Estades temporals en residències a l’estiu, una bona opció cada cop més freqüent

Estades temporals en residències a l'estiu

Quan tenim familiars majors dependents, planificar unes vacances pot ser complicat. No només hem de considerar les seves necessitats especials de cura si passen uns dies amb nosaltres sinó, també, la possibilitat que no puguin acompanyar-nos de viatge a causa de limitacions físiques o de salut. Aquesta situació pot generar estrès i sentiments de culpa en les famílies, que desitgen gaudir d’un descans merescut però no poden deixar als seus familiars d’edat avançada sense l’atenció adequada.

Què podem fer si no poden viatjar amb nosaltres i no poden quedar-se sols a casa? Grup Mutuam ofereix una solució que, a més de ser idònia per a aquests casos és cada vegada més popular: les estades temporals en residències. No teniu clar si és la millor opció per al vostre familiar? Teniu dubtes sobre quines característiques heu de buscar en aquesta mena de serveis? Us expliquem tot el que necessiteu saber sobre les estades temporals en les residències de Grup Mutuam.

Una opció cada dia més habitual

Depenent de la situació específica de cada persona, existeixen diferents opcions per a brindar-los la cura necessària durant les vacances. D’una banda, els serveis d’ajuda domiciliària són una alternativa per a aquells que desitgen que el seu familiar continuï la seva rutina en el seu entorn habitual, rebent atenció a casa. I, de l’altra, els apartaments amb serveis poden ser una opció intermèdia per a persones grans autònomes, brindant un entorn independent amb la tranquil·litat de comptar amb assistència i suport quan sigui necessari.

Tanmateix, una solució cada vegada més popular és optar per estades temporals en residències especialitzades per a persones grans. Aquestes estades permeten que la persona dependent rebi l’atenció i la cura necessàries durant un període determinat, mentre que la resta de la família pot gaudir d’unes vacances sense preocupacions i amb la seguretat que el seu familiar està ben atès.

Les estades temporals ofereixen una varietat d’avantatges, com la seguretat de comptar amb personal especialitzat les 24 hores del dia, serveis d’atenció mèdica i activitats dissenyades per al benestar i entreteniment dels residents.

Com trobar el servei d’estada temporal que s’adapta millor a la nostra situació

Quan es busca una residència per a una estada temporal, cal tenir en compte unes certes característiques clau. En primer lloc, és essencial verificar que la residència compti amb personal qualificat i experimentat en la cura de persones majors dependents. D’aquesta manera, sabrem que, en tot moment, les seves necessitats estaran ben ateses.

En segon lloc, és important assegurar-se que l’entorn sigui segur, accessible i adaptat a les especificitats de les persones residents. Altres aspectes que cal considerar inclouen la qualitat dels serveis mèdics disponibles, la varietat d’activitats recreatives i socials que s’ofereixen, i la possibilitat de mantenir una comunicació fluida amb la família durant l’estada. Avaluar aquestes característiques garantirà que la residència seleccionada proporcioni la cura necessària i brindi una experiència satisfactòria per al nostre familiar i la tranquil·litat de saber que està en bones mans.

Un respir per a la família: descansar i tenir cura de nosaltres mateixos és una necessitat

El sentiment de culpa és un aspecte comú que experimenten moltes famílies quan prenen la decisió de “deixar” al seu familiar en un centre durant les vacances. És comprensible que sorgeixin emocions de preocupació i angoixa en separar-se temporalment dels seus sers estimats. No obstant això, és important recordar que optar per una estada temporal en un centre especialitzat no és, en absolut, sinònim de “deixar” ningú, sinó una mostra d’amor i de cura responsable. Aquestes decisions es prenen amb la intenció de garantir que els nostres pares, mares, avis i àvies rebin l’atenció adequada i es trobin en un entorn segur mentre la família gaudeix d’uns dies de lleure.

I és que quan la responsabilitat de cuidar a una persona dependent recau completament en l’entorn familiar, és essencial reconèixer la importància de prendre’s un període de descans. La cura constant pot generar una càrrega emocional i física considerable, la qual cosa al seu torn pot afectar la qualitat de vida tant de qui cuida com de qui és cuidat. Per evitar l’esgotament i preservar el benestar de totes les persones involucrades, cal buscar alternatives que ofereixin un respir familiar per a tots.

Sabem i volem cuidar

A Grup Mutuam disposem de tots aquests serveis i oferim estades temporals en les nostres residències, amb una estada mínima d’una setmana. Els nostres centres compten amb professionals altament qualificats i una infraestructura dissenyada per a garantir la comoditat i el benestar dels i les residents. A banda de proporcionar atenció mèdica personalitzada, oferim programes d’activitats enriquidores i serveis de qualitat, promovent la sociabilitat i el gaudi de cada estada.

El més important a l’hora de planificar una estada temporal és fer-ho amb una antelació, mínima d’un mes, per poder gestionar la reserva i que el nostre o la nostra familiar s’instal·li uns dies abans de que nosaltres marxem. Així, ens assegurem que hi hagi plaça i que la persona tingui un parell de dies per adaptar-se bé.

Per a ajudar-vos amb la planificació i resoldre tots els vostres dubtes, disposeu del Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam que, de manera gratuïta, ofereix assessorament personalitzat a les famílies. Aquest equip de professionals comprèn les necessitats específiques de cada situació i us ofereix orientació en la cerca del recurs més adequat per a cada cas. Ja sigui que es requereixi una estada temporal en una residència o es busqui una altra solució alternativa, el Servei d’Orientació Social està compromès a proporcionar suport i ajudar les famílies a prendre decisions informades i encertades.

Amb el suport i l’experiència del Grup Mutuam, les famílies poden trobar en les seves residències un entorn segur, professional i acollidor, on els seus familiars, pares, mares, avis i àvies seran atesos amb dedicació i afecte durant tota la seva estada.

Truca’ns al 93 380 09 70 o envia’ns un correu electrònic a silvia.aguerri@mutuam.com

Et pots posar en contacte amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam al 93 380 09 70 o adreçan-te al correu silvia.aguerri@mutuam.com.

Tot el que necessites saber sobre les pensions de jubilació

Jubilació i pensions

Un dels temes més importants i que genera més inquietud en les persones en edat de jubilació són les pensions. Tant si s’apropa el moment de jubilar-nos com si ja estem gaudint d’aquesta etapa, és fonamental tenir clars alguns conceptes bàsics per entendre bé com funciona el sistema de pensions. Saber d’on surten, què és el coeficient de revaloració o quins canvis podem esperar, pot ajudar-nos a gestionar millor els nostres ingressos i viure amb més tranquil·litat.

T’expliquem amb detall tot el que cal saber per entendre bé els teus drets de la mà de Joan Buscà, economista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i col·laborador a la Fundació SECOT.

Què són les pensions de jubilació?

Les pensions de jubilació són els ingressos econòmics que reben els ciutadans i les ciutadanes que compleixen amb els requisits legals a Espanya en finalitzar la seva vida laboral (article 50 de la Constitució). Aquestes pensions tenen com a objectiu principal garantir-los un nivell de vida adequat i oferir-los seguretat financera durant el seu retir.

Existeixen diferents tipus de pensions en funció del que cada persona hagi cotitzat durant la seva vida laboral, ja sigui com a persona assalariada, treballadora autònoma, mestressa de casa, persona emprenedora, etc.

A Espanya, el sistema de pensions està recolzat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i es finança a través de les contribucions dels treballadors i els ocupadors. En altres paraules, són ingressos que es deriven dels impostos  de les que l’Administració recapta de les persones que treballen.

Pensions contributives i no contributives. Quina em correspon?

Per començar, cal tenir clara la diferència entre les pensions contributives i no contributives en el context del sistema de pensions espanyol. Les pensions contributives són aquelles que es basen en les cotitzacions que han fet els treballadors i les treballadores durant la seva vida laboral. Per tant, com més gran sigui el nombre d’anys cotitzats i els ingressos obtinguts, més elevada serà la pensió de jubilació.

D’altra banda, les pensions no contributives són aquelles que es cobren sense que s’hagin pagat durant la vida laboral. És a dir, són les pensions que s’atorguen a persones que no han pogut contribuir prou com per rebre una pensió contributiva adequada. Aquestes pensions estan pensades per garantir uns ingressos mínims a qui no ha cotitzat mai, o no ha pogut treballar el mínim d’anys que es requereixen per rebre la pensió contributiva.

Tres conceptes clau sobre les pensions: càlcul, impostos i revalorització

El càlcul de les pensions de jubilació a Espanya es basa en una sèrie de factors determinats per la legislació vigent. Primer de tot, cal tenir clars els dos conceptes en els quals es basa aquest càlcul: els anys cotitzats i la base reguladora. Els anys cotitzats són el nombre d’anys que la persona ha estat afiliada i cotitzant a la Seguretat Social. Al seu torn, la base reguladora és la mitjana de les bases de cotització dels últims anys.

Per calcular la quantitat que es rebrà, es tenen en compte els anys cotitzats i s’aplica un percentatge en funció d’aquests. De manera orientativa, la seu electrònica de la Seguretat social posa a disposició dels ciutadans i les ciutadanes simuladors en línia per fer aquest càlcul.

En aquest sentit, és important tenir present que existeixen topalls màxims i mínims establerts. Això significa que, encara que haguem cotitzat durant molts anys i tinguem una base reguladora alta, la pensió estarà limitada per aquests topalls.

Pel que fa a la retenció, en rebre una pensió de jubilació, part d’aquesta quantitat serà retinguda per al pagament d’impostos. La retenció es calcula en funció de l’import anual rebut i de l’escala vigent de retencions de l’IRPF. Aquestes retencions són aplicades per la Seguretat Social i es dedueixen directament de l’import mensual de la pensió.

Què és el coeficient de revaloració de les pensions?

El coeficient de revaloració de les pensions és un mecanisme utilitzat per ajustar el valor de les pensions al llarg del temps. El seu objectiu principal és mantenir el poder adquisitiu de les persones beneficiàries de les pensions segons l’evolució de l’economia i el cost de vida. Es dir, és un coeficient vinculat a la inflació o, com ho expressa Buscà, “en la legislació actual és la mitjana de l’IPC de l’any anterior”.

Aquest mecanisme neix de l’última reforma del sistema de pensions espanyol, que es va fer en 2021 i va entrar en vigor en 2022. Aquesta modificació va vincular l’augment de les pensions a la mitjana de l’IPC per garantir que les pensions s’ajustin automàticament a l’augment dels preus. Una mesura clau per protegir les persones grans de la inflació i assegurar que els seus ingressos es mantinguin adequats amb el pas del temps.

La pensió de jubilació en combinació amb altres prestacions

Sovint, moltes persones es pregunten si és compatible rebre una pensió de jubilació juntament amb altres prestacions. En general, a Espanya és possible rebre simultàniament la pensió de jubilació i altres pensions, sempre que el conjunt no sobrepassi el límit establert per la Llei de la Seguretat Social.

Així doncs, i com a norma general, rebre una pensió de jubilació és incompatible amb l’acte de treballar, ja sigui per compte propi o aliè, però no amb altres prestacions de règim no laboral, com ara la de viduïtat o la incapacitat permanent total, per citar dos exemples.

Les pensions pugen? o baixaran?

La pujada de les pensions es una qüestió que ocupa habitualment els mitjans de comunicació i un motiu d’inquietud per a les persones jubilades. Especialment ara, donat l’augment constant de la inflació que estem vivint, saber si es podrà mantenir el poder adquisitiu o si, per contra, els nostres ingressos disminuiran és una pregunta freqüent.

Com explica amb claredat Joan Buscà, “des de desembre de 2021, la nova Llei de la Seguretat Social deixa clar que les pensions, obligatòriament, es revaloritzaran amb la mitjana de l’IPC de l’any anterior”. Per aquest motiu, i per garantir el poder adquisitiu de les persones jubilades, enguany les pensions contributives han augmentat un 8.5%. Per a la tranquil·litat de les persones jubilades, Buscà explica també que “si l’import de la mitjana de l’IPC fos negativa, les pensions no baixarien”.

Les pensions de jubilació són una part crucial del present i el futur financer de moltes persones. Per això, comprendre bé tots els aspectes relacionats amb aquest tema és fonamental per planificar i gestionar adequadament la nostra jubilació. Estar al dia de les novetats i les modificacions que vagin sorgint, pot ajudar-nos a preparar i a gaudir d’una jubilació afable i, sobretot, informada.

Maltractament a les persones grans: detectar, actuar i conscienciar

Maltractament a les persones grans

El maltractament a les persones grans és una forma de violència que, malauradament, afecta milions de persones a tot el món. Per conscienciar sobre aquesta xacra social, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el 15 de juny com el Dia Mundial de Sensibilització sobre el maltractament a la gent gran, una iniciativa que busca visibilitzar aquest problema i promoure’n la prevenció i la detecció precoç. Abordem aquestes qüestions amb l’ajuda de Jordi Muñoz, advocat i president de l’associació per a la investigació del maltractament a persones grans EIMA.

Què és el maltractament a les persones grans

Jordi Muñoz defineix el maltractament com a qualsevol acció o omissió d’aquesta que causa un perjudici a la persona. La persona que infligeix l’abús normalment s’aprofita de la situació de vulnerabilitat de la víctima o de la relació de confiança que té amb aquesta. A escala mundial, es categoritza en set tipus: físic, psicològic, sexual, abandó, negligència, econòmic i vulneració de drets. Pel que fa a maltractament a la gent gran, els que tenen més incidència són el psicològic, el financer i la vulneració de drets.

El primer abunda perquè es pot donar per si sol o acompanyat d’altres abusos, com el físic. És dels més difícils de detectar, sobretot en persones grans, perquè els seus signes es poden confondre amb símptomes de patologies típiques de l’edat com la depressió o el deteriorament cognitiu.

El maltractament econòmic o financer sol estar vinculat al cobrament de la pensió o a la propietat d’un immoble. Segons les dades oficials, el 90% de les persones de més de 65 anys tenen un pis en propietat i gairebé totes tenen un ingrés que, per petit que sigui, és fix. “Això les converteix en un objectiu principal per a gent que se’n vol aprofitar”, explica Muñoz.

Per últim, en la categoria de vulneració de drets hi trobem comportaments com el control i la infantilització. Un exemple d’abús habitual que sol passar desapercebut i que té a veure amb aquestes categories és el control econòmic que exerceixen els fills sobre els pares quan no els deixen disposar lliurement dels seus diners. Malgrat que a vegades es fa amb bona intenció, denota un menyspreament de la persona, ja que no se la creu capaç de gestionar-se sola.

Abandonament i negligència

L’abandonament i la negligència són dues altres formes de maltractament que estan creixent i que es produeixen quan l’entorn de la persona no li proporciona el suport que necessita, posant en risc el seu benestar. Segons Muñoz l’alta incidència s’explica per la falta de recursos per atendre les persones en situació de dependència que desemboca en què sigui la família qui acabi assumint les tasques de cura. L’estrès que això comporta i la manca de coneixement expert provoca que aquestes es puguin realitzar de manera incorrecta i arribar a cometre negligències, encara que siguin involuntàries o inconscients.

També són comuns els casos de cuidadors o cuidadores a domicili que no tenen cap mena de capacitació i que duen a terme pràctiques inadequades, per això és importat que es verifiqui la qualificació professional de la persona abans de contractar-la. En relació a aquesta qüestió, cal dir que una part important dels maltractadors són persones de l’entorn familiar de la víctima i cuidadors i cuidadores no professionals.

Com detectar una situació de maltractament

La invisibilització és un dels principals problemes als quals ens enfrontem a l’hora d’abordar el maltractament a les persones grans. Normalment, es produeix en un entorn tancat com la llar i això en dificulta la detecció. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut només 1 de cada 24 casos surt a la llum. Amb tot, qualsevol persona és susceptible d’identificar-los, des de familiars i amistats de la víctima fins a veïns i botiguers. En aquest sentit, apunta Muñoz, la comunitat és fonamental. Per això, quelcom tan senzill com tenir un grup de whatsapp amb els veïns per mantenir el contacte, pot marcar la diferència.

Qualsevol canvi de comportament o d’actitud en una persona gran ens ha de fer sospitar. Que estigui més temorosa o trista, pot indicar que li està passant alguna cosa i no s’atreveix a explicar-ho. Un altre signe seria que la persona deixa d’acudir al centre de salut o altres recursos que freqüentava. També pot succeir el contrari, que sol·liciti reiteradament determinats serveis i, per exemple, vagi molt al metge. Si de sobte algú nou entra a la vida de la persona gran, també hem d’estar alerta. Evidentment, aquests canvis de conducta no implicaran sempre que hi hagi un maltractament, però davant del dubte, sempre és millor actuar.

Com actuar davant d’una situació de maltractament

Quan hi hagi la sospita que una persona pugui estar en una situació d’abús o ens hi trobem nosaltres mateixos, el més important serà aixecar la veu i actuar amb celeritat. La detecció precoç és clau perquè, com diu Muñoz, “igual que una malaltia, si l’agafes a temps és més fàcil fer-li front”. A vegades, això costa perquè hi ha una tendència a no voler intervenir en assumptes que considerem privats. Muñoz explica que cal deslliurar-se d’aquesta idea i pensar que, com la violència masclista o racista, el maltractament a la gent gran és un problema social.

Així, caldrà posar en alerta els professionals, que tant poden ser de serveis socials i de salut, com de centres residencials, casals, centres cívics o dels cossos de seguretat. Cal remarcar que els Mossos d’Esquadra compten amb grups d’atenció a la víctima dedicats a atendre qualsevol persona que pateixi violència domèstica o comunitària. A més, hem de tenir clar que activar l’ajuda professional sempre serà positiu, ja que encara que no hi hagi maltractament, és probable que la persona tingui necessitats de suport i, d’aquesta manera, es podrà tractar el seu cas.

Paral·lelament, si detectem signes de maltractament en algú del nostre entorn també és recomanable apropar-s’hi i parlar. És possible que no ens expliqui què està passat perquè sovint s’oculta per por o vergonya, però això l’ajudarà a saber que no està sola i que pot rebre ajuda.

Conscienciació i protecció

En la majoria dels casos les persones grans tenen una dependència emocional i funcional de la persona que les maltracta i això fa que tinguin molta reticència a denunciar. Altres vegades, viuen una situació de maltractament i no se n’adonen perquè l’han normalitzat. Això es deu, en gran part, als estereotips negatius que hi ha sobre les persones grans, que elles mateixes han interioritzat. Per combatre’ls, segons Muñoz, fa falta molta pedagogia i conscienciació: “Cal que les persones grans sàpiguen que són importants, que tenen dret a tenir una vida digna fins al final”.

Així, realitzar campanyes de bon tracte i prevenció i informar les persones grans sobre què és el maltractament i quins recursos tenen al seu abast resulta clau. A Catalunya hi ha tres equips especialitzats en aquest col·lectiu. També hi ha instruments jurídics de protecció que poden reduir la possibilitat de patir certs abusos. L’autotutela, els poders preventius, les voluntats anticipades i, fins i tot, el testament, són documents legals que faran prevaldre les nostres decisions i interessos.

Prevenir i erradicar el maltractament a les persones grans és responsabilitat de tota la societat. Des del Grup Mutuam ens hem adherit al manifest del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans i volem reiterar la importància de protegir i respectar els seus drets i de promoure una cultura de respecte i dignitat cap a elles.

Jordi Muñoz és advocat i president de l’associació EIMA per a la investigació del maltractament a persones grans.

La cura de les persones grans a l’estiu: serveis i solucions per a unes vacances tranquil·les

La cura de persones grans a l’estiu: vacances amb gent gran

Cuidar les persones grans de la nostra família és una tasca que requereix dedicació durant tot l’any. Tanmateix, determinades èpoques presenten reptes específics que cal abordar. És el cas de l’estiu quan, l’arribada de les desitjades i esperades vacances pot suposar també un esforç de planificació extra per a moltes famílies. Per sort, cada vegada hi ha més recursos que faciliten la cura de les persones grans a l’estiu i més solucions per garantir unes vacances accessibles per a tothom.

Així, si ara que s’apropa l’estiu, us pregunteu com podeu seguir proporcionant la millor atenció als vostres pares, mares, avis o àvies durant les vacances, heu de saber que hi ha vàries opcions al vostre abast. Depenent de la situació familiar en què us trobeu, si marxeu de vacances, podeu optar per estades temporals en apartaments amb serveis o en residències per a gent gran. També us podeu decantar per contractar un cuidador o una cuidadora a domicili.

D’altra banda, si l’estat de salut de la persona gran ho permet, podem viatjar en família per gaudir de l’estiu tots plegats. En aquest cas, haurem de tenir en compte algunes recomanacions per continuar vetllant per la seva salut i el seu benestar fora del domicili habitual. En parlem a continuació.

De vacances amb persones grans: què no pot faltar a la maleta?

L’època estival és un bon moment perquè avis i àvies passin temps de qualitat amb la família i gaudeixin de la seva companyia. Així, és possible que, si disposeu d’una segona residència, tingueu pensat anar-hi a passar uns dies o, d’altra banda, potser us estigueu plantejat llogar un apartament turístic. Abans de viatjar amb persones grans, però, ens haurem d’assegurar que ens emportem tot el que puguem necessitar davant qualsevol incidència. En concret, no podem oblidar:

  • La targeta sanitària.
  • La medicació habitual i el pla d’administració.
  • Farmaciola amb allò indispensable per tractar afeccions o ferides lleus típiques de la vida quotidiana: analgèsics, antitèrmics, producte per a les cremades, producte per a les picades, alcohol etílic, gases estèrils, tiretes, etc.
  • Dispositiu de teleassistència mòbil o polsera d’emergència en cas que se’n tingui (si s’escau, caldrà gestionar el canvi de domicili amb la central d’alarmes).
  • Números de telèfon o adreces de correu electrònic de contacte dels professionals sanitaris de referència: CAP, mútua sanitària, etc.

A més, és aconsellable tenir a l’abast un tensiòmetre. La calor afecta la pressió arterial i també ho fan alguns medicaments que acostumen a prendre les persones grans. Per això, a l’estiu, encara que estiguem de vacances, és especialment recomanable mesurar-la periòdicament per controlar qualsevol anomalia.

Quant als desplaçaments en cotxe, podem utilitzar alguns gadgets per tal de fer-los més còmodes. N’hi ha que són molts fàcils d’instal·lar, com un agafador o un coixí giratori per facilitar entrar i sortir del vehicle. Per la seva banda, els coixins lumbars i cervicals ajudaran a evitar dolors musculars.

Habitatge adaptat per a unes vacances accessibles

Si tenim persones grans o amb mobilitat reduïda a càrrec nostre, el més probable és que ja hàgim adaptat l’habitatge a les seves necessitats. Però, què passa quan marxem de vacances? A banda de tenir en compte totes les pautes que hem mencionat fins ara, a l’hora de triar un allotjament per a les nostres vacances en família, hem de fixar-nos que estigui adaptat per a persones grans o amb mobilitat reduïda per garantir, així, unes vacances accessibles per a tothom.

Altrament, si tenim una segona residència on anar a passar les vacances, l’haurem d’adaptar perquè les persones grans puguin gaudir d’una estada còmoda i segura. No cal fer grans canvis ni reformes, sinó que seguint unes senzilles recomanacions podreu continuar tenint cura de les persones grans a l’estiu a la vostra casa de vacances:

  • Evita l’ús d’estores o moquetes desajustades ja que és fàcil ensopegar-hi.
  • Deixa llums a piles que brillin en la foscor perquè es puguin detectar fàcilment de nit. També pots posar llums LED amb sensor de moviment perquè s’encenguin automàticament al nostre pas. Totes aquestes llums són molt fàcils d’instal·lar i no requereixen l’ús de cap eina.
  • Utilitza un organitzador de cables per deixar-los ben recollits i que no causin ensopegades.
  • No tinguis objectes i mobles que dificultin el pas i puguin provocar caigudes.
  • Deixa tot allò que la persona gran pugui necessitar a l’abast de la mà, especialment els medicaments i la farmaciola.
  • En el cas que l’habitatge disposi de diversos nivells, situa l’habitació de la persona a la planta baixa.
  • El plat de dutxa és preferible a la banyera. Tant si en tens un com l’altre, posar-hi un seient, adhesius o catifes antilliscants i barres de subjecció. Aquestes últimes també haurien d’estar al costat del vàter.

El Servei d’Orientació Social de Mutuam, una ajuda de confiança per preparar les vacances amb persones grans

Al llarg d’aquest article hem vist uns quants consells a tenir en compte a l’hora de planejar unes vacances en família amb persones grans. També us hem recomanat alguns articles que val la pena tenir si voleu que tant el viatge com l’estada s’adaptin millor a les seves necessitats. Som conscients que, a vegades, pot ser difícil triar, entre tota l’ajuda disponible, quina és la més adequada per a les nostres circumstàncies personals. Per tot això, Mutuam ofereix el Servei d’Orientació Social, que proporciona assessorament i suport en relació amb qualsevol tema vinculat amb la cura de la gent gran o dependent. Un equip professional especialitzat us atendrà, per telèfon o presencialment, i resoldrà els dubtes que pugueu tenir sobre què és el millor que podeu fer per al vostre familiar.

El ventall d’assumptes amb els quals us poden assistir és ampli. En el cas de les vacances d’estiu, per exemple, us explicaran on trobar un servei d’ajuda domiciliària de qualitat i confiança que substitueixi de manera puntual el que teniu habitualment, o quines opcions teniu si heu de viatjar i no podeu tenir cura del vostre familiar mentre sigueu fora. Així, si necessiteu un recurs residencial temporal o un cuidador o cuidadora per uns dies d’estiu, us orientaran i us derivaran al servei més adient, tant si el podem proporcionar des del Grup Mutuam, com si cal que sigui aliè.

El Servei d’Orientació Social també atendrà altres inquietuds que poden aparèixer davant d’una situació de fragilitat i us aportarà tranquil·litat i seguretat. Per accedir-hi, només cal que truqueu i expliqueu el vostre cas; l’equip us escoltarà amb empatia i us donarà una resposta a mida, posant al vostre abast tots els seus coneixements sobre el món de la dependència.

Contacta amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, solucions de confiança per a la gent gran. Contacte Servei d’Orientació Social 93 380 09 70

Estafes a la gent gran: com reconèixer-les i evitar-les

Persones grans i estafes

Cada vegada hi ha més fraus i estafes dels quals qualsevol de nosaltres pot ser víctima. Els estafadors estan constantment ideant noves maneres d’enganyar-nos i les noves tecnologies, ja que avancen i canvien ràpidament, són les seves grans aliades. Així, a més dels fraus clàssics, cal tenir en compte delictes com el phishing o les estafes per Whatsapp. Malauradament, les persones grans solen ser un dels objectius principals dels estafadors. Amb tot, és fàcil protegir-nos i evitar ser víctimes d’aquests delictes si sabem en què consisteixen.

En aquest article, et presentem alguns consells útils per reconèixer i prevenir les estafes i fraus més comuns.

Què és el phishing, una de les estafes per Internet més habituals

Avui dia, moltes persones grans estan connectades a Internet i utilitzen les xarxes socials, el correu electrònic i altres aplicacions. En aquest sentit, és important tenir molt present que mai hem de compartir informació personal a Internet ni fer clic en enllaços desconeguts. Això evitarà que caiguem en el phishing, una tècnica que fan servir els ciberdelinqüents per robar les nostres dades i usar-les de forma malintencionada. Arribats a aquest punt, molts de vosaltres us estareu preguntant què és el phishing i en què consisteix. Doncs bé, aquest tipus d’estafa digital es basa a enviar correus electrònics o missatges de text que semblen legítims, però estan dissenyats per a obtenir informació personal valuosa, com contrasenyes i números de targeta de crèdit. Aquests correus electrònics o missatges de texts sovint suplanten la identitat d’empreses o organismes públics, com entitats bancàries, companyies de missatgeria o Correus. A través d’un enllaç en el missatge intentaran redirigir-nos a una pàgina web fraudulenta on ens demanaran introduir dades com el número de la targeta de crèdit o el DNI.

Mantenir la privacitat en línia per no caure en el phishing

Els llocs web de phishing solen tenir un aspecte similar als legítims; per exemple, inclouen el logotip o la imatge de marca de l’entitat. Però, d’altra banda, a vegades contenen errors gramaticals o intenten transmetre urgència i por perquè l’usuari realitzi les accions que li demanen i caigui en l’estafa. Així que, si identifiqueu algun d’aquests elements, heu de sospitar que es tracta d’un intent de phishing. També, és important assegurar-se que l’adreça web comença amb “https” i que la pàgina tingui un cadenat de seguretat a la barra d’adreces.

Malgrat aquestes indicacions, si el que voleu és curar-vos en salut, és recomanable no introduir mai cap dada personal en un lloc web al qual hàgiu accedit a través d’un enllaç que heu rebut per email o SMS. En general, cap companyia o organisme públic et sol·licitarà informació personal o sensible a través d’aquests canals.

Saber identificar les estafes telefòniques

Els estafadors també utilitzen les trucades telefòniques per enganyar les persones grans amb la fi, sobretot, d’obtenir informació personal. En concret, igual que amb el phishing, sovint es fan passar per empleats d’empreses o entitats legítimes.

Per exemple, ens poden trucar fent veure que són la nostra operadora de telefonia informant-nos d’una pujada de les tarifes. Després d’aquesta primera trucada, és probable que sentim indignació i tinguem ganes de canviar-nos de companyia. L’estafador aprofitarà per tornar a trucar, aquest cop fent-se passar per una altra operadora que ens ofereix millors condicions. L’objectiu és que s’accepti aquesta suposada oferta i aconseguir les nostres dades personals i de pagament per al nou contracte. Per evitar-ho, hem de saber que les empreses telefòniques mai ens trucaran per informar-nos d’una pujada de preus, sinó que ho faran per altres vies com una comunicació adjunta a una de les factures. D’altra banda, hem de tenir en compte el que hem explicat abans: mai hem de proporcionar les nostres dades per Internet o per telèfon.

A més de les companyies de telefonia, també és possible rebre trucades falses d’altres empreses, com ara una entitat bancària. Els estafadors poden suplantar-ne la identitat i demanar dades personals o bancàries sota una gran varietat d’excuses. Una altra estafa telefònica comuna és la de la trucada perduda. Si veus que has rebut al teu telèfon fix o mòbil una trucada d’un número desconegut o amb un prefix estrany, no tornis la trucada. Probablement, es tracti d’un número internacional o de pagament i ho acabis notant a la factura. De la mateixa manera, si reps una trucada i en contestar ningú respon,  penja immediatament. És possible que l’estafador faci servir el teu número de telèfon per fer alguna subscripció o pagament.

Si et demanen diners, probablement és una estafa

Moltes vegades les persones grans són víctimes d’estafes o fraus en els quals els delinqüents demanen diners fent-se passar per una altra persona. Aquesta és, de fet, una de les estafes per Whatsapp més habituals. Els estafadors s’aprofiten de la nostra bona voluntat fingint ser un familiar, amic o conegut que necessita ajuda financera, sovint per a una emergència.

Per tal de prevenir aquests fraus, és vital no enviar diners a persones que no coneguem personalment. Si algú ens demana diners per telèfon, missatge de Whatsapp o correu electrònic, hem de verificar l’autenticitat de la sol·licitud abans de fer res.

També s’ha d’anar amb molt de compte amb les inversions i les oportunitats de negoci, que poden ser falses. En aquest sentit, els estafadors poden utilitzar tècniques de persuasió, com pressionar la víctima perquè prengui decisions ràpides, o prometre alts rendiments en poc temps. En una situació com aquesta, el millor és investigar i buscar informació sobre l’empresa o l’oportunitat a Internet, així com comentar la situació amb amics o familiars abans de fer cap inversió. No et deixis pressionar per venedors agressius i, sobretot, si sembla massa bo per ser real, probablement es tracta d’una estafa.

Com veieu, hi ha moltes classes de fraus diferents i això que no hem parlat d’altres estafes clàssiques com la falsa revisió del gas, el llum o l’aigua. Conèixer totes les formes de frau i engany que existeixen pot semblar massa difícil i, fins i tot, ens pot atabalar. Però, al final, el que és realment important és tenir presents uns senzills principis generals com les que hem comentat en aquest article: no proporcionar dades personals ni fer cap pagament si no tenim la certesa que el destinatari és de fiar.

Viatges i sèniors: recomanacions per viure una experiència inoblidable

Viatges i sèniors, recomanacions per a una experiència inoblidable

Descobrir el món és un gran plaer que comparteixen persones de totes les edats. Tot i això, amb el temps, la manera de viatjar, les preferències i les necessitats canvien. Fer-se gran no vol dir quedar-se a casa ni deixar de fer les coses que agraden. Ja sigui amb escapades de cap de setmana, petites excursions o viatges més llargs, viatjar pot ser una experiència inoblidable a qualsevol edat. A continuació us compartim una sèrie de recomanacions per a sèniors inquiets que vulguin continuar gaudint d’aquesta afició. 

Propostes suaus, inclusives i personalitzades per a sèniors

En primer lloc, s’aconsella participar en activitats amb ritmes lleugers i adequades a les necessitats dels sèniors. És important que les propostes siguin individualitzades, pensades en els perfils de les persones usuàries, i que combinin diverses temàtiques: cultura, natura i gastronomia.

Les predileccions i les prioritats de les persones grans han de ser l’essència de les activitats. En tot moment, han de tenir els seus gustos molt en compte i organitzar els viatges en funció d’aquests. D’aquesta manera, s’aconseguirà una bona acollida i uns graus elevats de satisfacció.

Suport constant i creació de vincles

De la mateixa manera, un punt clau és comptar amb persones de referència que acompanyin i donin suport al llarg de tota l’experiència. Des del primer moment, les persones grans s’han de sentir acollides i segures. Així doncs, cal potenciar una relació de proximitat i de confiança.

Així mateix, s’aconsella apostar per propostes que intentin promoure la creació de vincles entre les persones participants. Construir una petita família viatgera ha de ser un motiu de pes per a formar part de les activitats programades. Sovint, els sèniors actius busquen plans per gaudir de l’oferta cultural i d’oci de les seves respectives ciutats i pobles, però alhora cerquen relacionar-se amb l’entorn, conèixer persones noves, interactuar, compartir, parlar i fugir de la soledat. Les escapades o excursions en grup són excel·lents per a aquest propòsit.

Planificació al detall i seguretat

També, es recomana que hi hagi una programació detallada de totes les activitats previstes, així com que aquestes s’adeqüin a l’estacionalitat i a les condicions meteorològiques del moment.

Finalment, hi ha el fet de proporcionar consells i assessorament amb els preparatius del viatge, com, per exemple, el tipus d’equipatge, la roba, el clima, els horaris o els menjars. En aquesta línia, durant els viatges, cal tenir especialment a mà les assegurances de salut i de cancel·lacions.

Mutuam Activa, viatges a mida per a sèniors

Per tot això, els viatges organitzats són una gran opció per a les persones grans. En aquest sentit, abans de contractar una escapada o sortida és important saber que l’entitat que l’ofereix és de confiança i que té una trajectòria darrere que l’avala.

Mutuam Activa, el servei de viatges, oci i lleure del Grup Mutuam, va sorgir fa prop de trenta anys amb la voluntat de fomentar l’envelliment actiu i la socialització de les persones grans actives per tal de millorar el seu benestar físic, psíquic i cognitiu. Després de tants anys, coneix molt bé com viatjar pel món amb persones sènior i, cada trimestre, unes tres-centes persones participen en les diverses activitats que organitza. En concret, es programen vuit o deu propostes trimestrals, com matinals per la ciutat de Barcelona, excursions d’un dia per Catalunya i viatges nacionals i internacionals de tres a sis dies per l’Estat i Europa.

Escapades a La Rioja i el Tirol, excursions a la Cerdanya o sortides per a descobrir indrets de Barcelona com el Jardí Botànic o el barri del Guinardó són algunes de les properes propostes de Mutuam Activa.

Habitualment, les activitats compten amb l’acompanyament de la persona responsable del servei Mutuam Activa, un guia de l’agència de viatges i, en algunes ocasions, també d’un guia local. L’objectiu de la reeixida iniciativa és que la persona s’oblidi de planificar i organitzar i se centri a gaudir de l’experiència.

Si vols disposar d’una programació d’activitats adequada a l’edat sènior per gaudir del teu temps lliure amb totes les comoditats i atencions, has de conèixer la proposta de Mutuam Activa, un servei expert en oci i lleure cultural per a gent gran activa. Descobreix la programació de viatges i sortides per aquesta primavera aquí.

La importància d’un bon descans per a aconseguir un envelliment saludable

La importància d’un bon descans per a aconseguir un envelliment saludable

Dormir, descansar i reposar correctament són accions clau per a la salut de les persones grans. Indubtablement, la higiene del son juga un paper fonamental en l’envelliment actiu i saludable. Així doncs, des d’un punt de vista de cura de la salut i del benestar, el seu abordatge és essencial.

Trastorns del son i beneficis d’un bon descans

Abans de tot, cal normalitzar el fet que les persones grans dormen menys temps i de forma més superficial. També, cal tenir present que existeixen diversos trastorns del son. Entre els més freqüents, hi ha l’insomni, la somnolència diürna, les conductes anormals durant el son o els trastorns de ritme. No obstant això, hem d’intentar afavorir un bon descans, ja que d’aquest, se’n desprenen nombrosos beneficis: repòs i recuperació metabòlica, consolidació de la memòria i de l’aprenentatge, control emocional, regulació immunològica i regulació hormonal.

Establir uns horaris regulars

Així doncs, els experts enumeren un seguit de recomanacions, consells i pautes per a actuar sobre la higiene del son. En primer lloc, parlen d’establir uns horaris regulars i unes rutines. També, recomanen evitar les migdiades molt llargues, ja que aquestes poden incidir negativament a l’hora d’aconseguir un descans reparador durant la nit. En aquest sentit, aconsellen que les migdiades no superin els quaranta-cinc minuts de durada aproximadament.

Per tal de crear una rutina del son, diàriament, es pot escollir una lectura plaent, prendre una dutxa d’aigua calenta o portar a terme uns exercicis de relaxació com, per exemple, de control de la respiració, de respiració profunda, de relaxació muscular o de visualització guiada.

Promoure una bona alimentació

De la mateixa manera, una bona alimentació contribueix a millorar la higiene del son. Unes quatre hores abans d’anar a dormir, els professionals suggereixen evitar els aliments pesats, picants o ensucrats, així com el cafè, el té, els refrescos i la xocolata. Així mateix, afirmen que és acceptable prendre un refrigeri lleuger abans d’anar a dormir i alerten sobre l’alcohol i el tabac.

Fomentar l’activitat física

Un altre element central per a incidir sobre la higiene del son és l’activitat física pautada. De fet, múltiples investigacions científiques confirmen que l’exercici físic pot actuar com estimulant per al cos i per a la ment. En aquest sentit, els experts parlen de realitzar activitat física pautada de manera regular, tot i que no immediatament abans d’anar a dormir. En conseqüència, el millor moment per a fer exercici físic és a primera hora del dia o durant les primeres hores de la tarda.

Així mateix, els contactes socials ajudaran a promoure un bon descans entre les persones grans. Interactuar, parlar i conversar amb les seves famílies i les seves amistats aportarà dinamisme i felicitat, fets que incideixen directament en el benestar emocional, psíquic i físic de la gent gran.

Adequar l’habitació

En darrer lloc, es recomana utilitzar roba de llit còmoda, suau i acollidora. També, s’aconsella trobar una configuració de la temperatura de l’habitació òptima i confortable, on la persona se senti bé, i mantenir l’estança ventilada. Així mateix, els professionals suggereixen bloquejar els sorolls i les molèsties que poden pertorbar un bon descans, així com disminuir els focus de llum. En definitiva, es busca disposar d’una àrea que la persona trobi agradable, pràctica i complaent.

6 recomanacions per cuidar una persona amb mobilitat reduïda

Mobilitat Reduïda

Cuidar una persona amb mobilitat reduïda pot ser una tasca complexa i exigent, però també gratificant. Cal tenir en compte que és una situació en què molts de nosaltres ens trobarem en algun moment de la nostra vida. Quan això passa, és normal sentir impotència o que la responsabilitat ens sobrepassi. No hem d’oblidar que, sovint, la persona encarregada de les cures sol tenir un fort vincle afectiu amb la persona cuidada i que, a l’estrès del canvi de rutina, s’hi suma el component emocional. Tot i això, seguint una sèrie de recomanacions, consells i trucs, podem dur a terme les tasques de cura de manera senzilla i eficaç mentre cuidem, a la vegada, la nostra salut física i mental.

A continuació, presentem algunes recomanacions per ajudar famílies i persones cuidadores no professionals a tenir millor cura de pacients amb mobilitat reduïda.

No totes les persones amb mobilitat reduïda són iguals

Primer de tot, és important entendre que cada persona és diferent i que la manera d’abordar les seves necessitats variarà segons el seu estat de salut. Per exemple, les necessitats d’una persona amb demència poden ser diferents de les d’una que ha patit un accident cerebral. De la mateixa manera, no és el mateix tractar amb una persona jove que amb una persona gran o amb un cas temporal i reversible. Hi ha un gran nombre de causes que poden portar una persona a veure’s en situació de dependència. Conèixer bé quina és la problemàtica, com es manifesta i quines necessitats de suport requereix serà vital per poder atendre les necessitats.

D’altra banda, la personalitat de cada individu també jugarà un paper clau. N’hi ha que tenen més reticència a rebre ajuda. D’altres necessitaran més acompanyament emocional o voldran que les coses es facin d’una manera determinada.

Comunicació, comunicació i més comunicació

Una de les coses més importants a l’hora de cuidar una persona amb mobilitat reduïda és mantenir una comunicació clara i efectiva amb ella. Això significa que, sempre que l’estat de salut de la persona ho permeti, el millor serà parlar amb ella i preguntar-li directament quines necessitats té i com prefereix que l’ajudin. Quan la persona se sent implicada en el procés de cura, és més probable que cooperi i es mantingui positiva. Cal tenir present que trobar-se en una situació invalidant pot arribar a ser molt frustrant. Sovint, el millor que es pot fer perquè la persona se senti millor és simplement escoltar-la i tenir-hi empatia.

Una bona comunicació també facilitarà tasques complexes i delicades de realitzar com les mobilitzacions. En aquest sentit, explicar a la persona els passos i els moviments que es faran i fer-la partícip del procés serà clau per evitar fer-li mal ni fer-nos-en nosaltres.

La higiene postural i les mobilitzacions

La mobilitat és un altre aspecte essencial de la cura d’una persona amb mobilitat reduïda. Cal ajudar-la a desplaçar-se i a fer moviments i canvis de posició periòdics i assegurar-se que ho fa amb seguretat i sense dolor. Les mobilitzacions són físicament exigents. Per aquest motiu, tenir una postura i una tècnica correctes serà clau per evitar lesions tant a la persona que cuida com a la que és cuidada.

En primer lloc, és molt important tenir en compte que mai hem de moure el nostre familiar sense l’ajuda d’un element de suport tècnic, sigui una grua o un caminador. Després, hem de tenir molt clar quina és la maniobra que volem realitzar i fer-la amb seguretat. Per això, va molt bé preguntar-se com serà el moviment que hem de fer, si és assolible per a la persona i amb quines dificultats es pot trobar.

Finalment, haurem de col·locar el nostre cos en la posició correcta per portar a cap la mobilització. Haurem de flexionar lleugerament els genolls i mantenir les cames fortes, però no rígides, buscant l’estabilitat del cos. L’esquena haurà d’estar recta en tot moment. És cabdal no fer força amb l’esquena, sinó ajudar-nos de les cames per aixecar la persona.

Diàleg constant

A banda d’una bona higiene postural, també és molt important parlar amb el pacient abans d’iniciar la mobilització. Així, explicar-li com ens mourem, quina força aplicarem i què pot fer ell o ella per ajudar-nos a dur a terme el moviment, contribuirà a fer que el procés sigui més fàcil.

Fer mobilitzacions o canvis posturals periòdics, com a mínim cada 3-4 hores, o més sovint depenent del cas, és essencial a l’hora d’evitar els riscos per a la salut que comporta estar massa estona en la mateixa postura. Un d’aquests riscos és l’aparició d’úlceres per pressió, una lesió de la pell causada per la pressió perllongada contra una superfície exterior, encara que aquesta sigui tova. Mantenir la pell neta, seca i ben hidratada també ajudarà a evitar aquest tipus de lesions. I, si cal, també es poden utilitzar matalassos i coixins especials.

El manteniment de l’autonomia en una persona amb mobilitat reduïda

En general, les persones en situació de dependència necessiten suport en els àmbits de la higiene, l’alimentació i la mobilitat. S’ha de buscar que la persona visqui en les millors condicions possibles i això, en molts casos, també inclou fer activitats d’oci.

És important proporcionar a la persona oportunitats per gaudir del seu temps lliure i dur a terme activitats que li agradin. Fer activitats quotidianes ajuda molt la persona a mantenir-se positiva i a sentir-se més independent.

Precisament, la promoció de l’autonomia hauria de ser una prioritat a l’hora d’enfocar l’atenció al pacient. És fonamental que, mentre puguin, es facin les coses ells mateixos, encara que siguin accions aparentment molt senzilles, com posar-se els pantalons o rentar-se part del cos. Si no hi arriben sols, hi arribaran amb l’ajuda de la persona cuidadora. És una feina en equip.

Els suports tècnics

Hi ha una gran varietat de suports tècnics disponibles per ajudar les persones amb mobilitat reduïda en el seu dia a dia. Aquests dispositius, com les cadires de rodes, els caminadors o les grues, afavoreixen la comoditat del pacient i, alhora, faciliten la tasca de la persona que en té cura.

Conèixer-los ens permetrà seleccionar els que s’adaptin millor a les necessitats de la persona. Per exemple, les grues són especialment útils en pacients que no tenen cap tipus de mobilitat. Mentre que per fer servir discs giratoris de transferència, ens haurem d’assegurar que la persona pot recolzar-se sobre els peus i mantenir aquesta postura.

Saber quan demanar ajuda

Encara que seguim totes aquestes indicacions, és normal no saber com actuar en certs moments, especialment si la situació de dependència s’ha donat de sobte i no hem tingut ocasió de preparar-nos. En casos així, és recomanable comptar amb el suport d’una persona amb formació i experiència professionals. L’atenció domiciliària, com la que ofereix el Grup Mutuam amb el servei Mutuam a Casa, ens ajudarà no només a descarregar-nos de feina. També, ens proporcionarà la tranquil·litat de saber que comptem amb una persona de confiança que atendrà tant les inquietuds de la persona cuidada com les de la seva família.

Les persones properes al pacient sovint se senten perdudes o desbordades i agraeixen molt una guia professional que els indiqui com procedir en determinades situacions. Si la persona que cuida a casa és com una crossa per al pacient, el professional de l’atenció domiciliària actua com un suport tant per a la persona amb mobilitat reduïda com per a la que té cura d’ella.

*La fotografia ha estat cedida per la UEN (Unitat d’Estimulació Neurològica).

Una llar adaptada a tu: recomanacions per a un habitatge accessible i segur

Vivienda adaptada

Aconseguir una llar adaptada a les nostres necessitats és un procés continu que té com a objectiu fer-nos la vida més fàcil i confortable. Així, quan ens fem grans i sorgeixen dificultats derivades de les limitacions de mobilitat o de les pèrdues cognitives ens convé un habitatge accessible i segur per garantir, no només la nostra qualitat de vida, sinó fins i tot l’autonomia personal.

Ser independents a l’hora de portar a terme les activitats quotidianes és clau per viure bé. Per això, quan envellim, hem d’avançar cap a una adaptació de la llar basada, d’una banda, en l’eliminació de barreres arquitectòniques i, de l’altra, en la incorporació d’elements de suport.

Habitatge accessible

Un dels problemes que afecta més a la qualitat de vida de la gent gran és el de les limitacions de mobilitat. En aquest sentit, és essencial convertir les cases en espais accessibles per a persones que es desplacen amb cadira de rodes o crosses. Això vol dir, per començar, que els passadissos i portes han de tenir una amplària mínima de 90 cm per facilitar-ne el pas. A més a més, si hi ha escales, ja sigui a casa o a l’edifici, segurament haurem de col·locar-hi rampes o algun tipus de plataforma o cadira salvaescales.

Una altra intervenció fonamental quan hi ha mobilitat reduïda és la instal·lació de barres o passamans als passadissos per evitar caigudes i facilitar els desplaçaments entre estances. També millorarem la seguretat si posem interruptors de la llum a cada extrem.

El bany, una estança crítica

Per les accions que hi portem a terme, per la humitat i per les dimensions reduïdes que sol tenir, el bany és l’espai de la casa més crític pel que fa a la seguretat. Alhora, és allà on fem la higiene personal, una activitat per a la qual preferim no buscar suport i tenir intimitat. Tot plegat fa que haguem de parar una especial atenció a alguns aspectes d’aquesta estança si volem gaudir d’una llar adaptada.

  • En cas que reformem el bany, si és possible, és millor deixar espai lliure per a desplaçaments i girs.
  • Si tenim una banyera, el millor seria substituir-la per una dutxa arran de terra, molt més accessible.
  • Tant si tenim banyera com dutxa, és molt recomanable col·locar-hi catifes antilliscants, agafadors i, fins i tot, un seient.
  • Pel que fa al vàter, també podem posar-hi barres i/o elevadors que facin més fàcil seure-hi i aixecar-se’n.
  • Existeixen pintes i raspalls de dutxa amb els mànecs llargs que ens ajuden a ser autònoms quan no tenim gaire mobilitat.

Cuines sense accidents

Tant les limitacions de mobilitat com el deteriorament cognitiu augmenten el risc de patir accidents a la cuina. Algunes modificacions del mobiliari i una gestió adequada dels estris milloraran la situació.

  • Procura que els armaris no siguin gaire alts per poder-hi accedir millor.
  • Si pots, opta per una cuina d’inducció, ja que no només és més fàcil de netejar, sinó que és la més segura, perquè s’apaguen soles quan no hi ha una paella a sobre.
  • Situa els estris i objectes d’ús habitual ens els llocs més accessibles.
  • Tingues en compte que existeixen taulells amb alçada regulable que ens permeten salvar les dificultats motrius.

Terres segurs i gadgets adaptats

A banda del bany i la cuina, hi ha aspectes generals que hem de tenir en compte per a tota la llar. D’una banda, per estalviar-nos caigudes i ensopegades, és millor no tenir catifes ni obstacles –com petits mobles o calefactors portàtils- i evitar els terres en què és fàcil relliscar. D’altra banda, hem de procurar que hi hagi una bona il·luminació. En aquest sentit, és important disposar d’un interruptor a la vora del llit per no llevar-nos mai a les fosques.

A més a més, davant d’una situació de deteriorament cognitiu, és clau envoltar-nos d’aparells que ens ofereixin comoditat i, sobretot, seguretat. Per exemple, els amplificadors de timbres o els comandaments a distància i els telèfons amb els números més grans.

Ajuts i assessorament professional

Com veieu, per a gaudir d’una llar adaptada a les nostres necessitats hi ha millores que es poden aconseguir a un baix cost i modificacions que requereixen una inversió més elevada. Cal tenir en compte que les persones que tenen una discapacitat reconeguda del 33% o més poden demanar una ajuda econòmica per fer la seva llar accessible.

L’adaptació de la llar requereix d’un estudi previ per identificar quines són les necessitats de la persona o persones que hi viuen. Aquest treball l’ha de portar a terme un equip professional multidisciplinari, que idealment l’haurien d’integrar arquitectes, constructors, fisioterapeutes, pedagogs, terapeutes ocupacionals i treballadors socials.

Si teniu clar que voleu viure a casa vostra tant de temps com sigui possible, però no sabeu per on començar a fer el vostre habitatge accessible, podeu posar-vos en contacte amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam. Les seves professionals us dirigiran a serveis especialitzats de confiança.