Habitatge adaptat

Aconseguir una llar adaptada a les nostres necessitats és un procés continu que té com a objectiu fer-nos la vida més fàcil i confortable. Així, quan ens fem grans i sorgeixen dificultats derivades de les limitacions de mobilitat o de les pèrdues cognitives ens convé un habitatge accessible i segur per garantir, no només la nostra qualitat de vida, sinó fins i tot l’autonomia personal.

Ser independents a l’hora de portar a terme les activitats quotidianes és clau per viure bé. Per això, quan envellim, hem d’avançar cap a una adaptació de la llar basada, d’una banda, en l’eliminació de barreres arquitectòniques i, de l’altra, en la incorporació d’elements de suport.

Habitatge accessible

Un dels problemes que afecta més a la qualitat de vida de la gent gran és el de les limitacions de mobilitat. En aquest sentit, és essencial convertir les cases en espais accessibles per a persones que es desplacen amb cadira de rodes o crosses. Això vol dir, per començar, que els passadissos i portes han de tenir una amplària mínima de 90 cm per facilitar-ne el pas. A més a més, si hi ha escales, ja sigui a casa o a l’edifici, segurament haurem de col·locar-hi rampes o algun tipus de plataforma o cadira salvaescales.

Una altra intervenció fonamental quan hi ha mobilitat reduïda és la instal·lació de barres o passamans als passadissos per evitar caigudes i facilitar els desplaçaments entre estances. També millorarem la seguretat si posem interruptors de la llum a cada extrem.

El bany, una estança crítica

Per les accions que hi portem a terme, per la humitat i per les dimensions reduïdes que sol tenir, el bany és l’espai de la casa més crític pel que fa a la seguretat. Alhora, és allà on fem la higiene personal, una activitat per a la qual preferim no buscar suport i tenir intimitat. Tot plegat fa que haguem de parar una especial atenció a alguns aspectes d’aquesta estança si volem gaudir d’una llar adaptada.

• En cas que reformem el bany, si és possible, és millor deixar espai lliure per a desplaçaments i girs.
• Si tenim una banyera, el millor seria substituir-la per una dutxa arran de terra, molt més accessible.
• Tant si tenim banyera com dutxa, és molt recomanable col·locar-hi catifes antilliscants, agafadors i, fins i tot, un seient.
• Pel que fa al vàter, també podem posar-hi barres i/o elevadors que facin més fàcil seure-hi i aixecar-se’n.
• Existeixen pintes i raspalls de dutxa amb els mànecs llargs que ens ajuden a ser autònoms quan no tenim gaire mobilitat.

Cuines sense accidents

Tant les limitacions de mobilitat com el deteriorament cognitiu augmenten el risc de patir accidents a la cuina. Algunes modificacions del mobiliari i una gestió adequada dels estris milloraran la situació.

• Procura que els armaris no siguin gaire alts per poder-hi accedir millor.
• Si pots, opta per una cuina d’inducció, ja que no només és més fàcil de netejar, sinó que és la més segura, perquè s’apaguen soles quan no hi ha una paella a sobre.
• Situa els estris i objectes d’ús habitual ens els llocs més accessibles.
• Tingues en compte que existeixen taulells amb alçada regulable que ens permeten salvar les dificultats motrius.

Terres segurs i gadgets adaptats

A banda del bany i la cuina, hi ha aspectes generals que hem de tenir en compte per a tota la llar. D’una banda, per estalviar-nos caigudes i ensopegades, és millor no tenir catifes ni obstacles –com petits mobles o calefactors portàtils- i evitar els terres en què és fàcil relliscar. D’altra banda, hem de procurar que hi hagi una bona il·luminació. En aquest sentit, és important disposar d’un interruptor a la vora del llit per no llevar-nos mai a les fosques.

A més a més, davant d’una situació de deteriorament cognitiu, és clau envoltar-nos d’aparells que ens ofereixin comoditat i, sobretot, seguretat. Per exemple, els amplificadors de timbres o els comandaments a distància i els telèfons amb els números més grans.

Ajuts i assessorament professional

Com veieu, per a gaudir d’una llar adaptada a les nostres necessitats hi ha millores que es poden aconseguir a un baix cost i modificacions que requereixen una inversió més elevada. Cal tenir en compte que les persones que tenen una discapacitat reconeguda del 33% o més poden demanar una ajuda econòmica per fer la seva llar accessible.

L’adaptació de la llar requereix d’un estudi previ per identificar quines són les necessitats de la persona o persones que hi viuen. Aquest treball l’ha de portar a terme un equip professional multidisciplinari, que idealment l’haurien d’integrar arquitectes, constructors, fisioterapeutes, pedagogs, terapeutes ocupacionals i treballadors socials.

Si teniu clar que voleu viure a casa vostra tant de temps com sigui possible, però no sabeu per on començar a fer el vostre habitatge accessible, podeu posar-vos en contacte amb el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam. Les seves professionals us dirigiran a serveis especialitzats de confiança.