Ja disponible la Memòria d’activitat del Grup Mutuam 2021

Memòria Grup Mutuam 2021

Grup Mutuam ha publicat la sisena edició de la Memòria d’activitat que corespon a l’exercici del 2021. Aquesta recull quina ha estat la nostra contribució a la societat al llarg d’un any de recuperació després d’un exercici marcat per una pandèmia, la qual va afectar de ple al sector. 

Des del compromís amb la transparència de sempre, però amb la vocació de ser cada cop més entenedors, al llarg de les seves pàgines us expliquem, entre d’altres, la nostra activitat, la nostra manera de cuidar i curar i el desenvolupament de la nostra responsabilitat social, en gran part vehiculada mitjançant la Fundació Mutuam Conviure.

Amb el propòsit que la lectura d’aquesta sigui també un reconeixement a la feina feta pel nostre equip professional, ja que tot i que no podem parlar de normalitat, ens estem acostant. 

“Assumir la Coordinació d’Infermeria ha estat un repte, com tot quan et proposes progressar”

Eneida Quinayas, infermera Vila-seca

Eneida Quinayas va arribar a la Residència Vila-seca del Grup Mutuam com a infermera el 2014 i, en plena crisi per la Covid-19, va assumir el lloc de responsable higienicosanitària. A més, en aquest temps s’ha introduït en un nou camp que l’ha enganxada: la recerca. Ella és una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional.  

Per què vas decidir ser infermera?

Sempre he volgut ser-ho. Al meu país, Colòmbia, vaig haver de finançar-me jo mateixa els estudis i vaig decidir-me per gerontologia, però mantenia el meu desig de ser infermera. Quan vaig arribar a Espanya, al 2007, vaig homologar els estudis que tenia i llavors vaig començar els d’Infermeria. Abans d’arribar aquí em pensava que el camp de la gerontologia estaria molt desenvolupat, perquè hi ha molta longevitat, però m’ha sorprès que no fos així. M’ha encantat estudiar infermeria i la complemento amb l’altra formació que tinc.

Quina era la teva situació a Colòmbia i per què vas decidir venir aquí?

Sempre he buscat progressar professionalment. He hagut de treballar fort per assolir els meus objectius. Quan vaig acabar la carrera vaig treballar durant 10 anys a la mateixa universitat fent projectes en col·laboració amb organismes com l’OMS. Llavors vaig tenir l’oportunitat de dirigir un projecte de salut en una comunitat rural. Va estar bé, però jo tenia inquietud per muntar alguna cosa pròpia. Així que amb uns companys vam pensar d’engegar un centre d’atenció primària privat en forma de franquícia. El problema és que allà és mou tot per tràfic d’influències i no vam aconseguir la franquícia. Això em va desmotivar molt i em vaig decidir a venir cap aquí i la veritat és que m’he sentit molt ben tractada.

I com va ser l’arribada?

He estat vivint a diverses ciutats i, a nivell laboral, em va tocar començar des de baix. Amb els meus estudis, aquí només em permetien treballar com a auxiliar de geriatria i jo no em volia conformar amb això, així que vaig decidir començar infermeria. A partir d’aquí se’m van obrir un ventall d’oportunitats. El 2014 vaig començar a treballar al Grup Mutuam, després de fer les pràctiques a l’Hospital de Bellvitge i acabada de mudar a Tarragona. Vaig portar el currículum a la Residència Vila-seca i, al dia següent, ja em van trucar. Em vaig enamorar de la feina i de l’equip. En aquest temps han passat moltes coses, entre elles, la pandèmia de la Covid, que ha suposat una transformació en molts aspectes.

Quan vas convertir-te en la responsable higienicosanitària?

Va ser en aquest context de pandèmia, el novembre del 2021, que em van oferir l’oportunitat. El canvi ha estat positiu. Ha estat un repte, com tot quan et proposes progressar. Però, a poc a poc, ho estic portant bé. Sobretot he tingut el suport de les companyes i la direcció del centre.

Què està sent el més difícil?

Ara el repte més gran és que gran part de l’equip és nou i ens estem reorganitzant a poc a poc. El nivell d’infermeria que hi ha a la residència és molt bo i el meu objectiu és que, amb les noves incorporacions, no només es mantingui sinó anar millorant-lo a poc a poc. Per a mi és molt important, a més, que les direccions i les coordinacions de centre no es desvinculin de la base i del servei i l’atenció a la persona usuària.

Quan vas començar al Grup Mutuam, pensaves que tindries aquestes oportunitats de desenvolupament professional?

Jo tenia clares les meves capacitats. El que vingués més endavant tindria a veure amb el que l’empresa veiés en mi, que veiessin el meu potencial. Tots els companys tenen capacitats per a unes coses o unes altres i qui els coordina ha de ser capaç de treure profit de cadascú, saber reforçar-lo. És important que la Coordinació sàpiga amb qui està treballant. Els professionals són capaços de donar més del que sovint es creu des de coordinació.

Quins avantatges creus que ofereix Mutuam als professionals de la infermeria?

Els avantatges se’ls crea el propi treballador a partir del coneixement que té de l’empresa. Quan tu comences a un feina has de saber on has entrat. Quan jo vaig arribar al Grup Mutuam vaig informar-me de com era l’empresa, de quins serveis oferia, de com funcionava… Cadascú ha de saber on vol arribar i, partint d’això, veure què t’ofereix l’empresa quant a formació i quins projectes té.

Quines de les eines que ofereix Mutuam has utilitzat tu?

Abans de la pandèmia, vam fer un projecte de recerca, que va ser distingit amb un premi de la Fundació Mutuam Conviure, sobre la disfàgia. Em va encantar fer-ho perquè m’agrada molt la recerca. L’empresa ofereix moltes oportunitats en aquest sentit i també per a formar-se contínuament. Es fan sessions clíniques, projectes en qüestions com les no-contencions i tot allò que un professional necessita per adquirir coneixements i estar a l’avantguarda del servei que estem oferint. A més, vaig començar a fer un màster sobre Atenció Centrada a la Persona i vaig tenir el suport de l’empresa.

I tens intenció de seguir explorant el camí de la recerca?

Ara mateix encara tinc molta feina acabant d’organitzar l’equip d’infermeria, establint objectius, distribuint tasques… Però quan estigui enllestit, crec que em podré posar amb la recerca. Ja ho he comentat amb l’equip i tothom hi està d’acord. És important tenir el suport de tothom, perquè cal estar molt centrat per fer recerca.

“En els salts professionals que he fet, sempre he tingut acompanyament d’una figura de rang superior”

Elisabeth Pérez, infermera HAD-AI

Tot i la seva joventut, Elisabeth Pérez ha fet un llarg recorregut a través de diferents recursos del Grup Mutuam. Ha estat infermera i responsable higienicosanitària de la Residència Rubí, ha format part dels Equips d’Atenció Residencial del Vallès i actualment es troba immersa en la transformació d’aquests en equips d’hospitalització domiciliària. És una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional.

Per què et vas fer infermera?

Sempre m’ha agradat la idea d’ajudar a la gent, però haig de dir que en un principi pensava en infants, així que vaig estudiar Educació Infantil. Quan vaig acabar, fa 10 anys, hi havia molt poques sortides laborals en aquest camp i llavors em vaig plantejar quines altres opcions hi havia que també servissin per ajudar la gent i vaig pensar que Infermeria estaria bé. Tot i que la meva idea inicial era treballar amb la canalla, vaig anar a parar a una residència i em va agradar descobrir el món residencial.

I al Grup Mutuam quan hi vas arribar?

Després de dos anys exercint, vaig anar com a infermera a la Residència Rubí, gestionada per Mutuam.

Què és el que més valores de la teva experiència allà?

Treballant sempre amb els mateixos pacients, als quals fas un seguiment diari, i amb els mateixos companys fas família. El caliu que es crea en una residència, tant en relació a les persones usuàries com amb l’equip professional, no el trobes en altres àmbits. A més, en una residència, es poden treballar molts aspectes de l’atenció a la persona més enllà de l’àmbit de la salut, a nivell social, emocional…

Quina va ser la teva evolució dins de la residència?

Després de 4 anys, hi va haver una baixa de maternitat i em van oferir el lloc de coordinació, que vaig ocupar durant dos anys. No m’havia plantejat mai ser coordinadora, però va ser un repte que em va agradar molt. Vaig descobrir moltes coses sobre diversos àmbits al voltant de la residència, més enllà de l’atenció directa al pacient: l’alimentació, el manteniment, el personal, la relació entre companys… Va ser una experiència fantàstica!

Tot i així, vas decidir fer el salt a l’àmbit sanitari.

Va arribar un punt en què em vaig veure estancada a nivell professional. Necessitava un canvi, volia créixer i saber què hi havia més enllà. Va aparèixer l’oportunitat de fer guàrdies als Equips d’Atenció Residencial i vaig decidir combinar-les amb la feina que feia. Al cap d’un any va sortir una plaça i, tot i que em va costar molt prendre la decisió, perquè els vincles que havia creat a la residència eren difícils de tallar, m’hi vaig llançar.

Què et va aportar fer d’infermera als EAR i què hi vas aportar tu?

Em va permetre treballar a més residències alhora i des de la perspectiva de l’Atenció Primària. Allà vaig reciclar-me quant a tècniques d’infermeria, que no estan tan presents en el dia a dia de la residència, i oferir educació sanitària, entre d’altres. També em va tocar treballar de forma molt coordinada amb els equips propis de les residències i cadascuna és un món diferent. Com que treballant a la Residència Rubí aplicàvem una Atenció Centrada a la Persona, en aquest temps als EAR he intentat traslladar aquestes pràctiques als centres amb els quals ha treballat el meu equip.

Ara també estàs vivint des de dins l’evolució dels EAR.

Sí, ara estem fent una transformació cap a equips d’hospitalització domiciliària. Això em permet fer un nou canvi en la meva carrera i aprendre més. Valorant les persones a l’hospital i, 24 hores després, a casa seva observem un canvi brutal. Crec que aquesta transformació de paradigma que estem fent té molt de futur.

L’empresa t’ha facilitat aquests canvis professionals?

Sí, precisament el que més valoro del Grup Mutuam és que m’han donat moltes oportunitats. En aquests salts que he fet, sempre he tingut acompanyament d’una figura de rang superior. Per a mi és molt important que sigui una empresa que ens ofereixi la possibilitat de seguir creixent i de formar-nos. De fet, cada any tenim la possibilitat d’assistir a sessions clíniques, programes de gerontologia, etc. És una empresa que cuida molt al personal, molt flexible i que et motiva a impulsar projectes i a participar en jornades. Per exemple, jo he presentat, conjuntament amb l’equip, pòsters sobre l’ACP i sobre úlceres, ja que tot el tema de cures m’interessa molt.

Com et veus d’aquí 10 anys?

Em veig seguint avançant en aquest camí, perquè es poden fer moltes coses en l’àmbit de l’atenció a la gent gran.

 “Amb els PADES, se’m va obrir un món que desconeixia i vaig tenir com un amor a primera vista”

Jordi Cortacans - PADES

Jordi Cortacans és infermer del PADES Guinardó – Nou Barris Sud, gestionat pel Grup Mutuam. És un dels protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en aquesta entrevista ens parla de la seva experiència en l’atenció domiciliària a persones en situació de malaltia avançada i final de vida.

Quan vas decidir ser infermer i per què?

No va ser una decisió súper conscient. En un principi, com a ideal de professió, havia pensat en la medicina. Però a l’hora d’accedir a la carrera vaig veure que no em trobava en les condicions més adequades. Buscant alternatives que poguessin ser semblants, vaig trobar la infermeria, i m’hi vaig llençar. Amb el pas dels anys, m’he adonat que ha estat la millor elecció que podia haver fet. Ha encaixat perfectament bé amb les meves expectatives personals i professionals i m’ha permès desenvolupar el meu potencial. Ha estat tot un encert.

T’interessava l’àmbit de la geriatria o de les cures pal·liatives?

Vaig acabar la carrera i em vaig trobar que infermeria és molt rica en especialitats. Tenint present tota aquesta diversitat, no vaig voler enfocar-me a cap en concret, sinó que vaig voler provar a veure en què em sentia més còmode. La casualitat va fer que una de les primeres coses que provés fossin els Equips PADES. Se’m va obrir un món que desconeixia i vaig tenir com un amor a primera vista.

Com explicaries què són els Equips PADES?

Els PADES són una cosa màgica, una experiència professional increïble que et dona una oportunitat de creixement personal també increïble. Tenen un model de treball bastant únic en l’àmbit de la infermeria. El món de les cures pal·liatives, que per sort cada cop és més potent, ja és en si una mica com una esfera apart dins del sistema sanitari. L’atenció per part dels PADES es fa a casa dels pacients i les seves famílies, i això de l’assistència domiciliària t’agrada o no t’agrada. És un lloc increïble, però si no tens aquesta vocació, es pot fer molt dur. És un tipus de feina molt canviant en el dia a dia i no hi ha rutines preestablertes, perquè el tipus de pacients és molt complex i ens adaptem constantment a les seves necessitats. Una de les coses que el caracteritzen més és el treball en equip. Cadascú aporta el millor de la seva disciplina i intentem sumar entre tots, sense jerarquies i amb autonomia. Això és molt enriquidor i, alhora, un repte.

Què pot aportar un infermer en l’atenció al pacient en procés de final de vida?

En qualsevol dels perfils professionals que conformen l’equip PADES el factor humà és fonamental tenir-lo molt present. Requereix d’un treball personal previ ja que es viuen i s’acompanyen situacions molt difícils, crítiques i doloroses. No és una feina que puguis fer sense implicació, però també has de saber on són els límits i treballar sempre des de l’empatia. En el paper de la infermera destacaria el rol en l’educació sanitària. Com a atenció domiciliària que és, el gran pes de les cures recau sobre el propi pacient i les persones que tingui al seu voltant. Hem d’ensenyar-los què han de fer en cada moment, com han d’actuar davant d’una crisi i empoderar-los.

Què valores més de formar part d’una entitat com el Grup Mutuam?

Mutuam fa temps que té un pes molt important en la gestió dels PADES a la ciutat de Barcelona i és una empresa referent dins del sistema sanitari, en l’atenció al final de la vida i les cures pal·liatives. D’alguna manera, està obrint camí cap a noves formes i models d’atenció.

T’ha ajudat el Grup Mutuam en el desenvolupament de la teva carrera?

Com a empresa, ens estimulen molt a formar-nos i a actualitzar contínuament els nostres coneixements. D’una banda, ens faciliten informació sobre cursos i, de l’altra, disposen d’un sistema de beques i d’ajuts per a projectes de recerca. Són molt proactius i també ofereixen molta flexibilitat perquè ens formem. Fa 3 anys vaig fer un màster de cures pal·liatives. Algunes hores eren en horari laboral, però em van facilitar poder compaginar-ho.

Quines oportunitats creus que ofereix el Grup Mutuam als infermers que siguin difícils de trobar en altres entitats?

Un aspecte que veig positiu és que no es fan diferències entre perfils professionals a l’hora d’oferir oportunitats, nous reptes i projectes…. Per exemple, als PADES la figura de coordinador d’equip, tant la pot desenvolupar un professional de la medicina, com de la infermeria o del treball social. Es valora més la capacitat personal de cadascú que no pas la carrera que hagis estudiat. Si tu tens empenta, independentment de quins estudis hagis cursat, t’ofereix moltes possibilitats.

Com has viscut el fet de ser home en un col·lectiu professional tan feminitzat?

Més d’una vegada, quan ens presentem als domicilis, d’entrada es pensen que jo soc el metge i les companyes les infermeres. La veritat és que pel fet de ser minoritari moltes vegades m’he sentit beneficiat. A mi que els professionals siguin nois o noies tant me fa, el que és important aquí és la vocació. Ara bé, sí que és cert, que dins dels equilibris dels equips ens pot enriquir que hi hagi diversitat de mirades. Així que animo els infermers que provin les cures pal·liatives, que no només d’urgències es viu!

On et veus en uns 10 anys?

Crec que la tasca assistencial seguirà sent una part molt important de la meva vida, però m’agradaria començar a introduir-me en el món de la docència. En aquest sentit, a Mutuam acostumem a tenir molts estudiants de l’àmbit sanitari i del treball social fent-hi pràctiques. Així doncs, també som un centre formador i per a mi és un punt positiu. Poder ensenyar a noves generacions el que tu has après i enriquir-te d’ells amb noves idees i fomentar-los la passió per aquest acompanyament en el procés de final de vida a mi personalment m’omple. 

 

“La mirada del cuidar en un sentit global és el que pot aportar una infermera a la direcció d’un centre”

Noemí Sech

Noemí Sech és infermera i directora del Centre Residencial Mutuam Collserola. És una de les protagonistes de la campanya ‘Apostem per la infermeria’ per atraure nou talent cap a l’entitat i en l’entrevista ens parla del seu creixement professional al Grup Mutuam, de com ha aprofitat les oportunitats i del suport que ha trobat per fer front als reptes que s’ha plantejat.

Quan i per què vas decidir ser infermera?

La veritat és que quan vaig començar els estudis, ja feia temps que tenia en ment ser infermera. Vaig anar a l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, on tenen una manera d’ensenyar orientada no només a oferir els coneixements necessaris per fer les tasques, sinó a inculcar la mirada infermera, per poder cuidar la persona d’una forma integral. Reconec que vaig dedicar-me a la geriatria per casualitat i, de fet, poques persones es plantegen quan acaben la carrera dedicar-s’hi perquè no és una assignatura que a les universitats es potenciï. Vaig començar a treballar fent substitucions a Sant Pau i després vaig anar a parar al món de la psiquiatria. Més tard, vaig anar a parar a la geriatria i els professionals que hi vaig conèixer em van aportar molts coneixements que m’han servit per trobar-li el gust. És un món que si t’enganxa, t’enganxa, i on pots aprendre molt i tocar molts temes diferents.

Com vas arribar al Grup Mutuam?

Una part d’aquell equip amb qui treballava en una residència em van portar a un altre centre especialitzat en demències i alzheimer que acabaria pertanyent al Grup Mutuam. En aquells moments jo era infermera, però després vaig convertir-me en coordinadora d’infermeria. Més endavant, vaig venir, també com a coordinadora, a Mutuam Collserola. 

I què valores més de la teva experiència com a coordinadora d’infermeria a Mutuam Collserola?

La possibilitat d’aprendre moltes coses, perquè és un centre on hi ha diferents tipologies de persones usuàries. Tenim una part sociosanitària, una de residencial, centre de dia i apartaments tutelats. Tot aquest ventall et permet aprendre molt i no només sobre l’atenció a les persones. Si tens inquietuds, pots absorbir molta informació d’altres temes que no són tan propis de la infermeria. 

Com vas convertir-te en la directora del centre?

Ens hem de remuntar al context de la primera onada de la Covid-19. Al centre, quan vam veure que la pandèmia s’acostava, la direcció anterior i jo, com a coordinadora d’infermeria, vam traçar un pla de treball per fer-hi front, tot i que encara no teníem clar com ens afectaria. Quan van començar a sorgir possibles casos, hi va haver moltes baixes i ens vam quedar sense mans. Vam haver de reorganitzar-ho tot sense deixar de banda la part assistencial. És a dir, s’havia d’atendre tant a la persona com al centre. En certa manera, vaig assumir jo, conjuntament amb la doctora que teníem llavors, la tasca de liderar la comunicació cap a les famílies, l’atenció a l’usuari, la derivació hospitalària… En aquest context, en què ja havia assumit algunes tasques de gestió, el director general del Grup Mutuam em va oferir la possibilitat d’assumir la direcció del centre. 

I vas entomar el repte.

Sí, vaig dir-li que necessitava ajuda, tant formació com acompanyament, en determinats aspectes. M’ho van proporcionar i vaig acceptar. Per a mi allò va ser un acte de reconeixement a la feina feta.

Des de la teva experiència, què pot aportar un professional de la infermeria a la direcció d’un centre?

Potser jo soc molt romàntica, però penso que aportem el fet de no perdre de vista mai les persones. Conèixer la persona i els seus familiars t’ajuda molt a l’hora de prendre decisions o d’entendre determinades circumstàncies. Aquesta mirada del cuidar en un sentit global és la que pot aportar una infermera a la direcció. 

Com creus que el Grup Mutuam t’ha facilitat el desenvolupament de la teva carrera?

La major part de la meva vida professional l’he desenvolupada a l’empresa. Per a mi ha estat una sort haver-hi trobat un accés fàcil a persones clau, com les directores d’Infermeria o el director de l’Àrea residencial. Tot i que hi hagi un organigrama, és fàcil arribar a conèixer el personal i això et permet recórrer a qui necessitis en un moment donat. Potser he tingut sort, però la veritat és que mai m’he trobat amb un ‘no’. 

Quines avantatges pot oferir el Grup Mutuam a les infermeres i infermers respecte a altres organitzacions?

Tenim un pla de formació anual força complert i, a més, l’empresa no es tanca al fet que facis una altra formació que no hi estigui inclosa. Quan l’he necessitat, sempre m’han ajudat perquè la pogués fer, ja sigui per flexibilitat horària o oferint-me recursos.

Has demanat alguna beca per a estudis?

L’any passat vaig fer un postgrau de direcció i gestió de centres residencials i el Grup Mutuam em va ajudar econòmicament.

I, a banda d’això, què més en valores?

A part d’això, fomenta la recerca i ofereix possibilitats per fer carrera, i jo en soc un exemple. Tens possibilitat d’ascendir si t’interessa. A més, tot i que hagi de ser una empresa rendible, el fet de no tenir afany de lucre fa que els centres estiguin bastant ben dotats de professionals si ho compares amb la resta del sector. Un altre dels avantatges és que estem especialitzats en malaltia crònica i disposem de recursos diferenciats en aquest àmbit, fet que permet als professionals de la infermeria exercir en diferents tipologies de centres. Respecte a condicions laborals, a Mutuam Collserola, a banda de la remuneració fixa, tenim una remuneració variable d’acord amb uns objectius que prèviament hem acordat entre l’empresa i els treballadors i que són tant a nivell de grup com personals.

Les dermopaties i l’atenció al final de vida centren la cloenda del 33è curs de formació contínua de la Fundació Mutuam Conviure

Gerontologia Clinica i Cures Pal.liatives Mutuam 2022

El dissabte 28 de maig, puntualment a les 9.30h va començar la que va ser la última sessió de la 33è Curs de Formació Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives que promou i organitza la Fundació Mutuam Conviure.

Per la ocasió, la sessió de cloenda va comptar amb la participació de la dermatòloga Esther Serra, metgessa adjunta del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau (Dermopaties freqüents en geriatria), i amb la intervenció d’Emma Costas, infermera i directora dels Equips PADES Mutuam (Reflexió sobre el Model actual d’Atenció al Final de la Vida en l’Àmbit Domiciliari).

Jaume Padrós i Josep Ballester
Jaume Padrós i Josep Ballester

El Dr. Jaume Padrós, coordinador d’aquest programa va conduir la cloenda d’aquest curs que habitualment reuneix professionals de prestigi, acompanyat del Dr. Josep Ballester, Director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam. Padrós va agrair als 198 professionals inscrits la seva assistència al llarg de les sessions retransmeses, recordant que el format webinar respecte la presencialitat, ha facilitat l’increment d’inscripcions gràcies a la tecnologia.

Tots els professionals assistents que reuneixen les condicions, reben un certificat acreditatiu de la formació rebuda, doncs aquest és un programa acreditat amb 1,4 crèdits pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries – Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud.

L’any vinent us esperem de nou a tots amb la 34ena edició d’aquest curs que ja hem començat a dissenyar. Us mantindrem informats.

La 2a Jornada entorn el Dany Cerebral Adquirit, un referent en la neuroreabilitació

Equip eDCA de Mutuam

El dimecres 8 de juny, de nou l’Equip eDCA (Equip de suport al Dany Cerebral Adquirit) gestionat pel Grup Mutuam, va organitzar una 2a jornada en format webinar. Amb 229 professionals inscrits, un 26% més que a la jornada de l’any passat, es va centrar en mostrar la visió transdisciplinar d’aquest equip a l’hora de treballar en la neurorehabilitació d’un cas clínic i la seva família.
Els i les professionals que van presenciar el webinar procedien de l’àmbit de la teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, neuropsicologia, treball social, infermeria i medicina i van conèixer com treballa aquest servei públic i com els professionals de l’equip eDCA treballen per a la neurorehabilitació dels seus pacients en col·laboració sempre de les famílies.

El webinar va ser presentat de nou per Xabier Ansa, cap de la Unitat de Planificació de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona del Servei Català de la Salut i Silvia Mirete, directora de la Residència Vila-seca del Grup Mutuam.

Raquel Jódar, fisioterapeuta i coordinadora de l’eDCA, va explicar el funcionament de l’eDCA, els seus objectius i va presentar el seu equip, a qui va anar donant pas per explicar el treball que cadascun d’ells va dur a terme en el procés de neuroreabilitació del cas clínic que van presentar. Entre els ponents de l’equip, hi va participar el terapeuta ocupacional, Victor Vargas, la neuropsicòloga, Adela Mas, la logopeda Marina Micciola, la treballadora social Ariadna Piñol, i la metgessa del servei Pilar González.

Pacients EDCA MutuamDurant la segona part del webinar, i en format entrevista en directe, el pacient i la seva esposa, van explicar la seva experiència durant tot aquest procés, amb el suport i treball d’aquest equip especialitzat. La vivència i col·laboració de l’esposa del pacient en aquest procés de neurorehabilitació és una part molt important de la seva recuperació.

L’eDCA, ubicat a l’interior de la Residència Vila-seca en funcionament des del 2017, dona cobertura a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i va néixer de la necessitat de donar continuïtat assistencial, oferint suport ocupacional i psicosocial als pacients amb dany cerebral i rehabilitació neurològica, un cop donats d’alta d’un procés d’internament hospitalari, sociosanitari o d’un servei especialitzat.

Jaume Junyent: “La meva voluntat ha estat sempre la d’estar al costat del malalt, procurant que no patís”

Jaume Junyent

El doctor Jaume Junyent ha desenvolupat una gran part de la seva carrera professional al Grup Mutuam, on ha demostrat el seu compromís amb l’alleujament del patiment de les persones en situació de final de vida. Apassionat de la fotografia i de l’aprenentatge continu, acaba de publicar ‘Historia de una resiliencia’, on comparteix des de la seva experiència com a malalt recomanacions per conviure millor amb el Parkinson.

Per què va estudiar medicina?

No ho sé, la veritat és que inicialment no volia ser metge. Volia ser periodista gràfic, però els meus pares no em van deixar ni planteja’ls-ho. Llavors, com que no sabia què fer, vaig estar un temps fent d’auxiliar de cuina a un restaurant de Saragossa, que era on vivia la meva família. Un dia vaig passar per la Facultat de Medicina, hi vaig veure la cua per apuntar-se a la carrera i, mira, m’hi vaig matricular.

Així de casual va ser?

Sí, però haig de dir que ja tenia dues germanes que eren metges. De fet, vaig arribar a casa i els pares em van dir “podries haver escollit una altra cosa!”.

Però li va agradar?

Abans de la universitat jo no era un bon estudiant, però medicina em va començar a agradar i em va anar bé. Vaig acabar-la amb bones notes.

Quina va ser la següent passa?

Vaig venir a Barcelona i vaig començar a treballar en temes relacionats amb la geriatria, tenint en compte que la geriatria com a tal no existia, perquè m’agradava i perquè li veia futur. Vaig treballar a l’Hospital Vall d’Hebron, on vaig coincidir amb professionals importants, i també vaig fer guàrdies en el sector privat. Em vaig seguir formant i llavors, el 1993, em va sorgir l’oportunitat de treballar al Grup Mutuam, concretament al Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES). L’any següent, em va tocar atendre el meu propi pare com a malalt pal·liatiu. Ara penso que va ser una bogeria que el tractés jo i que no ho hauria d’haver fet.

Quan vostè va començar, el PADES era un servei nou i el seu enfocament era innovador aquí.

Sí, érem els pioners. De fet, quan vaig començar no en sabia gaire, de cures pal·liatives, però em va interessar el tema i m’hi vaig formar molt. Ha estat al que m’he acabat dedicant. La meva voluntat ha estat sempre la d’estar al costat del malalt, procurant que no patís, escoltant-lo molt i explicant molt bé a la família què és el que li passa i què se li farà. Hi havia molts professionals que això no ho feien. A més, en aquella època, també hi havia molt d’embolic legal en aquesta matèria i s’havia d’aplicar molt el sentit comú.

Quin record en conserva, d’aquella experiència?

Haig de dir que l’equip que vaig tenir a PADES ha estat el millor que he tingut en la vida. Hi van passar diverses infermeres i una treballadora social i vaig aprendre moltíssim d’elles i elles de mi. Es va crear molt bona sintonia i érem un equip molt ben consolidat. La meva forma de treballar potser era una mica diferent a la d’altres. Allà consideràvem que tots érem iguals i ens podíem rebatre. Les infermeres assumien responsabilitats i podien anar soles als domicilis. Això ens permetia atendre més pacients i ser més operatius. Vaig estar en aquell servei una dotzena d’anys.

I d’allà va fer el salt als centres sociosanitaris. 

Sí, tenia ganes d’anar a un centre d’aquest tipus i, a més, no m’acabava de trobar del tot bé i vaig creure que allà hi estaria millor.

Què li passava?

Vaig començar a tenir símptomes de la malaltia de Parkinson. En un principi, no li vaig explicar a ningú i, durant uns dos anys, em vaig estar fent proves. Tenia atacs d’ansietat i símptomes que em feien quedar malament amb altres persones. També tenia músculs que se’m movien sols. Em van fer una electromiografia per veure si tenia ELA. Va sortir negativa i l’electromiografista em va enviar al neuròleg. Aquest, només veure’m i abans de fer-me les proves, ja em va dir que tenia Parkinson. Em vaig quedar molt escèptic.

Va seguir treballant, malgrat el diagnòstic.

Sí, vaig continuar treballant, i molt, tot i que cada cop em trobava pitjor. Estava a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell i també al Parc Sanitari Pere Virgili. M’ho vaig passar bé als dos llocs, però era un ritme de treball que jo no podia aguantar. La major part dels companys em van ajudar, però també em sentia més vigilat. Jo sempre he estat molt autoexigent, però en aquell moment encara ho vaig ser més. Em revisava tot cinc vegades, de manera que trigava més i acabava fet pols. Cada cop tenia més dolors i va arribar un moment que el neuròleg em va preguntar que què estava fent i que perquè no demanava una incapacitat.

Com s’ho va prendre?

Això et ve quan menys t’ho esperes i no ho entens. De cop i volta, amb 50 anys, vaig haver de canviar. Vaig parlar amb les dues empreses i em van donar una feina adaptada a la meva situació. Sempre estaré molt agraït tant a Mutuam com a Pere Virgili, ja que em van respectar en tots els sentits. Durant aquella època, no vaig deixar de formar-me i em vaig treure el títol d’especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

Com va afrontar el moment de deixar de treballar?

Molt malament. Vaig estar durant 7 anys exercint després del diagnòstic, amb tractaments que no m’eren útils. M’adonava que cada cop em costava més i havia de dissimular-ho davant dels pacients. Vaig entendre que allò no era coherent i vaig demanar la incapacitat. Ara bé, deixar del tot el que feia i la meva rutina ho vaig portar fatal. Vaig estar uns mesos molt apàtic, tot i que sempre havia estat molt actiu. Va arribar un moment que vaig dir prou i llavors vaig començar a viatjar, vaig fer maquetes, vaig pintar i vaig fer un curs de fotografia professional. Ara tinc un arxiu d’unes 20.000 fotografies i he fet alguns llibres personals amb fotografies meves i amb reflexions. Ara el meu repte és fer-ne un amb fotografies que expliquin cadascuna una història diferent. Tampoc no m’he oblidat de la medicina, així que segueixo actualitzant-me, assisteixo a sessions clíniques i formo part d’un comitè d’ètica.

Jaume JunyentEl seu compromís va ser reconegut el 2006 pel Col·legi de Metges de Barcelona amb el Premi a l’Excel·lència en l’àmbit de Salut pública, mental i atenció sociosanitària.

Sí, i en aquell moment vaig pensar que no m’ho mereixia, que tampoc no havia fet tantes coses. Això dels premis i els copets a l’esquena mai no m’ha fet gaire gràcia, però la meva família es va posar molt contenta. Amb el pas del temps, he arribat a la conclusió que sí que va ser merescut i que em satisfà.

D’on va sorgir la idea del llibre que acaba de publicar, ‘Historia de un resiliencia’?

Una vegada em van demanar que fes un resum de quatre pàgines sobre el que jo sentia com a malalt amb l’objectiu d’explicar-ho en un acte en què també participaven dos neuròlegs i un psicòleg. El dia de l’esdeveniment van deixar la meva intervenció per al final, quan la gent ja marxava, i em van deixar només tres minuts per parlar. Així que no vaig poder explicar res i em vaig adonar que els malalts amb malalties neurodegeneratives som persones oblidades. Em vaig enfadar molt i vaig deixar en un calaix aquells quatre fulls. Fa un parell d’anys els vaig treure i vaig decidir escriure un llibre a partir d’allò. És a dir, que en aquest llibre he reflectit la meva experiència, el que he sentit des que se’m va diagnosticar el parkinson fins a l’actualitat. He trigat dos anys i n’he fet setze versions. Haig de dir que l’editoral, Círculo rojo, l’ha editat amb tot el que els vaig demanar. Fins i tot la portada és un quadre que tinc a casa. Hi ha moltes persones amb aquesta malaltia que han fet llibres, però molts d’ells són terroríficament foscos. En un principi el volia titular ‘Mi vida lenta’, però la veritat és que queia millor ‘Historia de una resiliencia’, perquè tracta de la capacitat d’una persona de plantejar-se uns reptes estant malalta iguals als que poden assolir els altres. Això no és fàcil i no s’aconsegueix de seguida, sinó que has de deixar passar el temps, tenir molta paciència i ser constant. En el llibre hi incloc recomanacions i reptes que jo m’he plantejat i que qualsevol persona amb una malaltia degenerativa, o fins i tot en una situació de dol, pot fer per sentir-se bé.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell participa en la presentació del Pla Estratègic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Pla Estratègic Sant Pau

Neus Saiz, directora de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, i Dolors Quera, coordinadora mèdica del centre, van participar dilluns 30 de maig a la presentació del Pla Estratègic ‘Més Sant Pau’ de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’objectiu de l’acte va ser compartir els seus eixos d’actuació per a l’etapa 2025-2030 amb altres recursos assistencials del territori, ja que en el desplegament d’alguns d’ells es preveu la col·laboració d’aquests.

Després de la presentació del document, que ha estat aprovat pel Patronat de l’entitat, es va celebrar una reunió en què tots els recursos que tenen relació amb l’hospital van participar d’un procés de reflexió. A més de les representants de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, hi van assistir els de l’Hospital Dos de Maig, la Fundació Puigvert, l’Hestia Palau, l’Hospital Evangèlic i la Regió Sanitària de Barcelona. L’objectiu és seguir treballant conjuntament en iniciatives per avançar en la millora de l’atenció als i les pacients del territori AIS Dreta i les seves famílies.

Des del Grup Mutuam, volem agrair a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau la invitació a participar a la trobada per posar en comú reflexions, així com la confiança a l’hora de col·laborar amb nosaltres. Esperem poder seguir compartint noves passes.

Un Mutuament per activar l’estiu

Mutuament estiu

El darrer número de la revista Mutuament per a mutualistes i sèniors actius d’altres entitats amb qui col·labora el Grup Mutuam ja està disponible amb un munt de propostes per no quedar-se a casa aquest estiu. L’agenda de Mutuam Activa inclou propostes per descobrir espais emblemàtics de Barcelona i viles carregades d’història. Així mateix, podreu gaudir d’un editorial que ens anima a cuidar-nos a qualsevol edat i de l’A prop, que aquest cop ens acosta a l’epidemiòleg Antoni Trilla, a qui hem tingut oportunitat d’entrevistar.

Podeu llegir-la aquí.