o estrenyiment provocat per cirurgia, radioteràpia, cremades per càustics, un procés tumoral benigne o maligne, etc.) o des de l’exterior (tumors en altres localitzacions que comprimeixen la faringe o l’esòfag, diverticles, etc.).

La motora, en canvi, és quan hi ha alteració o incoordinació dels mecanismes de la deglució, bé per causes neurològiques (ictus cerebrals, esclerosi lateral amiotròfica, esclerosi múltiple, Parkinson, etc.) o musculars (miastènia gravis, miopaties, polidermatomiositis, acalàsia). Per últim, la fisiològica, la trobem quan l’individu ancià mostra un seguit de canvis a nivell de la cavitat bucal que són propis de l’envelliment: disminució de la saliva amb la conseqüent dificultat per preparar el bolus alimentari, disminució de la tensió del llavi que impedeix la correcta oclusió bucal, disminució de la força peristàltica per propulsar l’aliment, mala adaptació de la dentadura o absència de peces dentals, escassa higiene bucal, etc.

És molt important l’abordatge interdiciplinar per aplacar la disfàgia i fer un bon ús dels recursos i dels coneixements dels diferents professionals (neuròleg, infermer, logopeda, nutricionista i cuidador). La detecció del problema és el primer pas per a un diagnòstic correcte de la disfàgia. Igualment important és la instauració de mesures terapèutiques de caràcter precoç per tal d’evitar l’aparició de les complicacions.

Amb la col·laboració d’Imma Mundet, infermera de l’Equip EAR del Baix Llobregat de Grup Mutuam

L’AQUAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya) acredita el procés d’avaluació dels EAR Mutuam.

AQUAS EAR

El dilluns  21 de setembre de 2015, en el marc de la III Jornada de l’Observatori en Gestió de la Sanitat a Catalunya, els Equips d’Atenció Residencial (EAR) del Grup Mutuam van rebre la certificació acreditativa de la qualitat metodològica del procés d’avaluació aplicat. Aquest acte, celebrat a l’Auditori Axa de Barcelona, va comptar amb la presència del Conseller de Salut, Honorable Dr. Boi Ruiz.

La certificació, que emet l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQUAS), va ser recollida per la Dra. Marta Chandre i la Sra. Planesas, en representació del Grup Mutuam i és un reconeixement a la feina que desenvolupen els professionals d’aquests equips.

Vídeo-ponència del Dr. Bimbela: “Com s’han de cuidar els professionals de la salut”

Residències per a gent gran Mutuam

En el marc de la 1a Jornada EAPS, celebrada a Barcelona el 17 de juny de 2015, i sota el títol ‘Cap a un nou model d’assistència psicosocial a persones amb malaltia avançada’, prop de 250 professionals de l’àmbit del treball social, psicologia, medicina i infermeria, van escoltar la brillant intervenció del Dr. José Luís Bimbela. Bimbela, doctor en psicologia, master en salut pública i en drogodependències, va obrir la 2a part de la jornada amb una ponència molt clara en la que va recordar a l’auditori la necessitat de cuidar-se per part dels equips de professionals que assisteixen i acompanyen als pacients i les seves famílies en el procés del final de vida, passant pels aspectes espirituals i socials més importants i una bona gestió de les emocions. No et perdis els 45 minuts de la seva intervenció.

Clica aquí per veure el vídeo.

Vertigen: un mal molt associat a l’edat

Mareig en gent gran

Mareig i vertigen són els causants d’una tercera part de les visites al metge que fan les persones grans, segons alguns estudis recents. I és que la incidència de totes dues patologies augmenta a mesura que anem fent anys, essent més freqüent entre les dones que entre els homes.

Per començar, caldria distingir entre mareig i vertigen. El mareig és un terme imprecís i ampli que fem servir quan sentim desequilibri, inestabilitat o patim un esvaïment. Les causes que el provoquen poden ser moltes. Entre d’altres, l’afectació dels sistemes que actuen mantenint l’equilibri postural, la vista, el sistema vestibular (situat a l’oïda interna i que informa sobre el moviment i l’equilibri) o els receptors que hi ha a les nostres articulacions donant al cervell la informació de la nostra situació espacial.

En canvi, el vertigen és un símptoma molt més precís que descrivim com la sensació subjectiva irreal de moviment dels objectes o d’un mateix en l’espai, allò que sovint el pacient defineix com anar amb cavallets de fira o amb vaixell. Segons quina en sigui la causa, també pot anar acompanyat de nàusees, sordesa o sorolls a les oïdes, els denominats acúfens. Hi ha dos grans grups de causes del vertigen depenent d’on es troba la lesió: origen perifèric –en l’oïda– o origen central –en el cervell.

En el cas d’un vertigen perifèric, el problema pot estar a nivell de l’oïda interna, al vestíbul o bé al nervi vestibular. En el cas que el vertigen sigui d’origen central, l’alteració es troba a nivell del cervell o el tronc cerebral i les causes més freqüents són els trastorns vasculars o bé altres alteracions com poden ser tumors.

Tipus de vertígens

Existeixen tres tipus de vertigen. D’una banda, trobem el vertigen fisiològic, que apareix, per exemple, quan viatgem en cotxe o vaixell, quan portem ulleres noves o quan perdem la referència visual, com en el cas del vertigen de les alçades. D’altra banda, tenim el vertigen vestibular a causa d’alteracions patològiques que afecten l’oïda interna o el nervi vestibular, com ho seria el vertigen posicional paroxismal benigne. Per últim, tenim els vertígens centrals provocats per malalties que afecten el cervell o el tronc cerebral.

El vertigen, tal com ja hem assenyalat, serà més o menys greu depenent del seu origen. Així, el vertigen posicional paroxismal benigne, que és el mes freqüent, mai no serà greu, mentre que qualsevol vertigen associat a símptomes neurològics, mal de cap, dèficit sensitiu o motor sempre haurà de ser consultat al metge d’una manera ràpida.

Com reaccionarem?

En el cas del vertigen posicional paroxismal benigne, en primer lloc, el que hem de fer és tranquil·litzar-nos, ja que l’ansietat n’empitjora els símptomes. En el moment agut hem de fer repòs, intentant fugir de la llum o els sorolls. Si es donen altres símptomes com nàusees es poden tractar. Cal tenir en compte que aquest tipus de vertigen apareix bruscament i normalment és de curta durada. La fase aguda pot allargar-se, com a màxim, durant 24 hores, però poden quedar símptomes menors durant setmanes. Passada la primera fase, s’haurien de fer exercicis de rehabilitació vestibular per accelerar l’evolució del procés. En el cas de vertigen provocat per altres motius, la recomanació és el tractament de la causa que l’ha desencadenat.

Amb la col·laboració de la Dra. Adela Martín, Responsable Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de MUTUAM.

El rebuig al tractament: protagonista de la darrera sessió clínica del Grup Mutuam

Comité etica Mutuam

Una cinquantena de professionals de totes les àrees funcionals del Grup Mutuam varen assistir el passat 9 de setembre a la sessió clínica que cada mes organitza l’Àrea Sanitària i que va tractar un tema tant sensible com és ” L’actuació dels professionals davant el rebuig del tractament o acceptació amb limitacions per part d’un usuari”

Conscients del neguit que generen aquestes situacions, des del Comitè d’ètica de Grup Mutuam, s’ha treballat en la elaboració d’un protocol per orientar als professionals sobre les consideracions ètiques a tenir en compte en la presa de decisions davant situacions de limitació o rebuig de propostes diagnòstiques o terapèutiques. S’ha creat un protocol amb indicacions de com actuar: passos a seguir davant d’un rebuig del tractament segons els seu nivell de competència, l’acceptació d’una proposta terapèutica amb limitacions, l’objecció de consciència del professional, així com algunes recomanacions i reflexions.