Arxius de Ictus

L’efectivitat de les tècniques de representació del moviment i realitat augmentada en la rehabilitació del membre superior després d’un ictus: un estudi experimental

Published on octubre 3, 2023

Víctor Vargas és terapeuta ocupacional de l’eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) de Vila-seca del Grup Mutuam. Aquí ha dirigit un estudi experimental que valora l’efectivitat de les tècniques de representació del moviment i la realitat augmentada en la rehabilitació del membre superior desrpés d’un ictus.

L’ictus, definició i dades contextuals

L’OMS defineix l’ictus com l’inici de símptomes clínics de disfunció cerebral focal o global i que té una durada més gran de 24 hores. L’ictus actualment és una entitat de gran prevalença i un enorme impacte socioeconòmic. A nivell global, consumeix entre el 2 i el 4 % dels recursos sanitaris, i s’estima que els costos directes invertits en la cura de pacients supervivents d’accidents cerebrovascular superen els 40.000 euros per pacient.

Tot i que és la segona causa de mort al món, es calcula que al planeta hi ha més de 9 milions de persones supervivents d’esdeveniments cardiovasculars i que es produeixen uns 4,5 milions de morts anuals a conseqüència dels ictus. La prevalença s’estima al voltant d’entre 80 i 50 casos per cada 10.000 individus. A Espanya, segons les dades de l’INE, cada any es produeixen aproximadament uns 100.000 casos d’ictus. És la primera causa de mortalitat en dones i la segona en homes, darrere de la cardiopatia isquèmica.

Habitualment els ictus es presenten en persones de més de 60-65 anys, però el que nosaltres estem veient al nostre servei és que cada cop tenim gent més jove. Donat el creixent envelliment de la societat occidental, es preveu que Espanya sigui el país més envellit l’any 2050, per la qual cosa s’espera que aquesta incidència continuï augmentant.

Actualment, és la primera causa de discapacitat greu en l’adult i és la segona causa de demència darrere de la malaltia d’Alzheimer. Més del 30% dels pacients que pateixen un ictus queden amb seqüeles i amb una discapacitat important. Per això, després d’un any, només el 65% dels supervivents són funcionalment independents per les activitats de la via diària.

Les conseqüències més habituals d’un ictus

Les afectacions més recurrents que ens trobem són el deteriorament cognitiu (35%), els problemes motors de les extremitats (30%), i les dificultats del llenguatge (27%). La parèsia de l’extremitat superior és la causa principal de discapacitat funcional, i provoca limitacions en el desenvolupament de les activitats de la vida diària.

Les seqüeles més recurrents que ens trobem en l’extremitat superior estan relacionades amb la pèrdua de força, variacions en el to muscular, dificultats en la coordinació i el control motor. Aquestes manifestacions clíniques provoquen un desús de l’extremitat, que comporta escurçaments i atròfies musculars, deformitats i dificultats a nivell de la funció, com ara agafar i recollir objectes.

L’aprenentatge per desús

La participació i la funció de l’extremitat superior hemiplègica pot veure’s compromesa no només per les dificultats motores i sensorials, sinó també per l’aprenentatge per desús. És un fenomen conductual acotat pel doctor Taub, neurocientífic conductual de la universitat d’Alabama.

L’aprenentatge per desús és la conseqüència d’intentar utilitzar sense èxit l’extremitat superior afectada, amb la barreja dels reforços positius obtinguts després d’utilitzar estratègies compensatòries, com ara el canvi de dominància. Això reforça evitar l’ús de l’extremitat afectada.

Això ens ho trobem sovint en els pacients que tenim al servei, que tenen una funció prou conservada de l’extremitat superior, però no la utilitzen. El que està aprenent aquest cervell són reforços negatius constants quan intenta assolir o agafar objectes. Però quan ho fa amb el costat no afectat, obté un reforç positiu immediat. Per tant, aquest propi desús va disminuint aquesta participació.

La neurofisiologia ja ha demostrat que el control motor voluntari, la planificació i la iniciació del moviment condiciona les neurones motores ubicades a l’escorça motora primària i secundària. Tots aquests territoris cerebrals reben informació dels ganglis basals que controlen l’inici del moviment. Alhora, el cerebel coordina a nivell sensitiu i motor conjuntament amb els territoris sensitius del lòbul parietal. Les lesions que tenen origen al sistema nerviós central poden provocar problemes a la conducta motora, pel fet que genera menor activació neuronal. Això dificulta que els moviments siguin coordinats i seqüenciats i es redueixen els impulsos motors i sensitius.

Dos conceptes fonamentals: neurones mirall i neuroplasticitat

Existeixen diferents mètodes de tractament per facilitar l’aprenentatge motor i la rehabilitació de les persones que han patit un ictus que ha afectat l’extremitat superior. En aquests tractaments intervenen dos conceptes bàsics: el sistema de les neurones mirall i la neuroplasticitat.

El sistema de neurones mirall va ser descobert per Rizzolatti, a principis de la dècada del 90. El seu àmbit d’estudi era l’exploració de l’àrea F5 (l’escorça premotora) amb macacos. En la seva investigació van descobrir que quan els macacos observaven un altre macaco o un cuidador agafar un objecte, s’activaven les neurones visiomotores. Aquestes neurones, que van anomenar neurones mirall, són les que ens ajuden a coordinar l’escorça premotora amb la motora.

Sistemes neuronals i processos de remodelació

Els sistemes de neurones mirall són el substrat neural que permet comprendre la implicació de funcions cognitives com l’observació, la imitació i la imatge de l’acció en relació amb l’organització dels moviments i el seu aprenentatge. Aquestes neurones s’activen quan jo observo un moviment fet per una altra persona o quan jo imagino un moviment. Formen una xarxa que s’activa quan l’acció la realitza un mateix o quan s’observa una acció realitzada per una altra.

A través de la ressonància magnètica funcional s’han pogut identificar i localitzar dues àrees i circuits que fonamenten aquests sistemes. Per una part, el sistema de neurones mirall parietofrontal, que està constituït per grans territoris de l’escorça premotora del lòbul parietal inferior i la part posterior de l’àrea de broca. Per l’altra, el sistema de neurones mirall límbic, està constituït per la regió de l’ínsula i pel cingle anterior, responsable del reconeixement del comportament efectiu i emocional. Per exemple, quan veiem que algú es fa molt de mal, sembla que a nosaltres també ens fa aquell mal (empatia).

Aquests sistemes transformen la informació sensorial obtinguda a nivell visual durant l’observació de l’acció d’un altre individu. I ho fan en un format motor molt similar al programa motor intern generat quan un mateix s’imagina executant una acció o quan l’està executant una altra persona. A més, tenen un rol molt important en l’aprenentatge de patrons motors a través de l’observació de l’acció.

El segon concepte bàsic és la neuroplasticitat, que permet optimitzar el funcionament de les xarxes neuronals en un procés de remodelació a curt, mig i llar termini. En el camp de la rehabilitació, aquesta representa el mecanisme que permet comprendre els efectes de les actuacions terapèutiques per la recuperació de les alteracions del moviment.

Les tècniques de representació de moviment

Hi ha tractaments que estan vinculats directament amb el sistema nerviós central que tracten de millorar l’exercici sensorial motor a través de la pràctica mental. Un d’aquests es basa en les tècniques de representació del moviment, que són la representació perceptivo-cognitiva del moviment mitjançant la imatgeria i l’observació d’accions motores. Aquests mètodes es poden combinar amb l’execució real del moviment o amb l’estimulació sensorial causada pel requeriment motor.

Els mètodes de representació del moviment inclouen la imatgeria motora, l’entrenament d’observació d’accions i la teràpia d’entrenament de retroalimentació visual o teràpia en mirall.

Imatgeria motora (IM)

La imatgeria motora (IM) consisteix en l’evocació, per part de la persona, d’un moviment o un gest per aprendre a millorar l’execució. En els estudis de neuroimatge s’ha demostrat que es produeixen seqüències d’activació similars a les que es produeixen durant l’execució a nivell del còrtex motor. És a dir, activa patrons neuronals similars a la seva realització.

La IM fa referència al procés actiu de simulació mental d’una acció motora sense moviment real del cos. És una tècnica molt efectiva quan treballem amb persones que no han iniciat reclutament motor. Se n’ha demostrat l’eficàcia en la rehabilitació del membre superior, millorant la força muscular, la qualitat del gest, la velocitat d’execució i la funcionalitat de l’extremitat. La pràctica mental o imatgeria motora és capaç d’augmentar l’ús del braç afectat, que és una de les coses que nosaltres busquem en rehabilitació dins la teràpia ocupacional. També contribueix a augmentar-ne la funció mitjançant el desenvolupament de nous esquemes motors, activant noves àrees corticals per ajudar el moviment.

Els pacients que reben un programa de pràctica mental mostren reduccions significatives en el deteriorament del braç afectat i n’augmenten significativament l’ús en les activitats de la vida diària. Els resultats que s’obtenen treballant aquesta tècnica donen suport a l’eficàcia dels programes que incorporen pràctica mental a la rehabilitació de l’extremitat superior després d’un ictus.

Entrenament en observació d’accions (EOA)

Consisteix a fer que el pacient miri una sèrie d’imatges d’accions de la vida diària quotidiana i la seva execució posterior, per accelerar el procés de recuperació d’aquestes. Per exemple, jo ensenyo a un pacient com agafar una ampolla d’aigua. Li ensenyo diverses vegades com faig aquest moviment i li demano que es concentri en mirar com ho faig per activar, així, les neurones. Després de fer aquesta observació, li demanaré que executi l’acció.

Aquesta tècnica està indicada per a moltes condicions patològiques com ara processos d’immobilització. S’aplica amb l’objectiu que no hi hagi una disminució substancial de l’activitat en aquesta regió cerebral relacionada amb el membre immobilitzat. També es recomana en pacients neurològics o en processos d’aprenentatge motor.

Teràpia de retroalimentació visual mirall o teràpia en mirall (TM)

És una intervenció relativament nova i apropiada pel seu baix cost i la seva simplicitat. Va ser introduïda a finals dels anys 90 per Rogers-Ramachandran com una tècnica senzilla i no invasiva per tractar el dolor per membre fantasma, l’hemiparèsia després d’un ictus o la síndrome de dolor regional complex. El 1999 es va introduir aquesta tècnica per a la recuperació de seqüeles motores i sensitives després d’un ictus.

Aquesta tècnica consisteix a moure l’extremitat superior no afectada alhora que es veu el reflex en un mirall col·locat al pla sagital, o sigui, a la meitat de la persona. Aquesta retroalimentació visual crea una il·lusió visual amb la capacitat de moviment de l’extremitat afectada. Aquesta activitat implica una demanda cognitiva molt complexa. Per això és una tècnica que s’utilitza en les etapes finals dels processos de rehabilitació. A més a més, ha demostrat tenir un efecte significatiu sobre la funció motora i el deteriorament motor després d’un accident cerebrovascular i pot millorar l’execució de les activitats de la vida diària.

**Un enfocament top down basat en la imatgeria motora graduada**

El protocol empleat en l’estudi experimental que ens ocupa es basa en la imatgeria motora gradual, un programa terapèutic desenvolupat per Butler i Moseley a principis de la dècada del 2000. El formen tres modalitats terapèutiques dutes a terme en un ordre específic i de manera graduada. Aquests tres components són: l’exercici de reconeixement dreta o esquerra (lateralitat), la imatgeria motora explícita i els exercicis de teràpia en mirall.

Aquesta metodologia té un enfocament top down. Això significa que es demana una participació activa del pacient. Aquest és un tipus de tècniques oposades a les de bottom up (tècniques passives). Segons la neurociència, els tractaments amb enfocaments top down, en quèes busca tocar menys el pacient perquè aquest recluti el màxim d’unitats motores, són molt més efectius.

L’objectiu d’aquest protocol és activar seqüencialment les àrees del cervell involucrades en el moviment de l’extremitat superior. L’evidència diu que la pràctica repetitiva de tasques rellevants per l’usuari amb un reforç d’aquestes activitats condueix a l’aprenentatge motor d’una manera més efectiva.

L’ús de la realitat augmentada per disminuir les dificultats en la rehabilitació

Les tècniques de representació del moviment i el protocol d’imatgeria motora graduada suposen una demanda cognitiva molt important pel pacient i és bastant complexa. Un dels objectius de crear una aplicació de realitat augmentada és ajudar a disminuir la dificultat d’aquestes activitats iajudar les pacients a augmentar la motivació.

Amb la realitat augmentada, a través de les ulleres veiem l’entorn real i, en ell, hi apareixen elements virtuals (la realitat virtual treballa en un entorn completament virtual). Aquesta tecnologia es pot introduir als programes de neurorehabilitació sense necessitat de fer una inversió econòmica molt gran.

Beneficis de la realitat augmentada

La realitat augmentada pot ser més motivadora i atractiva. Promou la pràctica repetitiva, específica i intensa, amb intervencions que poden estar basades en ocupacions significatives. Permet als pacients veure i interactuar en temps real amb imatges virtuals superposades a la perfecció sobre el món real. També podria permetre la pràctica d’activitats amb objectes reals, proporcionar un entorn segur pel pacient que sigui estructurat, graduat i que pugui ajustar-se al nivell de discapacitat de la persona.

S’ha demostrat que incloure la realitat augmentada en programes de rehabilitació i teràpia ocupacional millora la funció motora i cognitiva. També augmenta la velocitat del moviment, la reducció de l’espasticitat i la satisfacció ocupacional.

Els tractaments que es combinen amb realitat augmentada són percebuts pels pacients com més motivadors i replicables al domicili. Tot això ho podem traslladar a la telerrehabilitació, i fer programes molt més intensius d’aquestes intervencions i plantejar la rehabilitació com un joc.

L’estudi experimental

En aquest estudi, fet a l’eDCA hem comparat dos mètodes que s’utilitzen actualment en la rehabilitació neurològica després d’haver patit un ictus. La nostra hipòtesi era que les tècniques de representació del moviment combinades amb realitat augmentada millorarien la funcionalitat i la participació del membre superior afectat en persones supervivents d’un ictus en fase subaguda, comparat amb els que únicament fan servir tècniques de representació del moviment de forma convencional.

Aquest és un estudi experimental on les persones van ser assignades a dos grups, mitjançant l’aleatorització estratificada. Tots dos grups van participar en intervencions individuals de 90 minuts, tres cops per setmana durant 36 sessions. El grup de control va fer un programa de tècniques de representació del moviment de forma tradicional i el grup experimental ho va fer combinat amb realitat augmentada.

El període de l’estudi va començar el gener del 2022 i es va acabar el reclutament dels pacients el juny del 2023. Les activitats que es van dur a terme durant la intervenció es recollien al protocol d’imatgeria motora gradual basat en tres etapes de tractament: imatgeria motora implícita, entrenament d’observacions d’accions i imatgeria motora explícita, i teràpia en mirall.

Resultats i conclusions

El que hem pogut veure després de la intervenció és que el grup experimental va obtenir millors puntuacions a nivell de funcionalitat. També quant a la participació, tant en quantitat de moviment com en qualitat. Pel que fa a l’acompliment i satisfacció ocupacional, també va haver-hi diferències estadísticament significatives en qualitat de vida.

Les tècniques de representació del moviment van millorar la funcionalitat i la participació del membre superior després d’un ictus i la realitat augmentada va millorar la repercussió d’aquesta rehabilitació.

La realitat augmentada és un valor afegit en els tractaments de neurorrehabilitació de l’extremitat superior en persones amb ictus. Aquests resultats evidencien que els tractaments de neurorrehabilitació combinats amb realitat augmentada són més motivadors i menys esgotadors que els convencionals. Les persones que han participat en el grup experimental han millorat la seva independència en les actives de la via diària, la satisfacció ocupacional, i l’evocació mental.

La realitat augmentada és un valor afegit. Hem de començar a pensar en incloure això en els nostres tractaments.

Víctor Vargas, terapeuta ocupacional del Servei eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) de Vila-seca del Grup Mutuam.

Podeu veure la ponència completa aquí

EM-Line! Memory: una innovadora eina per a la rehabilitació després d’un ictus

Updated on gener 25, 2022

Marta Soler, psicòloga especialista en psicogeriatría i atenció al malalt crònic i final de vida, de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Clàudia Coll, neuropsicòloga de la Unitat intensiva compartida amb l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona – Servei de neurologia, i Jordi Gich, neuropsicòleg adjunt de l’Hospital Josep Trueta i un dels investigadors principals del grup de treball multidisciplinar que ha participat en la creació d’aquesta eina, van presentar en una sessió clínica els resultats del projecte guanyador del Premi de Recerca de la Fundació Mutuam Conviure 2018: EM-Line! Memory com a eina de rehabilitació cognitiva per a pacients que han patit un ictus.

L’estudi EM-Line! Memory com a eina de rehabilitació cognitiva per a pacients que han patit un ictus s’ha portat a terme a la Unitat de Rehabilitació Intensiva d’Ictus de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i ha estat dissenyat i coordinat conjuntament amb l’Hospital Trueta.

Primer de tot, val la pena explicar que la Unitat de Rehabilitació Intensiva és un recurs per a tota la regió sanitària de Girona que està orientat a la intervenció precoç a pacients que estan afectats d’ictus, però que també és extensible a altres patologies neurològiques agudes. A grans trets, la unitat té com a objectiu oferir una atenció integral i intensiva precoç, l’estabilització clínica i l’estimulació neurològica precoç i intesiva, tan física com cognitiva. El que es busca és assolir una situació funcional i social el més semblant possible a la situació prèvia de la persona, que permeti el retorn a domicili aproximadament als dos mesos de l’ingrés.

Les persones, un cop mínimament estabilitzades i amb les proves diagnòstiques pertinents, són derivades des del Servei de neurologia de l’Hospital Josep Trueta. Llavors, se’ls realitza una valoració conjunta per determinar si són candidates per ingressar a la unitat. El perfil de pacient de la unitat seria el d’una persona potencialment recuperable i amb capacitat per afrontar una recuperació intensiva. Segons dades de 2018, hi han ingressat majoritàriament homes (72%), amb una mitjana d’edat de 64 anys. Un 66% van ser ingressades per un ictus isquèmic i, en un 57% dels casos, es va assolir el retorn al domicili.

Abordatge multidisciplinari i individualitzat

Respecte als recursos de la unitat, disposa de 15 llits sociosanitaris i de la possibilitat que les persones usuàries facin ús del gimnàs, el menjador, el jardí, la sala de teràpia ocupacional i la de rehabilitació cognitiva. L’equip és multidisciplinari, incloent-hi metges, neuròleg, infermeria, auxiliars de clínica, zeladors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, treballadora social, logopedes, psicòloga, neuropsicòloga i tècnic sociosanitari de suport.

La metodologia de treball es basa en definir un pla de treball individualitzat en què es defineix el tractament de rehabilitació, tant físic com cognitiu, el tractament des de la vessant mèdica i d’infermeria i l’abordatge emocional. També s’hi inclou la part social. Així mateix, s’estableix un pla de comunicació amb la persona i la família per avaluar-ne l’evolució.

Des del gener del 2017, en què es va crear la unitat, aquesta ha evolucionat, incorporant noves tècniques i optimitzant els recursos existents per tal de ser un servei punter. Pel que fa a la recuperació cognitiva, el setembre del 2017 es va introduir l’EM-Line com a eina de rehabilitació cognitiva mitjançant suport informàtic.

El Projecte Em-Line va néixer amb l’objectiu de proporcionar un programa de rehabilitació cognitiva a pacients d’esclerosi múltiple i ha mantingut les seves característiques inicials quan s’ha enfocat als pacients d’ictus. Entre aquestes, que s’aplica en les fases inicials de la malaltia, que es pot fer a casa, que no interfereix en les activitats del dia a dia del pacient, que s’hi pot implicar la família i que és gratuït per a pacients neurològics, psiquiàtrics i neuroquirúrgics. Els resultats en els pacients amb esclerosi múltiple van reflectir una millora en la memòria visual i la capacitat d’aprenentatge visual, en diverses funcions executives i atencionals, en velocitat de processament i en capacitat de trobar paraules.

Personalització i aprenentatge sense error

El primer producte que es va distribuir va ser l’EM-Line memory, una eina per treballar la memòria des de casa. Quan la persona usuària entra en aquesta plataforma online, pot escollir fer exercicis sobre la memòria declarativa o sobre les funcions executives. Si tria la primera, es trobarà també davant la possibilitat d’escollir entre diferents temàtiques. Un cop ho ha fet, l’eina li mostra tours virtuals i textos –que van de 150 paraules a 600, segons el grau de dificultat- que ha de memoritzar per després respondre a un qüestionari. Si opta per treballar les funcions executives, l’eina li oferirà un ventall de jocs amb diferents nivells de dificultat. Quan la persona usuària respon bé, el sistema de forma automàtica la puja de nivell.

L’eina està disponible ja en català, castellà i anglès. Les preguntes, que es presenten de forma aleatòria, no es plantegen en forma interrogativa, per evitar jutjar constantment els coneixements del o la pacient, sinó que es basen en tasques que cal completar. A més, se li donen pistes i s’accepten respostes amb diferents marges d’error a nivell ortogràfic.

Per facilitar l’adherència al tractament, s’ha procurat triar temàtiques d’interès i promoure l’aprenentatge sense error, oferint pistes per solucionar el problema, ja que si la persona troba la solució es genera una espiral de positivisme que fa que continuï jugant. Altres mecanismes que s’empren per augmentar l’adherència són oferir nivells de dificultat gradual, utilitzar reforçadors positius continus i potenciar l’efecte adictiu del joc. L’eina es pot utilitzar de forma individual -a casa del pacient o al centre- o de forma grupal, amb un projector i un dinamitzador.

S’està treballant per introduir-hi estratègies de memorització, amb la tècnica de la història modificada, i programes de lectura per a persones invidents o amb disminució de l’agudesa visual, així com en demostrar l’eficàcia amb altres malalties neurològiques. Es tracta d’un material atractiu i innovador que, alhora, és molt intuïtiu pel que fa a l’ús per part de la persona usuària.

Comparar amb el tractament tradicional

Donada l’eficàcia demostrada, aquesta eina s’ha començat a utilitzar en la Unitat de Rehabilitació Intensiva amb l’objectiu principal de veure quina eficàcia tenia amb pacients que havien patit un ictus, comparant-la amb el tractament tradicional. Com a objectius secundaris, l’equip també es va plantejar explorar diferències quant a adherència i satisfacció entre tots dos. Així doncs, quan una persona hi ingressa i, després d’haver-se-li fet una exploració neuropsicològica, es comprova que compleix els criteris d’inclusió i se li assigna aleatòriament un grup de tractament. A partir d’aquí, passa a fer les sessions d’intervenció, de dilluns a divendres, amb una durada de 45 minuts. Quan les ha finalitzat, se li fa una segona exploració neuropsicològica per comparar els resultats respecte als de la inicial.

Tot i que la mostra de pacients que ha pogut participar en l’estudi encara no ha permès obtenir uns resultats estadístics prou significatius, per la dimensió reduïda de la mateixa, sí que ha permès comparar en cada cas quina puntuació ha tingut el pacient en les diferents variables en l’exploració prèvia i en la posterior. L’estudi revela que, quant a fluència semàntica, amb el tractament tradicional en milloren la meitat i amb l’EM-Line, el cent per cent. Mentre que pel que fa a la fluència fonètica, entre els que han seguit el tractament tradicional, n’ha millorat el 75 per cent i entre els que han seguit el nou ho han fet un 60 per cent. Amb la memòria, veiem que tots els pacients del tractament tradicional milloren els seus resultats quant a aprenentatge, però n’hi ha un del grup EM-Line que no ho fa. Quant al record diferit, veiem que en el grup de tractament tradicional tots milloren i en el d’EM-Line n’hi ha dos que no. Es tracta, però, de dos casos en què ja es partia d’un nivell força bo i, per tant, era difícil millorar-lo.

En praxis constructiva, veiem que la majoria de pacients, amb el tractament tradicional, i tots, amb el nou, experimenten una millora molt lleu, mentre que en memòria visual observem que uns pocs no milloren amb el tractament tradicional i la meitat ho fan només una mica amb l’EM-Line. Pel que fa a les funcions executives i atencionals, tots els pacients dels dos grups milloren força. En relació a les variables més subjectives, independentment del grup al qual pertanyin, tots els pacients manifesten que han notat una millora i que estan satisfets amb el programa de rehabilitació. L’adherència al tractament ha estat molt bona, segurament facilitada pel fet que estan ingressats en la unitat. Només hi ha hagut un abandonament, en el grup tradicional. Per tant, com a conclusió, podem dir que a nivell estadístic els resultats no són concloents perquè la mostra és molt petita, però amb els resultats descriptius veiem que tots els pacients milloren globalment després de la intervenció, especialment en els dominis de memòria, en la funció executiva – atencional i en velocitat de processament.

Com ampliar la mostra

Tal i com s’ha assenyalat, la dificultat principal de l’estudi ha estat que la mostra era massa petita, un fet molt relacionat amb la situació que hem viscut arran de la irrupció de la COVID 19. Els primers mesos, la rehabilitació cognitiva va quedar aturada. Després, hi ha hagut restriccions i mesures de seguretat, així com aïllaments a causa d’alguns brots, que han dificultat molt el desenvolupament de l’estudi. A banda de la pandèmia, s’han identificat altres dificultats, com que el perfil de pacient és molt canviant, que els criteris d’inclusió són estrictes i que hi ha un percentatge de pacients que compleixen els requisits però que fan estades molt curtes. Alguns d’aquests factors que alenteixen el ritme de reclutament són de difícil solució, però sí que es podríem revisar els criteris d’exclusió.

La valoració de l’equip respecte l’experiència amb l’EM-Line és molt positiva. Hi ha hagut molt bona acceptació per part dels pacients, fins i tot per part dels d’edat més avançada. L’eina facilita la continuïtat del tractament a l’alta i les pantalles tàctils i els ratolins són molt útils en casos de parèsia de la mà dominant. En definitiva, a partir de l’estudi, es pot concloure que és una eina que optimitza molt la rehabilitació i que és molt senzilla d’utilitzar.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona commemora el Dia Mundial de l’Ictus

Published on octubre 29, 2021

En commemoració al Dia Mundial de l’Ictus, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona amb la col·laboració de l’Associació Ictus Girona, van organitzar al llarg de la setmana, un seguit d’activitats informatives i preventives. L’objectiu d’aquestes era sensibilitzar a la societat sobre aquesta malaltia que afecta anualment a prop de 15 milions de persones.

Les activitats en qüestió iniciàvem amb la instal·lació d’una taula informativa a l’entrada del centre, gestionada per les persones ingressades a la Unitat de Rehabilitació Intensiva amb el suport de l’equip. Aquesta es va complementar amb altres activitats celebrades el 27 d’octubre. El dia en qüestió, tant els pacients com les seves famílies, van gaudir d’una activitat rítmica, una de cant i d’un espai per compartir experiències amb expacients del centre. En el cas de l’activitat rítmica, en tractar-se d’una sessió de fisioteràpia grupal es van realitzar a l’exterior del centre.

Un acte entranyable i de reconeixement a pacients i professionals que els acompanyen en el procés, el qual no hauria estat possible sense la implicació de la Unitat de Rehabilitació Intensiva i l’equip assistencial del centre.

International Journal of Environmental Research es fa ressò d’un article liderat per la fisioterapeuta de Mutuam Girona sobre estimulació auditiva rítmica amb música

Updated on març 3, 2021

La revista International Journal of Environmental Research and Public Health, ha publicat un article de la fisioterapeuta de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Samira González, entre d’altres col.laboradors, sota el títol “Effects of a Music-Based Rhythmic Auditory Stimulation on Gait and Balance in Subacute Stroke “, que podeu consultar.

Aquesta publicació explica els resultats de l’estudi que va fer per avaluar l’efecte d’una estimulació auditiva rítmica a partir de la música, en combinació amb la fisioteràpia convencional, sobre els paràmetres de la marxa i l’autonomia en la deambulació, en persones amb ictus en la seva fase subaguda.

En referència als paràmetres de la marxa no es van observar diferències entre el grup d’interacció i el grup de control. Sí que es van observar millores significatives pel que fa a la funcionalitat i autonomia de les persones que van participar a la estimulació auditiva rítmica amb música, (que a diferència dels que només van realitzar sessions de fisioteràpia convencional), no van necessitar tants elements de suport per deambular, i es va observar que eren també molt més autònoms en espais interiors i exteriors arribat el moment de l’alta del centre. Us animem a llegir la publicació sencera.

La importància de la rehabilitació, la integració social i la prevenció, i el paper dels professionals després d’un Ictus, en un webinar

Updated on desembre 15, 2020

Dimecres 25 de novembre des de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona es va celebrar un webinar d’una hora de durada, amb l’assistència de 64 persones entre professionals i familiars, per abordar el que passa després d’un ictus entorn el pacient. La Dra. Mireia Bosch (directora de HSS Mutuam Girona) va entrevistar al neuròleg vascular Dr. Victor Vera per aprofundir sobre els aspectes més importants a tenir en compte quan sobrevé un ICTUS, destacant la importància de la rehabilitació des del primer moment, l’abordatge dels aspectes més psicològics del pacient en l’entorn personal i familiar, i el paper de la prevenció i els professionals.

En temps COVID19, les unitats de rehabilitació d’un Ictus, també han ajustat les metodologies, per tal que pacients i professionals estiguin protegits, i puguin avançar i no aturar el seu procés de recuperació. Aqui podeu recuperar el webinar sencer.

El Dr. Vera és especialista en Neurologia format a l’Hospital Universitari de Salamanca i exerceix com a neuròleg vascular a l’Hospital Clínic de Barcelona i a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona. Col.labora d’una forma destacada amb la Unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i patologia neurològica aguda de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, on es rehabilita i recupera funcional i cognitivament a pacients ingressats en el servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

L’Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit a Vila-seca fa un homenatge al Dia Mundial del Dany Cerebral Adquirit i Dia Mundial del Ictus

Updated on octubre 31, 2020

Com el 26 d’octubre va ser el Dia Mundial del Dany Cerebral Adquirit, i avui 29 d’octubre, és el Dia Mundial de l’Ictus, tot l’equip professional i els usuaris de l’equip eDCA (Equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit) ubicat a les instal.lacions de la Residència Vila-seca per a gent gran que gestiona Grup Mutuam, a Tarragona, va organitzar i crear un mural, en homenatge a aquestes dues jornades tan especials.

El mural ha consistit en dues seccions, on els pacients es pintaven la ma del costat plègic o parèsic, aprofitant així per estimular aquestes zones, deixant la seva empremta en el mural. En una de les parts, en colors vermell i blau, els usuaris han descrit amb una paraula com es van sentir quan van patir el dany cerebral, i en l’altra part, en colors groc i verd, els usuaris han escrit com se senten ara, des que són atesos al servei eDCA. La iniciativa ha tingut èxit entre els participants i els professionals.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona se suma avui al Dia Mundial de l’Ictus

Published on octubre 29, 2020

Hospital Sociosanitari Mutuam Girona ICTUS

Avui Dia Mundial de l’Ictus, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, se suma a aquesta jornada per sensibilitzar a la societat sobre la prevenció i tractament d’aquesta malaltia que cada any afecta prop de 15 milions de persones al món.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, en aquest sentit ha organitzat alguna activitat entorn un llaç humà a l’exterior del centre, format per el personal i l’equip professional del nostre centre a Girona. L’acte s’ha acompanyat de missatges motivacionats d’usuaris afectats per l’ICTUS (llegir article sobre què és l’ICTUS) que ens volen transmetre la seva força i coratge, a qui tractem a la nostra unitat agraïm la seva actuació.

L’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, disposa d’una unitat especialitzada de rehabilitació intensiva per a ictus i patologia neurològica aguda, amb l’objectiu de rehabilitar i recuperar funcional, i cognitivament, a pacients ingressats en el servei de neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta.

Un jove explica en vídeo la seva recuperació després d’un ICTUS a l’EDCA de Vila-seca

Published on desembre 21, 2018

Saul Polomo, un jove de Reus que va patir un ictus tres dies després de veure néixer la seva filla, relata en un commovedor vídeo com ha estat el que descriu com a maratoniana recuperació des de llavors. El seu periple va començar en despertar-se del coma amb la meitat dreta del cos inutilitzada. No només no es valia per si mateix sinó que tampoc no era capaç de comunicar-se, ja que tan sols podia pronunciar la paraula ‘no’.

Palomo va iniciar un procés de rehabilitació en què va passar per l’Hospital Guttmann, per l’Hospital Sant Joan de Reus i, finalment, per l’EDCA (Equip de suport al dany cerebral adquirit) de la Residència Vila-seca. Allà va ser tractat per un neuropsicòleg, una logopeda i un terapeuta ocupacional, que és qui el va animar a gravar el vídeo. El seu treball constant i la implicació dels professionals han fet que recuperés gran part de les seves capacitats, però encara segueix fent rehabilitació en la Unitat d’Estimulació Neurològica de Vila-seca. No us perdeu el seu emocionant testimoni: vídeo.

Mutuam Girona coorganitza una jornada pel Dia Mundial de l’ictus

Updated on novembre 26, 2018

Més de 120 persones van assistir el passat 26 d’octubre a una jornada oberta al públic per commemorar el Dia Mundial de l’Ictus al Centre Cívic de Sant Julià de Ramis de Girona. Moltes d’elles havien estat ingressades a la unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i altres patologies neurològiques agudes de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona o bé n’eren familiars. També hi va assistir molt públic general, interessat per l’ictus i les seves conseqüències.

La Jornada la van organitzar l’Hospital sociosanitari Mutuam Girona i l’Associació Ictus Girona. Amb el títol “I després de l’ictus, què?”, el president de l’entitat, Antonio González, i la directora del centre, Mireia Bosch, van ser els responsables de la inauguració i, posteriorment, es va procedir a la projecció d’un vídeo en què es recollien els testimonis de diferents pacients que havien patit ictus i els seus familiars, explicant l’experiència de tornar a casa i de la convivència després de l’episodi agut de la patologia.

A continuació, la terapeuta ocupacional de la unitat Integrada de Rehabilitació Intensiva per a ictus i altres patologies neurològiques agudes, Eva Barris, va moderar una taula rodona interdisciplinària en què diferents professionals van compartir la seva visió sobre les eines professionals i personals que els pacients tenen al seu abast per poder fer front a les seqüeles de la patologia, que sovint són bastant invalidants. Hi van intervenir Lorena Rodriguez, referent de treball social a l’ICS Girona i treballadora social de l’ABS Salt, Eduard Baulida, logopeda del CAP Güell i de l’Hospital Trueta, Montserrat Vázquez, terapeuta ocupacional del Consorci del Gironès, Joaquin Serena, metge especialista en neurologia de l’Hospital Trueta, i Anabella Bellelli, psicòloga i coordinadora dels Equips Psicològics d’Atenció a la Cronicitat de Mutuam. El públic també hi va participar fent diverses aportacions i preguntes.

Després va ser el torn de l’actuació de TALIQUAL, una coral per a persones que pateixen afàsia després d’un problema neurològic, que va ser presentada per la logopeda de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, Neus Martí. La coral va interpretar diferents peces musicals molt conegudes, que la majoria dels assistents van cantar amb ells. Finalment, Xavier Burjons, cap de la Unitat Transversal de la Regió Sanitària de Girona (CatSalut) i Imma López, la regidora de Serveis Socials i Salut de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

En acabar, les persones assistents van gaudir d’un refrigeri, amenitzat pel grup de música KOA, mentre es retrobaven i xerraven després de molt de temps de no veure’s. Així mateix, molts van intercanviar opinions amb alguns dels professionals que els atenen o els van atendre en la fase aguda de la patologia.

Unitat de Rehabilitació Intensiva de l’Hospital Sociosanitari de Mutuam Girona: valoració de resultats i perspectives de futur

Updated on octubre 9, 2018

Samira González i Eva Barris, respectivament, fisioterapeuta i terapeuta ocupacional de l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona, van oferir una sessió clínica per exposar les principals conclusions de l’activitat de 2017 de la Unitat de Rehabilitació Intensiva del centre, a partir de la memòria anual, i exposar algunes propostes de cara al futur.

La Unitat de Rehabilitació Intensiva va ser pensada per tractar de manera integral i integrada els pacients afectats d’ictus i d’altres patologies neurològiques agudes en situació estable a nivell de medicació i que puguin ser recuperables. Ubicada a l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona i única d’aquestes característiques a la demarcació territorial de Girona, és un projecte dissenyat, coordinat i integrat amb l’Hospital Dr. Josep Trueta que va entrar en funcionament el gener de 2017.

Els objectius de l’ingrés a la unitat són la rehabilitació intensiva i integral precoç, l’estabilització mèdica i el control per part d’especialistes, l’estimulació neurològica, tant física com cognitiva, intensiva i precoç i l’assoliment d’una situació funcional i social el més semblant possible a la prèvia a l’ictus. No totes les persones que han patit un ictus o una altra patologia neurològica aguda hi poden accedir, però. S’han establert com a criteris d’ingrés, entre d’altres, que la persona fos autònoma prèviament, que presenti un Barthel superior a 20 i una parèsia baixa (que no hagi estat més de 48 hores sense activació muscular), que pugui rebre més de tres hores de teràpia al dia, que pugui mantenir l’equilibri de tronc i que en el rànquing se situï entre el 3 i el 4. Tanmateix, en aquesta etapa inicial, s’hi han acceptat pacients que no complien tots aquests criteris.

Per fer possible la seva tasca, la Unitat de Rehabilitació Intensiva està integrada per un equip de professionals multidisciplinari. L’evolució tan dinàmica que ha viscut va fer que ja a l’abril de 2017 s’hagués de complementar la plantilla inicial per poder posar en marxa més activitats. Actualment, l’equip el conformen tres fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, un metge especialista en rehabilitació, un logopeda, una psicòloga, una metgessa, infermeres, auxiliars i zeladors de la planta, a més d’una neuròloga i una neuro-psicòloga procedents de l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Des que va entrar em funcionament la unitat, s’han anat incorporant al programa de treball noves activitats, com les que fan al jardí, les de l’EM-LINE, que estimulen cognitivament a partir de la informàtica, la coral per a les persones amb afàsia, la musicoteràpia, la teràpia assistida amb gossos o les que introdueixen la realitat virtual mitjançant l’ús de la Wii.

D’altra banda, s’ha creat un Equip de Rehabilitació Neurològica Continuada (ERENEC) que fa un seguiment dels pacients un cop se’ls dona l’alta de la unitat. Primerament, els professionals que en formen part visiten el seu domicili, en detecten les possibles barreres arquitectòniques i li ofereixen assessorament per eliminar-les. A més, en alguns casos, fan una supervisió del pacients per garantir la continuïtat de la rehabilitació. En total, durant 2017, l’ERENEC va fer el seguiment de 37 persones.

A la Unitat de Rehabilitació s’hi van atendre durant aquell mateix any 90 persones, amb una mitjana d’edat de 64 anys i una mitja d’estada de 46 dies. En general, els resultats assolits per la Unitat són molt positius i s’han superat els objectius esperats malgrat alguns pacients no complien els requisits d’ingrés que s’havien establert. Ara, només queda seguir treballant per evolucionar i millorar encara més els pacients.