Maltractament a la gent gran: un fenomen invisibilitzat

Fins no fa gaire, infringir càstigs corporals a un nen formava part de la seva educació. De la mateixa manera, apallissar la dona era considerat una qüestió privada de la vida conjugal en la qual ningú tenia dret a intervenir. El fenomen del maltractament, tot i les diferències culturals que trobem a l’hora de definir-lo, forma part d’una cultura del poder i la violència tan antiga com la història de la humanitat. En l’actualitat, però, la nostra societat no tolera els maltractaments als infants i la violència de gènere és denunciada sistemàticament.

Se’ns escapa, no obstant, un altre tipus de maltractament, tan punyent com els altres però desconegut, invisibilitzat: és el que s’infringeix a la gent gran. Malgrat que les dades diuen que fins el 5% d’aquest col·lectiu pateix algun tipus de maltractament, només n’emergeix 1 de cada 5 casos.

Per què el maltractament a la gent gran és tan desconegut? Les causes obeeixen a les consideracions socials sobre la vellesa. En un model cultural en el qual imperen els valors de bellesa i triomf, tot allò que té a veure amb la decadència física i social que comporta la vellesa s’aparta i, fins i tot, s’amaga. Les persones grans i els seus problemes es tornen invisibles, fins i tot si són maltractats.

Tipologies

La bibliografia recull el maltractament físic, sexual, psicològic, econòmic, per negligència o descurança, l’auto-negligència, l’abandonament i l’institucional. Entre aquests, n’hi ha que són ben visibles, com l’abandonament o el maltractament físic i sexual. N’hi ha d’altres, però, tan ben camuflats pels condicionaments socials i culturals que ni tan sols són percebuts com a tals per les víctimes. El cas paradigmàtic és el del maltractament institucional, que és el que prové de les estructures administratives i polítiques quan desatenen les necessitats de la gent gran.

Desafortunadament, com en moltes situacions de maltractament, el més habitual és que aquest es produeixi en l’àmbit domèstic i que qui l’infringeix principalment sigui algun familiar de la víctima. La dependència que genera la vellesa opera com el major factor de risc per ser maltractat, sovint perquè el familiar responsable se sent desbordat i impotent davant l’atenció continuada que requereix la situació. El maltractament més habitual llavors és el psicològic o el relacionat amb la descurança i la negligència.

Detecció de casos

Tots els actors socials tenim part de responsabilitat en la prevenció i detecció dels maltractaments: des dels legisladors i els mitjans de comunicació, pel que fa a la prevenció, fins els serveis de la comunitat (associacions, comerços, entitats bancàries, etc.), que poden detectar-los i posar-los en coneixement dels professionals de la salut i dels serveis socials. Aquests són els encarregats de valorar-los i intervenir-hi si procedeix, bé oferint recursos de suport a nivell domiciliari o bé coordinant l’ingrés institucional, prèvia comunicació judicial.

La síndrome de l'àvia esclava

El maltractament a la gent gran es relaciona amb la dependència i la fragilitat de la persona d’edat avançada, malalta i indefensa, però les formes que aquest pren són diverses i estan en permanent evolució. En els últims temps, ha aparegut la fórmula de "l’àvia esclava", una nova forma de maltractament relacionada amb la crisi econòmica, que fa que moltes famílies sobreutilitzin la figura de l’àvia per a les tasques domèstiques, la cura dels néts i altres familiars malalts i, fins i tot, per suportar econòmicament la família. "L’ àvia esclava" esdevé una síndrome que afecta la salut d’aquestes dones, que desenvolupen diferents símptomes i patologies, i que pot arribar a ser potencialment mortal. El problema és que, com sol ser habitual en qualsevol situació de maltractament, la víctima no n’és conscient i nega l'abús, condicionada culturalment pel sentit del deure de protecció a la família.

Amb la col·laboració de Rosa Colomer, Treballadora social i antropòloga. Servei de PADES de Grup Mutuam