Residències gent gran. Serveis sanitaris i d'atenció a la dependència

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona col·labora en el projecte “Sempre acompanyats” de l’Obra Social La Caixa

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona recentment ha entrat a formar part a la “comissió de detecció de casos” del projecte “Sempre Acompanyats“, impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, la Creu Roja i l’Ajuntament de Girona per tal de prevenir la soledat no volguda de la gent gran i contribuint a la detecció i prevenció de situacions de vulnerabilitat d’aquest col•lectiu fràgil.

El programa, iniciat a mode de prova pilot a la zona del centre de la ciutat, concretament al Barri Vell i al Barri del Mercadal, té com a objectiu reduir el nombre de casos de soledat no volguda de persones grans, a través d’un nou model d’intervenció comunitària que inclou accions de caràcter preventiu i intervenció directa dels casos detectats per millorar la qualitat de vida de les persones grans. Segons algunes dades aportades per l’estudi realitzat, per engegar el programa, a Girona, les persones majors de 65 anys representen el 14,23% de la població, i d’aquestes, el 42,92% són més grans de 80 anys. Al centre de la ciutat, on estan ubicats el barri Vell i el Mercadal, un 17,25% de la població viu sola i el 29,20% són majors de 65 anys (455 persones). Per tal d’estudiar quina és la percepció de l’envelliment i la soledat no desitjada al territori, s’han realitzat unes enquestes telefòniques que revelen que a Girona el 92% considera que la soledat no desitjada és un problema molt o bastant important, i el 42% afirma conèixer alguna persona en aquesta situació.

En aquest projecte hi treballen més de 15 entitats, entre les que hi ha: mossos d’esquadra, policia municipal, Serveis Socials, Centre Cívic de Barri Vell, CAP Santa Clara (atenció primària ICS), Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, Associacions de Gent Gran, Parròquia Mercadal, Càritas, treballadores familiars del Barri Vell, Ajuntament de Girona, etc. Estan dividits en quatre comissions de treball i es reuneixen bimensualment.  Del 1 al 8 de juny es celebra la III Setmana Sempre Acompanyats a la que volem donar el nostre suport

 

La residència, centre de dia i sociosanitari Vila-seca aconsegueix eliminar el 100% de subjeccions mecàniques

A la Residència Vila-seca (Tarragona) de Mutuam, seguint el model d’Atenció Integral Centrada en la Persona, gràcies a la col·laboració de tot l’equip de professionals i familiars del centre, s’ha assolit un dels objectius del projecte Libera-Care. Actualment cap avi del centre porta ni subjeccions diürnes, ni subjeccions mecàniques nocturnes (excepte baranes de llit). L’equip líder del projecte “No contencions” d’aquesta residència assistida, continua treballant per oferir alternatives i promoure la dignitat i la qualitat de vida de les persones que atén.

 

La sensorialitat no s’ha de rovellar

Els sentits són a la base de les nostres emocions i coneixement. Cuidar-los i educar-los és, doncs, un deure ineludible per a qui vulgui gaudir de la tercera edat amb plenitud. Oïda, vista, gust, tacte i olfacte. Creieu que aquests són tots els sentits que tenim? Una primera aproximació al món de la sensorialitat ja ens avança que el nostre coneixement sobre aquest interessant tema és escàs, ja que en realitat en tenim deu. Als clàssics, hi hem de sumar el sentit de l’equilibri, el del dolor, el que ens permet identificar l’estat sòlid, líquid i gasós de les substàncies, el de la pressió i el sentit cronobiològic, que ens diu en quin moment del dia estem d’acord amb el nivell de llum.

Els sentits són les finestres mitjançant les quals captem coses que passen fora, però també coses que succeeixen dins del nostre cos. El fet que sense ells no hi hagi coneixement ens dóna una idea de la importància de la pedagogia dels sentits. Però, què significa això? Educar els sentits vol dir prendre consciència que no els portem com si fossin unes sabates, sinó que cal ensinistrar-los. Des del ventre de la mare ja aprenem mitjançant els sentits, i hi ha qui els treballa, per exemple, amb estímuls sonors. Ara bé, caldria que aquesta gimnàstica de la sensorialitat la mantinguéssim tota la vida.

Una eina vital

Com més educats tinguem els sentits, no només serem capaços de captar més informació, sinó que la forma d’adquirir-la serà més rica, tindrà més dimensions. Tots els sentits estan relacionats entre ells i, per tant, la nostra percepció no és monocanal. Per exemple, quan notem el sabor d’un plat no hi intervé només el gust, sinó també l’olfacte, la visió, el so, etc. És per això que parlem de transsensorialitat.

A partir dels sentits construïm les nostres emocions; mitjançant aquestes, es generen els sentiments, i, després, n’elaborem el raonament. Per això, una desestructuració dels sentits ens afecta a tot. Hem de tenir en compte, però, que un bon funcionament dels sentits requereix també un bon funcionament del cervell, que ha de gestionar la informació. El cervell és al·lèrgic a l’excés d’estímuls, però també a la seva absència. Podem dir que necessita soroll per convertir-lo en silenci. Així, com menys estímuls té el nostre cervell, més possibilitats hi ha que vagi a la seva i inventi.

La codificació es basa en l’experiència

L’educació que ha rebut la persona sobre la seva sensorialitat en remodela la sensibilitat. La seva història, els seus hàbits i allò que ha fet al llarg de la vida esdevé el marc en què es desenvolupen els sentits. Així, com menys hem gaudit d’aquests, és a dir, menys informació els hem donat, més elementals es tornen amb el pas dels anys. Les persones més sensibles són les més intolerants als canvis propis de l’edat i noten molt qualsevol petita minva en les capacitats sensorials.

La gent gran ha de cuidar els seus sentits i no ha d’assumir que no es pot fer res per evitar-ne la degradació. Això passa per comentar al nostre metge qualsevol problema que detectem, però també és essencial evitar que els sentits es rovellin. Com? Estimulant-nos. Per què no passejar-nos per una perfumeria intentant identificar-ne les olors? O, quan visitem una galeria d’art i en contemplem una obra, per què no demanar a un expert que ens ajudi a descobrir una nova perspectiva des de la qual gaudir-la?

Amb la col·laboració de Dr. Josep de Haro, Sociedad Española de las Ciencias Sensoriales (membre del Consell Directiu). Otorinolaringòleg. Servei d’ORL de Badalona-BSA.

 

Maltractament a la gent gran: un fenomen invisibilitzat

Fins no fa gaire, infringir càstigs corporals a un nen formava part de la seva educació. De la mateixa manera, apallissar la dona era considerat una qüestió privada de la vida conjugal en la qual ningú tenia dret a intervenir. El fenomen del maltractament, tot i les diferències culturals que trobem a l’hora de definir-lo, forma part d’una cultura del poder i la violència tan antiga com la història de la humanitat. En l’actualitat, però, la nostra societat no tolera els maltractaments als infants i la violència de gènere és denunciada sistemàticament.

Se’ns escapa, no obstant, un altre tipus de maltractament, tan punyent com els altres però desconegut, invisibilitzat: és el que s’infringeix a la gent gran. Malgrat que les dades diuen que fins el 5% d’aquest col·lectiu pateix algun tipus de maltractament, només n’emergeix 1 de cada 5 casos.

Per què el maltractament a la gent gran és tan desconegut? Les causes obeeixen a les consideracions socials sobre la vellesa. En un model cultural en el qual imperen els valors de bellesa i triomf, tot allò que té a veure amb la decadència física i social que comporta la vellesa s’aparta i, fins i tot, s’amaga. Les persones grans i els seus problemes es tornen invisibles, fins i tot si són maltractats.

Tipologies

La bibliografia recull el maltractament físic, sexual, psicològic, econòmic, per negligència o descurança, l’auto-negligència, l’abandonament i l’institucional. Entre aquests, n’hi ha que són ben visibles, com l’abandonament o el maltractament físic i sexual. N’hi ha d’altres, però, tan ben camuflats pels condicionaments socials i culturals que ni tan sols són percebuts com a tals per les víctimes. El cas paradigmàtic és el del maltractament institucional, que és el que prové de les estructures administratives i polítiques quan desatenen les necessitats de la gent gran.

Desafortunadament, com en moltes situacions de maltractament, el més habitual és que aquest es produeixi en l’àmbit domèstic i que qui l’infringeix principalment sigui algun familiar de la víctima. La dependència que genera la vellesa opera com el major factor de risc per ser maltractat, sovint perquè el familiar responsable se sent desbordat i impotent davant l’atenció continuada que requereix la situació. El maltractament més habitual llavors és el psicològic o el relacionat amb la descurança i la negligència.

Detecció de casos

Tots els actors socials tenim part de responsabilitat en la prevenció i detecció dels maltractaments: des dels legisladors i els mitjans de comunicació, pel que fa a la prevenció, fins els serveis de la comunitat (associacions, comerços, entitats bancàries, etc.), que poden detectar-los i posar-los en coneixement dels professionals de la salut i dels serveis socials. Aquests són els encarregats de valorar-los i intervenir-hi si procedeix, bé oferint recursos de suport a nivell domiciliari o bé coordinant l’ingrés institucional, prèvia comunicació judicial.

La síndrome de l’àvia esclava

El maltractament a la gent gran es relaciona amb la dependència i la fragilitat de la persona d’edat avançada, malalta i indefensa, però les formes que aquest pren són diverses i estan en permanent evolució. En els últims temps, ha aparegut la fórmula de “l’àvia esclava”, una nova forma de maltractament relacionada amb la crisi econòmica, que fa que moltes famílies sobreutilitzin la figura de l’àvia per a les tasques domèstiques, la cura dels néts i altres familiars malalts i, fins i tot, per suportar econòmicament la família. “L’ àvia esclava” esdevé una síndrome que afecta la salut d’aquestes dones, que desenvolupen diferents símptomes i patologies, i que pot arribar a ser potencialment mortal. El problema és que, com sol ser habitual en qualsevol situació de maltractament, la víctima no n’és conscient i nega l’abús, condicionada culturalment pel sentit del deure de protecció a la família.

Amb la col·laboració de Rosa Colomer, Treballadora social i antropòloga. Servei de PADES de Grup Mutuam

 

Grup Mutuam dóna la benvinguda als 64 nous companys de la Residència “Jaume Nualart” de Cornellà

El divendres 1 d’abril, es va produir el traspàs de la gestió al Grup Mutuam d’aquesta residència assistida, propietat de la Generalitat de Catalunya. A començaments de l’any 2016 es va donar a conèixer el resultat del concurs per a la concessió de la gestió d’aquest centre de 72 places residencials, 35 de centre de dia i 1 casal d’avis. Aquesta adjudicació té un període de vigència de 12 anys i se suma a les 8 residències geriàtriques, 16 centres de dia i 2 casals que ja gestionava el Grup.

Com envellir des d’una residència geriàtrica, en el marc de la comunitat

El concepte de participació comunitària es refereix a un procés de participació contínua en les qüestions culturals, socials, econòmiques i cíviques de qualsevol membre actiu de la comunitat. Des d’aquesta perspectiva i focalitzant la nostra atenció en el col·lectiu de la tercera edat, aquesta participació influeix directament en la vivència de la vellesa com un procés actiu, a més d’incidir en la qualitat de vida per a un envelliment saludable.

L’objectiu principal de la participació comunitària no implica només eradicar el sentiment de solitud de la gent gran, sinó que també els permet enriquir-se establint relacions transgeneracionals. A més, és una bona oportunitat perquè aquest col·lectiu ensenyi als altres els coneixements adquirits al llarg de la seva vida i a partir de les seves experiències i que, alhora, aprengui de les noves generacions o comparteixi experiències amb perfils semblants de la seva edat.

D’acord amb el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), cal tenir en compte la importància de la participació per donar resposta a les necessitats psicològiques dels residents, de manera que es construeixi un vincle afectiu amb la comunitat que preservi la identitat de l’usuari, fent-lo partícip del seu entorn i del moment. La finalitat d’aquestes activitats emmarcades en una comunitat és la de facilitar que la persona gran esdevingui un individu actiu en mig de la societat, fent ús de la seva capacitat d’elecció i de les seves preferències.

Els centres residencials de Grup Mutuam tenen molt present la importància de les relacions comunitàries i fomenten al llarg de l’any moltes activitats en col·laboració amb diferents institucions, entitats, col·lectius, escoles i associacions. Això ha fet possible una gran varietat d’activitats que s’han anat consolidant amb el temps.

Per citar-ne algunes que puguin descriure’s com a comunitàries i que s’han portat a terme a la Residència Vila-seca de Mutuam, fruit de l’experiència i la participació en el Dia internacional de la gent gran, es poden destacar les paellades populars amb la col·laboració de l’ajuntament i de diferents comerços, les passejades multitudinàries amb la col·laboració del centre de salut, sardanes amb l’entitat local, activitats amb escoles, concursos de dibuix, visites d’alumnes al centre -especialment al Nadal-, tallers intergeneracionals, tallers als centres cívics del municipi, celebracions religioses, balls de saló o regionals amb el suport de diferents entitats locals, col·laboració amb la Marató anual de TV3, col·laboració amb estudiants d’Educació social o altres professions vinculades a una residència geriàtrica d’algunes universitats, tallers conduits per voluntaris i dirigits als residents, tallers de lectura a càrrec de les administracions, etc. Aquests són només alguns exemples de les múltiples possibilitats que ofereix la vinculació dels residents amb la seva comunitat.

Amb la col·laboració d’Ethel Brito, animadora de la Residència Vila-seca de Mutuam

Podeu veure el retall premsa amb article de Silvia Mirete, publicat a Mes Vil-seca del 24 de març de 2016

 

El paper de les famílies en una residència geriàtrica

Quan ingressa una persona a la residència, ingressa algú que segueix sent membre d’una família, amb la seva història personal, amb un passat i, a més, amb un nou futur. Cal ressaltar, doncs, la importància de l’entorn familiar en l’acompanyament del resident per tal de donar cobertura a les seves necessitats afectives i relacionals i poder oferir-li suport per a una millor qualitat de vida, potenciant-ne les competències personals així com l’adaptació a la nova situació.

Qualitat de vida és, segons l’OMS, “la percepció de l’individu de la seva posició en la vida, en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus objectius, expectatives estàndard i preocupacions”. S’entén, així doncs, la qualitat de vida com un reflex de les condicions de vida desitjades per la persona en relació amb les necessitats fonamentals per a ella, en dimensions com la satisfacció vital, el benestar, la felicitat, etc. La família aporta vincles afectius, emocionals i relacionals importants per a aquest benestar i satisfacció de la persona en totes les etapes vitals, però en especial quan es produeixen canvis. L’enfortiment d’aquests disminueix notablement la vulnerabilitat de la persona enfront de les situacions que li resulten estressants, tant físicament com mentalment, i que es poden donar, per exemple, a l´hora d’un ingrés en una residència.

La continuïtat dels llaços familiars i dels contactes socials – tant del passat, del barri, d’antics amics o de veïns, com dels nous contactes que es puguin donar- influeix positivament en la persona, reforçant-ne l’autoestima, a més de promoure el sentiment de pertinença i d’identitat respecte de la nova realitat. La família, llavors, acaba sent un membre fonamental també per a l’equip de treball, que ajuda els professionals a conèixer les necessitats de la persona, aportant una valuosa informació de la trajectòria que ha tingut fins aquell moment i possibilitats de nous projectes sobre els quals treballar.

La implicació directa dels familiars en l’organització de les activitats quotidianes en relació a les activitats de la vida diària, com passejos, activitats lúdiques, activitats terapèutiques significatives i, en general, en totes aquelles que són representatives per a la persona resulta molt beneficiosa per al procés d’adaptació a la nova situació.

Reconstruir la història

En cas de persones amb demència, aquest aspecte adquireix un paper especialment rellevant, ja que proporciona unes dades imprescindibles i que difícilment obtindríem d’elles mateixes. Aquestes marcaran als professionals la directriu més adequada per treballar amb el resident d’una manera més propera, amb sentit i amb tots els sentits, en cadascun dels aspectes de la seva vida.

Amb el model d’Atenció Centrada en la Persona, la família té l’oportunitat d’implicar-se en el pla d’atenció i vida del resident, acompanyant d’una manera activa, sempre que l’usuari ho admeti. Amb aquest objectiu, se’ls facilita la cooperació amb els professionals i la participació en les activitats quotidianes. Així doncs, cal tenir sempre present que l’entorn familiar és un pilar fonamental per a les persones i que esdevé un suport imprescindible en un moment de canvi.

Amb la col·laboració de Maria José Jurado, educadora social de la Residència, centre de dia i casal gent gran, Rubí

 

Arranca la 12a Jornada No jubilis la Memòria per entrenar la memòria de la gent gran de la ciutat de Barcelona

Amb molta il·lusió encetem una nova edició de la Jornada No Jubilis la Memòria que organitza la Fundació Mutuam Conviure cada any, per difondre la importància d’estimular la memòria entre la gent gran. L’elevada participació de 2.593 persones grans l’any passat, i l’entusiasme amb el que varen competir en les modalitats de dòmino i country, ens animen a continuar apostant per aquesta ja popular iniciativa. Són molts els estudis neurològics que confirmen la idoneïtat d’aquest tipus de jocs i activitats, pels seus beneficis sobre l’estimulació de l’atenció i la concentració, així com en l’àmbit de les emocions. Per aquest motiu la jornada “No jubilis la memòria” es desdobla en dos campionats, la Champions Dòmino Mutuam, un gran campionat de dòmino; i la Dancing Country Mutuam, un concurs de ball country, que permeten gaudir de l’estratègia i els números, i el ball i la música, respectivament, mentre que entrenem la memòria i moltes més habilitats, en un entorn actiu i molt social.

Esperem de nou l’animada participació dels casals de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social la Caixa, el Casal de l’Avi Barça, Casals d’Assistència Sanitària, Associació de Personal de la Caixa, seccions sèniors dels col·legis professionals de Farmacèutics, Metges, Periodistes, Economistes Advocats i Enginyers Industrials, sèniors de Clinicum, Vital Seguro, Mutual Mèdica, Club de Tenis la Salut i mutualistes i residents de recursos residencials del Grup Mutuam.

 

Si voleu recordar en 2 minuts com va ser l’any passat, no us podeu perdre el vídeo 2015.

Dòmino Mutuam -No Jubilis la memòria 2016Country Mutuam -No Jubilis la memòria 2016

 

La Residència Mutuam La Creueta i la Residència Les Franqueses renoven per tercer any el projecte “Compartim Taula”

El projecte “Compartint Taula” és una iniciativa solidària dirigida a la gent gran amb dificultats econòmiques i/o socials. Es tracta d’oferir un servei temporal, en els centres associats a ACRA, que proporcioni àpats gratuïts per les persones grans, derivades des de serveis socials bàsics. Aquest servei pretén també, apropar aquests recursos socials a les persones del barri o municipi on està ubicat l’establiment. Actualment el projecte està finançat per la Fundació Mutuam Conviure.

Durant el 2015 la Residència Mutuam La Creueta ha acollit a 7 persones i ha servit 656 àpats. La Residència Les Franqueses, per la seva banda, ha acollit 3 persones i ha servit 225 àpats. Aquest projecte està tenint molt bona valoració per part dels ajuntaments corresponents. En paraules del regidor de l’Ajuntament de Sabadell, Sr. Gabriel Fernández, ho explica així: “Considerem el programa com a molt, molt positiu ja que reforça la línia de solidaritat social i de cooperació entre les administracions i les entitats socials, que és fonamental per fer front a la crisi que també afecta a les persones grans.”

Unitats de convivència: més que una llar col•lectiva

Residència Mutuam La Creueta

Les unitats de convivència són uns recursos assistencials que donen resposta a les necessitats de persones en situació de dependència anant un pas més enllà en la qualitat de l’atenció. Es tracta d’uns espais on es fomenta l’autonomia i competència d’aquells que hi conviuen tot oferint-los el suport que requereixin per al desenvolupament de la seva vida quotidiana.

Diversos estudis posen de manifest que les persones grans es decanten per encarar el procés d’envelliment en el seu domicili particular, allà on han viscut durant més temps al llarg de la seva vida, fins que sigui imprescindible abandonar-lo. Per això, a finals dels anys 70 i principis dels 80, sorgeixen a Europa aquest tipus d’unitats conformades per un grup de persones grans amb cert grau de dependència a qui es presta assistència en un entorn més reduït, quant a mida, que un centre residencial. Aquests espais estan dissenyats com un domicili, però amb la diferència que els residents compten amb suport per a la realització d’activitats de la vida diària i reben ajuda per adaptar-se al medi i poder interaccionar amb ell.

En aquestes unitats, es busca una autonomia col·lectiva; és a dir, la participació activa de les persones que hi viuen. Aquestes porten a terme programes d’activitats per prevenir i disminuir el deteriorament cognitiu que, a més, estan relacionats amb la convivència diària i les rutines quotidianes. El concepte d’autonomia col·lectiva que s’hi posa en pràctica també valora el fet que hi hagi presència de familiars i voluntaris per crear un lligam comunitari de manera reconeguda (és a dir, d’un entorn de confiança). Aquesta es produeix en alguns moments del dia, en què parents i amics dels residents i voluntaris col·laboren amb els professionals a l’hora de portar a terme les activitats que es desenvolupen a la unitat, tant pel que fa a tasques de la vida diària -per exemple, parar taula- com per a aquelles més lúdiques, com jugar a jocs de taula.

Un concepte de resident diferent

Per últim, l’autonomia col·lectiva té en compte la relació de les persones que formen part de la unitat amb el personal especialitzat d’ajuda i atenció. Es tracta d’una relació que té un transfons terapèutic, que implica no intervenir de manera assistencial, com tradicionalment s’ha fet, sinó intervenir de manera que la persona que hi viu sigui responsable fonamental de la seva vida i la seva autocura. El rol del cuidador és aquí el d’acompanyar, animar i supervisar en les tasques que ha de fer el subjecte.

En definitiva, es tracta d’un recurs assistencial que es basa en el model d’atenció centrada en la persona, que té en compte els diferents tipus de necessitats dels residents i la seva qualitat de vida, incorporant-hi principis com els de l’autonomia o la dignitat.

Amb la col·laboració de, Montserrat Ceballos, terapeuta ocupacional del Centre Residencial Mutuam Collserola