Atenció Sanitària

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, llança la primera campanya amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per difondre i promoure entre la societat i tota la població, la vacunació responsable, ja que amb les vacunes la població es protegeix de malalties infeccioses, protegint a la vegada el seu entorn més immediat… perquè efectivament les vacunes salven vides.

Coincidint amb la mort d’un nen de 6 anys a Olot que es va contagiar de diftèria, el dissabte 27 de juny, aquesta campanya ha comptat amb la participació de personatges mediàtics del sector cultural, periodístic i esportiu català.

És pot dir més alt però no més clar: #vacunarésprotegir

El Cat@Salut La Meva Salut és un espai digital segur que permet al ciutadà, mitjançant una identificació digital, accedir a la seva informació personal de salut, podent visualitzar i consultar els actes assistencials més rellevants que hagin tingut lloc en algun dels centres que formin part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT).

La informació ha de ser publicada pels centres a la plataforma per tal que els pacients la puguin visualitzar i consultar. Concretament, ja es pot consultar, pel que fa als centres d’atenció primària on hagin estat atesos, diagnòstics, medicaments prescrits i vacunes (immunitzacions). En relació a l’atenció rebuda a hospitals, informes d’alta d’ingrés, informes d’urgències, informes dels metges i metgesses especialistes. De les proves o intervencions que els hagin fet, informes de laboratori (resultats d’analítiques), informes de diagnòstic per la imatge (radiologia) i informes d’altres proves.

Etapa inicial

El Cat@Salut La Meva Salut està en fase d’evolució. Els centres que formen part del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) hi estan introduint les dades i la informació de manera progressiva. En conseqüència, és possible que l’usuari no trobi disponibles totes les dades del seu historial clínic, atès que s’hi aniran incorporant a mesura que siguin facilitades pels centres.

Per garantir la confidencialitat i la seguretat en l’accessibilitat a les dades, només hi tenen accés les persones majors d’edat que disposin de la targeta sanitària individual (TSI) i d’algun sistema d’identificació personal unívoca de la seva identitat. Des de finals de l’any passat, s’està fent una prova pilot a 33 equips d’Atenció Primària per poder accedir a La Meva Salut amb codi d’usuari i paraula de pas (la qual s’obtindrà als centres d’atenció primària), facilitant així l’ús d’aquesta eina ja que encara molta gent (sobretot la gent gran) no disposa d’identificació digital .

Eficiència informativa

Els professionals sanitaris, amb aquesta eina, prèvia acreditació i autorització, poden compartir i consultar la informació de l’historial clínic de les persones que atenen des dels diferents hospitals i centres d’atenció primària. Això permetrà que si el pacient es desplaça i necessita rebre atenció en un centre sanitari que no és el seu, els professionals puguin consultar la seva informació. D’aquesta manera s’evita la innecessària repetició de proves i s’assegura una atenció integrada i més eficient.

Article de Xavier Trelis, Àrea Sanitària de Grup Mutuam

Anualment des de l’any 2009 i cada 5 de maig, es celebra aquesta jornada, impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La finalitat d’aquesta, és la de implicar i conscienciar als professionals sanitaris sobre la prevenció de moltes infeccions, tenint en compte i fent ús d’una senzilla però molt eficaç mesura com és la higiene de mans.

Podeu ampliar informació en aquest link: Guia Higiene de Mans en l’atenció a la salut , on s’expliquen molt bé quines són les recomanacions, entorn la higiene de mans. Els centres Grup Mutuam  s’han afegit a aquesta jornada com podeu veure !

Moltes pel·lícules basen els seus guions en històries reals i moltes d´aquestes històries tenen a veure amb la Medicina i els efectes que les malalties provoquen tant en les persones que les pateixen com amb aquells professionals que les tracten.

El Setè Art, ja des dels seus inicis, ha begut de l´art de la Medicina i s´ha deixat seduir per la màgia de curar i de cuidar les persones. El cinema i la televisió també són mitjans de gran impacte social i tenen enormes possibilitats per informar, difondre missatges i formar la ciutadania. Tots recordem alguna sèrie de televisió que ens ha marcat, be sigui personalment o professionalment, en què el fil argumental de les històries tenia a veure amb un metge o un equip de professionals d’un hospital. Sens dubte, els més grans recordarem, en blanc i negre encara, al famós Marcus Welbi, Doctor en Medicina (1969-1976) o, anys més tard, ja amb la televisió a color, els primers anys de TV3, la sèrie de subgènere hospitalari A cor obert (1982-1988). Localitzada a Boston i rodada en un hospital real d’aquella ciutat, encara avui, molts anys desprès, alguns mitòmans del cinema mèdic visiten aquella ciutat per localitzar el famós Hospital St. Eligius.

Del cinema amb rerefons mèdic o clarament inspirat en personatges que pateixen malalties, les diagnostiquen i les tracten en ambients sanitaris, cal destacar, més enllà de l´impacte personal que ens ha pogut provocar la seva visió, un element que no és menor: la influència que pot tenir a l´hora de decidir un futur professional. Moltes generacions de metges i infermeres han descobert la seva vocació al cinema o al mitjà televisiu, que ha contribuït a democratitzar l’accés als films, les series televisives o a les històries dramatitzades de casos reals en què els espectadors es veuen reflectits d’alguna o altra manera.

Cinema per conscienciar

Per altra banda, una mirada a l’arqueologia del cinema ens diu que, als inicis del cine mut, es van utilitzar moltes pel·lícules per alertar la població dels perills de la sífilis i de com evitar-la. Posteriorment, ja avançat el segle XX, la irrupció del virus de la SIDA va provocar l’estrena de moltes cintes relacionades amb aquesta malaltia i de com es podia educar per prevenir-la.

Fins ara, hem fet una petita pinzellada al que representaria la funció “social” del cinema de subgènere mèdic, aquella funció informativa, divulgativa o formativa d’algunes històries que relacionen les persones i determinats epifenòmens, en què la pantalla ajuda a centrar èticament el problema o bé opta clarament per la desestigmatització. Un clar exemple d’això seria el film Filadèlfia (1993), de Jonatham Demme, amb un Tom Hanks infectat pel virus VIH i defensat per un advocat negre, protagonitzat per Denzel Washington. També cal fer referència al que han representat algunes sèries televisives amb impacte “vocacional”. En relació a aquest punt, no podem deixar de citar Urgències-ER (1994-2009), sèrie mítica creada pel novel·lista de ciència ficció Michael Cricton, que es va convertir en un veritable fenomen televisiu als Estats Units i que va contribuir a dignificar la imatge dels professionals d’urgències dels hospitals, en aquest cas, nord-americans. Aquesta sèrie és de gran utilitat per a la formació mèdica continuada o per organitzar cine fòrum mèdic.

La malaltia com a protagonista

Una altra dimensió del cinema, de la qual fins ara no hem parlat, és aquella en què el director del film “crea” una situació en què un dels protagonistes pateix un trastorn o malaltia que condicionarà la construcció dels personatges i d’una bona part de les situacions, esdevenint finalment la malaltia el fil argumental del film. El hijo de la novia (2001), de Juan José Campanella, en què la Malaltia d’Alzheimer afecta la mare d’en Ricardo Darín (Rafael, en la ficció) és, amb algunes situacions hilarants i còmiques en la trama, un excel·lent exemple d’aquest tipus de cinema. Un altre exemple, però en el pol oposat, és Contagi (2011), d’Steven Soderbergh. Es tracta d’una pel·lícula hiperrealista i molt ben construïda, però gairebé de terror, basada en una epidèmia global implacable. Alguns crítics cinematogràfics la consideren actualment la millor pel·lícula en relació a una pandèmia.

Abans d’acabar aquesta primera aproximació al món del Cinema i la Medicina, és necessari fer referència a la relació entre el cel·luloide i el final de vida i aquelles situacions en què cal informar al personatge que pateix una malaltia de molt mal pronòstic. Amar la vida (Wit), de Mike Nichols (2011), és una coproducció britànic-americana d’HBO Films i Avenue Pictures Productions, en què Emma Thompson fa el paper d’una professora universitària de Filosofia de 48 anys a qui diagnostiquen un càncer d’ovari avançat. És una magistral aproximació a allò que no s´ha de fer mai quan s´informa a una persona malalta. Amb una exquisida i subtil posada en escena, aquesta obra ha estat utilitzada a moltes escoles de ciències de la salut i de Bioètica per mostrar com respectar els valors de les persones malaltes.

Probablement, hi ha matèria per a molts articles més. Així que, properament us en presentarem de nous.

Article de Josep Ballester Roselló. Metge. josep.ballester@mutuam.com