Amb la calor de l’estiu, cal lluitar contra la deshidratació

Agost 5, 2015

Ja podem gaudir de l’estiu, però cal que anem amb compte amb les altes temperatures, ja que poden comportar problemes de salut. La deshidratació n’és un i els seus símptomes poden passar desapercebuts, amb conseqüències que podrien ser molt greus. La prevenció és cabdal.

L’aigua és un component essencial per a la vida i ha de ser aportada externament en quantitats superiors a qualsevol nutrient. Totes les reaccions químiques del nostre organisme es fan en presència d’aigua; és un transportador de nutrients, lubrifica i proporciona suport estructural als teixits i les articulacions. La seva funció més important, però, està en relació amb la termoregulació. És a dir, en la capacitat per alleujar l’excés de calor i evitar variacions de temperatura en el nostre organisme que podrien ser fatals. L’aportació d’aigua al nostre organisme procedeix de tres fonts principals: en primer lloc, del consum de líquids; en segon lloc, de la ingesta d’aliments sòlids –alguns n’aporten una quantitat considerable, com les fruites, les verdures i les hortalisses– i, per últim, en petites quantitats, de la pròpia generació dels processos metabòlics de l’organisme. Simultàniament a les entrades d’aigua a l’organisme, les pèrdues d’aigua es produeixen per l’orina, la femta i per  l'evaporació a través de la suor de la pell, així com amb la respiració.

Fruita i vegetals per combatre la deshidratació
La ingesta de fruites i hortalisses aporta també aigua

La gent gran és més vulnerable

Entre els factors de risc més importants en la deshidratació, hi ha l’edat. Tant nadons i lactants com gent gran constitueixen grups d’especial risc per patir-la. La gent gran és més susceptible que la població general per motius diversos, com el fet de tenir menor proporció d’aigua corporal, la disminució de la sensació de set o l’alteració dels mecanismes renals de retenció d’aigua i sodi, característics d’aquesta franja d’edat. Els signes de la deshidratació en la gent gran, a més, poden ser molt poc clars. Un deteriorament de l’estat general, la pèrdua de la gana o una sensació de gran cansament ens han de fer sospitar d’una possible deshidratació. Generalment, aquesta es pot detectar per una sequedat de pell i mucoses evident. En els casos més extrems, es pot arribar a la manca de consciència. A part de l’edat, també hi ha factors relacionats amb el medi, com poden ser les temperatures elevades i la humitat ambiental, la ingesta d’aigua insuficient, les situacions amb producció endògena de calor (exercici físic i febre), la pèrdua de líquids derivada de diarrees i vòmits, malalties de base de l’individu, com la diabetis, la insuficiència cardíaca, la insuficiència renal i d’altres, les malalties psiquiàtriques i l’alcoholisme agut i crònic. Alguns fàrmacs, com els diürètics i sedants, poden completar una llarga llista de factors a tenir presents.

Avancem-nos al problema

La millor mesura per al tractament de la deshidratació és la prevenció. Per a això, s’aconsella una abundant ingesta de líquids, especialment en èpoques de calor. Els requeriments d’aigua en persones grans són de, com a mínim, dos litres d’aigua al dia (8 gots d’aigua). Aquí hem de tenir en compte que la ingesta líquida, a més d’aigua, pot incloure sucs, infusions, brous, llet, etc. En les situacions de risc per calor, ni les begudes calentes ni les molt fredes són aconsellables, ja que fan desaparèixer mes ràpidament la sensació de set i, per tant, bevem menys. L’alcohol i les begudes amb cafeïna no han d’incloure’s en aquestes recomanacions pel seu efecte diürètic o sobre la consciència. Per a moltes persones grans aquest objectiu és difícil d’aconseguir. Algunes eviten consumir líquids per por a la incontinència quan estan fora de casa. Però hem de tenir present que és necessari prendre begudes a intervals regulars de temps, fi ns i tot encara que no tinguem set. La ingesta extra d’aigua s’ha de fer preferentment al matí, evitant que les persones que pateixen incontinència, sobretot nocturna, en consumeixin al vespre.

Una altra mesura per evitar la deshidratació a l’estiu és protegir-nos de la calor. A casa, hauríem de tancar les persianes de les finestres durant les hores de sol i obrir-les a la nit per refrescar la casa, estar-nos en les estances més fresques i recórrer a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) o, si no se’n té, mirar de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats, com centres comercials, cinemes o equipaments públics. També hem de procurar refrescar-nos sovint amb dutxes o tovalloles mullades. Al carrer, hem d’evitar el sol directe i hem de descansar en llocs frescos o tancats climatitzats, així com portar gorra o para-sol, i utilitzar roba lleugera, millor de cotó i de colors clars i que no sigui ajustada. És important portar aigua i beure’n sovint, mullar-se la cara i, fins i tot, la roba. Hem de vigilar els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol si aquest no va climatitzat i hem d’evitar els menjars molt calents i els que aporten moltes calories. Amb això, estem ben preparats per fer front als càlids estius, com al que estem patint aquest any.

Dra. Adela Martín López, Metge de Família, gerontòleg


Deixa un comentari