Som Mutuam

A Grup Mutuam comencem una nova etapa clau, en la qual volem consolidar-nos com a  uns bons referents en la integració de l’atenció sanitària i social a Catalunya. És un repte gran, però plenament alineat amb qui som, com treballem, i amb allò que la societat necessita.

Per donar forma a aquest propòsit, hem dissenyat un nou Pla estratègic que marcarà el nostre camí durant els pròxims quatre anys. Aquest pla parteix d’una visió clara —Ser referents— i s’articula en quatre grans eixos, dels quals se’n deriven 14 objectius concrets en què posarem el focus i guiaran totes les nostres decisions i actuacions.

El treball parteix d’un exercici d’escolta activa i d’una anàlisi acurada del nostre entorn. Hem recollit les aportacions del nostre equip, i de les entitats amb les quals col·laborem, com proveïdors, el Sistema de Salut de Catalunya i el Departament de Drets Socials i Inclusió. També hem tingut en compte les tendències del sector i el context polític, econòmic, social, tecnològic i normatiu en el qual ens movem.

Gràcies a tot això, hem pogut identificar reptes compartits i oportunitats de transformació per definir una estratègia amb sentit, realista i alineada amb les necessitats de l’entorn.

Atenció sanitària i social integrada

A Grup Mutuam, la nostra missió sempre ha estat cuidar les persones, tant des del vessant social com del sanitària. Aquesta mirada integral pren avui més sentit que mai, en un context marcat per l’envelliment de la població i per unes necessitats cada cop més complexes. Davant d’aquesta realitat, l’àmbit social i el sanitari —que tradicionalment han evolucionat amb cultures diferents— necessiten confluir per oferir una resposta més adaptada i centrada en les necessitats reals de les persones.

Liderar l’atenció social i sanitària integrada implica innovació, adaptació tecnològica i impuls de la recerca i la docència. Però, sobretot, representa un gran repte cultural i organitzatiu, ja que cal apropar maneres de fer molt diferents, per construir una atenció més personalitzada, humana i eficient.

Per què “Ser referents”?

Gràcies a la nostra àmplia cartera de serveis, som una entitat amb capacitat d’acompanyar les persones grans i amb malalties cròniques al llarg de totes les etapes: des de l’autonomia fins a situacions de dependència i final de vida. Disposem doncs de la plataforma adequada per consolidar-nos com a una entitat que vol ser referent  en la integració social i sanitària, a més de l’expertesa, i el compromís social.  

Volem ser un grup atractiu pels professionals

Els professionals són el nucli de l’entitat: qui presta el servei, dona valor al model i fa possible la nostra missió. Tanmateix, som conscients que el context no és fàcil. La feina assistencial és exigent, complexa i sovint poc reconeguda, fet que afavoreix una elevada rotació de personal.

Aquest repte estructural s’ha vist agreujat després de la pandèmia: la cura de la gent gran és un tema més present que mai en la societat, malgrat que els recursos públics, com els vinculats a la Llei de la dependència, no han evolucionat paral·lelament, generant més pressió sobre els professionals. A més, ens trobem en un sector sanitari altament competitiu, amb plena ocupació i una manca creixent de professionals.

Davant d’aquesta realitat, ser atractius per als professionals no és una opció, és una prioritat estratègica. Volem ser una organització capaç d’atraure, cuidar i fer créixer el talent. Ser un grup on els professionals treballin amb orgull de pertinença i compromís. Perquè no podem ser referents en el  sector ni per la societat si no ho som abans per a les persones que donen l’atenció.

Sostenibilitat: un principi transversal

En aquest nou Pla Estratègic, la sostenibilitat no és una peça aïllada, sinó una actitud plenament integrada, que impregna tot el que fem i decidim, ja que sabem que només gestionant amb responsabilitat, seny i una mirada a llarg termini, podrem continuar desenvolupant la nostra tasca de forma estable i duradora.

Per fer-ho possible, cal continuar treballant per preservar la solvència econòmica, invertir en infraestructures eficients, i impulsar un creixement respectuós amb l’entorn i les persones. Volem ser un grup sòlid, preparat per afrontar els reptes ecològics del present i del futur amb rigor, consciència i propòsit.

Voluntat de millora contínua

Per créixer amb solidesa i consolidar-nos com a referents, necessitem una organització àgil, cohesionada i eficient. Amb la voluntat de millora contínua que ens caracteritza, ens proposem optimitzar la coordinació i el funcionament intern, des de la transformació del model de lideratge, a la revisió de metodologies i l’aplicació de tecnologia per sistematitzar processos, amb l’objectiu de ser més competitius. Perquè com millor funcionem, més capacitat tindrem per generar un impacte positiu en la vida de les persones.

Josep Arqués

President

Francesc Brosa

Director General

L’ingrés a una residència és, sovint, un moment sensible i carregat d’emocions tant per a la persona gran com per a la seva família. S’hi barregen el nerviosisme, la incertesa i, en molts casos, una vivència de dol, ja que pot suposar un canvi profund en les dinàmiques familiars i de vida. 

A Grup Mutuam, treballem aquest procés d’incorporació des d’un enfocament multidisciplinari, amb tot l’equip, per tal que la persona se senti acollida, segura i acompanyada des del primer moment. Tot i això, són les gericultores o auxiliars les qui, en el dia a dia, esdevenen la figura clau per generar aquesta confiança i confort. 

Són elles qui passen més hores a prop de les persones residents, les que primer detecten les necessitats, i les que, amb tacte i empatia, ajuden a transitar aquest canvi vital. Per entendre millor com viuen aquest moment les persones usuàries i el seu entorn proper, parlem amb Berta Alba, gericultora amb més de vint-i-tres anys d’experiència a la Residència Rubí, set d’ells com a coordinadora d’auxiliars. 

Berta, què és per a tu ser gericultora? 

Per a mi és acompanyar a la persona resident en tot el que necessita, ajudant en les activitats de la vida diària, però també donant suport emocional i tot el que calgui. Sempre s’intenta potenciar l’autonomia, per això m’agrada molt la paraula acompanyar, crec que és la que millor descriu la nostra feina.

Quines emocions observes habitualment en les persones residents i els seus familiars en el moment de l’ingrés? 

Generalment, els residents arriben nerviosos, de vegades fins i tot espantats i amb por, perquè no saben què s’hi trobaran. Malauradament, les residències de gent gran encara estan força estigmatitzades. Crec que, en part, és perquè els mitjans acostumen a mostrar-ne només els casos de males pràctiques, i no tota la gran feina que fem.

A més, cal tenir en compte que el perfil de residents que tenim té una edat mitjana molt alta, d’entre 85 i 95 anys. Són persones d’una generació amb una cultura molt cuidadora, que habitualment s’ha fet càrrec dels seus pares, mares o sogres, i per això no està tan familiaritzada amb la idea d’ingressar en una residència per ser cuidada. 

Pel que fa als fills i filles, sovint els costa afrontar que els seus pares vagin a viure a una residència, i fins i tot poden sentir culpabilitat pel rol de cures que també ha viscut la seva generació. Tot plegat genera, de vegades, un cert tabú entorn de l’ingrés, fins al punt que algunes persones arriben pensant que només hi estaran temporalment per recuperar-se d’un problema físic.

Com ajudeu la persona a sentir-se acollida i còmoda? 

Primerament, ara utilitzem la paraula incorporació en comptes d’ingrés, per evitar un to massa sanitari i fer-ho més càlid. En cada incorporació, la persona usuària arriba acompanyada de la seva família, i ens reunim amb ells la treballadora social, la responsable higienicosanitària i jo, com a coordinadora d’auxiliars.

Durant aquesta trobada recollim informació bàsica per poder donar una atenció adaptada: gustos i preferències pel que fa al menjar, hàbits o activitats que li agrada fer a l’hora d’anar a dormir o de llevar-se, etc. Més endavant, al llarg de les primeres setmanes, es realitzen entrevistes més profundes per començar a recollir la seva història de vida. 

Després, acompanyem la persona fins a la seva habitació, li mostrem les instal·lacions i li presentem l’equip i els companys i companyes. En els primers dies, les geroicultores estem molt atentes a la persona que acaba d’arribar. Aproximadament, el 80% de l’atenció que proporcionem es basa en el coneixement que anem adquirint de cadascú. És el que ens permet oferir una atenció personalitzada. 

Com més sabem sobre la persona, millor podem adaptar-nos a les seves necessitats. Per això, al principi, quan encara no tenim aquesta informació, és fonamental observar, escoltar, i en general estar molt presents per ajudar-la a sentir-se ben acollida i que pugui expressar el que vol. 

La comunicació és fonamental, tant la verbal com la no verbal: sempre intentem aportar calidesa parlant amb tendresa, respecte i un to suau. A més, l’experiència també et fa saber què necessita cada persona: quan cal agafar-li la mà, preguntar-li alguna cosa… Les geroicultores desenvolupem un sisè sentit per captar què necessita cada persona! 

Tens alguna experiència que t’hagi marcat?

De vegades, les persones et sorprenen. Entre les últimes incorporacions hi ha el cas d’una dona que anteriorment havia estat usuària del centre de dia. Era molt introvertida i no li agradava gaire participar en les activitats, així que des de l’equip pensàvem que li costaria adaptar-se a la residència. Per això, abans d’entrar-hi a viure, li vam ensenyar la planta i li vam presentar els companys.

Doncs bé, aquesta dona ha fet un canvi radical: s’ha adaptat perfectament, ha fet amistat amb la companya d’habitació i la resta, se la veu molt més extravertida i participativa, i fins i tot ha canviat la seva manera de vestir! Quan vivia a casa seva, sempre portava faldilla i brusa dels mateixos colors. Ara porta pantalons i vesteix de forma molt més variada.

Quins reptes o dificultats et trobes en aquest procés i com els afrontes?

El principal repte és aconseguir que cada persona se senti com a casa, acollida i tranquil·la. Però això no sempre és fàcil, sobretot en casos de persones amb trastorns de conducta o problemes psiquiàtrics. De vegades es generen situacions complexes que requereixen molta paciència, empatia i estratègies adaptades per acompanyar-les de la millor manera.

A més, sovint no disposem del temps necessari per poder escoltar i acompanyar com voldríem. El perfil de les persones que ingressen cada vegada tenen més edat i més deteriorament físic i cognitiu, i això fa que les necessitats siguin més complexes i demandants.

Què t’agradaria que la societat sabés sobre la feina de les geroicultores? 

M’agradaria que es reconegués el gran valor que té aquesta feina. Sovint, ni tan sols nosaltres mateixes ens ho acabem de creure, i això també forma part del problema. Tenim una responsabilitat enorme: som les professionals que passem més hores amb els residents, que els coneixem millor, i que duem a terme les tasques més exigents, tan físicament com emocionalment.

La nostra feina requereix moltes habilitats i coneixements. No tothom serveix per cuidar, i crec que és fonamental que les professionals estiguem ben formades, perquè estem al costat de les persones en situacions molt delicades.

També hi ha una manca important de recursos. Treballem amb ràtios que fan difícil oferir tota l’atenció que les persones necessiten. Això genera molt de desgast, una alta rotació de professionals i baixes laborals. Tinc companyes que han decidit marxar, tot i estimar la seva feina, perquè no podien més. Per això, cal un canvi de mirada, més suport institucional i més reconeixement social. Cuidar hauria de ser una tasca digna i valorada.

El Pla d’Estalvi Energètic és un projecte fruit de tot el treball fet des de 2021 en el marc del Pla Estratègic de Grup Mutuam 2021-2024, concretament dins l’Eix 5: Impulsar l’eficiència organitzativa i financera. Tot i que el projecte continua actiu, aprofitem l’anàlisi feta a finals de 2024 per explicar en què consisteix i quines actuacions s’han impulsat fins ara.

A tall d’avançament, podem dir que estem molt satisfets amb les mesures implementades i tot el que impliquen, ja que aquest pla ens permet avançar en la materialització del nostre compromís amb l’eficiència energètica. Una aposta decidida cap a una organització més sostenible, eficient i alineada amb la cura del nostre entorn.

Com ho hem fet? Conèixer per poder transformar

Quan pensem en estalvi energètic, probablement el primer que ens ve al cap és apagar llums o tancar aixetes. Però, en una organització com el Grup Mutuam, això va molt més enllà. Vol dir conèixer a fons què passa a cadascun dels nostres centres, entendre com es comporten els edificis i les seves instal·lacions, i a partir d’aquí, actuar amb rigor i amb visió estratègica.

Per això, el Pla d’Estalvi Energètic va començar amb una anàlisi exhaustiva del consum energètic a tots els centres, a partir de diverses fonts d’informació complementàries:

– Les factures de subministrament, que ens permeten identificar el comportament dels consums d’electricitat, aigua i gas al llarg de l’any.

– Les auditories energètiques, elaborades per entitats externes, amb un càlcul detallat del consum dels centres —que representen el 80% del consum total del Grup—. Aporten dades clau sobre eficiència, emissions de CO₂ estalviades i inclouen propostes de millora.

– El càlcul de la petjada de carboni, que ens ofereix una visió global de l’impacte de la nostra activitat, tenint en compte l’energia utilitzada, les característiques dels edificis i els processos interns.

– Les dades específiques sobre el consum d’aigua, especialment rellevants davant la situació de sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona i les recomanacions oficials associades.

 I què hem après?

De tota aquesta anàlisi hem après que l’electricitat és la nostra principal font de consum, i que els sistemes de climatització són els que més energia requereixen, seguits per l’aigua calenta sanitària i els ascensors. També s’ha detectat un alt consum d’aigua en tots els centres, la qual cosa ens ha portat a plantejar mesures específiques de millora.

Mesures d’estalvi implementades

A partir d’aquestes conclusions, s’han aplicat mesures concretes i transformadores que ja estan donant resultats.

– Pel que fa al consum elèctric, hem fet un pas decisiu cap a la sostenibilitat amb la compra d’energia verda 100% certificada per a tots els centres, eliminant així les emissions associades al consum elèctric. A més, hem instal·lat plaques fotovoltaiques en tots els edificis propis, i hem substituït el 80% de les lluminàries per sistemes LED, cosa que ha suposat una reducció del consum en il·luminació de més del 80%.

– També hem actuat per optimitzar la climatització, amb estudis específics sobre el rendiment dels equips i la instal·lació de filtres solars i tendals motoritzats per reduir la calor a l’interior dels edificis. 

– Pel que fa al consum de gas, s’han instal·lat vàlvules termostàtiques per sectoritzar la calefacció i controlar millor les temperatures.

– En relació amb l’aigua, s’han incorporat airejadors en aixetes per reduir-ne el cabal, i en conseqüència, el consum total. 

– Tot aquest procés ha anat acompanyat de la implantació d’un programa de gestió del manteniment, que ens permet detectar incidències i disposar d’una base de dades sòlida per a la presa de decisions futures.

Millores previstes a curt termini

La transformació no s’atura aquí. Les previsions a curt termini contemplen l’ampliació i consolidació de moltes de les mesures iniciades. Per exemple, volem arribar al 100% de les lluminàries LED en tots els centres, i incorporar detectors de presència en espais de serveis per fer una gestió intel·ligent de la il·luminació.

En el camp de la climatització, s’estan projectant inversions per renovar sistemes i fins i tot es contempla la prova pilot de ventiladors de sostre eficients en edificis on l’arquitectura limita altres solucions. 

Pel que fa a l’aigua, s’instal·laran comptadors parcials que permetran identificar excessos de consum per activitats i ajustar-les, així com aixetes amb temporitzadors a zones comunes de centres amb una demanda elevada.

Primers resultats

Tot i que el pla continua viu i els resultats s’aniran analitzant anualment, el tancament de l’any 2024 ja mostra dades molt positives: la reducció del 100 % de les emissions de CO₂ associades al consum elèctric respecte al 2021, i una disminució del 21,4 % en el consum de gas.

En definitiva, el Pla d’Estalvi Energètic és un conjunt de mesures concretes (petites i no tan petites accions) amb les quals estem avançant per tenir una organització més sostenible, amb un impacte ambiental menor i una gestió més eficient dels recursos.

D’aquesta manera, actuem amb coherència amb els nostres valors, perquè la nostra raó de ser -cuidar les persones- no té sentit si no tenim cura també de l’entorn en què vivim i el seu futur. 

Cada any, a Catalunya es llencen 262.000 tones de menjar entre llars, restauració i comerços, l’equivalent a uns 35 kg per persona. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat ha elaborat la Guia per a la Prevenció del Malbaratament Alimentari, que inclou recomanacions per a la restauració i les cuines centrals d’hospitals, residències i empreses de restauració col·lectiva, amb l’objectiu de reduir el malbaratament i el seu impacte ambiental.

A Grup Mutuam ens comprometem activament amb aquest objectiu com a part del nostre Pla de Sostenibilitat, dins de l’eix de Medi Ambient. La Residència Rubí, ha estat pionera en l’aplicació de la guia de la Generalitat, adaptant-la a les seves necessitats per fer els àpats més eficients i satisfactoris. Gràcies a aquest procés, ha obtingut la certificació de Cuina Responsable d’AENOR, marcant el camí per a la resta de centres del grup.

En aquesta entrevista, Marisa García, directora del centre durant aquest procés i actual adjunta a la direcció de l’Àrea Residencial i d’Atenció Domiciliària de Grup Mutuam, ens explica les mesures aplicades i els seus resultats.

Canvis implementats per evitar el malbaratament

A la Residència Rubí fa anys que treballem per reduir el malbaratament alimentari. Seguint el nostre model d’Atenció Centrada en la Persona, quan una persona s’incorpora al centre, li preguntem quins aliments no li agraden per oferir-li alternatives. A més, personalitzem els esmorzars i berenars perquè s’adaptin als gustos de cadascú. Això ens permet reduir el menjar rebutjat i, alhora, millorar la satisfacció i el benestar dels residents.

Un altre aspecte clau és la coordinació diària amb la cuina. Cada matí, informem el personal de cuina del nombre exacte d’àpats necessaris i de les dietes corresponents, tenint en compte les absències del dia. En aquest sentit, la col·laboració de les famílies és essencial per avisar amb temps si un resident no serà al centre per algun àpat.

El paper dels professionals i la sensibilització

Els professionals de la residència tenen un paper fonamental en l’èxit d’aquestes mesures. El personal de cuina i d’atenció directa treballa conjuntament per garantir que els àpats siguin atractius i agradables. Un bon emplatat i una actitud positiva influeixen en la percepció dels residents i, en conseqüència, en la quantitat de menjar que es rebutja.

Per sensibilitzar l’equip, es va realitzar una formació específica, començant per l’equip de cuina, que durant mesos va mesurar el menjar rebutjat per prendre consciència del problema. També es va organitzar una xerrada per als residents i les seves famílies sobre els beneficis d’una bona alimentació. Tot i això, la sensibilització més efectiva es fa en el dia a dia, a través del tracte directe entre professionals i residents.

Les particularitats de la cuina d’una residència per a gent gran

Les persones grans tenen necessitats específiques, tant nutricionals com funcionals. Els menús s’adapten per afrontar canvis fisiològics com la disminució de la capacitat digestiva, la pèrdua de massa muscular o les dificultats per mastegar i deglutir (disfàgia), que requereixen texturitzar (triturar o espessir) els aliments.

A més, cal tenir en compte les dietes especials per a persones amb diabetis o hipertensió, controlant la sal, el sucre i els greixos. Totes aquestes adaptacions poden generar rebuig o reduir les ganes de menjar en alguns casos, per això el paper dels professionals és fonamental per afavorir la satisfacció i garantir una bona alimentació.

També és essencial la seguretat alimentària, ja que els residents són una població vulnerable i cal garantir un control estricte en la preparació, conservació i manipulació dels aliments per evitar riscos sanitaris.

La certificació de Cuina Sostenible AENOR i els seus resultats

El procés de certificació ha estat un repte important, però ha permès millorar molts processos i establir bones pràctiques, no només per prevenir el malbaratament alimentari, sinó per la qualitat general del servei i la seva sostenibilitat. La certificació d’AENOR aborda aspectes com el menjar saludable, la gestió de residus, l’eficiència energètica, l’ús de fonts d’energia renovables o la política de donacions. 

Els resultats fins ara han estat molt positius, tot l’equip està sensibilitzat, i la certificació és un bon exemple per a altres residències de Mutuam, ja que l’alimentació és un dels aspectes més valorats pels residents, i aporta un valor afegit al servei, acreditant que es treballa constantment per millorar tant la sostenibilitat com la qualitat general de l’atenció. 

La reducció del malbaratament alimentari a Grup Mutuam 

El cas de la Residència Rubí és només un exemple del compromís de Grup Mutuam en la reducció del malbaratament alimentari. A nivell de grup, estem implementant diverses accions per avançar en aquest àmbit.

Un dels passos més rellevants ha estat incloure, com a requisit en la recent licitació dels serveis de restauració, l’elaboració d’un pla específic de reducció del malbaratament alimentari per a cada centre. Aquests plans es posaran en marxa a partir de l’1 d’abril i hauran de desplegar-se progressivament durant l’any.

A més, la formació dels professionals —tant del personal de cuina com de planta— forma part de les ofertes guanyadores de la licitació. Aquest enfocament ens permet fer un pas endavant en la millora de la gestió alimentària, reforçant el nostre compromís amb la sostenibilitat i la qualitat del servei.

I quin és l’impacte d’aquestes iniciatives? Un programa de prevenció del malbaratament alimentari ajuda a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que els aliments malbaratats generen metà als abocadors. A més, s’estalvien recursos naturals com l’aigua, la terra i l’energia i es redueix la contaminació dels sòls i aigües.

Així, a Grup Mutuam, sostenibilitat i atenció centrada en la persona van de bracet per millorar la vida dels residents i cuidar el nostre entorn. Les accions per reduir el malbaratament alimentari no només ajuden el planeta, sinó que també fomenten un consum més responsable i sostenible. 

Per això, continuarem avançant i adaptant-nos a les necessitats de les persones grans, amb el compromís de construir un futur més sostenible i garantir una millor qualitat de vida per a tothom.

Amb la col·laboració de Marisa García Area residencial i atenció domiciliària, i Casty Hernández, Directora Financera