L’objectiu principal d’aquest òrgan participatiu és exposar, analitzar i prioritzar les accions en l’àmbit assistencial de l’Atenció Intermèdia. La Unió, representada per la seva directora general, Roser Fernández, posteriorment fa arribar a l’Administració les conclusions per tal de millorar la prestació dels serveis en els dispositius que el componen.
Presentació de la Governança de l’Atenció Intermèdia
Un dels convidats de la sessió, va ser el director executiu de transformació d’Atenció Intermèdia del Departament de Salut, Marco Inzitari. Acompanyat pel seu equip, Inzitari va presentar la política de governança territorial que guiarà la transformació de l’atenció sociosanitària cap a l’atenció intermèdia.
Va destacar la inclusió de l’àmbit comunitari i hospitalari en aquest procés, el principi d’equitat territorial i homogeneïtat del model que el guiaran i la dificultat trobada pel context econòmic i polític.
Iniciatives destacades del grup
Grup Mutuam va disposar d’un espai en l’ordre del dia a on Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària de l’entitat, va destacar la transformació i evolució dels serveis assistencials del grup. Exposada la situació, es va donar pas als projectes innovadors que s’estan portant a terme dins l’àmbit de l’atenció intermèdia a Grup Mutuam:
Laura Puerta, farmacèutica del Servei de Farmàcia, va presentar “Prescripció Centrada en la Persona i dispensació automatitzada de medicació”
Víctor Vargas, terapeuta ocupacional de l’eDCA a la Residència Vila-seca, va compartir els avenços en els tractaments de l”Equip de Suport Psicològic i Rehabilitador al pacient amb Dany Cerebral Adquirit”
Berta Bover, psicòloga i coordinadora de l’EPAC Girona, va exposar el treball del seu equip en la gestió de malalties cròniques, “Equip Psicològic d’Atenció a la Cronicitat (EPAC)”
Emma Costas, directora del PADES Mutuam, va detallar la “Complexitat aplicada a PADES com a instrument de gestió”.
Neus Sáiz, directora de l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, va presentar l“Experiència de l’Hospitalització a Domicili d’Atenció Intermèdia (HaD-AI) en AIS Dreta Barcelona”
Davant d’una nombrosa assistència especialitzada en el sector de l’atenció intermèdia, Grup Mutuam va deixar palès que continuarà treballant per ser referent en l’àmbit i promourà l’evolució cap a serveis més centrats en el pacient.
El passat mes de març, el Comitè de Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa de Grup Mutuam va celebrar una reunió per tal de fer el tancament del 2023 del Pla de Sostenibilitat i per planificar les accions que es portaran a terme aquest 2024.
Una mirada al 2023
Durant la trobada, els membres del comitè van revisar el grau d’assoliment de cada eix per tal d’incidir en determinades accions i objectius. El primer dels eixos, encarregat de la gestió ètica i del bon govern va tancar l’any amb un 82% d’assoliment, l’eix que vetlla pel nostre equip humà ho va fer amb un 68%, el que ho fa pels clients i usuaris amb un 87%, l’eix encarregat de l’impacte en la societat amb un 70% i el del medi ambient amb un 88%.
A la darrera part de la reunió, es van comentar accions previstes pel 2024 i es va debatre sobre algunes accions possibles centrades en la protecció del medi ambient i la cura de l’equip humà. En concret es van mencionar campanyes de conscienciació del consum d’energies, reciclatge, reducció de plàstics i d’altres que fomentessin la interacció i el teambuilding entre recursos.
Des de Grup Mutuam estem orgullosos dels avenços que s’han fet en matèria de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa. El projecte porta tres anys de recorregut, però el compromís ja és arrelant en l’entitat i el propòsit de crear un futur més sostenible i inclusiu per a tothom és cada cop més fort.
Enfrontar-se a la mort és inevitable, tot i que com a societat, encara evitem parlar-ne. A les residències geriàtriques aquesta realitat és molt present, i és un dels moments més difícils per a l’equip, pel vincle que creen amb les persones residents. Cada procés és únic, però el seu acompanyament, des del respecte, la sensibilitat i la cura, és clau perquè, tant la persona en procés de final de vida com els seus familiars, travessin aquest moment de la forma més serena i confortable possible.
En aquesta entrevista, la Dana Rodriguez, gerocultora i Coordinadora d’Auxiliars de la residència Font Florida, ens revela com es viuen aquests moments en una residència des del punt de vista de l’equip, i especialment de les auxiliars: les professionals que cuiden i assisteixen a les persones residents.
Una lectura imprescindible per a promoure i visibilitzar la dignitat de les persones grans en els seus moments finals, així com l’orgull professional i la vocació d’aquelles que treballen atenent-les. Gràcies per la vostra tasca!
Podries començar explicant quin és el teu paper a la residència, i com és el teu dia a dia?
Sóc gerocultora, i actualment el meu càrrec és el de Coordinadora d’Auxiliars a la residència Font Florida, on anteriorment hi he estat treballant onze anys com a auxiliar.
Com a coordinadora, el meu paper és portar a terme la gestió i el funcionament de tot l’equip d’auxiliars. Això implica la supervisió de totes les activitats diàries, la gestió dels horaris i les cobertures -i si cal, també fer assistència directa-, resoldre els conflictes que hi pugui haver, i trobar les persones adequades quan hi ha alguna vacant. És a dir, totes les tasques necessàries per a garantir que l’ambient sigui tranquil, i sobretot, que les persones residents estiguin ben ateses.
Dotze anys en la mateixa residència! Has crescut professionalment aquí, i deus haver vist moltes persones passar per un procés de final de vida…
Sí, des que vaig entrar que vaig haver de passar per aquests moments, treballant-ho de la millor manera que he sabut, per tal que tant la persona resident com la família es sentin el millor possible.
Com és el procés intern quan s’identifica que una persona està en el moment de final de vida, teniu algun protocol?
En aquests casos el paper de tot l’equip és important, des de recepció, l’equip de neteja, el tècnic, i sobretot l’equip d’auxiliars i d’infermeria, que són aquelles que estan més en l’atenció directa i en el dia a dia.
Quan detectem canvis en la persona, i el metge i infermeria identifiquen que ens trobem davant d’un procés de final de vida, des del centre es comuniquen amb la família, perquè prenguin consciència del procés que viuran ara, i es comunica tot el protocol i les mesures de benestar per a la persona i per als familiars.
Sempre que es pot, proporcionem un espai d’intimitat, i l’acomodem perquè els familiars puguin estar al seu costat tot el temps que vulguin i passar la nit quan ho trobin necessari, per així afavorir un bon acompanyament. També els oferim beguda i àpats segons la necessitat.
La veritat és que també actuem molt per sentit comú, proporcionant sempre tot el benestar possible a aquella persona i a la família, fent-los saber que qualsevol cosa que puguin necessitar poden demanar-ho a l’equip, i estant al seu costat en aquests moments complicats. Això gairebé sempre ens surt de forma natural, ja que sabem que és un tema molt sensible i actuem sempre amb el cor.
Volia dir que a part de viure aquests moments de transició com a treballadora, també ho he fet com a familiar, ja que la meva àvia va estar a la meva residència, i en aquell moment vaig valorar encara més tota la seva tasca, cuidant-la a ella, i acompanyant-nos en tot moment.
Com treballeu l’acompanyament final i el benestar de la persona?
Es treballa molt a partir dels seus desitjos, gustos, preferències, o les seves últimes voluntats, que és un document on les persones expressen com volen viure en aquests últims moments, respectant en tot moment el que elles volen.
En cas que ens trobem amb una persona amb deteriorament molt avançat on no disposem d’aquesta guía, actuem en base a tota la informació que hem pogut recollir per part de la família, o del coneixement de l’equip pel temps que ha viscut al centre. Pensem sempre en el seu benestar general, vetllant perquè no se sentin soles, i sobretot que no experimentin cap malestar físic ni emocional. En cas que això es produeixi, busquem l’ajuda professional necessària per a poder alleujar-ho, per exemple a l’equip d’infermeria, els metges o els equips d’atenció psicològica EAPS.
La idea és oferir seguretat, confort i acompanyament. La nostra filosofia és treballar en equip per a dignificar aquests últims moments.
I després de la mort, com es tracta el moment amb la família?
Quan el o la resident mor, estem amb ells per donar-los el condol i el suport que necessiten, respectant en tot moment la intimitat. Actualment, també oferim a les famílies durant tot el procés l’ajuda professional de l’equip especialitzat de l’EAPS, els Equips d’Atenció Psicosocial, impulsats per la Fundació la Caixa.
Una altra iniciativa que estem treballant és el Llibret de condol, on tot l’equip de professionals i els residents poden escriure unes paraules de comiat, que la família pot guardar com a record i veure el que ha significat aquella persona per tots nosaltres. Es rep de forma molt positiva, perquè transmet la idea de saber que aquí, a la residència, la persona mor a casa seva, envoltada de les persones amb qui ha conviscut i l’han cuidat en els últims temps.
Es tracta de processos molt sensibles, com et sents tu en aquestes situacions?
Es diu que amb el temps et tornes més insensible, però jo, després de tants anys treballant amb la gent gran i atenent el final de vida, diria que sóc més sensible, suposo que pel vincle que estableixes amb els residents i la família.
A més, el fet d’haver passat una època tan dura la COVID-19 em va impactar molt, veient com tanta gent gran i vulnerable ens deixava per culpa de la pandèmia. En alguns moments els familiars no podien venir al centre, i a mi em sortia de dins estar al costat de les persones residents, acompanyant-les en els seus últims moments perquè no es sentissin soles en cap moment.
Quins aprenentatges t’emportes de treballar amb persones grans, i especialment d’aquests processos?
M’emporto la satisfacció de saber que tant jo com tot l’equip d’auxiliars treballem dia a dia amb l’objectiu de cuidar i mantenir la qualitat de vida de les persones residents. També trobo que cal destacar la saviesa de les persones grans. El valor d’escoltar-les per aprendre de tot el que han viscut, que és molt diferent de la vida d’ara.
Del procés de final de vida m’enduc la importància de poder acomiadar-te dels teus éssers estimats abans de la mort, i sobretot de viure la vida fins a l’últim moment, fent el que més t’agrada i gaudint al màxim de les coses.
Creus que visibilitzar aquests processos ens pot ajudar com a societat a naturalitzar la mort, i connectar més amb les persones en les etapes finals?
Crec que la mort encara és un tabú, i que potser normalitzar-la des de la infància faria que es comenci a integrar d’una manera més natural. Podríem aprendre molt d’altres cultures, veient la naturalitat amb la qual tracten la mort, i que fins i tot se celebra o s’acomiaden d’una forma alegre.
Això ens fa veure que la forma d’entendre i viure la mort és cultural. El que no canvia és la necessitat humana de les cures i l’acompanyament en el final de vida .
T’agradaria afegir alguna cosa més?
M’agradaria acabar agraint la feina i el compromís de tot el meu equip d’auxiliars. En el dia a dia potser no els hi dic prou, però estic molt orgullosa de tota la seva feina i de com actuen en aquests moments, amb cor, amb cura i fent que totes les persones tinguin el màxim confort i benestar possible.
Gràcies, Dana, per la teva sensibilitat, professionalitat, i disposició a l’acompanyament!
Dins del complex món de la legalitat i la normativa que regeix de les organitzacions, sovint ens perdem en termes normatius que poden semblar enrevessats o farragosos, oblidant quin és el seu propòsit final: la responsabilitat social, el compromís ètic, la necessitat de donar confiança al nostre entorn.
Per això avui entrevistem a David Martín, Cap de compliment normatiu del Grup Mutuam, per entendre millor quin és el nostre marc legal, i especialment en què consisteixen les polítiques de prevenció de delictes que tenim implementades, així com els seus beneficis per a l’entitat, els treballadors i tot l’entorn de Mutuam. Comencem!
Abans de tot, podries explicar-nos quin és el teu rol al Grup Mutuam?
Sóc cap de compliment normatiu. Això vol dir que m’encarrego de mantenir actualitzades totes les polítiques i procediments del Grup Mutuam per complir amb la llei, tant en el marc de les Polítiques de prevenció de delictes, com en el cas de la Protecció de Dades.
Les Polítiques de prevenció de delictes potser són menys conegudes. Podries explicar-nos de forma planera què són i quins objectius tenen?
La reforma del Codi Penal del 2010 (Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny) contempla, per primera vegada, la responsabilitat penal de les persones jurídiques: les organitzacions, empreses, fundacions… És a dir, que aquestes poden ser responsables penalment pels delictes comesos pels seus administradors, directius o treballadors.
Una mica més tard, al 2015, una nova reforma fa necessari que les organitzacions disposin d’un sistema de planificació per a prevenir els riscos penals. Grup Mutuam ho concreta en l’elaboració del Codi de Conducta i de polítiques de prevenció de delictes, bases del Model de Prevenció de Delictes del Grup, que tot el personal ha de conèixer i complir.
L’objectiu legal d’aquestes polítiques i procediments és doble: per una banda, pretenen ser un escut de protecció legal del Grup Mutuam davant possibles delictes que puguin cometre els òrgans de govern, directius i treballadors. De l’altra, en cas d’infringir la llei, tenir aquestes polítiques constituirien un atenuant de la infracció.
Però a més, per a nosaltres, tenir aquestes polítiques és un exercici de responsabilitat, ja que estem donant a conèixer a tot el personal la importància de seguir una conducta ètica, en consonància amb els nostres valors i els principis de la societat actual.
Parlar de delictes, així, en general, pot semblar quelcom molt allunyat de la nostra realitat. Per fer-nos una idea, quin tipus de delictes estan recollits dins les polítiques de prevenció i el codi de conducta del Grup Mutuam?
Els riscos penals als quals estem exposats no els decidim nosaltres, sinó que estan recollits en els diferents articles del codi penal, i són els mateixos per a totes les organitzacions. Aquests van des dels delictes contra les llibertats de les persones -com el tràfic d’éssers humans o d’òrgans-, fins els delictes de blanqueig de capitals o contra la hisenda pública i seguretat social, passant per l’estafa, el frau o els danys informàtics.
No hem de descartar que una entitat pugui cometre cap delicte, això seria un error, sinó que hem de preveure i posar-nos en el pitjor dels escenaris. El que sí fem és identificar aquells que ens poden afectar més, per tal de definir què podem fer per mitigar la possible comissió del delicte.
I com detecteu quins són els delictes als que el Grup Mutuam està més exposat?
Periòdicament, cada àrea de responsabilitat del Grup Mutuam avalua quins riscos penals els poden afectar, mitjançant un sistema de probabilitats de que puguin ser comesos, i l’impacte que tindrien. Tot això dóna una ponderació de la gravetat del possible delicte, motivant l’elaboració de plans específics de prevenció i control.
En l’última revisió de normativa feta, per exemple, els que més puntuació han obtingut són els delictes contra la hisenda pública i las seguretat social, així com els de tràfic d’influències -els delictes més habituals en totes les entitats-. Llavors, l’àrea responsable encarregada, juntament amb el Comitè de compliment, s’encarrega de detallar com serà el pla de prevenció i de control.
En aquest sentit, al Grup sempre hem estat proactius, avançant-nos a la normativa amb procediments que tenen en compte possibles situacions de risc, com ara el control de pagaments.
I si hi hagués alguna possibilitat de delicte, com es comunica?
Mutuam té implantat un Canal de Denúncies intern i extern on es poden comunicar els possibles delictes. Aquesta comunicació pot ser anònima, i es pot presentar per diverses vies: per e-mail (canal.denuncies@mutuam.com); a través de formularis en línia tant a la web com a la intranet; i fins i tot a l’oficina antifrau de Catalunya, per a una major garantia d’imparcialitat.
L’any passat només es va rebre una denúncia, iniciant una investigació en els terminis fixats. Si finalment s’hagués considerat oportú, s’hauria denunciat a la fiscalia. En aquest sentit, cal puntualitzar també que, per tal que una entitat pugui ser acusada de cometre un delicte, aquesta ha de beneficiar-se del mateix.
També ets responsable de protecció de dades, quines són les teves funcions en aquesta àrea?
La protecció de dades és un tema especialment important per a nosaltres, ja que som una organització sanitària i tractem dades de caràcter sensible. La meva funció és donar a conèixer a tots els tots els treballadors i treballadores quina és la normativa, i com actuar en cada situació, a través de diferents formacions internes i documentació específica.
Moltes gràcies per compartir amb nosaltres la teva feina, David!
Com veiem, les polítiques de prevenció al Grup Mutuam no només protegeixen legalment a l’organització, sinó que aporten una cultura ètica i de responsabilitat a l’entitat, Així, podem generar confiança tant interna com externament, anticipant-nos a situacions de risc per protegir els nostres usuaris, clients i treballadors, i demostrant el nostre compromís amb la societat.
David Martín, Cap de compliment normatiu del Grup Mutuam
Els treballadors i treballadores socials són professionals presents en diferents àmbits d’atenció als individus i als grups. Això fa que la majoria de la població hagi estat en contacte amb aquesta figura en algun moment de la seva vida, malgrat no sempre se’n conegui l’abast i diversitat de les funcions que desenvolupa. En general, el podem definir com un professional que intenta promoure el benestarde les personesmitjançant el seu empoderament i la defensa dels seus drets i la seva dignitat. Les seves habilitats estan encaminades, doncs, a treure el potencial més humà de les persones, amb l’objectiu que siguin elles mateixes les que puguin fer front als problemes socials que se’ls presenten, i posant al seu abast el coneixement que té per obtenir recursos que els ajudin a integrar-se en la societat.
Amb la gent gran i les persones amb malalties mentals, amb els quals actua el Grup Mutuam, els treballadors i treballadores socials també juguen un rol important, visibilitzant i normalitzant-los davant la societat, i a la vegada, mostrant-lo com a un col·lectiu amb els mateixos drets i oportunitats que la resta, millorant la seva qualitat de vida. En els centres geriàtrics o de salut mental, desenvolupen una gran diversitat de tasques. D’una banda, les burocràtiques inclouen des d’avaluar quina és la situació de la persona i quins són els recursos socials i sanitaris que poden ser òptims per a ella fins a la gestió del procés per accedir-hi en cas que l’usuari o la família hi estigui d’acord. Tot això implica la coordinació amb altres entitats i professionals de diferents camps, com Serveis Socials, entitats lúdiques, laborals, comunitàries, etc. D’altra banda, hi ha les funcions d’atenció directa i treball amb l’usuari o el seu entorn, que requereixen d’una orientació i educació/capacitació específica per poder ajudar a minimitzar els problemes socials, econòmics o familiars que pugui patir la persona o família. A més a més, una part de l’activitat laboral d’aquests professionals pot ser el disseny de projectes de millora per als usuaris, dins i fora del centre del centre, liderant espais per promocionar el benestar dels usuaris.
Tot plegat, en el cas de la treballadora social de la Residència Mutuam Manresa i la Llar-residència La Sardana, això es materialitza en un ampli ventall de tasques. En la fase de pre-ingrés, atèn les persones que venen o truquen per telèfon per demanar informació, es escolta i orienta, i recull informació per si la persona finalment hi accedeix. També coordina les valoracions prèvies de les persones que ja han decidit venir i sol·licita informes de derivació a professionals que hi estiguin vinculats. A partir d’aquí, informa tot l’equip de professionals del centre i supervisa amb l’Administració, que es concreti òptimament l’ingrés. Després, acompanya la persona i la família en l’ingrés, en fa seguiment del període d’adaptació, facilitant entrevistes i demanant informació a la resta de companys, i programa i assisteix a les trobades per a l’elaboració dels Programes Individuals d’Atenció. Al llarg de l’estada de la persona al centre, analitza i valora si necessita algun tipus de recurs o ajuda externa i la gestiona i fa entrevistes de seguiment.
La tasca que porten a terme els treballadors socials en aquest tipus de centres requereix de grans dosis de coordinació amb altres professionals, tant interns -com el terapeuta ocupacional, auxiliars o el doctor- com externs. Entre aquests darrers, hi poden haver treballadors socials d’altres recursos de l’àmbit social o sanitari, professionals com metges, infermers, psicòlegs, etc. d’altres entitats vinculades tant a la gent gran com a la salut mental, mestres d’escoles amb les quals es col·labori, representants d’associacions veïnals o tècnics de programes comunitaris. Per acabar, cal assenyalar que en general les persones institucionalitzades responen bé a la nostra tasca i que la figura del treballador social és ja coneguda per la majoria de la població.
A Grup Mutuam doncs, el seu rol és fonamental per a garantir el benestar, els drets i la dignitat de totes i tots els que atenem. Gràcies per promoure i ajudar a crear una societat més justa i igualitària!
Anualment, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup Mutuam, realitza diferents formacions a tots els seus centres en compliment de la normativa dels Plans d’Autoprotecció i Plans d’Emergència. L’objectiu d’aquestes és capacitar a tot el personal en la gestió d’emergències que poden ocórrer als diferents establiments.
A partir d’un procés minuciós s’elaboren plans detallats per a cada centre, tenint en compte les seves característiques i condicions. En primer lloc, es fa una avaluació prèvia, on es detecten els diferents riscos a les instal·lacions amb potencial per generar una emergència; com pot ser un incendi, una fuita de gas, un avís de bomba, etc. Amb aquesta informació, s’elabora un protocol d’actuació per donar resposta a diferents situacions previstes, establint un organigrama d’emergències que actuarà segons les condicions dels elements contra incendis de cada edifici, els recursos humans disponibles i la tipologia dels residents i pacients. Aquest document és el que es coneix com a Pla d’Autoprotecció.
Seguidament, per tal que tothom integri els coneixements bàsics d’actuació en cas d’emergència, es realitzen formacions periòdiques junt amb l’Equip de Primera Intervenció. Aquest està conformat per professionals formats i capacitats de Grup Mutuam que s’encarreguen d’intervenir en cas d’emergència. Les sessions tenen una durada de tres hores: primer es fa la teoria on s’ensenya el comportament i les maneres de lluitar en situació d’incendi i després es posa en pràctica. En aquesta segona part, els i les professionals s’entrenen en un suposat cas de rescat a l’usuari en una habitació incendiada i aprenen a utilitzar correctament els extintors.
Sovint, moltes vegades s’aprofiten les formacions per fer simulacres preceptius, on es simula una situació d’emergència als centres i es posa a prova l’eficàcia de la formació, els sistemes de comunicació interna, dels sistemes actius i passius d’extinció d’incendis, i si s’escau, l’evacuació de personal i residents cap a un sector segur.
En definitiva, el compromís del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup no només reforça la seguretat dels centres, sinó que també promou una cultura de prevenció i preparació que és essencial per afrontar situacions crítiques amb confiança i eficàcia.
El compromís amb la promoció de la recerca, impulsa a la Fundació Mutuam Conviure, a convocar un any més el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, enguany la seva 6a edició. El premi està dotat amb 6.000€ per a contribuir en la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència.
Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei establert a Catalunya i que presentin un projecte dins l’àmbit de la dependència.
La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 3 de juny de 2024. El jurat estarà format per sis persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 7a Jornada d’Atenció a la Dependència que organitza l’entitat i que se celebrarà el 19 de juny.
Hem tingut l’oportunitat de parlar amb la Nuria Mallen, dietista i nutricionista del Centre Assistencial Mutuam La Creueta. També té formació en coaching, psicologia, tecnologia dels aliments, entre d’altres. Com a dietista i nutricionista gestiona el servei de restauració col·lectiva d’aquest centre assistencial. Això implica la revisió i elaboració dels menús, de les fitxes d’emplatat per a tota la planta sociosanitaria, assegurar-se que tots els processos es realitzen correctament, de gestionar les al·lèrgies, els recomptes, els canvis que van sorgint, etc. A part de tot el que és clínic i relacionat amb elaborar tota l’alimentació de les residències geriàtriques, també realitza tallers i formacions, entre d’altres. Al final, tal i com ella mateixa diu, ‘’fem una mica de tot’’.
Amb una trajectòria tan rica i diversa, segurament t’has enfrontat a diversos reptes al llarg del camí. Quins són els principals reptes que et trobes en la teva tasca diària?
Un dels reptes més significatius és la manca de recursos humans especialitzats en dietètica i nutrició a les residències per a persones grans. L’abordatge de les necessitats específiques dels usuaris, com la disfàgia o les al·lèrgies alimentàries, requereix una atenció personalitzada i coordinada amb la resta d’equips.
A més, també vull destacar que hi ha hagut un canvi significatiu en el perfil dels usuaris. ja que l’esperança de vida ha augmentat i això implica que la persona arriba a la residència geriàtrica a una edat més avançada i amb unes necessitats més específiques. Tot això suposa un desafiament constant per adaptar-nos i proporcionar la millora, atenció i qualitat en l’alimentació en aquests centres.
Has mencionat la importància de la coordinació amb altres equips, com el d’infermeria i els auxiliars. Podries explicar-nos com integres la teva tasca amb aquests altres professionals?
La coordinació és clau per a un abordatge integral del benestar dels residents. Treballem estretament amb l’equip d’infermeria i els auxiliars per garantir una atenció completa i personalitzada. Això implica des de l’elaboració de menús adaptats fins a la supervisió de la ingesta i la detecció de possibles problemàtiques nutricionals. És un esforç col·lectiu que prioritza sempre el benestar dels residents.
Parlem una mica sobre l’elaboració dels menús. Com aconsegueixes equilibrar les necessitats nutricionals amb les preferències dels usuaris?
L’elaboració dels menús és un procés complex que requereix una combinació entre les necessitats nutricionals i sensibilitat cap a les preferències dels usuaris. Ens reunim regularment amb ells per rebre el seu feedback i adaptar els nostres menús en conseqüència. L’objectiu és proporcionar una alimentació equilibrada que satisfaci tant les necessitats nutricionals com les preferències personals, en la mesura del possible. A l’hora d’elaborar un menú també s’ha de tenir en compte que certs aliments poden ser perjudicials, com per exemple el conill que, tot i que nutricionalment és molt beneficiós, no el podem servir per la quantitat d’ossos petits que conté.
L’objectiu és proporcionar una alimentació equilibrada que satisfaci tant les necessitats nutricionals com les preferències personals, en la mesura del possible.
També cal tenir en compte que la quantitat de cuiners dels quals disposem és relativament limitada per un tema de pressupost, per tant, la idea és fer un menú basal i a partir d’aquí realitzar les derivacions que puguem.
Intentem trobar l’equilibri, i tot i que limitem el consum de certs aliments com per exemple els dolços, no en restringim cap. Un cop al mes, per exemple, donem xurros amb xocolata i un cop a la setmana canalons, que agraden moltíssim.
Ens esforcem per arribar al punt mitjà entre fomentar que no hi hagi desnutrició i arribar a uns paràmetres saludables, i entre que la persona es mengi el que li donem. Si només elaboréssim menús ultrasaludables, molt possiblement, els residents no s’ho menjarien o aprofitarien per menjar coses menys saludables fora del centre.
Un dels temes que has destacat és la importància d’evitar el malbaratament alimentari. Com abordes aquesta qüestió dins de la teva tasca?
La reducció del malbaratament alimentari és una prioritat per a nosaltres. Treballem en estreta col·laboració amb l’equip de cuina per optimitzar els recursos i evitar el malbaratament. Això inclou des de la planificació adequada dels menús fins a la gestió eficient dels aliments.
Com afronteu qüestions com la disfàgia i altres necessitats específiques dels residents en l’àmbit de la nutrició?
L’abordatge de la disfàgia i altres necessitats específiques requereix una atenció meticulosa i individualitzada. Treballem estretament amb els logopedes del centre per adaptar la textura i la consistència dels aliments segons les necessitats de cada resident. Aquesta col·laboració multidisciplinària és fonamental per garantir una alimentació segura i adequada per a tots els usuaris de la residència. De forma més específica, en el meu dia a dia em dedico a la revisió de les dietes de cada usuari, adaptacions del menú segons les patologies, valoració nutricional dels plats i del menú complet, adaptació de textures (espessa, pastosa, fàcil masticació) revisió del volum d’ingesta per, no només garantir una correcta alimentació, sinó també per disminuir una possible causa de desnutrició i comprovar quins plats agraden més i quins altres hem de canviar dins l’oferta gastronòmica.
L’abordatge de la disfàgia i altres necessitats específiques requereix una atenció meticulosa i individualitzada. Treballem estretament amb els logopedes del centre per adaptar la textura i la consistència dels aliments segons les necessitats de cada resident.
La disfàgia és una patologia que, ara per ara, no té cura i l’única solució és texturitzar els aliments que donem. Des de fa temps que vam decidir que al migdia no fem un triturat únic sinó que el que fem és triturar el primer plat, la proteïna i l’acompanyament per separat. D’altra banda, al sopar si que fem un triturat únic perquè hem detectat que fent-ho d’aquesta manera teníem una taxa d’èxit més gran.
En casos de disfàgia l’alimentació és diferent o adaptada, ja que hi ha productes com la patata o el pernil dolç que a l’hora de mastegar es mantenen bastant estables i a l’hora de deglutir no provoquen problemes, en canvi, altres aliments com per exemple, les galetes, s’han de vigilar. Hi ha aliments de risc, aliments a vigilar i aliments que es poden menjar perfectament amb la seva textura original.
Quin és el teu principal objectiu com a professional en aquest entorn?
El meu principal objectiu és millorar la qualitat de vida dels residents a través de l’alimentació. Cada dia treballo amb la convicció que una alimentació adequada pot tenir un impacte positiu en la salut i el benestar dels residents. És un honor poder dedicar-me a aquesta tasca i intentar posar el meu granet de sorra perquè la gent gran rebi l’atenció que es mereix. M’agrada treballar en l’alimentació de les residències de gent gran perquè penso que hi ha una gran necessitat i que és un col·lectiu que està una mica oblidat.
Cada dia treballo amb la convicció que una alimentació adequada pot tenir un impacte positiu en la salut i el benestar dels residents.
És molt important mantenir aquest sector de la població ben cuidat i atès perquè, a part que es mereixen la millor atenció, si parlem en termes purament econòmics, la desnutrició i la disfàgia ocasionen gran despesa en l’àmbit sanitari, per tant, l’alimentació és clau. Ho tenim perfectament analitzat i mesurat des del Col·legi de Dietistes i Nutricionistes del qual en soc una de les portaveus.
En resum, la missió de millorar la qualitat de vida de la gent gran a través de l’alimentació és una tasca complexa i multidisciplinari que requereix un compromís profund i una coordinació diligent. A través de la dedicació de professionals com la Núria Mallen, s’aborden reptes com la manca de recursos humans especialitzats, l’adaptació als canvis en els perfils dels residents i la integració de les necessitats nutricionals amb les preferències personals. La coordinació amb altres equips i una planificació meticulosa són claus per aconseguir una atenció completa i personalitzada. Malgrat els obstacles, el compromís amb la millora de la qualitat de vida dels residents és ferm, reconeixent la importància crucial de l’alimentació en la salut i el benestar dels individus, especialment en col·lectius com la gent gran. A través d’aquesta dedicació, es promou no només la salut individual, sinó també la sostenibilitat del sistema sanitari en general.
A Grup Mutuam estem compromesos amb la salut i el benestar del nostre equip humà. Per aquest motiu, va sorgir la iniciativa “Fes salut puja escales”, una acció emmarcada dins del nostre Pla de Sostenibilitat i impulsada per l’eix 2 ‘Equip Humà’. L’objectiu d’aquesta és fomentar hàbits saludables entre els nostres professionals a través de l’ús de les escales.
La prova pilot s’ha implementat amb èxit al Centre Residencial Mutuam Manresa, Residència Vila-seca i Centre Assistencial Mutuam La Creueta. Mitjançant la col·locació estratègica de vinils en diferents punts dels centres, així com una campanya de comunicació i insígnies de promoció, s’ha incentivat l’ús de les escales com a alternativa saludable.
Des del Comitè de Responsabilitat Social Corporativa es pretén expandir l’acció a altres centres de l’entitat, la qual gràcies a la participació i bona acollida ha donat una empenta a la salut i el benestar de la nostra organització.
Patricia Reina, infermera del PADES Mutuam Barcelona, tenia clar que la seva feina com a infermera la volia fer des de la proximitat amb els pacients i amb una clara vocació d’ajuda. Això no ho va trobar en els grans hospitals sinó en la proximitat amb els pacients a casa, al seu entorn, en un dels moments més difícils: la mort. Per això es va formar en cures pal·liatives i ara treballa acompanyant a persones que pateixen malalties incurables i les seves famílies, fins al final de les seves vides.
L’entrevista que us convidem a llegir es va publicar diumenge 4 de febrer al Diari ARA, de la que us deixem l’enllaç, perquè comproveu la gran tasca que duen a terme els equips PADES del Grup Mutuam, des de l’experiència de primera mà de la infermera de PADES Patricia.
Per a la Patricia, i per tots els professionals dels nostres equips, l’agraïment dels pacients i de les seves famílies per la seva feina, és una de les coses més importants i que més destaquen:
“Em meravella que en moments tan delicats i tan difícils tinguin un moment per treure forces i donar-nos les gràcies, em sembla increïble”.
93 380 09 70
