Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Alimentació per a gent gran

Lizárraga: “La gent gran no és el que menja sinó el que absorbeix” – Part 2

Consells nutrició tercera edat

En el marc del 26è Curs de Formació Mèdica Continuada, la doctora M. Antonia Lizárraga, especialista en medicina de l’esport del Campus de l’Alimentació Torribera (UB), va impartir una xerrada sobre ‘Necessitats nutricionals en el vell actiu’. En la segona part de la seva intervenció, va exposar les estratègies que cal seguir per recuperar el múscul, tant pel que fa a dieta com a activitat física.

“Caminar tota l’estona al mateix ritme no indueix a l’anabolisme; s’ha de canviar el ritme, introduir estímuls diferents”, assegurà aquesta assessora dels serveis mèdics del F.C. Barcelona. Respecte a les dones en l’etapa de la menopausa – de les quals va dir que cal que se’n mesuri la massa muscular i no només l’òssia – va assenyalar la importància que facin exercici de força, a més de l’aeròbic, per preservar el múscul. Va admetre que hi ha moltes que mengen molt poc i, per perdre pes, no se’ls pot treure aliment perquè estarien mal nodrides. El secret seria, segons ella, posar-los un estímul metabòlic i que mengin després.

Malgrat que amb una edat avançada sigui més difícil fer múscul, Lizárraga va assegurar que pel que fa a l’exercici, n’hi ha prou amb fer treball d’esforç dos cops per setmana per aconseguir-ho: “amb programes de força ben dissenyats, persones de vuitanta anys recuperen, en 16 setmanes, massa muscular”. A part d’això, va explicar que després de l’exercici, s’obre una finestra metabòlica i, tot i que no és el moment en què la persona sent més gana, és el més idoni perquè mengi, ja que l’aliment va al múscul.

La doctora va assenyalar que és important que al llarg del dia introduïm proteïna ben repartida a la nostra dieta. Hi ha moltes persones, va afegir, que esmorzen un suc o alguna altra cosa sense proteïna i caldria que, en aquest primer àpat del dia i en les dues primeres hores després de fer esport, ingerissin una mica de proteïna, amb unes ametlles, gall d’indi o formatge fresc. Va recordar la necessitat de buscar dietes que continguin més proteïna d’origen vegetal i no tanta d’origen animal i, en aquest sentit, va assenyalar com a referent la dieta oriental, que és més antiinflamatòria i fa que es descalcifiquin menys.

Substàncies metabòliques

La doctora va fer un repàs de diferents elements metabòlics que els metges haurien de tenir en compte. Així, va dir que la insulina després de l’exercici ens interessa perquè introdueix aminoàcids en el múscul. Per tant, pot ser interessant estimular-la amb alguna cosa dolça. La leucina és un altre aminoàcid anabòlic estimulador, que pertany a una família de síntesis proteica que són les mTOR. Lizárraga va comentar que es troba en molt pocs aliments i que la inclouen suplements de nutrició clínica i esportiva. Va afirmar respecte a aquesta que quan se sobrepassa el llindar de 3 gr. es posen en marxa tot un seguit de senyals que activen l’expressió de gens que després són síntesis de massa muscular, tant en gent gran com jove. Aquesta quantitat de leucina, va explicar, la podem obtenir ingerint 100 gr. d’alguns formatges com el mató i la ricotta o de 20-25 gr. de proteïna del sèrum de la llet. “Si després la persona menja bé, amb això farà múscul“, assegurà. Així mateix, va aclarir que es tracta d’una proteïna fàcil de digerir, tot recordant que la gent gran no és el que menja sinó el que absorbeix.

Una altra substància anabòlica és la vitamina D, que és la del sol. Segons la doctora, a l’hivern i al nostre meridià, el sol no té la força suficient i, per això, la majoria de la població té un nivell baix d’aquesta vitamina. “Per evitar el raquitisme el nivell òptim ha de ser de 30, però per sota de 40 ja s’activa la parathormona”, advertí. La creatina és també una substància metabòlica, però en aquest cas és endògena, i Lizárraga va explicar que s’està fent servir per recuperar la massa muscular i s’està començant a utilitzar també com una font d’energia per a la neurona”. Per últim, va esmentar l’omega 3, que és un senyalitzador cel·lular que actua de forma similar a la leucina.

La doctora va tancar la ponència demanant al col·lectiu mèdic que obrin una mica la ment. “Molts productes que estaven al gimnàs, com l’HMB, els acabarem utilitzant en la medicina antienvelliment, ja que la recerca actual ens està demostrant que són segurs si s’utilitzen bé”, va afirmar. “El múscul és agraït si el movem i li donem les substàncies adequades”, sintetitzà la ponent per finalitzar la seva presentació.

 

Lizárraga: “Tot el que sigui recuperar múscul i disminuir greix suposarà, hormonalment, fisiològicament i funcionalment, ser més joves”

La importància de la nutrició i l'activitat física quan un és fa gran

En el marc de la 26è Curs de Formació Mèdica Continuada, la doctora M. Antonia Lizárraga, especialista en medicina de l’esport del Campus de l’Alimentació Torribera (UB), va impartir una xerrada sobre ‘Necessitats nutricionals en el vell actiu’.

Aquesta assessora dels serveis mèdics del F.C. Barcelona va exposar en quina mesura les estratègies d’exercici físic i d’adaptació de la dieta es relacionen amb el deteriorament fisiològic i la pèrdua de factors anabòlics associats a l’envelliment. Lizárraga va afirmar que, “si fins ara hem recomanat a les persones que vagin a passejar, ens hem adonat que si volem revertir alguns dels canvis de l’envelliment o optimitzar l’edat biològica de l’individu, hem de ser una mica més agressius, per fer múscul”. Per a això, cal introduir al cap del pacient la necessitat d’un treball i una dieta específica, explicà.

Malgrat la influència dels gens en l’envelliment, la doctora assegurà que està comprovat que la genètica no és tan determinista com es creia i que, segons el nostre estil de vida, silenciarem o expressarem els gens. Què podem fer, llavors, per endarrerir el que sabem que passarà, com la pèrdua de massa muscular, la resistència insulínica, etc.? Lizárraga va recordar que mantenir l’homeòstasi (nivell de glucosa en sang, tensió arterial, pH…) és mantenir la salut i que, si no en som capaços, apareix la patologia. L’exercici físic, mitjançant un mecanisme anomenat ‘hormètic’, és a dir, que produeix un dany que pot ser beneficiós, ajuda molt a mantenir-la, explicà, però és necessari un estímul d’una certa intensitat. Aquesta dosi d’estímul l’hem de variar d’acord amb les característiques de la persona, de manera que després de l’exercici es produeixi la supracompensació, va afirmar la nutricionista. I advertí que “no perquè aquesta tingui una edat avançada la dosi ha de ser necessàriament baixa”.

L’edat ho posa més difícil

La resistència anabòlica és la resistència del múscul a créixer i, segons la ponent, “al múscul d’una persona gran, cal parlar-li més alt”. Va explicar que tant l’estímul físic com l’adaptació de la dieta s’han de dissenyar molt bé i que, donada la fisiologia d’absorció de l’ancià, el que mengi després de fer exercici ha de ser de fàcil digestió perquè arribi ràpid al component muscular. “Després hi ha d’haver el descans i el son, que és molt anabòlic, tot i que en les persones grans es va perdent”, afegí.

Lizárraga va explicar que, entre els paràmetres de què disposen els metges per mesurar l’envelliment, hi ha la longitud dels telòmers i que aquests, mitjançant la restricció calòrica i l’exercici, es poden allargar. Va alertar que nens i adolescents tenen malalties que abans eren d’adults, i amb això pot ser que ens trobem amb generacions amb esperances de vida inferiors a les dels seus pares. Aquest fenomen, va dir, està molt relacionat amb l’augment del greix i la disminució del múscul. “Hauríem de buscar màxims de massa muscular en edats primerenques, perquè després es va perdent”, aconsellà la ponent.

No és qüestió de força

L’especialista en medicina de l’esport va recalcar la importància del múscul no només per a la força, també per a la immunitat, el control de la glucosa, de la inflamació i de tot un seguit d’hormones: “tot el que sigui recuperar múscul i disminuir greix, serà hormonalment, fisiològicament i funcionalment ser més joves”. I, per això, va assenyalar la necessitar de buscar estratègies per vèncer la resistència anabòlica a crear-ne. Malgrat que, tal i com va reconèixer, no hi hagi factors favorables a la generació de múscul en les persones grans, Lizárraga va assegurar que es poden millorar aspectes com el nivell d’hormones del creixement, que “és un bon reflex del que ens recanviem cada dia”. “De vegades, ens estem equivocant fent que els pacients perdin molts quilos, ja que si això no va acompanyat d’exercici, potser acaben perdent la massa muscular que tenen”, alertà. El que cal fer, doncs, és reduir el greix de l’abdomen i convertir-lo en component muscular. La doctora va explicar que el greix d’aquesta part del cos és metabòlicament perillós, però que també és el que més ràpidament es mobilitza amb l’exercici.

L’índex de massa corporal és un indicador que s’utilitza sovint perquè, segons Lizárraga, és senzill de fer, però tampoc no ens dóna gaire informació metabòlica, així que hem de buscar altres eines. “Hi pot haver gent que tingui un pes normal però no sigui saludable, perquè no té múscul, sinó greix”, assegurà la ponent, que afegí també que el greix subcutani no té la mateixa repercussió metabòlica. En canvi, “hi ha persones obeses que són metabòlicament saludables, perquè tenen el greix a un lloc adequat i tenen múscul”. La doctora va aclarir que el que mengem no és metabolitzat igual per totes les persones, que un jove pot ingerir una quantitat important de carbohidrats i el seu cos sabrà distribuir-la, mentre que hi ha perfils de pacient molt poc flexibles metabòlicament.

La sarcopènia és la pèrdua de massa muscular i, quan a aquesta se li afegeix l’acumulació de greix a l’abdomen, es produeix l’obesitat sarcopènica. Lizárraga va explicar com el greix dificulta fer múscul i aquest no pot funcionar correctament, afavorint que allò ingerit es converteixi en greix. Molt greix acaba entre els òrgans i fa que funcionin menys eficientment. La gent en aquesta situació, va afegir, també sol dormir molt malament i no fabrica tota l’hormona de creixement que li correspondria.

Amb la col·laboració de la Dra. M. Antonia Lizárraga Dallo, especialista en Medicina de l’Esport i Nutrició. Campus de l’Alimentació Torribera (UB)

 

La Residència Mutuam La Creueta i la Residència Les Franqueses renoven per tercer any el projecte “Compartim Taula”

El projecte Compartim Taula ACRA un fet a MUTUAM

El projecte “Compartint Taula” és una iniciativa solidària dirigida a la gent gran amb dificultats econòmiques i/o socials. Es tracta d’oferir un servei temporal, en els centres associats a ACRA, que proporcioni àpats gratuïts per les persones grans, derivades des de serveis socials bàsics. Aquest servei pretén també, apropar aquests recursos socials a les persones del barri o municipi on està ubicat l’establiment. Actualment el projecte està finançat per la Fundació Mutuam Conviure.

Durant el 2015 la Residència Mutuam La Creueta ha acollit a 7 persones i ha servit 656 àpats. La Residència Les Franqueses, per la seva banda, ha acollit 3 persones i ha servit 225 àpats. Aquest projecte està tenint molt bona valoració per part dels ajuntaments corresponents. En paraules del regidor de l’Ajuntament de Sabadell, Sr. Gabriel Fernández, ho explica així: “Considerem el programa com a molt, molt positiu ja que reforça la línia de solidaritat social i de cooperació entre les administracions i les entitats socials, que és fonamental per fer front a la crisi que també afecta a les persones grans.”

Jornada de portes obertes sobre alimentació Turmix a la Residència Vila-seca (Tarragona)

Portes obertes de Mutuam sobre alimentació Turmix a la Residència Vila-seca

La Residència geriàtrica Vila-seca i l’empresa Serunion van organitzar una jornada de portes obertes de cuina de la residència geriàtrica per tal que les famílies dels residents comprovessin com s’elabora el menjar en format  Turmix (TX). Aquest tipus de preparació i presentació del menjar té per objectiu que les persones grans amb problemes de deglució, puguin gaudir dels diferents sabors, a la vegada que s’asseguren una dieta ben equilibrada, on hi destaquen per damunt de tot, les proteïnes. Els visitants van poder observar com s’elaboren íntegrament, amb el detall de tot el procés. Fins i tot van poder tastar totes les seves variants: peix, carn, llegums…amb les diferents textures. Aquesta tipus d’alimentació, de “fàcil-mengé”, constitueix una nova manera d’alimentar-se, amb el repte de no perdre sabor amb la sensació de que el menjar es fon a la boca. Una experiència innovadora i molt satisfactòria pel centre i els familiars que van comprovar aquesta aposta.

Texturitzada-2

Xerrada del Grup Danone a la Residència Collserola sobre nutrició saludable

Xerrada nutrició Residencia Mutuam Collserola

El 7 d’agost, a la sala d’actes del Centre Residencial Mutuam Collserola, el Grup Danone va iniciar un cicle de tres xerrades enfocades a la gent gran, entorn els hàbits d’una bona alimentació. En aquesta primera xerrada, el nutricionista va recordar els beneficis dels productes làctics que ells coneixen tan bé. Tots els assistents van refrescar alguns tips bàsics sobre l’alimentació. Recomanem aquesta iniciativa a la resta de residències geriàtriques, doncs és molt bo prendre consciencia del que mengem i com hem de menjar a qualsevol edat.

Amb la calor de l’estiu, cal lluitar contra la deshidratació

Com lluitar contra la deshidratació

Ja podem gaudir de l’estiu, però cal que anem amb compte amb les altes temperatures, ja que poden comportar problemes de salut. La deshidratació n’és un i els seus símptomes poden passar desapercebuts, amb conseqüències que podrien ser molt greus. La prevenció és cabdal.

L’aigua és un component essencial per a la vida i ha de ser aportada externament en quantitats superiors a qualsevol nutrient. Totes les reaccions químiques del nostre organisme es fan en presència d’aigua; és un transportador de nutrients, lubrifica i proporciona suport estructural als teixits i les articulacions. La seva funció més important, però, està en relació amb la termoregulació. És a dir, en la capacitat per alleujar l’excés de calor i evitar variacions de temperatura en el nostre organisme que podrien ser fatals. L’aportació d’aigua al nostre organisme procedeix de tres fonts principals: en primer lloc, del consum de líquids; en segon lloc, de la ingesta d’aliments sòlids –alguns n’aporten una quantitat considerable, com les fruites, les verdures i les hortalisses– i, per últim, en petites quantitats, de la pròpia generació dels processos metabòlics de l’organisme. Simultàniament a les entrades d’aigua a l’organisme, les pèrdues d’aigua es produeixen per l’orina, la femta i per  l’evaporació a través de la suor de la pell, així com amb la respiració.

Fruita i vegetals per combatre la deshidratació
La ingesta de fruites i hortalisses aporta també aigua

La gent gran és més vulnerable

Entre els factors de risc més importants en la deshidratació, hi ha l’edat. Tant nadons i lactants com gent gran constitueixen grups d’especial risc per patir-la. La gent gran és més susceptible que la població general per motius diversos, com el fet de tenir menor proporció d’aigua corporal, la disminució de la sensació de set o l’alteració dels mecanismes renals de retenció d’aigua i sodi, característics d’aquesta franja d’edat. Els signes de la deshidratació en la gent gran, a més, poden ser molt poc clars. Un deteriorament de l’estat general, la pèrdua de la gana o una sensació de gran cansament ens han de fer sospitar d’una possible deshidratació. Generalment, aquesta es pot detectar per una sequedat de pell i mucoses evident. En els casos més extrems, es pot arribar a la manca de consciència. A part de l’edat, també hi ha factors relacionats amb el medi, com poden ser les temperatures elevades i la humitat ambiental, la ingesta d’aigua insuficient, les situacions amb producció endògena de calor (exercici físic i febre), la pèrdua de líquids derivada de diarrees i vòmits, malalties de base de l’individu, com la diabetis, la insuficiència cardíaca, la insuficiència renal i d’altres, les malalties psiquiàtriques i l’alcoholisme agut i crònic. Alguns fàrmacs, com els diürètics i sedants, poden completar una llarga llista de factors a tenir presents.

Avancem-nos al problema

La millor mesura per al tractament de la deshidratació és la prevenció. Per a això, s’aconsella una abundant ingesta de líquids, especialment en èpoques de calor. Els requeriments d’aigua en persones grans són de, com a mínim, dos litres d’aigua al dia (8 gots d’aigua). Aquí hem de tenir en compte que la ingesta líquida, a més d’aigua, pot incloure sucs, infusions, brous, llet, etc. En les situacions de risc per calor, ni les begudes calentes ni les molt fredes són aconsellables, ja que fan desaparèixer mes ràpidament la sensació de set i, per tant, bevem menys. L’alcohol i les begudes amb cafeïna no han d’incloure’s en aquestes recomanacions pel seu efecte diürètic o sobre la consciència. Per a moltes persones grans aquest objectiu és difícil d’aconseguir. Algunes eviten consumir líquids per por a la incontinència quan estan fora de casa. Però hem de tenir present que és necessari prendre begudes a intervals regulars de temps, fi ns i tot encara que no tinguem set. La ingesta extra d’aigua s’ha de fer preferentment al matí, evitant que les persones que pateixen incontinència, sobretot nocturna, en consumeixin al vespre.

Una altra mesura per evitar la deshidratació a l’estiu és protegir-nos de la calor. A casa, hauríem de tancar les persianes de les finestres durant les hores de sol i obrir-les a la nit per refrescar la casa, estar-nos en les estances més fresques i recórrer a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) o, si no se’n té, mirar de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, com centres comercials, cinemes o equipaments públics. També hem de procurar refrescar-nos sovint amb dutxes o tovalloles mullades. Al carrer, hem d’evitar el sol directe i hem de descansar en llocs frescos o tancats climatitzats, així com portar gorra o para-sol, i utilitzar roba lleugera, millor de cotó i de colors clars i que no sigui ajustada. És important portar aigua i beure’n sovint, mullar-se la cara i, fins i tot, la roba. Hem de vigilar els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol si aquest no va climatitzat i hem d’evitar els menjars molt calents i els que aporten moltes calories. Amb això, estem ben preparats per fer front als càlids estius, com al que estem patint aquest any.

Dra. Adela Martín López, Metge de Família, gerontòleg

La dieta del diabètic: què cal tenir en compte?

Com combatre la diabetis consells de Mutuam

Les persones diabètiques han de seguir una dieta individualitzada i controlada per un professional de la salut, a ser possible un dietista amb coneixements en aquesta malaltia. Aquest ha de tenir en compte que el pla d’alimentació ha d’assolir tot un seguit d’objectius. Per començar, ha de proporcionar un bon estat nutritiu que alhora afavoreixi que el pacient mantingui un pes adequat. També ha d’adaptar-se a les diferents etapes de la vida i ser prou flexible per ajustar-se a les circumstàncies del dia a dia del pacient, com els horaris laborals, la realització de possibles viatges i les rutines d’exercici. La dieta ha de permetre al pacient mantenir un equilibri metabòlic glucídic correcte, evitant hiperglucèmies i hipoglucèmies, i així mateix, ajudar a controlar la dislipèmia i/o la hipertensió.

D’altra banda, el professional que la prepari ha de contemplar que sigui compatible amb altres patologies que pugui patir el pacient, com poden ser la celiaquia, la intolerància a la lactosa, la hipertensió, la dislipèmia, etc., i amb altres tractaments farmacològics que pugui estar seguint. A més, per tal que la dieta sigui exitosa, cal que es tinguin en compte els costums familiars, socials, culturals i religiosos, que s’utilitzin aliments de proximitats i que sigui prou variada per evitar l’avorriment.

Càlcul calòric

De forma general, cal distingir entre tres grups de diabètics a l’hora de dissenyar una dieta: els de tipus 2 amb excés de pes (que són la majoria), els de tipus 2 sense excés de pes i els de tipus 1. El fet que el pacient es trobi en un o altre condicionarà l’aportació calòrica que el pla d’alimentació ha d’establir. El càlcul calòric o requeriment energètic de l’individu ha de tenir en compte el sexe, l’edat, el pes, l’alçada, la complexió i l’activitat física. A partir d’aquí, cal fer el repartiment dels diferents nutrients: del 50 al 60 per cent del total de Kcal seran aportades pel hidrats de carboni o glúcids, entre el 15 i el 23 per cent per les proteïnes i entre el 25 i el 32 per cent pels greixos.

Els hidrats de carboni o glúcids han de procedir d’una manera equilibrada de fruites, verdures, làctics i aliments farinacis (arròs, pa, patates, pasta, llegums, etc.). Cal evitar, en general, els aliments amb glúcids de ràpida absorció. Aquests s’han de prendre en cas d’hipoglucèmia. Del total de proteïnes, es recomana que almenys la meitat siguin d’origen vegetal i la resta, d’origen animal. Del total de greixos, 1/3 seran greixos saturats, 1/3 greixos monoinsaturats i 1/3 greixos poliinsaturats. En una dieta equilibrada i adequada, l’aportació de sals minerals i de vitamines queda habitualment coberta. Les necessitats d’aigua de qualsevol persona són d’entre 1,5 i 2 litres al dia, tot i que evidentment són majors en cas d’exercici físic, clima calorós i en determinades situacions clíniques (febre, diarrees, hiperglucèmia, etc.). Aquesta aigua ens la proporcionen tant les begudes i l’aigua com els diferents aliments.

Quantitats en pes o racions

Un cop tenim el càlcul calòric diari i el repartiment entre els diferents nutrients, cal elaborar la dieta amb els criteris esmentats al principi. El nombre d’ingestes diàries dependrà bàsicament de la pauta terapèutica de cada pacient. Les dietes poden elaborar-se indicant les quantitats dels diferents aliments en grams o en racions de les diferents famílies d’aliments. Una ració d’aliment glucídic és aquella quantitat d’aliment que conté 10 gr d’hidrats de carboni. En les dietes dissenyades per racions, cal adjuntar una taula d’equivalències dels diferents grups d’aliments. En parlarem amb més detall en propers articles.

Article elaborat amb la col·laboració de:

Dra. Ariadna Lloveras, especialista en Endocrinologia

 

Originals i fresques activitats gastronòmiques a la Residència Rubí

Dia de la Poma a Residència Rubí Mutuam

Arranquen les Jornades Gastronòmiques a la Residència Rubí, promogudes pel servei de cuina, Serunion, que es van estrenar amb el Dia de la Poma: activitat que consisteix en explicar amb detall quines són les propietats beneficioses de les fruites del temps. Desprès d’una àmplia xerrada en la que es presenten les diferents classes de pomes, amenitzada d’una deliciosa degustació d’aquesta fruita, es van organitzar diferents dinàmiques de jocs de taula, en la que des d’una vessant més lúdica i divertida es van treballar altres aspectes psico-estimulatius i de socialització.

Bon profit i bona jornada!

L’alimentació texturitzada alegra el paladar de la gent gran

Menjar texturitzats

En totes les residències geriàtriques s’elabora, per part de l’equip nutricionista dels centres, un conjunt de dietes equilibrades, adaptades a les necessitats alimentàries de les diferents persones grans que hi viuen. És per aixó que podem dir, que l’alimentació texturitzada millora la qualitat de vida de les perones grans. Però les dietes també s’elaboren pensant en aproximar el menjar casolà a les cuines d’aquests centres, per tal d’oferir a les persones que hi viuen una millor experiència en el moment dels àpats, donat que el menjar és un dels grans plaers de la vida.

Així, apostem pels plats tradicionals de la nostra cultura, sense oblidar els àpats de les festes més especials de casa nostra, però tampoc el rigor de l’aportació nutricional que ha de contribuir al benestar i la salut d’aquest sector de la població que és la gent gran institucionalitzada. Ara bé, com fer arribar aquesta millor qualitat de vida a les persones que  no els és possible ingerir els aliments tal i com els mengem la majoria?

Del paladar al cervell, millora de la qualitat de vida de la gent gran

Qui no ha menjat alguna vegada un plat que li ha recordat el plat que cuinava la seva àvia? O que al menjar-lo li ha recordat algun viatge del passat? La memòria sensorial ens trasllada a records que crèiem tenir oblidats, a sensacions agradables que per un moment ens aporten benestar. Una de les preocupacions dels professionals que treballem en residències per a la gent gran és acostar-los més al món que ja no poden viure i/o que ja no poden recordar. Com? Una de les possibilitats és mitjançant la cuina.

Fins ara, les cuines de les residències i hospitals han estat elaborant unes dietes, que anomenem triturats, en què el primer i segon plat es mengen conjuntament en forma de puré. Tot i que l’aportació de nutrients és l’adequada i sempre adaptada a les necessitats de salut de la persona, no havíem aconseguit que fos un àpat atractiu, que alimentés l’ànima. Així ha estat fins ara.

Afortunadament, l’avenç tecnològic i la investigació alimentària han aconseguit texturitzar aquests aliments, podent oferir uns plats en què els aliments es presenten separats, preservant el gust, l’olor i el color del plat original. El model del triturat performat permet que la persona identifiqui què esta menjant en tot moment: patata, salmó, rodó de vedella, pastanaga, coliflor, bròquil, etc. Amb això, s’augmenta l’acceptació i la satisfacció que produeix del plat, millorant-se la qualitat de vida i l’alimentació de les persones grans.

Creació i adaptació de menús texturitzats

L’alimentació texturitzada permet també fer diferents combinacions d’aliments en funció del que més agradi a la persona o bé de la dieta que tingui assignada. Per exemple, dietes astringents (per tractar el restrenyiment), riques en fibra, hiperproteiques, controlades en hidrats de carboni, etc. Són encara poques les residències geriàtriques a Catalunya que ofereixen aquests tipus de preparacions, però afortunadament cada cop arriba més informació en aquests centres, gràcies a jornades d’innovació, investigacions europees, etc., que acosten un altre model de cuinar els tradicionals i històrics triturats. S’ha iniciat, doncs, un camí sense marxa enrere per progressar en la millora de la qualitat de vida d’algunes de les persones grans que viuen en els nostres centres.

Amb la col·laboració de:
JORDI QUINTANA PRAT. Dietista-Nutricionista. ARCASA
DOLORS CABRÉ TORRELL. Directora Residència Mutuam La Creueta