Els sentits són a la base de les nostres emocions i coneixement. Cuidar-los i educar-los és, doncs, un deure ineludible per a qui vulgui gaudir de la tercera edat amb plenitud. Oïda, vista, gust, tacte i olfacte. Creieu que aquests són tots els sentits que tenim? Una primera aproximació al món de la sensorialitat ja ens avança que el nostre coneixement sobre aquest interessant tema és escàs, ja que en realitat en tenim deu. Als clàssics, hi hem de sumar el sentit de l’equilibri, el del dolor, el que ens permet identificar l’estat sòlid, líquid i gasós de les substàncies, el de la pressió i el sentit cronobiològic, que ens diu en quin moment del dia estem d’acord amb el nivell de llum.

Els sentits són les finestres mitjançant les quals captem coses que passen fora, però també coses que succeeixen dins del nostre cos. El fet que sense ells no hi hagi coneixement ens dóna una idea de la importància de la pedagogia dels sentits. Però, què significa això? Educar els sentits vol dir prendre consciència que no els portem com si fossin unes sabates, sinó que cal ensinistrar-los. Des del ventre de la mare ja aprenem mitjançant els sentits, i hi ha qui els treballa, per exemple, amb estímuls sonors. Ara bé, caldria que aquesta gimnàstica de la sensorialitat la mantinguéssim tota la vida.

Una eina vital

Com més educats tinguem els sentits, no només serem capaços de captar més informació, sinó que la forma d’adquirir-la serà més rica, tindrà més dimensions. Tots els sentits estan relacionats entre ells i, per tant, la nostra percepció no és monocanal. Per exemple, quan notem el sabor d’un plat no hi intervé només el gust, sinó també l’olfacte, la visió, el so, etc. És per això que parlem de transsensorialitat.

A partir dels sentits construïm les nostres emocions; mitjançant aquestes, es generen els sentiments, i, després, n’elaborem el raonament. Per això, una desestructuració dels sentits ens afecta a tot. Hem de tenir en compte, però, que un bon funcionament dels sentits requereix també un bon funcionament del cervell, que ha de gestionar la informació. El cervell és al·lèrgic a l’excés d’estímuls, però també a la seva absència. Podem dir que necessita soroll per convertir-lo en silenci. Així, com menys estímuls té el nostre cervell, més possibilitats hi ha que vagi a la seva i inventi.

La codificació es basa en l’experiència

L’educació que ha rebut la persona sobre la seva sensorialitat en remodela la sensibilitat. La seva història, els seus hàbits i allò que ha fet al llarg de la vida esdevé el marc en què es desenvolupen els sentits. Així, com menys hem gaudit d’aquests, és a dir, menys informació els hem donat, més elementals es tornen amb el pas dels anys. Les persones més sensibles són les més intolerants als canvis propis de l’edat i noten molt qualsevol petita minva en les capacitats sensorials.

La gent gran ha de cuidar els seus sentits i no ha d’assumir que no es pot fer res per evitar-ne la degradació. Això passa per comentar al nostre metge qualsevol problema que detectem, però també és essencial evitar que els sentits es rovellin. Com? Estimulant-nos. Per què no passejar-nos per una perfumeria intentant identificar-ne les olors? O, quan visitem una galeria d’art i en contemplem una obra, per què no demanar a un expert que ens ajudi a descobrir una nova perspectiva des de la qual gaudir-la?

Amb la col·laboració de Dr. Josep de Haro, Sociedad Española de las Ciencias Sensoriales (membre del Consell Directiu). Otorinolaringòleg. Servei d’ORL de Badalona-BSA.