Arxius de Consells

Consells pràctics per cuidar persones grans o dependents a casa

Published on maig 22, 2024

Consells per cuidar persones grans o dependents a casa

Cuidar persones grans, amb malalties avançades o en situació de dependència a casa és una tasca complexa que requereix coneixements i habilitats específiques. Afortunadament, en els últims anys aquest paper ha anat adquirint visibilitat i reconeixement. Un exemple és l‘Escola de Cuidadors de la Fundació La Caixa, on alguns dels nostres professionals participen, que ofereix tallers amb contingut tècnic i suport emocional per a persones cuidadores no professionals.

Si estàs en aquesta situació, volem ajudar-te amb una sèrie de consells pràctics d’infermeria de la mà de la Mireia, infermera especialitzada en geriatria i cures pal·liatives de Mutuam. A partir de la seva experiència com a docent del taller de Confort físic a l’Escola de cuidadors, explorarem els aspectes clau per garantir un entorn segur i còmode per a la persona que cuidem, millorant el seu benestar i qualitat de vida. Pren nota!

1. Alimentació

L’alimentació ha de ser sempre individualitzada, tenint en compte el grau d’autonomia de la persona, les seves patologies, i naturalment, les seves preferències. Cal tenir en compte:

Sempre que es pugui, i si la persona ho vol, serà bo que mengi integrada amb la resta de persones, sense centrar tota la nostra atenció en ella. També és important fomentar l’autonomia fent que mengin al mínim d’ajuda.

En persones amb demència o deteriorament cognitiu, però, cal que tinguem en compte com es comporta durant l’àpat, ja de vegades es distreuen amb facilitat, o es poden sentir aclaparades pels sorolls i estímuls. Quan és així, la recomanació és que mengin soles, en un ambient tranquil, i millor sense televisió, per a afavorir la concentració.

Cal que mengin ben incorporats, per tal d’evitar la broncoaspiració (que el menjar passi a la via respiratòria). Si es tracta d’una persona enllitada, hem de posar el llit articulat a un angle de 90º. Atenció també a les butaques i sofàs! Si la persona està reclinada o enfonsada, recomanem passar a una cadira per menjar.

Atenció als signes de disfàgia, quan la persona presenta problemes per empassar. Els més comuns són: estossegar després de menjar un sòlid (ennuegament), tenir raspera o canvis en la qualitat de la veu després de beure aigua, baveig, o que passin molta estona intentat empassar petites quantitats de menjar. Si la persona que cuidem mostra algun d’aquests senyals, cal que ens adrecem al metge per a comunicar-ho i que ens recomani el millor tractament.

2. Higiene

És molt important establir una rutina, especialment en persones grans, fixant uns dies a la setmana en què es dutxarà, amb o sense ajuda segons el seu grau d’autonomia.

Després la higiene cal que quedi tota la pell ben seca, especialment les zones dels plecs, com l’àrea submamària i abdominal, l’engonal i zones interdigitals. En cas contrari poden aparèixer fongs o lesions, que ocasionin picor i dolor. En acabat també és important hidratar-les amb cremes o olis per a evitar que la descamació.

3. Prevenció de caigudes

Calçat adequat: si la persona camina, és millor evitar les sabatilles obertes, ja que encara que són fàcils de posar, són molt inestables i afavoreixen les caigudes.

Compte amb les catifes! Recomanem evitar-les, així com vigilar que no hi hagi cables per terra. Les persones grans tenen tendència a arrossegar més els peus, i a més la seva sensibilitat als desnivells està disminuïda.

Especial atenció amb moure mobiliari. Les persones grans o amb deteriorament cognitiu tenen més dificultat per adaptar-se als canvis, i pot ser que els primers dies pateixin cops o ensopegades.

Suports: sigui bastó, caminador, o crossa, és important utilitzar-los sempre, encara que sigui per trajectes curts. Els suports ens permeten una vida més autònoma!

És molt important que la llar sigui accessible i segura evitant perills. En aquest article te’n parlem més!

4. Mesures de prevenció de lesions en persones inmobilitzades

Quan cuidem persones grans o depenents que romanen molt temps estirades o assegudes, és molt essencial seguir una sèrie de mesures per evitar les úlceres i les escares.

Mobilització: hem de vetllar perquè la persona s’aixequi i canviï de postura tot el possible, per ella mateixa o amb l’ajuda que necessària.

En persones enllitades, els matalassos d’aire o matalassos antiescares són una gran ajuda, ja que redueixen substancialment la fricció en alternar la pressió d’aire, prevenint així les lesions a la pell. També tenim els sobre matalassos, que són menys efectius però més econòmics. Un professional de l’ortopèdia et podrà aconsellar sobre la millor opció. Recorda que el matalàs d’aire no substitueix la necessitat de fer canvis posturals, i cal parar atenció en l’envermelliment de la pell que no marxa després e canviar de posició.

Les persones que passen molt de temps assegudes també tenen risc de lesions. De fet, en tenen més, perquè tota la pressió recau en un mateix punt: la zona del sacre. Per aquestes podem utilitzar coixins antiescares de silicona per alleugerar-la. És molt important que siguin de forma quadrada, i no ‘de donut’ (aquests estan contraindicats perquè aixequen les natges i així encara baixa més el sacre.)

Cal hidratar i protegir els punts de pressió o prominències òssies: la regió sacra, talons, colzes i o l’occipital Per a fer-ho, a més de les cremes o olis hidratants convencionals, tenim els productes especials amb àcids grassos hiperoxigenats (AGHO). Aquests s’usen a les residències i en pacients geriàtrics, perquè han demostrat ser molt efectius per la prevenció d’escares. Milloren la hidratació i la renovació cel·lular de la pell, la microcirculació la resistència capil·lar.

Si la persona ja té algun tipus de lesió, recomanem adreçar-vos a infermeria perquè valorin la millor cura i puguin fer el seguiment. Les lesions poden ser més complexes del que pensem i fer-se més grans sense una cura adequada.

5. Medicaments

Si tenim una persona amb deteriorament cognitiu, caldrà la nostra supervisió. Podem facilitar l’autonomia fent servir blísters encarregats a la farmàcia on hi ha tota la medicació classificada per dies i moments.

Si la persona és més autònoma no serà necessari, però és molt important assegurar-nos que ha entès com ha de prendre el tractament. Podem fer una anotació molt clara i visual que puguin tenir a la vista i consultar quan tinguin dubtes, especialment a l’inici de nous tractaments.

6. Descans i benestar emocional

Establir una rutina de descans és essencial. Anar a dormir sempre a la mateixa hora, i generar hàbits previs com ara rentar-se les dents i posar-se el pijama, ajuden a fer que el cervell identifiqui el moment de descans.

Les persones amb demència, alzheimer o deterioraments cognitius poden sentir-se agitades per les ombres o la foscor absoluta. En aquests casos podem ajudar-les deixant algun llum suau i indirecte que les ajudi a treure la por.

Si la persona tingués al·lucinacions, és important no negar-les per evitar la confrontació, que pot empitjorar la situació. Podem acompanyar i tranquil·litzar la persona sense potenciar-les, dient coses com ara que ja hem tret a la persona que veuen de l’habitació. Pots aprendre més sobre com potenciar el benestar emocional de les persones grans aquí.

Esperem que aquests consells pràctics per cuidar persones grans, dependents o amb malalties avançades us ajudin a millorar el benestar del teu familiar o persona estimada.

Recorda que tenir cura d’una persona dependent és una tasca que pot produir un gran desgast físic i psíquic. Si et sents sobrecarregat/da o creus que necessiteu una atenció professional, adreça’t al nostre servei d’orientació social al 93 380 09 70, on podrem recomanar-vos diferents solucions adaptades a les vostres necessitats.

Mireia Filip Ayala

Supervisora d’Infermeria

Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell

La fisioteràpia per a persones grans: consells i hàbits per a una vida saludable

Updated on octubre 25, 2023

A mesura que envellim, mantenir una vida activa i saludable es converteix en un objectiu essencial. Durant la tercera edat la mobilitat i la salut cobren un significat especial, perquè d’elles depèn, en gran part, la nostra autonomia.

Alejandra Rodríguez, fisioterapeuta del Centre Residencial Mutuam Manresa, ens dona algunes pautes i consells per evitar el sedentarisme i gaudir d’una vida activa a mesura que envellim. El més important, segons els seus més de 14 anys experiència: mantenir l’actitud i la motivació per sentir-se i veure’s físicament saludable.

Els beneficis de la fisioteràpia per a persones grans

El benefici més destacable (i imprescindible) per aquest col·lectiu és, sense cap dubte, la preservació de l’autonomia i la promoció del moviment. Millorar l’autonomia diària permet que les persones continuïn fent accions essencials, com ara pentinar-se, vestir-se i conservar la seva independència en activitats bàsiques i fonamentals. A més, ajuda a reduir el dolor muscular i articular, a mantenir i augmentar la força muscular i a millorar l’equilibri i la coordinació per prevenir caigudes.

La fisioteràpia exerceix un paper crucial en la recuperació de la funcionalitat i l’autonomia en la vida diària. Després d’una lesió o malaltia, ajuda a restaurar la funcionalitat perduda, permetent a les persones mantenir la seva independència. Així mateix, és una eina molt útil per a persones que cuiden de familiars dependents, ja que els proporciona formació per a una bona higiene postural.

Lesions i condicions de salut comunes en persones grans

En persones grans, el dolor és un problema recurrent, moltes vegades causat per mals moviments, les postures prolongades, el sedentarisme o per patologies preexistents. Entre les lesions i condicions de salut més comunes es troben la lumbàlgia, el mal d’esquena, els problemes articulars i el dolor per artrosi. També és freqüent la rehabilitació de postoperatoris després d’un reemplaçament articular de maluc o de genoll.

A banda, algunes patologies neurològiques com l’accident cerebrovascular (ACV), les hemiplegies o malalties com l’Alzheimer o el Parkinson, poden afectar la marxa i l’equilibri.

Quins exercicis podem fer per millorar la mobilitat i la força?

L’elecció d’exercicis i teràpies ha de basar-se en les preferències de la persona gran. Com indica clarament Rodriguez, “abans de recomanar qualsevol exercici hem de preguntar sempre quina activitat física o exercici li agradaria realitzar a la persona gran que tenim a casa. És molt important conèixer els seus gustos i preferències perquè els resultats dependran de la seva col·laboració i de la seva motivació.

Així, a les persones que mai han fet exercici cal acompanyar-les a què descobreixin a poc a poc els beneficis que li aporta practicar activitat física. En persones que ja tenen un hàbit, l’acompanyament és més senzill perquè només cal crear una nova rutina i motivar-la per mantenir en moviment.

En general, es recomana començar amb activitats suaus, com ara caminar a l’aire lliure durant 30 minuts, tres cops per setmana. Amb el temps, es pot augmentar la intensitat i la distància. Altres opcions inclouen la marxa nòrdica amb bastons, pujar i baixar escales, muntar amb bicicleta, nedar, ballar, practicar ioga o taitxí.

Les activitats que impliquen exercicis d’equilibri i de força on s’usin manuelles o bandes elàstiques és aconsellable que es duguin a terme amb supervisió fisioterapèutica. Així, podrem dissenyar un programa adaptat a la condició de cada persona i evitarem lesions per una mala pràctica o pel desconeixement de les tècniques.

La fisioteràpia, una aliada per prevenir caigudes

Les caigudes són la causa principal de lesions en les persones grans, especialment entre les dones, segons dades del govern d’Espanya. Mantenir l’activitat física per tenir unes cames fortes i millorar l’equilibri són claus per prevenir les caigudes en persones grans.

La fisioteràpia exerceix un paper fonamental en la prevenció i l’anàlisi de les causes de les caigudes. I és que, com podem prevenir alguna cosa que no sabem per què passa? Per això, cal avaluar, primer, els factors intrínsecs que poden afavorir les caigudes, com ara l’equilibri, la marxa o l’agudesa visual. I segon, analitzar altres factors extrínsecs com són el calçat, el tipus de roba (que permeti mobilitat i no entorpeixi), l’ús de bolquer, etc. En persones grans és molt important aquesta anàlisi per poder detectar els factors de risc individuals. El suport familiar i la supervisió d’un fisioterapeuta són essencials en aquesta tasca.

Fora de casa també hem de tenir en compte algunes coses per poder prendre mesures preventives. El mal estat dels carrers, les voreres estretes o massa altes o l’accés al transport públic, són causes freqüents de caigudes.

Adaptem la nostra llar per fer-la més segura

L’entorn de la llar pot adaptar-se per millorar la seguretat i la mobilitat de les persones grans prenent mesures molt senzilles. Factors com ara la il·luminació, el mobiliari, l’altura del llit i l’absència d’obstacles han de considerar-se acuradament. En aquest sentit, és fonamental evitar tenir objectes a terra (cables o altres elements que ens facin ensopegar) i evitar les catifes. També hem de tenir en compte si hi ha banyera i substituir-la, si és possible, per un plat de dutxa.

Altres mesures senzilles que poden marcar la diferència són els protectors per al cap o el maluc, el calçat d’estar per casa o les baranes per al llit. Aquestes no han de ser restrictives, donat que poden alterar o agitar la persona. Quant a mesures tecnològiques, actualment també existeixen sensors de moviment que ens avisen si la persona ha patit una caiguda perquè hi puguem anar com abans.

La importància de la higiene postural

L’objectiu principal de la higiene postural és prevenir i reduir la càrrega i els danys en la columna vertebral. Alejandra Rodríguez recomana als seus pacients que siguin conscients de la posició del seu cos quan estan drets, quan caminen, en asseure’s i mantenir-se asseguts, quan fan determinat moviment… Aquesta consciència sobre el propi cos i evitar moure’s amb pressa ajudarà a prevenir lesions i sobrecàrregues.

Mantenir una postura adequada a la cadira, quan estem drets i quan estem estirats, així com canviar de postura i d’activitat amb regularitat ens serà de gran ajuda. També l’ús de coixins és una bona alternativa, ja que contribueix a mantenir una postura correcta i confortable.

En persones que, per la seva patologia, necessiten estar enllitades, s’han de fer els canvis posturals cada 2 o 3 hores. En aquest cas, és important que les persones que cuiden de familiars grans dependents tinguin coneixements adequats per evitar lesions a l’hora de fer aquestes mobilitzacions. Per a això, la fisioteràpia és una eina clau.

Com sé si necessito ajuda d’un/a fisioterapeuta?

La fisioteràpia no només tracta lesions sinó que, també, exerceix un paper preventiu crucial. Ja sigui en nosaltres mateixos en les persones grans amb qui convivim és recomanable buscar ajuda d’un fisioterapeuta si notem canvis en l’autonomia. Ens referim a dificultats per dur a terme activitats bàsiques diàries, problemes d’inestabilitat quan estem drets o si caiem amb freqüència. En tots aquests casos, l’ajuda fisioterapèutica pot ser determinant.

Un senyal habitual també podem trobar-la en els canvis a l’hora de caminar, sigui per disminució de la coordinació o de les ganes de fer-ho. Si sortir de passeig es converteix en un problema, cal contactar amb un professional.

En resum, la fisioteràpia i l’enfocament preventiu exerceixen un paper crucial en el benestar durant la tercera edat. El consell més valuós que Alejandra Rodríguez brinda a les persones grans és mantenir l’actitud i la motivació per mantenir-se actius físicament. L’exercici té múltiples beneficis, ens permet arribar en millors condicions i ens ajuda a conservar l’autonomia i la independència. Descobrir activitats que generin benestar i sentir-se capaços de dur-les a terme és essencial. Mantenir una vida social activa, cuidar el benestar emocional i psicològic, i consultar amb professionals de la salut són passos importants per envellir amb qualitat.

Alejandra Rodríguez
Fisioterapeuta al Centre Residencial Mutuam Manresa

Tot el que necessites saber sobre les pensions de jubilació

Updated on juny 28, 2023

Un dels temes més importants i que genera més inquietud en les persones en edat de jubilació són les pensions. Tant si s’apropa el moment de jubilar-nos com si ja estem gaudint d’aquesta etapa, és fonamental tenir clars alguns conceptes bàsics per entendre bé com funciona el sistema de pensions. Saber d’on surten, què és el coeficient de revaloració o quins canvis podem esperar, pot ajudar-nos a gestionar millor els nostres ingressos i viure amb més tranquil·litat.

T’expliquem amb detall tot el que cal saber per entendre bé els teus drets de la mà de Joan Buscà, economista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i col·laborador a la Fundació SECOT.

Què són les pensions de jubilació?

Les pensions de jubilació són els ingressos econòmics que reben els ciutadans i les ciutadanes que compleixen amb els requisits legals a Espanya en finalitzar la seva vida laboral (article 50 de la Constitució). Aquestes pensions tenen com a objectiu principal garantir-los un nivell de vida adequat i oferir-los seguretat financera durant el seu retir.

Existeixen diferents tipus de pensions en funció del que cada persona hagi cotitzat durant la seva vida laboral, ja sigui com a persona assalariada, treballadora autònoma, mestressa de casa, persona emprenedora, etc.

A Espanya, el sistema de pensions està recolzat per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i es finança a través de les contribucions dels treballadors i els ocupadors. En altres paraules, són ingressos que es deriven dels impostos de les que l’Administració recapta de les persones que treballen.

Pensions contributives i no contributives. Quina em correspon?

Per començar, cal tenir clara la diferència entre les pensions contributives i no contributives en el context del sistema de pensions espanyol. Les pensions contributives són aquelles que es basen en les cotitzacions que han fet els treballadors i les treballadores durant la seva vida laboral. Per tant, com més gran sigui el nombre d’anys cotitzats i els ingressos obtinguts, més elevada serà la pensió de jubilació.

D’altra banda, les pensions no contributives són aquelles que es cobren sense que s’hagin pagat durant la vida laboral. És a dir, són les pensions que s’atorguen a persones que no han pogut contribuir prou com per rebre una pensió contributiva adequada. Aquestes pensions estan pensades per garantir uns ingressos mínims a qui no ha cotitzat mai, o no ha pogut treballar el mínim d’anys que es requereixen per rebre la pensió contributiva.

Tres conceptes clau sobre les pensions: càlcul, impostos i revalorització

El càlcul de les pensions de jubilació a Espanya es basa en una sèrie de factors determinats per la legislació vigent. Primer de tot, cal tenir clars els dos conceptes en els quals es basa aquest càlcul: els anys cotitzats i la base reguladora. Els anys cotitzats són el nombre d’anys que la persona ha estat afiliada i cotitzant a la Seguretat Social. Al seu torn, la base reguladora és la mitjana de les bases de cotització dels últims anys.

Per calcular la quantitat que es rebrà, es tenen en compte els anys cotitzats i s’aplica un percentatge en funció d’aquests. De manera orientativa, la seu electrònica de la Seguretat social posa a disposició dels ciutadans i les ciutadanes simuladors en línia per fer aquest càlcul.

En aquest sentit, és important tenir present que existeixen topalls màxims i mínims establerts. Això significa que, encara que haguem cotitzat durant molts anys i tinguem una base reguladora alta, la pensió estarà limitada per aquests topalls.

Pel que fa a la retenció, en rebre una pensió de jubilació, part d’aquesta quantitat serà retinguda per al pagament d’impostos. La retenció es calcula en funció de l’import anual rebut i de l’escala vigent de retencions de l’IRPF. Aquestes retencions són aplicades per la Seguretat Social i es dedueixen directament de l’import mensual de la pensió.

Què és el coeficient de revaloració de les pensions?

El coeficient de revaloració de les pensions és un mecanisme utilitzat per ajustar el valor de les pensions al llarg del temps. El seu objectiu principal és mantenir el poder adquisitiu de les persones beneficiàries de les pensions segons l’evolució de l’economia i el cost de vida. Es dir, és un coeficient vinculat a la inflació o, com ho expressa Buscà, “en la legislació actual és la mitjana de l’IPC de l’any anterior”.

Aquest mecanisme neix de l’última reforma del sistema de pensions espanyol, que es va fer en 2021 i va entrar en vigor en 2022. Aquesta modificació va vincular l’augment de les pensions a la mitjana de l’IPC per garantir que les pensions s’ajustin automàticament a l’augment dels preus. Una mesura clau per protegir les persones grans de la inflació i assegurar que els seus ingressos es mantinguin adequats amb el pas del temps.

La pensió de jubilació en combinació amb altres prestacions

Sovint, moltes persones es pregunten si és compatible rebre una pensió de jubilació juntament amb altres prestacions. En general, a Espanya és possible rebre simultàniament la pensió de jubilació i altres pensions, sempre que el conjunt no sobrepassi el límit establert per la Llei de la Seguretat Social.

Així doncs, i com a norma general, rebre una pensió de jubilació és incompatible amb l’acte de treballar, ja sigui per compte propi o aliè, però no amb altres prestacions de règim no laboral, com ara la de viduïtat o la incapacitat permanent total, per citar dos exemples.

Les pensions pugen? o baixaran?

La pujada de les pensions es una qüestió que ocupa habitualment els mitjans de comunicació i un motiu d’inquietud per a les persones jubilades. Especialment ara, donat l’augment constant de la inflació que estem vivint, saber si es podrà mantenir el poder adquisitiu o si, per contra, els nostres ingressos disminuiran és una pregunta freqüent.

Com explica amb claredat Joan Buscà, “des de desembre de 2021, la nova Llei de la Seguretat Social deixa clar que les pensions, obligatòriament, es revaloritzaran amb la mitjana de l’IPC de l’any anterior”. Per aquest motiu, i per garantir el poder adquisitiu de les persones jubilades, enguany les pensions contributives han augmentat un 8.5%. Per a la tranquil·litat de les persones jubilades, Buscà explica també que “si l’import de la mitjana de l’IPC fos negativa, les pensions no baixarien”.

Les pensions de jubilació són una part crucial del present i el futur financer de moltes persones. Per això, comprendre bé tots els aspectes relacionats amb aquest tema és fonamental per planificar i gestionar adequadament la nostra jubilació. Estar al dia de les novetats i les modificacions que vagin sorgint, pot ajudar-nos a preparar i a gaudir d’una jubilació afable i, sobretot, informada.