Grup Mutuam col·labora de nou amb la xarxa humanitària Labdoo fent una donació de 10 orinadors portàtils. Aquests ajudaran a fer accessible l’educació a nens i nenes desfavorides d’altres parts del món que no tinguin accés a aquests recursos.
Dins de la Responsabilitat Social Corporativa de Grup Mutuam, la donació de materials o equipaments re-aprofitables està contemplada dins l’objectiu de buscar solucions circulars. Per aquest motiu cada cop que hi ha un excedent de material que no s’utilitza es busca una entitat responsable que farà un bon ús d’aquest.
Labdoo és una organització que treballa per fer arribar ordinadors i altres aparells electrònics que puguin destinar-se a fins educatius a països empobrits. Ara mateix aquests ordinadors es troben viatjant per arribar a bones mans.
Una estructura es manté forta, sòlida i resistent perquè compta amb uns bons fonaments. Aquesta és la funció que desenvolupen les auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam.
Implicació, qualitat i professionalitat
La Purificación Fernández, coordinadora d’auxiliars de geriatria del Grup Mutuam, les defineix com unes persones implicades, compromeses, responsables i professionals. Les auxiliars de geriatria o gerocultores són treballadores que tenen una missió molt clara i ambiciosa: aconseguir que les persones usuàries dels centres assistencials se sentin com a casa seva.
Un dels eixos d’actuació principals és atendre individualment les persones residents. Tenint en compte els valors, els desitjos i les rutines de cadascuna d’elles. Així doncs, oferir una estada el màxim de personalitzada, individualitzada i independent és l’objectiu central del Grup Mutuam.
Treballant pel benestar i per la felicitat de les persones residents
D’una banda, hi ha la figura de la coordinadora d’auxiliars de geriatria del Grup Mutuam. Al centre assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, aquest càrrec l’assumeix la Purificación Fernández. En aquest sentit, Fernández explica que les seves funcions s’adapten en tot moment a les necessitats de les persones usuàries, de les famílies i del centre assistencial. No obstant això, en destaquen com a principals les de gestió, selecció i supervisió del personal i acollida i formació de l’alumnat en pràctiques. La col·laboració amb escoles i centres docents per a rebre alumnat en pràctiques és un fet molt consolidat al centre assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell. Es considera que és la millor manera de formar professionals amb un fort compromís amb una tasca tan especial com és la d’auxiliars de geriatria o gerocultores.
En aquest sentit, els perfils són diversos. Per exemple, hi ha joves en pràctiques que s’endinsen per primer cop en el món laboral o persones adultes que cerquen formar-se de la mà dels millors professionals per aconseguir posteriorment la seva primera experiència laboral dins del sector.
D’altra banda, les principals tasques que desenvolupen les auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam són: realitzar les higienes i les dutxes, donar les hidratacions, afavorir els canvis posturals i donar suport amb els àpats, entre moltes altres. En aquesta línia, les auxiliars de geriatria o gerocultores treballen per a mantenir espais agradables per a tothom. Crear ambients càlids i amb bones sintonies. Per aquest motiu, les professionals s’impliquen en les activitats programades. Una decisió clau per a contribuir al benestar i la felicitat de les persones residents.
Continuïtat de la plantilla i coneixement de les persones usuàries
La consolidació de la plantilla i la proximitat amb les persones residents són dos grans trets distintius de l’equip d’auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam. Per tal de mantenir l’excel·lència del servei que distingeix els centres assistencials del Grup Mutuam, es fan de manera regular enquestes de qualitat entre les persones residents i les famílies per a copsar les seves percepcions. En totes elles, els graus de satisfacció són elevats. Es valora especialment la ràpida, eficient i resolutiva resposta de les professionals per a detectar qualsevol necessitat.
La relació entre les persones residents i les auxiliars de geriatria és molt bona. El vincle es comença a construir des del primer moment de l’ingrés. Es reforça al llarg de l’estada de la persona usuària als centres assistencials del Grup Mutuam. En concret, és molt important l’acompanyament durant aquestes primeres setmanes. L’experiència de l’equip corrobora que aquests primers dies després de l’arribada de la persona usuària sovint són els més complicats.
Tot i això, ràpidament s’intenta establir una relació de caliu, confiança i comunicació. Paral·lelament, al Grup Mutuam, es cuida de les famílies, oferint-les tranquil·litat i proximitat.
Fernández destaca la importància de posar el focus en el benestar emocional de les persones usuàries. En aquesta línia, es dinamitzen activitats seguint les preferències i les predileccions de les persones residents. Així mateix, al centre assistencial Mutuam La Creueta de Sabadell, es porten a terme propostes intergeneracionals amb centres educatius, entitats i associacions. La voluntat és potenciar aquestes relacions perquè resultin molt enriquidores per a tots i totes.
Grup Mutuam: suport, assessorament i acompanyament a les persones
En definitiva, les auxiliars de geriatria o gerocultores de Grup Mutuam s’encarreguen de dinamitzar una gran llar, on tothom se senti protagonista i tingui el seu espai, la seva atenció i el seu reconeixement per viure amb dignitat i integritat aquesta etapa tan important de la vida.
Des del Grup Mutuam, guiem i acompanyem les famílies des dels nostres inicis per a trobar els suports i els serveis que necessiten. De la mà de professionals experts i amb amplis coneixements en el sector de l’atenció sanitària i de la dependència, analitzem la situació que la família viu i busquem les millors opcions per a oferir una solució adequada a cada persona.
El compromís amb la promoció de la recerca, impulsa a la Fundació Mutuam Conviure, a convocar un any més el Premi de Recerca d’Atenció a la Dependència, el qual arriba a la seva 5a edició. Aquest està dotat amb 6.000€ per a contribuir en la millora en l’àmbit dels serveis d’atenció a la gent gran i l’atenció a la dependència. Hi poden participar tots els professionals, de forma individual o col·lectiva, que desenvolupin la seva activitat en qualsevol centre o servei de l’àmbit establert a Catalunya.
La data límit de presentació dels projectes és el dilluns 4 de setembre de 2023. El jurat estarà format per cinc persones proposades per la Fundació Mutuam Conviure i el veredicte es donarà a conèixer en el marc de 6a Jornada d’Atenció a la dependènciaque organitza l’entitat i que se celebrarà el 20 de setembre.
Carolina Ferrero, adjunta de l’Àrea Residencial del Grup Mutuam, i Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, formen part de la Comissió d’Atenció Centrada en la Persona (ACP) del Grup Mutuam. Des d’aquesta, engeguen una campanya divulgativa per sensibilitzar a tots els professionals del grup en els conceptes bàsics d’una atenció centrada en les persones. Aquest model, amb el que es treballa des de fa més de 11 anys, es basa en aproximar-se i cuidar a les persones des de la individualitat i el respecte pels seus valors i les seves preferències.
Com explicaríeu què és l’Atenció Centrada en la Persona a algú que no és del sector sociosanitari?
Marisa: Es tracta d’un enfocament basat en cuidar les persones d’una manera més individualitzada, tenint en compte que cadascuna de nosaltres té unes necessitats, unes preferències i uns valors diferents. Per aconseguir-ho, cal incorporar les persones en la presa de decisions de tot allò que les afecta i respectar-les i acompanyar-les en els seus projectes de vida.
Per què el Grup Mutuam ha adoptat de forma tan compromesa l’enfocament de l’ACP?
Carolina: Creiem que, en una empresa que es dedica a l’atenció a les persones, aquesta mirada hauria d’estar en la base de la nostra feina. L’enfocament individualitzat és el que farà sentir a la persona que el que rep és el que necessita. L’objectiu és que les residències i centres per a gent gran siguin el més similars possible a casa seva i això implica treballar-hi amb aquesta aproximació.
Marisa: Perentendre d’on neix el compromís de MUTUAM amb aquest enfocament, hem de tenir en compte també com ha evolucionat la societat. Anys enrere, estàvem acostumats que el pare, el govern, el capellà o el metge decidissin per nosaltres qüestions de la nostra vida. Aquesta manera d’entendre la vida ha canviat totalment i ara volem decidir per nosaltres mateixos qui volem ser, quin és el nostre projecte de vida… Volem prendre les nostres decisions i que siguin respectades.
Aquí entrarien en joc conceptes fonamentals en l’ACP com l’autonomia i l’autodeterminació.
A nivell pràctic, com és el treball centrat en la persona en el dia a dia de les residències i centres per a la gent gran?
Marisa: Vol dir que hem d’escoltar molt i conèixer molt la persona que cuidem, saber-ne els valors i gustos per poder-la cuidar com ella vol. També implica, que les hem d’incloure en les decisions del dia a dia, afavorint que se sentin part de la organització del centre.
Com va arribar l’ACP al Grup Mutuam ara fa ja 11 anys?
Carolina: Les primeres informacions respecte a aquest model d’atenció a persones dependents va arribar des de l’Administració. Llavors, vam decidir entomar el repte de la transformació i vam buscar entitats externes que ens poguessin acompanyar en aquest procés. Vam fer la prova pilot en alguns centres i vam veure que aquell era el model amb el qual havíem de treballar. A partir d’aquí, vam definir uns pilars que ens semblaven fonamentals -com el de la figura dels professionals referents o la creació de fitxes que recollissin la història de vida i preferències de les persones- i vam anar estenent l’ACP a la resta de centres.
Cn aquell moment, com va ser la rebuda d’aquesta nova manera de treballar per part dels i les professionals dels centres?
Carolina: La veritat és que alguns d’ells ja ho estaven fent així, però no ho sabien. Pel seu tarannà, ja havien tingut la inquietud de voler saber de la persona i d’oferir-li aquesta atenció personalitzada. Així que, quan vam començar a fer la formació, n’hi va haver que van dir ‘això ja ho estava fent jo!’. A d’altres, se’ls va haver d’acompanyar perquè entenguessin què era aquesta transformació.
Marisa: Ha costat més quan es tractava d’abordar qüestions de salut. Als o les professionals els ha resultat molt difícil no imposar el que creien millor per a la persona i acceptar segons quines decisions. Per exemple, quan algú es nega a seguir la dieta que li convé en termes de salut. A alguns encara els costa, però ara el model ha calat bastant i tothom té incorporat que, almenys, cal escoltar el que vol la persona.
Des d’aleshores heu trobat altres obstacles per implementar aquesta manera de treballar?
Carolina: Ningú no ens diu que no li agradi treballar amb aquest model. El que cal és trobar la manera de compatibilitzar el compliment de les tasques que tens encomanades amb aquesta mirada més individualitzada de l’atenció. La queixa que apareix sovint és que als i les professionals els falta temps. Així que, tot i que l’ACP promou centrar-se en les persones i no en les tasques, la pressió per manca de temps porta als equips a prioritzar el compliment de tasques i no centrar-se tant en les persones
Llavors, sense més temps, no es pot aplicar?
És cert que si les ràtios de professionals estiguessin més adaptades al perfil de persones als que cuidem es podria oferir una atenció més personalitzada i adaptada al ritme de la persona, però no sempre és el temps el factor clau que fa que no es treballi amb aquest enfoc. Per exemple, per entrar a una habitació, cal picar la porta abans, saludar la persona pel seu nom, no encendre-li el llum sense avisar, etc. I això no comporta més temps.
Marisa: Està clar que, amb més temps, podríem acompanyar millor les persones usuàries en qüestions emocionals, però sí que podem aprofitar l’estona en què l’estem atenent per oferir aquesta qualitat en el tracte.
Què creieu que aporta l’ACP als professionals?
Marisa: Fa que se sentin més satisfets amb la seva feina. Gràcies al treball amb els professionals de referència, es creen uns vincles personals que contribueixen a l’augment de la satisfacció per les dues bandes.
Carolina: De fet, vam fer enquestes sobre com havia afectat la Covid a l’assistència que estàvem oferint i es va posar de manifest que la majoria de la plantilla creia que l’ACP havia de ser el model amb què havíem de treballar.
Quin paper juga l’ACP en el Pla de Responsabilitat Corporativa del Grup Mutuam?
Carolina: L’ACP impregna molts aspectes de la responsabilitat social de l’entitat, per això l’eix 3 del nostre pla, que fa referència a les persones usuàries i les seves famílies, està pràcticament tot centrat en el model assistencial.
Per què es va crear la Comissió d’ACP, ara fa ja 6 anys?
Carolina: Ja teníem un grup de treball d’ACP en l’àmbit residencial quan se’ns va encarregar que creéssim la comissió, en línia amb altres comissions transversals que té Grup Mutuam. Té sentit que, si és la base del nostre model assistencial, es creés un espai transversal dedicat al tema.
Quina tasca porteu a terme?
Marisa: Bàsicament, és un espai de reflexió i per compartir bones pràctiques i novetats del sector en el qual participen persones de diferents departaments. També és una eina per fer difusió d’aquesta filosofia al conjunt de l’entitat.
Justament aquest objectiu de difusió és el que voleu reforçar ara. Què teniu pensat?
Carolina: Estem treballant conjuntament amb el Departament de Màrqueting una campanya per poder arribar més lluny. Tenim prevista la creació de missatges breus i infografies per explicar conceptes de l’ACP i contribuir a generar consciència. Això es traslladaria a l’equip professional mitjançant diferents canals, com el correu electrònic, la intranet. les xarxes socials o, fins i tot, per WhatsApp. La idea és impregnar d’aquesta filosofia a tota l’entitat.
Comissió d’Atenció Centrada en la Persona del Grup Mutuam
La reducció de residus i la gestió adequada d’aquests és clau per reduir la petjada ambiental. Per això, al Grup Mutuam, s’han adoptat diverses mesures encaminades a aquest objectiu, emmarcades en el compromís mediambiental que el Pla de Responsabilitat Social Corporativa de l’entitat recull. Entre aquestes, destaca la contractació d’una empresa especialitzada en la recollida i gestió de residus perquè treballi amb les residències on no es fa separació en origen.
Als diferents centres i serveis del Grup Mutuam, es generen tot tipus de restes procedents de l’activitat pròpia i de l’activitat quotidiana de les persones que hi treballen, les usuàries i les seves famílies. Tot i que en alguns d’ells ja s’havien portat a terme diferents mesures per reduir els residus i fomentar el reciclatge, el Comitè d’RSC està impulsant noves accions que permetin al conjunt de l’entitat progressar en matèria de sostenibilitat.
Primer de tot, es va fer un estudi dels residus que es produïen a cada centre o servei a partir d’enquestes. Després, es van classificar aquests d’acord amb les categories que estableix la normativa europea. També es va fer una anàlisi de com es reciclaven els residus de cadascuna d’aquestes categories. Això va permetre conèixer la situació exacta i poder escollir la millor solució.
Separació en destinació
A diferència del que estem acostumats a fer en l’àmbit domèstic, que es basa en la selecció dels residus en origen -per això a casa tenim contenidors on llancem les diverses fraccions-, a la majoria de centres del Grup Mutuam s’ha apostat per un model que es basa en la recollida conjunta -un únic contenidor per a totes les fraccions- per a una separació posterior a la planta on es tractaran per reciclar-los.
Una de les empreses que s’ha contractat per recollir, transportar i gestionar els residus és Foment del Reciclatge, del Grupo Everest. La companyia disposa de la planta de tractament més gran de Catalunya, a la qual incorpora les darreres tecnologies per a la reducció de residus. Una delegació del Grup Mutuam va visitar-la el passat novembre per conèixer de primera mà el procés i quina és la destinació final d’allò que es llença.
Quan els residus arriben a la planta s’inicia un procés de valorització en dues fases. En la primera, es produeix una segregació automatitzada per fraccions i, en la segona, els materials que no es poden segregar es tracten per convertir-los en combustible.
Enfocament transversal
El Grup Mutuam està impulsant als centres accions de divulgació per tal que famílies i professionals coneguin el model de gestió de residus que s’hi està aplicant, ja que s’ha detectat entre aquests col·lectius una creixent inquietud pel reciclatge i l’impacte ambiental de les activitats quotidianes. L’entitat preveu també organitzar xerrades per explicar el conjunt de mesures en matèria de sostenibilitat que s’estan desplegant.
Més enllà de l’extensió de la gestió ecològica dels residus, també s’ha implementat una estratègia per minimitzar-ne la generació que abordarà, en diverses fases, les diferents tipologies. S’ha començat pel plàstic d’un sol ús. En aquest sentit, en les comandes dels centres, ja s’han eliminat les opcions que contenen aquest material, com gots, plats, coberts, etc. Així mateix, des de Serveis Centrals, s’han posat en contacte amb els proveïdors habituals per tal que oferissin alternatives al plàstic. En cas que sigui necessari fer servir aquest material, s’opta perquè sigui reutilitzable, reciclat i/o reciclable.
Una de les accions més recents en aquesta línia ha estat obsequiar tot l’equip professional amb ampolles reutilitzables, que poden omplir d’aigua a les fonts d’osmosi que s’estan instal·lant als centres. Amb el mateix esperit, el Comitè d’RSC segueix treballant per identificar possibles millores que redueixin la petjada del Grup Mutuam.
L’Àstrid Garcia té 34 anys i ja en fa 10 que va començar a col·laborar com a voluntària al Centre Assistencial Mutuam La Creueta, ubicat a Sabadell. Al llarg d’aquest temps, ha acompanyat tres persones usuàries a fer sortides per la ciutat i ha compartit temps de qualitat amb elles. En la seva vida professional està allunyada de l’atenció a les persones i la seva inquietud està motivada per raons personals.
Quan vas començar a fer de voluntària i per què?
Vaig començar fa uns deu anys i en la decisió de ficar-m’hi hi va tenir molt a veure la pèrdua dels avis amb qui vaig créixer. Amb la meva àvia, especialment, hi tenia molta connexió, era una referència per a mi. M’agradava estar amb ella i amb les seves amigues i, d’alguna manera, volia recuperar aquest contacte amb la gent gran.
Com vas arribar al Centre Assistencial Mutuam La Creueta?
A l’Ajuntament de Sabadell vaig veure que hi havia unes crides al voluntariat i m’hi vaig apuntar. Vaig fer una entrevista amb l’educadora social del centre i llavors vaig començar un voluntariat que consisteix a acompanyar una persona resident a passejar.
Com va ser aquella primera experiència?
Em van assignar una senyora que tenia moltes ganes de sortir però que ho tenia complicat per fer-ho perquè anava en cadira de rodes i no era autònoma. A més, tenia pocs familiars i eren grans, així que no podien ajudar-la. Vaig estar acompanyant-la en les seves sortides durant un parell d’anys. Quan ella va morir, vaig deixar el voluntariat durant un temps, però seguia en contacte amb l’educadora social de Mutuam La Creueta i disponible per si algú altre necessitava acompanyament.
I què va passar?
Em va trucar i vaig reprendre el voluntariat amb una altra senyora que estava en la mateixa situació. Cognitivament estava molt bé, però físicament estava impedida. La vaig acompanyar durant uns tres anys. Amb l’arribada de la Covid, vam estar força temps en què l’accés a les residències estava molt restringit i no vaig poder seguir amb el voluntariat. Ara que la situació s’ha normalitzat, he tornat a fer-ho. Aquest cop, amb l’Àngels, una senyora que és bastant jove i físicament és autònoma però que, en canvi, està perdent progressivament la memòria. Això ha canviat una mica el meu rol. Abans la meva tasca consistia més a assistir, a ser una mica les cames de la persona a qui acompanyava. Ara es tracta més aviat d’ajudar a mantenir actiu el cap d’aquesta resident.
Què t’aporta acompanyar persones grans?
M’agrada molt l’experiència. En el dia a dia, si no tens a prop persones d’aquesta edat, no t’hi relaciones. En el meu cas no la tenia i la volia. Per mi, doncs, l’experiència del voluntariat és enriquidora per a les dues bandes.
Què creus que li aporta a l’Àngels aquest voluntariat?
A banda de poder sortir del centre, també el fet de poder estar amb gent jove. Tot i que ella sí que té força família, la situació és diferent. Quan sortim, ja no és una més en un grup, sinó que estem només les dues i anem on ella vol i parlem de les coses que li venen de gust.
On aneu o quines coses feu quan esteu juntes?
Normalment anem a passejar pel centre de Sabadell. Durant les festes de Nadal, vam anar a veure el pessebre, la Fira de Santa Llúcia, el calendari d’advent… Quan són rebaixes, doncs anem a veure botigues o, si no, prenem alguna cosa i parlem de la nostra vida. També tenim previst agafar un dia el tren i anar a la zona de la ciutat d’on és ella. L’objectiu, sobretot, és sortir i prendre l’aire.
Ella havia tingut acompanyament d’alguna altra persona voluntària?
No, és la primera vegada. De fet, així com les altres persones a qui havia acompanyat no havien qüestionat mai la meva tasca, a ella li va costar d’entendre que algú de manera voluntària volgués venir a passejar amb ella. Es pensava que hi havia gat amagat!
Com et guanyes la confiança d’aquestes persones?
De manera natural, sent jo mateixa. Com ho són elles amb mi. Es tracta d’escoltar-les i adaptar-se al seu ritme i les seves preferències. Les coses flueixen de manera natural.
Quan us trobeu?
Un cop per setmana, un parell d’hores o tres. En el meu cas, per fer-ho compatible amb la feina i els horaris de la residència, hi vaig els divendres.
Què ha de tenir una persona que es plantegi fer un voluntariat d’aquest tipus?
Sobretot, ha d’agradar-li la gent gran. De vegades, em trobo amb persones de la meva edat que no tenen gaire empatia cap a elles ni les comprenen. Estan molt estesos tòpics sobre la gent gran com que es colen als llocs o que es queixen per tot i això no és cert. Així doncs, és important que la persona voluntària tingui capacitat d’escolta i d’empatia. La resta surt sol.
Creus que t’ha canviat d’alguna manera l’experiència?
Sí, tot i que jo ja era molt conscient de la situació de la gent gran en la societat actual, ara encara en soc més. He après com és viure en una residència -els meus avui no hi van estar- i el valor que tenen aquestes sortides a l’exterior i el fet de poder estar en contacte amb altres persones.
A qui recomanaries un voluntariat amb gent gran?
En el meu cas, la feina que faig no té res a veure amb l’àmbit social i, per tant, la meva motivació és purament personal. Ara bé, la gent que està fent estudis en l’àmbit de l’atenció a les persones o la intervenció social -educadors socials, treballadors socials, psicòlegs, etc.- estaria molt bé que fessin un voluntariat d’aquest tipus. De fet, jo convido tothom a fer-ne, encara que no sigui amb persones grans, perquè som éssers socials i vivim en comunitat. La petita aportació que cadascú hi pot fer és important.
Si tens interès a fer un voluntariat a algun dels centres del Grup Mutuam, pots escriure un correu a informacio@mutuam.com o trucar al 93 380 09 50.
Dissabte 14 de gener a les 9:15h, i amb 170 professionals inscrits, va inaugurar-se la primera sessió del 34è Curs de Gerontologia i Cures Pal·liatives que organitza la Fundació MUTUAM Conviure. Organitzat íntegrament, en format ZOOM Webinar. Marta Chandre, directora de l’àrea sanitària del Grup Mutuam i patrona de la Fundació Mutuam Conviure, juntament amb Jaume Padrós, metge consultor de la Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de Mutuam, va inaugurar la primera sessió del curs explicant la importància de la formació i constant evolució dels coneixements en l’àmbit de la gerontologia clínica i cures pal·liatives.
El Dr. Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, va ser el primer ponent que va encetar aquest curs amb una ponència sobre “La fragilitat: del concepte a la pràctica”. Salvà, un referent inqüestionable i de rigor a Catalunya vinculat sempre al món de la recerca i sota l’àmbit i concepte de la fragilitat entre altres, ha ajudat sempre a difondre tota l’amplitud d’aquest concepte. Acabada la seva intervenció va seguir un interessantíssim torn de preguntes per part dels assistents.
Seguidament, va tenir lloc una segona ponència d’igual interès, de la mà de la Dra. Lourdes Mateu, internista i Cap de la Unitat Covid de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, que va fer un up-date del que se sap ara, tres anys després de la covid persistent, una nova malaltia, sobrevinguda amb l’arribada de la pandèmia.
Aquesta sessió inicial va ser seguida per 111 professionals on-line, la majoria d’ells procedents de la medicina, infermeria, psicologia, farmàcia, treball social i fisioteràpia de l’àmbit assistencial i sociosanitari, que en el torn de consultes van estar molt actius.
Aquest curs compta amb 6 sessions acreditades, totes elles mensuals, de gener a juny. Si vols més informació
Si vols més informació fes clic aquí o recuperar la gravació d’aquesta primera sessió en el nostre canal de YouTube.
L’edició 2023 del curs de formació continuada organitzat per la Fundació Mutuam Conviure des de fa 34 anys, està pensat com una eina necessària i imprescindible per mantenir i actualitzar els coneixements entorn diferents disciplines, que han de dur al professional sanitari a una millora del seu nivell de coneixements científics i acadèmics i de la seva capacitat i qualitat assistencial.
Per això, la Fundació organitza aquest curs amb l’ànim de difondre pràctiques i models d’excel·lència, tant en l’àmbit sociosanitari com en el comunitari. Aquesta formació continuada acreditada, va dirigida fonamentalment a professionals de la medicina, infermeria, farmàcia, treball social, fisioteràpia, psicologia i a tots aquells professionals que per la seva activitat, estan relacionats o interessats en l’àmbit de l’assistència sociosanitèria.
Enguany les sessions d’aquesta edició es celebraran de nou en format webinar, que tindran lloc els dissabtes, en sessions matinals un cop al mes, entre gener i maig.
La sessió inaugural està prevista el dissabte 14 de gener de 9.15 a 11.30h, amb les intervencions d’Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment (UAB) amb la ponència “Fragilitat: del concepte a la pràctica”, i de Lourdes Mateu, internista, cap de la Unitat Covid de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. amb el tema: “Long Covid: què en sabem ara?”.
Consulta la resta de ponents i tots els temes que tractaran en aquesta nova edició. Una bona ocasió per ampliar els teus coneixements, d’una forma molt còmode.
La Fundació Mutuam Conviure va lliurar el passat 22 de de novembre, en el marc de la 17a Jornada Sociosanitària, els Premis de Recerca d’Atenció Sociosanitària, que promou des de fa 21 anys.
Una edició més, els premis es reparteixen en dues categories i estan dotats amb 6.000 euros. Un està destinat a projectes que porten a terme entitats d’aquests àmbits a Catalunya i l’altre, a projectes que es porten a terme en els centres i serveis del Grup Mutuam. El lliurament es va fer en el decurs del consolidat webinar del sector sociosanitari i el doctor Antoni Salvà va fer la lectura de l’acta del jurat.
Esther Ferrer, PADES.
Per una banda, en la categoria de premis de recerca per a professionals de Catalunya, el projecte escollit va ser ‘Avaluació de l’impacte en resultats de salut d’un programa de telemonitorització en els usuaris del Programa d’Atenció Domiciliària Equips de Suport (PADES). Projecte Home Connect’. L’havien presentat la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) i el Programa d’Atenció Domiciliària Equips de Suport (PADES).
Samira González, HSS Mutuam Girona.
Per altra banda, en la categoria de premis de recerca per a professionals del Grup Mutuam, el projecte guanyador va ser ‘Avaluació de la usabilitat d’un programa de teleneurorehabilitació en persones amb patologia neurològica: Adherència, seguretat i satisfacció de pacients’. En aquest cas, l’havia presentat l’Equip de rehabilitació de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona.
Accèssit per a un projecte dels PADES
Així mateix, atesa la qualitat dels treballs presentats enguany als Premis de la Fundació Mutuam Conviure, en la modalitat professionals del Grup Mutuam es va concedir un accèssit al projecte: ‘Utilització d’ecògraf portàtil en equips d’Atenció Pal·liativa Domiciliària. Estudi Descriptiu Prospectiu’. Els responsables d’aquest projecte són els Equips PADES Mutuam Barcelona.
Emma Costas i Adrià Oller, PADES Mutuam Barcelona
Finalment, des del Grup Mutuam, volem felicitar tots els equips guanyadors i agraïr la participació al conjunt d’equips que han presentat propostes al certamen.
Una delegació del Grup Mutuam va visitar les instal·lacions de Foment del Reciclatge, proveïdora de l’entitat, per comprovar com la gestió dels residus que es generen als centres i residències es porta a terme de forma òptima i sostenible i d’acord amb la normativa mediambiental vigent. En l’equip que s’hi va desplaçar per conèixer bé el procés hi havia tres membres del Comitè d’RSC del Grup Mutuam i responsables dels eixos de Gestió de l’RSC i Medi Ambient – Marian Pérez, directora del departament de Màrqueting i Comercial; Casty Hernández, directora del departament de Finances; i Dolors Cabré, directora del Centre Assistencial Mutuam La Creueta. Així mateix, en va formar part un tècnic del departament de Compres i Infraestructures, Josep Porras.
Foment del Reciclatge, ubicada a Sabadell, forma part de la Corporació Everest, que té com a missió buscar el resultat més ecològic en la gestió de residus. Per a això, l’empresa fa la recollida in situ i posteriorment a la Planta Intercomarcal de Reciclatge (PIRSA) en fa la classificació. D’aquesta manera es redueix el volum per al tractament a destí final.
La Planta de selecció i transferència del Grup Everest és actualment la més gran de Catalunya i disposa de la tecnologia més avançada en reducció massiva de residus. A més, compta amb un equip professional en formació constant. Així doncs, la relació comercial del Grup Mutuam amb l’empresa s’emmarca en l’objectiu de l’entitat de minimitzar l’impacte ambiental de la seva activitat, recollit en el seu pla de Responsabilitat Social Corporativa.
93 380 09 70
