El paper dels professionals quan arriba la calor

Durant els mesos que les temperatures pugen més, cal que els serveis de l’àmbit sociosanitari activin les mesures generals i específiques a fi de reduir el risc que això pot provocar sobre les persones més vulnerables. En aquest sentit, cal també que divulguem les recomanacions preventives i d’atenció especial a aquestes persones, al seu entorn i a tots els professionals que les tracten.

Consideracions organitzatives

És necessari que durant les onades de calor es reforci el control de pacients fràgils. Considerarem pacients fràgils aquelles persones grans amb discapacitats físiques o psíquiques que limitin la seva autocura, així com aquelles que viuen soles i sense ningú que tingui cura d’elles i presenten algun antecedent de risc (malalties cròniques, medicació que actuï sobre el sistema nerviós central, pobresa, etc.). Cal fer, també, un especial seguiment a l’estiu dels malalts crònics, amb demències, amb problemes de salut mental, polimedicació, discapacitats, etc.

D’altra banda, cal que portem a terme una Intervenció activa en persones fràgils, promovent l’autocura: hidratació, control dels medicaments generals, medicació depressora del sistema nerviós central, ventilació, reducció de l’exposició solar i la mobilitat, etc. així mateix, els centre s’han d’adequar tèrmicament (ventilar habitacions a primera hora, posteriorment tancar finestra per evitar l’entrada de calor extern i la sortida d’aire condicionat del centre, adequar cortines i tendals dels que es disposin,etc) per mantenir el màxim possible les zones fresques.

Consideracions clíniques i terapèutiques

Primer de tot, cal que evitem a aquestes persones una exposició continuada a temperatures i humitat altes. A més, hem d’estar atents a les manifestacions clíniques següents:

• Hipertèrmia: temperatura corporal a 40,6ºC
• Estat mental alterat: mal de cap intens, mareigs, letargia, desorientació, deliri i coma
• Anhidrosi: pell seca, vermella, calenta i sense sudoració
• Pols ràpid, hipotensió i rabdomiòlisi
• Coagulació intravenosa disseminada.
• Disfuncions multiorgàniques

Hem de tenir en compte que les complicacions derivades d’un cop de calor són d’evolució ràpida (sobtada i breu, pot ser en minuts), sovint fatal (15% de letalitat) tot i que s’actuï de forma ràpida (els danys neurològics solen ser irreparables).

Tractament

La millor mesura per al tractament de les malalties relacionades amb la calor és la prevenció. Per això, s’aconsella tenir en compte els punt següents:

• Cal ingerir líquids de forma freqüent (s’han d’evitar begudes amb molt de sucre i alcohòliques)
• L’aigua ha de representar un 70-75% de la ingesta total de líquids calculada per la persona
• És important beure molt regularment, anticipant-se a la sensació de set.
• Les begudes molt fresques no són aconsellables, ja que fan desaparèixer més ràpidament la sensació de set i, per tant, s’ingereix menys líquids.
• Els líquids s’han d’administrar des de les 8 del matí fins a les 19 hores. No s’aconsella prendre’ls després d’aquesta hora pel risc d’incontinència urinària nocturna i la fragmentació del son.
• A les persones que tinguin malalties de base que els imposin limitar la ingesta de líquids, per la seva restriccions, cal acordar i complir la quantitat de líquids màxim a ingerir.
• Hem d’evitar proporcionar els menjars molt calents.
• Cal que s’utilitzi roba apropiada: lleugera, de colors clars, evitant peces tancades i ajustades.
• S’ha d’intentar habilitar i estar en llocs amb aire condicionat (amb la temperatura que marca la normativa).
• Als usuaris que tinguin accés a l’exterior, hem de proporcionar-los les recomanacions.

Risc de deshidratació

Existeixen algunes situacions i alguns factors que contribueixen al risc de deshidratació:

• Demències, depressió, accident cerebrovascular, diabetis mellitus, infeccions, malnutrició, incontinència urinària, antecedents de deshidratació.
• Fàrmacs: diürètics, neurolèptics, antidepressius, ansiolítics, laxants, corticoides.
• Edat: més de 75 anys.
• Dependència funcional per a les activitats de la vida diària.
• Estat nutricional inadequat, incloent-hi la ingesta hiperproteica.
• Situacions agudes amb vòmits, diarrea, febre.