L’accés als ajuts i serveis públics per a persones amb dependència és clau per garantir-les una millor qualitat de vida i suport adequat a cada necessitat. La Llei de Dependència regula aquests recursos, determinats a través de la Cartera de Serveis Socials, que inclouen prestacions econòmiques, assistència domiciliària i accés a centres especialitzats.

Per poder-hi accedir cal haver obtingut el reconeixement oficial de la situació de dependència i és el Departament de Drets Socials i Inclusió qui els assigna en cada cas a partir del Programa individual d’atenció (PIA), segons la seva situació personal, l’entorn familiar i la disponibilitat de serveis. En aquest article, t’expliquem com pots iniciar aquest procés, què pots esperar en casa pas, i per què és important avançar-s’hi i tenir en compte totes les opcions disponibles per planificar la situació. 

Tipus de prestacions per a persones amb dependència

Les ajudes disponibles es divideixen principalment en:

• Ajuts econòmics: com la prestació econòmica vinculada a serveis, que ajuda a cobrir part del cost de serveis privats com l’atenció domiciliària o els centres privats quan no hi ha places públiques. 
• Serveis i recursos públics: inclouen la teleassistència, l’atenció domiciliària, els centres de dia i les residències (residències per a persones grans, residències de salut mental o altres centres especialitzats). 

El grau de dependència reconegut determinarà l’accés a cada recurs. Per exemple, per accedir a una residència cal un grau II o III, mentre que amb un grau I es pot accedir a centres de dia o altres serveis adequats a la situació.

A més, els serveis i  prestacions de la cartera de dependència es gestionen amb un model de copagament. Per a establir el cost, es té en compte la capacitat econòmica de la persona i la seva situació social.

Com iniciar el procediment?

El primer pas és sol·licitar el reconeixement de la dependència. Això es pot fer:

• A les oficines de serveis socials de l’ajuntament o consell comarcal.
• Als Centres d’Atenció Primària (CAP).
• A través del web gencat. 

A l’hora de presentar-lo, cal adjuntar tot un seguit de documentació:

• DNI
• Padró 
• Informe de salut de menys de dos anys en què constin els diagnòstics vinculats a la dependència, segons el model que estableix la sol·licitud.
• Dades bancàries
• Si escau, poden demanar-se altres documents, com la sentència d’incapacitació en cas que la persona tingui representant legal, fotocòpia de l’informe discapacitat reconeguda, fotocòpia de la pensió de gran invalidesa, etc.

Si vols saber més sobre la sol·licitud de reconeixement de dependència, pots llegir el nostre article “Com tramitar la Llei de la Dependència a Catalunya?“, amb alguns consells i recomanacions.

El procés de valoració

Després de presentar la sol·licitud, un professional dels Serveis de Valoració de la Dependència visitarà el domicili o centre de residència per avaluar la situació. Tot i que la normativa estableix un termini màxim de tres mesos per a la valoració, el volum de sol·licituds pot allargar aquest període fins als vuit mesos en poblacions molt congestionades, com ara Barcelona. 

Amb les seves conclusions, la comissió de valoració emet un informe amb la proposta del grau de dependència, que serà comunicada en la resolució en un termini màxim de tres mesos des de la valoració. 

Aleshores, la persona sol·licitant ha de contactar amb els serveis socials del seu ajuntament per elaborar Programa Individual d’Atenció (PIA), en el qual s’establiran els serveis i/o prestacions més adequades a la seva situació. Un cop obert l’expedient, però, se’n podrà demanar la revisió sempre que hi hagi canvi en la situació, sigui per un empitjorament, noves patologies o una millora.

Temps d’espera i accés als recursos

És important ser conscient que el procés per obtenir el reconeixement de grau de dependència pot allargar-se fins a un any i mig, especialment en moments o ciutats amb un gran volum de sol·licituds. Després d’obtenir el reconeixement, els temps d’espera per accedir als serveis varia segons la prestació: 

• Residències públiques: les llistes d’espera solen ser de 3 a 4 anys, encara que poden ser més curtes en casos d’urgència. 
• Altres serveis: per a centres de dia o atenció domiciliària, els terminis poden ser més curts, però també requereixen planificació.

Anticipar-se i iniciar el procés tan aviat com sigui possible és clau per evitar situacions d’urgència i garantir que es pugui triar la millor opció disponible. En situacions d’urgència, es pot optar per residències o centres més llunyans, però amb llistes d’espera més curtes, o bé apuntar-se a centres privats que tenen una major immediatesa en l’ingrés. 

Recomanacions

Com veiem, el més recomanable és iniciar el procés de reconeixement de la dependència tan aviat com es detecti la situació i les necessitats futures. Tot i que el procediment pot ser llarg, començar-lo a temps permet assegurar-nos que disposem de tots els tràmits i reconeixements abans que sorgeixin urgències i planificar la situació. 

En el cas de parelles que vulguin entrar al mateix centre, a nivell públic, hi ha el que s’anomena priorització per ingrés matrimonial. Primer hi ha d’entrar un dels membres i, després, des de serveis socials poden fer un informe de priorització pel qual, quan queda una plaça disponible, aquesta seria per a l’altre membre. Com a requisits, tots dos han de tenir el grau II o III de dependència i estar apuntats en la llista d’espera del mateix centre.

Ara bé, la realitat sempre és més complexa, i no sempre és possible anticipar-se. Quan ens trobem amb situacions imprevistes o sobrevingudes, és fonamental conèixer totes les opcions disponibles. A banda dels recursos públics, també és recomanable explorar opcions privades que poden oferir una solució més immediata. Tot i tenir costos més elevats, les places privades tenen generalment llistes d’espera més curtes, i poden ser una bona alternativa per afrontar millor la situació mentre avancem amb els tràmits per accedir a una plaça pública. 

Una decisió important per a les famílies

Planificar amb temps, però també tenir en compte totes les opcions, és clau per garantir la millor qualitat de vida possible i reduir l’estrès que pot generar la gestió d’aquestes situacions.

Si tens un familiar o persona a càrrec i necessites més informació sobre les diferents opcions que tens al teu abast, no dubtis a contactar amb el nostre Servei d’orientació social, que t’ajudarà a trobar solucions adaptes a les vostres necessitats per a prendre la millor decisió. 

Marina Ropero

Treballadora Social del Centre Assistencial Mutuam La Creueta

Grup Mutuam