Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Gent gran al dia

Mey Hofmann: “Si un treballa bé, el resultat perdura més enllà de les modes”

Apassionada de la cuina des de petita, ha convertit la seva formació en àmbits diversos i el seu rigor professional en els sòlids fonaments d’un imperi gastronòmic de prestigi.

Es considera una privilegiada per haver crescut en un entorn familiar que ha afavorit la seva sensibilitat per la cuina i l’estètica?

Considero un privilegiat aquell que pot viure de les seves aficions i és feliç amb el seu dia a dia. Per tant, jo ho sóc. Sempre hi ha dificultats i preocupacions, però faig el que m’agrada, m’hi dedico amb passió des de fa molts anys i cada dia sento que és una meravella.

Les seves primeres passes a la cuina van ser en un internat a Alemanya. Ens ho explica?

Des de sempre, la cuina i la pastisseria han estat presents en mi. És cert que els estius a Alemanya van fer que conegués una monja que gaudia fent pastissos i galetes i tota mena de dolços i altres coses. Ella em va ensenyar amb il·lusió el que sabia. M’agradava molt estar amb ella i, quan em quedava sola, llegia i llegia llibres de cuina i pastisseria mentre les altres nenes llegien contes.

Va estudiar econòmiques, gemmologia, arquitectura d’interiors i cuina. Per què es va decantar professionalment per aquesta última disciplina?

No vaig haver de triar, de manera natural vaig anar veient què era el que em feia feliç. Els meus amics em van animar i amb gran esforç, empenta i sacrifici em vaig embarcar en el projecte de la meva escola. Per ensenyar igual que vaig aprendre jo, transmetent il·lusió, passió i professionalitat.

Va fundar la seva escola fa més de 30 anys. Com ha evolucionat la cuina durant aquests anys?

La cuina no ha deixat d’evolucionar de la mà de la societat i dels moments culturals que es viuen. Hi ha hagut moments d’esplendor, de crisi, de renovació. Sempre he entès l’evolució com passes endavant per créixer i aprendre.

Hi ha massa esnobisme a la gastronomia? Què hi troba a faltar?

No trobo a faltar res en especial, cada persona la viu a la seva manera, i així és sempre. Al final busques el lloc i la cuina que més s’acosten a la teva manera de sentir el món gastronòmic. Hi ha moments per a tot.

Com definiria la seva cuina?

És una cuina tradicional i creativa, però sense oblidar les arrels dels productes. Una cuina que intenta transmetre equilibri en els sabors i en les presentacions. Feta amb estima i pensant sempre en on som i qui som, una cuina coherent i sòlida en les bases.

Entrevista Mey Hofmann per Crònica d'Or de Grup Mutuam

Tenir una estrella Michelin és un gran reconeixement, però alguns cuiners també admeten que és una responsabilitat que pesa. Com ho viu, vostè?

Justament sempre dic que és un orgull pel reconeixement a la feina feta, i una responsabilitat professional que et fa treballar amb rigor i disciplina. Ho fèiem abans de tenir l’estrella i ho seguim fent cada dia.

També ha destacat sempre pel seu sentit pedagògic.

Per a nosaltres, el gran repte professional és formar tots els joves i futurs cuiners que cada dia treuen el servei del restaurant. Ens omple d’orgull saber que quan acaben estan preparats per treballar d’una manera professional. Som exigents i intentem formar-los com a cuiners amb valors que puguin transmetre a la cuina i als equips allà on treballin.

Vostè imparteix classes directament?

Fer classes és de les coses més gratificants que he fet mai. Ara les faig puntualment i les trobo molt a faltar. Tinc, però, un equip que fa i transmet el que jo he fet durant molt de temps, sota la filosofia Hofmann i la meva manera d’entendre la cuina i la pastisseria.

Ha après alguna cosa dels seus alumnes?

Sempre he après coses d’ells, no només tècniques, sinó també personals. Cada cop més, hi ha alumnes estrangers a l’aula i això ens enriqueix molt. Fer classes et fa estar al dia i amb ganes de continuar aprenent. Tinc un gran respecte per tots els alumnes que vénen a aprendre.

Hi ha poques dones de la seva generació que hagin aconseguit forjar un imperi com el seu. Quines són les principals dificultats a què ha hagut de fer front?

Un imperi són paraules majors. Sí que és cert que miro i veig com hem anat creixent. Hem crescut des de la feina ben feta, amb prudència i segons la demanda que ha anat apareixent o les bones idees que han anat sorgint. Dificultats, moltes… Un empresari sempre en té. Amb l’actitud de voler fer que les coses funcionin, s’han pogut anar solucionant.

Fent un cop d’ull al panorama mediàtic, és innegable que la cuina està de moda. Creu que vivim una bombolla gastronòmica que en algun moment esclatarà?

Fa molt de temps que diem que la cuina està de moda. És cert que les noves tecnologies i programes de TV ajuden que tot arribi arreu i al moment. Però no només per a la cuina. Com tot, si un treballa bé i es consolida, fa possible que el resultat perduri en el temps, independentment de les modes.

Quin menú va prepara per al dia de Nadal?

Un menú tradicional. No hi podien faltar l’escudella, el capó farcit, el tronc de Nadal, els torrons…

 

El Centre Residencial Mutuam Collserola lliura 20 paneres generoses a famílies necessitades del barri Horta-Guinardó

Lliurament paneres solidàruies al centre Residencial Mutuam Collserola

El 23 de desembre va tenir lloc el lliurament de paneres generoses, que des de fa 3 anys s’organitza des de Grup Mutuam, sota la bandera del projecte Gent Gran Generosa.  A la sala d’actes d’aquesta residència geriàtrica, Centre Residencial Mutuam Collserola, van lliurar-se un total de 20 paneres solidàries. El projecte Gent Gran Generosa va crear-se amb l’objectiu d’ajudar a les persones grans que viuen soles i que passen moments de dificultats en els mateixos barris on hi ha centres del Grup Mutuam, en aquest cas el barri d’Horta – Guinardó. Els usuaris i residents dels centres de Mutuam, aficionats a fer manualitats, regalen les seves manualitats: bufandes, nines, bijuteria, objectes de decoració, sabons, etc, a les persones que més ho necessiten.

Les 20 paneres van lliurar-se a  Gresol, una associació d’ajuda i solidaritat del barri d’Horta i Guinardó que ajuda a les famílies que més ho necessiten de la zona. Amb aquesta associació també s’hi col·labora amb altres projectes durant l’any, com és la recollida d’aliments, joguines i menjar.

La manualitat que es van fer els residents i usuaris del complex geriàtric Centre Collserola de Grup Mutuam, enguany va ser un cor de feltre per decorar l’arbre de Nadal i que va ser elaborat pel grup de costura d’aquesta residència geriàtrica, centre de dia i vivendes per a gent gran amb serveis. Els components de la junta de l’associació “Gresol”,  juntament amb alguns voluntaris del barri d’Horta – Guinardó, van protagonitzar el lliurament de les paneres, a les famílies.

Lliurament paneres solidàruies al centre Residencial Mutuam Diagonal

Per tancar l’acte hi va haver un brindis multitudinari per celebrar  el Nadal i encetar aquest 2016 amb més projectes entre l’entitat  Gresol i el Centre Residencial Mutuam Collserola.

La Residència Mutuam Manresa lliura 25 paneres generoses aquest Nadal

Lliurament paneres Grup Mutuam

Per tercer any consecutiu, la residència geriàtrica Mutuam Manresa va lliurar les seves paneres solidàries en el marc del projecte Gent Gran Generosa de Grup Mutuam. Aquest projecte es va crear amb l’objectiu d’ajudar a les persones grans que viuen soles i que passen moments de dificultats, en els mateixos barris on hi ha centres del Grup Mutuam, en aquest cas a la ciutat de Manresa. Els usuaris i residents dels centres de Mutuam, aficionats a fer manualitats, regalen les seves manualitats: bufandes, nines, bijuteria, objectes de decoració, sabons, etc, a les persones que més ho necessiten. Al Centre Residencial Mutuam Manresa, els residents van elaborar bosses de tela i unes manyoples, que juntament amb obsequis cedits pels proveïdors, familiars i treballadors de la residència geriàtrica, van aconseguir que enguany a banda de les paneres, es lliuressin també bosses farcides de lots de productes.

Aquest Nadal des de la residència es van poder muntar 25 paneres de les quals, 10 van anar a gent gran necessitada del barri de les Escodines que ho van rebre molt emocionats i molt agraïts. La resta de 15 paneres van ser distribuïdes amb la col·laboració del SAD de l’Ajuntament de Manresa. Com ja és tradició, el Regidor de Sanitat i Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa, Miquel Divins, els va acompanyar a l’acte de lliurament de les paneres a la mateixa residència. En acabar l’acte de lliurament de les paneres, la Coral de la Residència Mutuam Manresa, va dedicar a tothom unes cançons de Nadal populars, a les que tothom va acompanyar. Per tancar la jornada, es va oferir un pica-pica a tots els assistents. Aquests detalls en ocasions com aquestes, són el motiu per anar pensant el què faran l’any vinent. Bon Nadal i bon any a tothom!

Paneres-2015

Els pastorets, un imprescindible de la nostra tradició

Hospital de Dia Mutuam

Els Pastorets són una representació teatral que arriba cada desembre a moltes viles del país, adaptant-se als temps però preservant l’essència amb que va néixer i sense doblegar-se davant de la uniformització que es va imposant arreu per celebrar el Nadal. S’han convertit en tot un clàssic popular que aplega, tant entre els intèrprets com entre el públic, gent de tota mena. Un espectacle entranyable que esdevé una activitat amena per compartir avis i nets quan arriben les vacances escolars.

Quan parlem dels Pastorets ens referim a un gènere teatral que té les seves arrels en els drames religiosos medievals catalans, unes escenificacions entorn del naixement de Jesucrist que es duien a terme a l’interior de les esglésies durant la Missa del Gall. L’objectiu era, llavors, refermar els valors cristians i fer pedagogia de la història sagrada en un moment en que gran part de la població no sabia llegir.

La seva desvinculació dels oficis litúrgics va comportar una progressiva secularització del contingut. L’església, però, va seguir exercint-hi el control per tal que no perdés la seva funció com a eina pedagògica de la doctrina cristiana. Al fil argumental, no hi falten mai la lluita entre el bé i el mal ni el naixement del messies, i la trama sempre es desenvolupa en tres espais – el cel, la terra i l’infern– a partir dels diàlegs que s’estableixen entre dos pastors que es disposen a fer l’ofrena al nounat.

Canvis d’idioma

La mostra textual en català més antiga que es conserva és del segle XV i resulta especialment interessant perquè combina l’estil culte dels diàlegs entre els personatges considerat dignes de veneració –Sant Josep, la Mare de Déu i l’àngel–, amb l’estil espontani i col·loquial que utilitzen els diables i els pastors. A la primera meitat del segle XIX, els Pastorets es van veure afectats per la imposició del castellà com a única llengua permesa en les representacions teatrals, però amb la Renaixença la situació va tornar a canviar.

D’aquesta època data la popular ‘Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist’, de Miquel Saurina. Pocs anys més tard, es va publicar l’encara més exitosa ‘Lo Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga’, de Frederic So- ler, ‘Pitarra’. A principis del segle XX van proliferar les versions dels Pastorets, però val la pena destacar ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon PaÌmies (1903), ‘L’Adoració dels Pastors’ (1901) de Jacint Verdaguer i ‘La Bona Nova’ de Joaquim Ruyra (1928). Tanmateix, la que, encara a dia d’avui, és la més representada és ‘Els Pastorets o L’Adveniment de l’Infant Jesuìs’ de Josep M. Folch i Torres (1916).

Refrescant la tradició

Uns quants segles després, la fórmula dels pastorets continua sent un èxit. La frescor i ingenuïtat dels personatges, la confrontació entre el bé i el mal, i la burla de la societat del moment mantenen l’atractiu d’aquestes representacions que han anat evolucionant cap a posades en escena més interactives amb el públic. Són molts els municipis on cada Nadal grups d’aficionats fan seus els teatres, centres socials o casinos per interpretar els Pastorets. Si voleu assistir a alguna representació, podeu consultar el calendari de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

 

Podem evitar l’estrès de les festes de Nadal?

Amb les primeres baixades de temperatura, els més previsors ja ensumen l’acostament de les festes nadalenques. Alguns amb entusiasme, d’altres amb tristesa i, la majoria, amb resignació. Perquè, vulguem-ho o no, el Nadal torna cada any i busca qualsevol escletxa per colar-se en la nostra rutina i fer-nos anar una mica més de bòlit.

Hi ha qui gaudeix amb la hiperactivitat que envolta aquestes dates, però també hi ha qui pateix un estrès que li pot impedir assaborir uns moments que, gairebé per obligació, han de ser feliços. La preparació d’àpats especials, la compra dels regals, les trobades familiars forçades i les excessives expectatives que les precedeixen són els principals generadors d’ansietat. A això, cal sumar-hi que en molts casos els fills o néts tenen vacances durant dues setmanes, amb totes les hores lliures per ocupar que això suposa. Tampoc no es pot oblidar el factor psicològic, ja que la nostàlgia o tristesa per la pèrdua de persones estimades pica més fort a la porta que mai, fent encara més difícil afrontar l’ingent cúmul de tasques. La crisi econòmica també ha agreujat en molts casos l’angoixa que provoquen unes festes en què les despeses sempre es disparen.

Amfitriones o màrtirs?

Els rols tradicionals de gènere fan que encara siguin les dones les que carreguin amb la major part de la feina, però també amb la pressió social per quedar bé amb tothom i ser les amfitriones perfectes de les celebracions familiars. Així doncs, són elles les grans víctimes de l’esquizofrènia nadalenca. Any rere any, però, tots plegats hi sobrevivim i potser és hora d’aprendre de l’experiència i fer una lectura crítica que ens permeti discernir allò que és essencial d’allò que no ho és. Intentar atendre massa demandes en pocs dies és una de les fonts d’estrès. Hem d’aprendre a escollir i a dir ‘no’, evitant compromisos que no ens vinguin de gust i sent conscients que el món no s’acaba el 6 de gener.

Previsió i organització

Les compres de Nadal, tant dels regals com dels ingredients per als àpats especials, i la preparació de la llar per a l’arribada dels convidats són també una de les causes més habituals d’ansietat. I les aglomeracions i l’escalada de preus que les caracteritzen, sens dubte, hi tenen molt a veure. En aquest cas, la millor recomanació és avançar tant com sigui possible els preparatius. En general, la planificació és una bona aliada per a aquestes dates. Resulta útil preparar un llistat amb totes les tasques que hem de fer i establir prioritats, de manera que, si ens en queden algunes de pendents, siguin les menys importants.

Hem d’evitar que les festes ens suposin una despesa tan gran que ens provoqui ansietat. Amb aquest objectiu és important contenir les peticions de la canalla i buscar fórmules, com l’amic invisible, que no ens obliguin a fer regals a tothom. A més, hem de ser conscients de les nostres possibilitats i marcar-nos un pressupost per a les despeses extres i no abusar de la targeta de crèdit.

Un factor que genera freqüentment estrès és el de les celebracions familiars, que sovint fa que persones que no es veuen la resta de l’any hagin de compartir taula. És aconsellable que evitem temes polèmics durant les trobades, que aprenguem a relativitzar (només és un dia) i que ajustem les expectatives i no esperem miracles.

Per últim, és habitual que totes les tasques nadalenques recaiguin en una o poques persones. Si és el nostre cas, hem de saber compartir responsabilitats i demanar ajuda als altres, especialment al jovent de la família, que acostuma a estar desaprofitat. Així la càrrega serà més fàcil de portar i, a més, tindrem l’oportunitat de compartir bons moments. Una altra possibilitat és recórrer als serveis de càtering, que ofereixen propostes variades que ens permeten quedar bé i ens estalvien maldecaps.

Per tant, per gaudir del Nadal, assumim, d’una vegada, que no es pot (ni cal) arribar a tot i que no es tracta de suportar en solitari tota la responsabilitat ni d’aspirar a la perfecció en tot allò que fem.

 

Nadal? No, gràcies!

Als carrers ja comencen a veure’s els llums i decorats de colors llampants, els mitjans de comunicació ens bombardegen amb anuncis de joguines, perfums i els darrers ginys tecnològics, al mercat el preu dels productes frescos amenaça amb enfilar-se… Sí, ja tenim el Nadal aquí, molt abans que ho digui el calendari, i per a molts comença així un malson que s’allargarà fins al 8 de gener. Aquestes dates són veritablement entranyables per a molta gent, però també són detestades per una gran part de la població.

Els motius poden ser molt diversos, des del més frívols als més profunds. Hi ha moltes persones que senzillament no suporten la litúrgia que envolta el Nadal, com les insistents nadales que hem de sentir quan passegem, o els guarniments que envaeixen la ciutat o la repetitiva i ensucrada programació televisiva. Intentar escapar completament és una tasca impossible. Però, tranquils, ningú acaba traumatitzat per aquestes qüestions.

En família

Hi ha algunes raons més profundes que fan que a moltes persones se’ls indigesti el Nadal, i les celebracions familiars d’aquests dies hi tenen molt a veure. Tot allò que a les pel·lícules és presentat com a feliços retrobaments té poc a veure amb la realitat majoritària. Per a molts, resulta hipòcrita compartir àpats amb persones a qui no veiem la resta de l’any i fer veure que tots som feliços. El millor en aquests casos és optar per la naturalitat, però sense perdre la cordialitat. La paciència i el respecte mutu sempre són la millor fórmula perquè tots sortim il·lesos dels compromisos socials. Desterrar comentaris del tipus “com t’has engreixat des de l’any passat!”, “encara estàs solter?” o “i quan penses acabar la carrera?”, sens dubte, hi ajuda.

Els àpats nadalencs, a més, acostumen a generar molt d’estrès per als responsables de preparar-los, que encara avui dia són fonamentalment les dones. Fer les compres a mercats atapeïts de gent, cuinar en grans quantitats i, sobretot, la pressió d’haver de “quedar bé” afecten psicològicament moltes persones. A mida que ens fem grans, a sobre, aquests preparatius se’ns fan més pesats. En aquest sentit, és important saber dir ‘no’ quan les càrregues ens sobrepassin, demanar ajuda o desprendre’ns de l’obligació que ens autoimposem que tot sigui perfecte.

Consum obligatori

Cal recordar que tenir un detall amb les persones que ens envolten és una manera de mostrar-los que ens importen i, per tant, ha de ser un acte gratificant en si mateix. Quan la compra dels obsequis es converteix en un malson, se’n distorsiona tot el sentit. Tant se val si no tenim gaires recursos o imaginació, hem de fer allò que estigui dins de les nostres possibilitats i tenir present que allò veritablement important és l’afecte que hi posem. Si som capaços de mantenir l’esperit crític, encara que fem petites concessions, substituint la compra desenfrenada per obsequis fets per nosaltres mateixos o simplement compartint un temps agradable amb les persones que ens estimem, ens sentirem més a gust amb nosaltres mateixos.

Sentiments fora de lloc?

Un altre motiu pel qual a algunes persones no els agrada el Nadal, i que és especialment rellevant en el cas de la gent gran, és que els genera sentiments de nostàlgia d’èpoques millors o de pèrdua per les persones que ja no hi són. Es tracta de persones que, envoltades de color i d’exaltació, se senten tristes. Paradoxalment, aquesta sensació pot ser enriquidora. No tot a la vida és alegria i, si la nostàlgia no es prolonga durant molt de temps, no cal que ens preocupem per estar una mica decaiguts en aquestes dates.

Així doncs, queda clar que, de raons per detestar el Nadal, n’hi ha, i que s’ha de respectar que cadascú visqui i senti les festes a la seva manera. No és obligatori gaudir-les, tan sols és imprescindible sobreviure-hi… I tal dia farà un any!

Astronomia: Voyeurs d’estrelles

“Em pregunto si les estrelles s’il·luminen amb el fi que algun dia cadascú pugui trobar la seva”. Va ser Antoine de Saint-Exupéry qui va posar en boca d’un Petit Príncep solitari aquest enigma sobre uns objectes que brillen amb llum pròpia.

Els misteris dels astres han arrossegat l’ésser humà des dels principis dels temps a observar el cel durant hores i a inventar tot tipus d’aparells, ginys i fórmules que ens ajudin a trobar respostes. L’astronomia és aquesta ciència que estudia els cossos celests de l’univers, entre els quals hi ha els planetes i els seus satèl·lits, els cometes i meteoroides, les estrelles, les galàxies…

Des de l’antiguitat, totes les civilitzacions, d’una manera o altra, s’han interessat pels astres. A gairebé totes les religions antigues, hi existia la cosmogonia, que intentava explicar l’origen de l’univers lligant-lo a aspectes mitològics. Aquest interès intrínsec en l’ésser humà a buscar respostes mirant el cel fa difícil establir un origen concret per a l’astronomia. Sí que podem dir que van ser els astrònoms xinesos els que van dividir l’univers en constel·lacions i que els antics grecs van fer grans aportacions a l’astronomia, com la definició de l’important concepte de magnitud. Tanmateix, va ser la revolució científica del Renaixement la que va posar els fonaments de l’astronomia tal com la coneixem avui.

Entusiastes dels astres

L’astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats poden desenvolupar un paper actiu i contribuir al descobriment de nous fenòmens. A Catalunya, l’astronomia ha arrossegat històricament un gran nombre d’adeptes. La publicació l’any 1901 d’un llibre titulat ‘Astronomia popular’, d’Augusto T. Arcimis, va contribuir al sorgiment d’agrupacions d’aficionats i actualment n’existeixen més d’una dotzena. A Barcelona, l’any 1911 es va crear la Sociedad Astronómica de España y América (SADEYA). Entre els seus impulsors, hi havia l’astrònom més reconegut del nostre país, Josep Comas i Solà. El 1948 va néixer l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (www.aster.org), amb una vocació més pràctica i dirigida a tota mena d’aficionats. L’entitat, amb un important vessant educatiu, organitza diferents tipus d’activitats, com cursos d’astronomia de diferents nivells o sortides per fer les observacions, tallers d’astrofotografia i xerrades sobre temes diversos.

A l’abast de tothom

Segurament un dels motius pels quals hi ha tants aficionats a l’astronomia és que no demana cap formació prèvia ni cap equip especial: només fa falta curiositat i saber observar el cel, de nit o de dia. Això sí, tot i que no sigui imprescindible, tard o d’hora la majoria dels amants dels astres acaben sucumbint a l’adquisició d’un telescopi per poder veure’ls de prop. Tampoc no cal conèixer el nom de les estrelles per poder-les apreciar, però si voleu disposar d’unes nocions bàsiques per orientar-vos al cel, podeu apuntar-vos a algun curs introductori a l’astronomia, com els Cursos d’extensió universitària de la UAB, adreçades a gent gran.

 

Núria Feliu: “Jo m’hi he deixat la pell per poder cantar en català”

Núria Feliu

Tota una vida dedicada a l’espectacle, sense deixar mai de banda el compromís amb el país, la llengua i el barri de Sants, han convertit Núria Feliu en una de les artistes més emblemàtiques de Catalunya. Després d’haver rebut nombrosos guardons, com el Premi de Cultura Popular del Ministeri de Cultura, la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona o la Creu de Sant Jordi, GRUP MUTUAM li va concedir el Premi Servei Gent Gran el desembre de 2014.

Com van portar els seus pares que volgués ser artista?

A casa meva, no hi va haver cap problema, perquè de petita ja feia ballet, solfeig, piano, teatre, sardanes… Al barri, la majoria dels joves ens movíem a l’Orfeó. A més, el meu pare també hi feia teatre i hi ensenyava ballet i sardanes. Així que no se’ls va fer estrany i mai no van mirar d’impedir-m’ho. Les primeres passes com a artista les va fer en la interpretació.

Per què va fer el salt a la música?

Jo feia teatre a Sants quan es va crear el Teatre Experimental Català i em van venir a buscar. Hi vaig estar des de finals dels 50 fins al 65-66, que és quan vaig començar amb la cançó. Però no considero que em passés d’una disciplina a l’altra, ja que les cançons tenen lletres i expliquen històries que també s’han d’interpretar.

Ha demostrat ser una cantant versàtil, però amb quin estil ha gaudit més?

El fet de no ser autora m’ha permès poder escollir el que més m’ha agradat. Si no m’hagués sentit còmode amb algun gènere, no l’hagués cantat. M’han escrit cançons que m’anaven com un guant, i he tingut la sort de poder cantar del millor que ha sonat al món i de fer-ho en català. Si ho hagués fet en anglès, per a mi no hagués tingut cap gràcia.

Quina col·laboració professional recorda com a més especial?

En general, la meva col·laboració amb els músics, ja que no hagués pogut tirar endavant sense una relació forta amb ells i sense el respecte que em mostraven. La col·laboració amb en Tete Montoliu va ser molt especial. Vam anar a Nova York l’any 1967 a actuar, cantant temes jazzístics en català! Així mateix, va ser fonamental la meva relació amb el meu pianista i compositor Lleó Borrell. També tinc molt presents les col·laboracions amb Josep Carreras, que és amic meu des de la infància, amb en Joan Manuel Serrat, amb la Sílvia Pérez Cruz, amb els Catarres…

Amb tots els guardons que ha rebut, encara la il·lusiona el reconeixement?

Des de fa deu anys, em dedico a fer recitals de poemes per tot Catalunya i és molt emocionant. La gent m’ofereix els fruits que dóna la terra dels llocs on actuo. Quan acabo, em regalen ampolles d’oli, vi, ametlles garapinyades, cava… Per a mi, això té tant de valor com la Creu de Sant Jordi.

Més enllà de ser el barri on ha nascut i viscut, què representa Sants per a vostè?

És el meu poble. Quan deixo el barri, sóc de les que encara diu ‘vaig a Barcelona’. Al cap i a la fi, tampoc no fa tants anys que Barcelona se’ns va cruspir. Érem un poble potent i ara som un barri molt intens. A Sants, hi he nascut, visc i milito. A tots els saraus que us pugueu imaginar, m’hi trobareu enmig. Ja només em faltava fer-me la geganta!

Ha hagut de justificar molts cops per què no s’ha casat ni ha tingut fills?

Ja no em pregunten gaire per aquest tema, però si fos un home segur que encara m’ho haurien preguntat menys. De totes maneres, sempre he mantingut la meva vida privada al marge dels focus, perquè em respecto i hi ha coses que no estan en venda. Si tu et respectes, la premsa i la gent et respecta.

Sempre s’ha mostrat com una persona molt compromesa amb el país. Com viu la situació actual?

Amb molt de neguit, però també amb molta il·lusió. Em sembla que jo vaig néixer ja desconnectada d’Espanya i tinc clar que l’única sortida que tenim és la sobirania absoluta. Ara, la societat civil ha dit ‘fins aquí’. Penso en com m’agradaria que la meva família, molt compromesa amb la República, hagués pogut viure aquest moment després de tanta lluita. Fa gairebé dos anys que col·laboro amb l’ANC i Òmnium. A més, amb els recitals de poemes patriòtics volto per tot el país i converso amb gent gran, molta de la qual se sent intranquil·la sobre com pot afectar la independència de Catalunya a les seves vides.

Durant la dictadura, el gran enemic era el règim. I ara?

És que aquí no es va trencar res, va quedar tot molt ben lligat. Si no, mirem qui hi ha manegant l’aparell de l’Estat: franquistes, militars… El problema no el tenim amb la gent del poble, que ha rebut desinformació, sinó amb els que mouen els fils. Aquests són els que veuen amb desesperació que Catalunya deixi Espanya.

Quins cantants o grups actuals li criden més l’atenció?

N’hi ha tants! Han sortit moltes noies. La Sílvia Pérez-Cruz em sembla un fenomen. Té una veu privilegiada i, a més, una gran sensibilitat. Però n’hi ha d’altres, com l’Anna Roig, i les de sempre, la Laura Simó o la Carme Canela. De nois, m’agraden molt l’Adrià Puntí i l’Àlex Torío. I amb el nivellàs dels musicals, pots caure per terra. Hi ha molta riquesa, però el que no m’agrada tant és que molts canten en anglès, perquè jo m’hi he deixat la pell per poder cantar en català.

En la seva activa vida, també hi ha bastants moments per a la gent gran.

Sí, hi estic molt. Vaig a residències i la fem petar. Tinc veneració per aquestes persones que tenen inquietuds, que s’apunten a les aules universitàries per a gent gran, que participen i que són generoses.

 

Quatre instruments per decidir el futur del nostre patrimoni

A qualsevol edat, però sobretot quan ens fem grans, és important preveure com volem organitzar el nostre patrimoni. El dret civil ens ofereix quatre instruments que ens ajudaran perquè siguem nosaltres qui ho decidim.

Acta d’autotutela

A causa de diferents malalties, moltes persones acaben perdent facultats i necessiten algú que en tingui cura. L’acta d’autotutela és un document notarial mitjançant el qual, mentre encara tenim coneixement, podem determinar quines persones volem que s’ocupin de la nostra persona (tutor) i del nostre patrimoni (administrador) en el cas que el jutge decreti la pèrdua de la nostra capacitat en un procediment judicial.

Poder general preventiu

Aquest document notarial, si tenim algú que ens cuida, ens permet nomenar aquesta mateixa persona, o una altra, perquè administri el nostre patrimoni, evitant l’acta d’autotutela. Amb això evitem el desagradable, lent i car procediment judicial d’incapacitació, llevat que algú (en interès nostre) l’insti davant del jutge. Aquest poder es pot fer pel cas de pèrdua de la capacitat, acreditada normalment per informes mèdics, o també es pot fer amb validesa a partir del mateix moment en què el fem.

Document de Voluntats Anticipades (també conegut com a Testament Vital)

Els avenços mèdics permeten allargar la vida artificialment, de vegades en unes condicions de manca absoluta de consciència. Gràcies a aquest document, que es pot formalitzar davant de notari o en document privat davant de tres testimonis, podem expressar les instruccions a tenir en compte sobre el que considerem millor en aquests casos, inclosos l’acceptació o el rebuig de determinats procediments terapèutics.

En aquest document, també podem designar un representant perquè ens substitueixi en el cas que no puguem expressar la nostra voluntat. A més, ens permet especificar si volem ser atesos a casa o a l’hospital, si volem rebre o no assistència religiosa, el rebuig al fet que es practiqui una autòpsia o si volem donar els nostres òrgans, entre d’altres coses.

Testament

Aquest és l’instrument més conegut i pot resultar molt útil per evitar disputes familiars. Si no fem testament, la llei decidirà per nosaltres el destí dels nostres béns i el seu criteri és que l’herència va primerament als fills, a parts iguals, i, en absència d’aquests, cap als néts. En tot cas, el vidu té l’usdefruit universal vitalici. Quan no es tenen descendents, tradicionalment s’havia considerat que l’herència anava als pares i després als avis, però el dret civil català ha fet aquí un canvi i ara el patrimoni passa abans al cònjuge o parella de fet. Per fer-lo es pot recórrer a un notari, que ens cobrarà un preu públic fixat al voltant dels 50 euros, i que té l’obligació d’informar-nos i aconsellar-nos la millor manera per assolir l’objectiu que desitgem.

No existeix una fórmula ideal, sinó que cadascú necessita un testament a mida de les seves circumstàncies i dels seus objectius. És bastant habitual que les parelles optin per un testament amb clàusules recíproques, popularment conegut com un ‘un per l’altre’, i després

per als fills; però també hi ha persones que prefereixen que la transmissió sigui directament als fills amb l’usdefruit universal al cònjuge vidu.

Sigui com sigui, el més important és que estiguem ben assessorats i que reflexionem sobre les conseqüències de cada opció. I per a tots aquells que tinguin reticències a utilitzar aquests instruments, cal que tinguin en compte que només actuant amb previsió podem evitar que un altre decideixi sobre la nostra vida i el nostre patrimoni.

Amb la col·laboració de: Albert Domingo, notari.

 

Un ull obert davant les estafes

Estafes a la gent gran

Fer front als enganys que ens arriben per telèfon, Internet o, fins i tot, a casa nostra és fàcil seguint aquestes recomanacions.

Tots patim més freqüentment del que voldríem de trucades inoportunes, visites inesperades i mails no desitjats que intenten vendre’ns algun producte o servei, arrencar-nos una donació solidària o fer-nos participar en algun estudi d’opinió. Però més enllà de les pràctiques comercials legítimes, existeixen nombroses estafes que fan servir el telemàrqueting, Internet i les vendes “a porta freda” per intentar “caçar” víctimes innocents. Les persones grans acostumen a ser un objectiu prioritari per als malfactors i per això us volem oferir alguns consells.

L’auge del mòbil

Els fraus a través d’aquest mitjà se sumen a les ja conegudes estafes de la telefonia fixa. La majoria hem rebut alguna vegada una trucada o missatge d’algun número estrany en què se’ns ofereixen premis i, fins i tot, ofertes laborals a canvi d’enviar un sms o trucar a un determinat número. El que ens ofereixen resulta que no existeix, però en canvi la nostra factura sí que es ressentirà d’haver fet una trucada a un número amb tarifa especial. Una altra modalitat d’estafa es produeix quan un suposat tècnic de la companyia telefònica ens truca per demanar-nos dades personals, incloses dades bancàries, amb qualsevol excusa. Si les facilitéssim, els estafadors podrien suplantar la nostra identitat per aconseguir dades més comprometedores o domiciliar rebuts al nostre compte bancari.

També podria donar-se el cas que el fals tècnic ens sol·licités marcar uns dígits per tal de comprovar el bon funcionament de la terminal. Hem de saber que aquest procediment pot servir per activar uns codis que permetran a l’estafador trucar a càrrec de la víctima.

Cibercriminals

Internet s’ha convertit en els darrers anys en una nova finestra d’oportunitats per als estafadors i cibercriminals. Ara, no només estan en perill les nostres dades i els nostres diners, sinó també la salut del nostre ordinador. En alguns estalvis de pantalla, especialment si ens arriben a través d’un correu que aparentment procedeix d’un amic, podem trobar enllaços a virus i altres programes maliciosos. Un mètode més per aconseguir informació és el d’enviar un mail fent-se passar per una entitat bancària sol·licitant-nos que els contestem per tal de verificar les nostres dades.

Per treure’ns els diners, els ciberdelinqüents també poden anunciar a la xarxa ofertes de viatges o productes inexistents a uns preus realment baixos i sol·licitar realitzar el pagament per avançat mitjançant targeta de crèdit o transferència bancària.

El frau “a porta freda”

El telèfon i Internet poden facilitar les coses, però els estafadors no abandonen el tradicional frau cara a cara. En algunes ocasions, el malfactor es presenta fent-se passar per inspector d’Hisenda o treballador d’algun altre organisme públic. Llavors, intenta convèncer la persona, per exemple, que hi ha la possibilitat de millorar-li la pensió,però que abans és necessari abonar un import per tal de realitzar aquest tràmit.

Així doncs, les estafes ens poden arribar per qualsevol mitjà. Les tècniques es renoven també cada dia i, per tant, el millor consell és ser prudent i fer servir el sentit comú, a més d’estar una mica al dia de les modalitats de frau que van sorgint.