COMUNICAT CRISI COVID-19

Bàner covid 19

Benvolguts amics i amigues,

És per tots sabut que vivim moments complicats pels que poc imaginàvem que hauríem de passar. Circumstàncies excepcionals que han alterat la quotidianitat de tothom, i també la dels nostres centres, residències i serveis. De fet, la crisi de Covid-19 afecta de manera especial les persones grans i dependents, principal focus d’atenció de Grup Mutuam. Per això creiem que és important que sapigueu tota la feina que estem fent per oferir la màxima seguretat que ens és possible, tant als professionals com a les persones usuàries, i perquè l’atenció i serveis que donem es vegi el menys alterada possible.

En primer lloc, dir-vos que per tal de garantir la seguretat, tant dels nostres residents com dels professionals que treballen en els centres de persones grans:

  •  Disposem del material de protecció i aïllament necessari.
  •  Hem restringit les visites, seguint instruccions dels responsables sanitaris del nostre País.

En alguns casos, i per raons estrictament sanitàries, s’ha procedit a realitzar aïllaments preventius.

En segon lloc, s’han adoptat diferents mesures per protegir els usuaris d’altres tipus de serveis. En el cas dels d’ajuda domiciliària, Mutuam a casa, s’han extremat les precaucions per evitar contagis, i en el del servei d’oci per a sèniors, Mutuam Activa, s’han posposat les activitats previstes fins que la situació es normalitzi.

Així mateix, us volíem fer saber que, des dels primers dies de la crisi, el Comitè de Direcció del Grup Mutuam ens hem constituït com a Comitè de crisi permanent i, diàriament, ens reunim per fer el seguiment de la situació general i de la de l’Entitat en particular.

Els òrgans de Direcció de l’entitat estem en contacte amb les autoritats sanitàries i les institucions que estan gestionant la crisi, així com amb les direccions dels nostres propis centres i serveis, per tal de prendre decisions i revisar-les d’acord amb el que es consideri més adequat per continuar fent la nostra feina de la millor manera possible.

Som conscients de la dificultat del moment, però sabem que compartiu amb nosaltres la tranquil·litat de saber que els sacrificis que fem ens poden ajudar a protegir el conjunt de la societat i, especialment, les persones més vulnerables.

Des de la confiança que aviat podrem retrobar-nos amb la nostra vida normal i amb els nostres éssers estimats, us encoratgem a cuidar-vos tot el que pugueu. Mentrestant, nosaltres seguirem tenint cura amb la màxima professionalitat, com sempre, dels nostres residents, usuaris i professionals.

Francesc Brosa

Director General de Grup Mutuam

Grup Mutuam col.labora en la medicalització de l’Hotel Cotton House, per atendre pacients lleus i alliberar centres hospitalaris, degut al COVID-19

Covid-19 Mutuam

Davant la crisi sanitària i social motivada per la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, des del Servei Català de la Salut, es decideix com a mesura excepcional, per la declaració d’estat d’alarma, l’activació de dispositius alternatius a l’aïllament domiciliari per afavorir el drenatge dels centes hospitalaris i d’atenció intermèdia, garantint la cobertura de les necessitats socials bàsiques de tota la ciutadania afectada per l’emergència. En la primera fase del dispositiu, s’aborden els pacients amb un nivell d’atenció amb baix requeriment sanitari.

El primer d’aquests dispositius ha estat l’Hotel Salut Cotton House, ubicat a la Gra Via de Barcelona. Grup Mutuam ha col·laborat en la seva posta en marxa dotant al recurs dels professionals i serveis sanitaris, en col·laboració amb el personal del propi hotel i del Servei Català de la salut.

Sergio del Río, Infermer de l’Hospital de Sant Pau i ingressat actualment a l’hotel, ens explica la seva experiència.

“Mutuam és com la meva segona família”

Angelines i Francisca

Francisca Carbó (Recursos Humans) i Angeles Soriano (Finances) s’acomiaden de Grup Mutuam després de més de quatre dècades de trajectòria conjunta

La Francisca i l’Angeles formen part de la història de Grup Mutuam. Amb la seva jubilació, no només posen punt i final a una llarga etapa laboral, sinó que s’acomiaden d’un ecosistema -format per persones, rutines i escenaris- que les ha acompanyat al llarg de molts anys i ha estat testimoni del seu desenvolupament personal i professional. Alhora, elles han estat, també, testimonis privilegiats del creixement i transformacions que ha viscut l’entitat, el sector i l’atenció a la gent gran.

A Montepío Textil, precedent del que avui és Grup Mutuam, hi van començar a treballar de ben joves. L’Angeles va entrar-hi amb 14 anys i assegura que estava molt nerviosa. Recorda molt bé com va veure arribar la seva companya el primer dia, amb tan sols 17 anys, agafada de la mà de la seva mare. ‘Un dels empleats li va dir a la meva mare “senyora, vostè pot marxar, que jo em faig càrrec de la seva filla”’, recorda ella, que assegura que estava molt contenta de començar a treballar. Pertanyen a una generació en què la presència de la dona en el món laboral era molt més limitada i la situació a l’empresa, tal i com relata l’Angeles, així ho reflectia: “érem només 5 dones”. Tot i així, asseguren que no van sentir mai que l’empresa fes diferències entre companys pel seu gènere.

Amb la seva trajectòria, han presenciat l’impacte a la feina dels canvis socials però també dels tecnològics. “Jo vaig començar a Afiliació, fent carnets de cartró, tres còpies de cadascun amb paper carbó”, explica l’Angeles, que també parla de les màquines de calcular manuals, “que només sumaven i restaven”. Sempre ha estat a l’àrea financera de l’empresa i recorda quan s’hi van incorporar els ciclostils, primer, i els ordinadors, després. La Francisca en un primer moment es va encarregar del registres d’entrada i sortida de correus i d’atendre trucades, després, va passar una temporada a Prestacions, des d’on es pagaven factures -un departament que va deixar d’existir quan la seguretat social va absorbir alguns serveis que oferia Montepío-, i una altra a Inspeccions. Quan ja ho tenia molt per la mà, va apostar per presentar-se a una vacant a Recursos humans. “Jo a l’escola havia fet Secretariat i, sense saber res de recursos humans, em vaig oferir a la directora del departament dient-li que volia provar-ho”, explica amb somriure entremaliat la Francisca. Al cap d’uns dies li van oferir compatibilitzar-ho amb les tasques que ja feia per veure si se’n sortia. La directora va acceptar-la definitivament i li va ensenyar a fer-ho tot. Recursos Humans ha estat la seva àrea des de llavors fins a dia d’avui, i la Francisca reconeix que “fins fa poc, encara ho quadrava tot a mà”.

“Compares la tecnologia de què disposàvem abans i ho compares amb el que tenim ara i… mare de Déu, com ha canviat tot!”, diu l’Angeles. Malgrat lloar els avantatges que els avenços tècnics han portat, asseguren que abans els professionals patien menys estrès que en l’actualitat. “Cadascú anava al seu ritme”, diuen. També han viscut en aquests anys la flexibilització de les jerarquies en l’àmbit laboral, tot i que asseguren que el clima intern de Grup Mutuam sempre ha estat familiar. “Des de la Direcció o la Presidència sempre hi ha hagut un tracte proper”, comenten com a exemple. “Per a mi, Mutuam és com la meva segona família, i és que hem passat més temps aquí que amb la nostra pròpia família”, hi afegeix l’Angeles.

Amb més de 40 anys a l’entitat, han viscut en la pròpia pell l’evolució d’aquesta. Des de l’absorció de part de l’activitat que feia als inicis pel sector públic a la compra o inici de la gestió de les residències, la posada en marxa dels PADES, o la creació de la Fundació Mutuam Conviure, entre d’altres. Els valors de l’entitat, però, s’han preservat malgrat el gran creixement i diversificació de serveis que ha viscut.

Estant a l’empresa han madurat com a persones i han viscut moments cabdals de la vida, tristos i feliços, que han compartit amb companys i companyes. “En aquest temps, ens hem casat, hem estat mares i àvies, hem patit malalties i hem perdut persones estimades”, expliquen. Tot aquests anys juntes han fonamentat una relació molt especial entre la Francisca i l’Angeles. “Ja sabem molt bé quin peu calça l’altra”, diuen mentre es miren amb complicitat. De vegades, expliquen, la confiança fa que es parlin entre elles i amb altres antics treballadors i deixen bastant perplexos els companys que fa menys temps que treballen amb elles. “És que els coneixem des que teníem menys de 20 anys, és com si fóssim germans”, comenta entre riures l’Angeles.

Aquesta confiança és la que fa que bromegi acusant la Francisca de demanar la jubilació només per enveja, ja que ella l’havia demanada abans. De fet, tot i que ella ho nega, confirma el que ja ha comentat als companys: “m’avorriré un munt, no sabré què fer”. Indagant una mica, però, totes dues enceten aquesta nova etapa amb plans en ment. “Començaré amb una mica de descans -explica l’Angeles- i de cara al curs vinent voldria fer algun curs de pintura, fotografia, tai-txi, aqua gym…”, aficions que, assenyala, fins ara no ha tingut temps de practicar. També vol viatjar més, segons diu, pel seu compte i al seu ritme. Totes dues comparteixen el desig de viatjar. La Francisca, però, admet que per qüestions familiars ho tindrà una mica complicat per fer escapades llunyanes. Comparteix així una lliçó: “m’agradaria poder fer aquells viatges que quan era jove em reservava per a la jubilació, però ara veig que els hauria d’haver fet llavors”. Tot i les circumstàncies, espera poder fer sortides de proximitat amb el seu marit, que està més expectant que ella en relació a la jubilació.

Destaquen, ambdues, que en aquesta etapa que enceten podran viure la vida amb més tranquil·litat i gaudir més de l’experiència de ser àvies. Des de Grup Mutuam, estem convençuts que l’Angeles i la Francisca sabran esprémer bé el temps lliure que guanyaran quan ens deixin i també que ens trobaran a faltar, però menys del que nosaltres les trobarem a faltar a elles. Us desitgem tota la sort i que no oblideu l’empremta que deixeu en la que ha estat casa vostra durant tants anys.

“Quan et fas gran, les tasques de casa se’t fan una muntanya”

Mutuam a Casa

Montserrat Trujols (89 anys) i Sílvia Gustems (71 anys), usuàries de Mutam a Casa

La Montserrat i la Sílvia fa molts anys que conviuen en un bonic pis de l’Eixample. Va ser la mort, ja fa molts anys, del germà de la primera i marit de la segona el que va portar les dues cunyades a viure juntes. “T’has d’espavilar sola, reorganitzar la teva vida de nou”, expliquen. A diferència d’altres dones de la seva generació, totes dues van tenir carreres professionals de rellevància. La Montserrat era tècnica publicitària – va pertànyer a la primera promoció d’aquests estudis al nostre país i va guanyar el Premi Nacional de Publicitat- i la Sílvia era editora.

Tot i que tenen alguns problemes de salut, són persones considerablement inquietes i autònomes. “El que més em molesta són els problemes a la vista, perquè m’encanta llegir”, es lamenta la Montserrat, que afegeix que ara ha optat pels audiollibres. La Sílvia, en canvi, explica que, des de 2011, ha hagut d’estar intermitentment seguint tractaments amb efectes secundaris que han impactat en la seva qualitat de vida. Malgrat les limitacions, però, asseguren que surten cada matí al carrer a fer la compra i passejar. Les tasques de la casa, sempre les havien portat bé entre les dues, però ara, diu la Montserrat, fan fins on poden o tenen ganes de fer. “Per a la resta, tenim una persona de Mutuam a casa que ve cada matí”, resol la Sílvia.

“Ens van aconsellar Grup Mutuam a l’Hospital de Barcelona”, recorda la Montserrat, tot just abans que la seva companya expliqui que van fer una prospecció per diferents empreses i que van escollir l’entitat perquè els va semblar “seriosa” i que oferia “molt bon tracte”. Valoren positivament el fet que ofereixi un gran ventall de recursos, preveient que potser algun dia necessitin un altre tipus de servei. “Ara ens agrada viure a casa, però no se sap mai el que necessitaràs demà”, llença la Montserrat. Un altre aspecte que destaquen del Grup Mutuam respecte a altres ofertes és que treballi sempre amb persones contractades.

Durant els quatre anys que fa que tenen el servei, que inclou neteja, planxa i preparació del dinar, sempre els ha ajudat la mateixa professional. “Vam lligar de seguida amb ella”, recorden, i afegeixen que li han ensenyat a cuinar els plats que a elles els agraden. Aquest servei els permet sortir al metge o a fer la compra i un passeig amb la tranquil·litat que quan arribin a casa la feina estarà feta. “Ens van dir que si no ens agradava la persona que ens enviaven, es podia substituir, però ella està bé amb nosaltres i nosaltres amb ella”, assegura la Sílvia. Així mateix, afegeixen que durant les vacances han tingut altres professionals fent la suplència i que sempre n’han quedat satisfetes. “Quan et fas gran, les tasques de casa se’t fan una muntanya; aquest servei no és un caprici”, conclou la Montserrat.

Psiquiatres a les llars-residència: la vessant més comunitària de la professió

Jordi Giménez - Salinas

Més enllà dels mites i estereotips que literatura i cinema han creat al voltant d’aquesta figura, els i les psiquiatres són aquells professionals que es dediquen a la salut mental, atenent estats o alteraments conductuals que suposen una interferència en la vida d’una persona o del seu entorn. La seva tasca consisteix a prevenir, diagnosticar i tractar, i els podem trobar en l’àmbit hospitalari, ambulatori i comunitari. Inicialment, l’atenció mental estava centrada en grans institucions manicomials, on els psiquiatres tractaven la gent fora de la realitat i d’altres especialitats. Posteriorment, i amb la progressiva millora dels tractaments mèdics i psicològics, la seva atenció es va estendre tant als hospitals generals, com a les consultes externes ambulatòries.  Finalment, i de manera progressiva, ha anat evolucionant la seva atenció cap a dispositius comunitaris, en què el psiquiatre juga un paper de consultor i complement dels programes de recuperació i rehabilitació de la persona malalta.

En aquest darrer, és on es tracten les persones usuàries de llars-residència de salut mental. Atenent a la tipologia de pacient, els psiquiatres poden fer la seva intervenció en processos aguts i a curt termini, com passa en l’àmbit hospitalari, i en processos a llarg termini o crònic, com els dels àmbits ambulatori o residencial.

Quan el psiquiatra tracta un pacient, no només tracta la seva malaltia, sinó que ha de detectar i abordar altres necessitats i aspectes que van més enllà de la salut. En aquest sentit, la malaltia mental greu allunya la persona de la seva realitat, deixant-la sense amics, sense feina i amb les relacions familiars malmeses. Així que el psiquiatra no pot quedar-se únicament amb la visió de diagnosticar malalties i prescriure fàrmacs, sinó que ha d’analitzar la realitat global que envolta al pacient. En el desenvolupament de la seva activitat, ha de conèixer la realitat farmacològica però també atendre la persona en les seves necessitats, d’acord amb el model de l’Atenció Centrada en la Persona.

Per tot això, aquests metges especialitzats en Psiquiatria han de tenir, com a primera condició per exercir adequadament la seva feina, la capacitat de saber escoltar i l’empatia que requereix tractar amb aspectes molt íntims de la persona. Així mateix, han de tenir la inquietud per formar-se i reciclar-se contínuament al llarg de la seva carrera i, per últim, han de saber treballar en equip, ja que la seva tasca la desenvoluparan en entorns multidisciplinaris, amb altres professionals que els han de proporcionar informació fidedigna de la realitat dels pacients.

Pel que fa a les eines de treball, el professional de la psiquiatria ha d’iniciar la seva intervenció establint uns criteris diagnòstics adequats per fer la valoració clínica. La clau del diagnòstic inicial està en la correcta exploració clínica i biogràfica del pacient “amb llapis i paper”. Posteriorment, això es complementa amb una exploració física bàsica, conjuntament amb proves complementàries com analítiques de sang i orina, TAC cranial, i d’altres com electroencefalograma, ressonàncies magnètiques, etc. Sobre el diagnòstic, ha de fer una aproximació al pla de treball per a aquella persona, establint-hi l’orientació farmacològica i els diversos passos perquè aquesta es trobi millor.

Les llars-residència de salut mental són la casa d’aquelles persones amb un trastorn mental que no poden cuidar-se per sí mateixes en un espai propi. La Llar-residència Mutuam la Sardana es va crear l’any 2000. Les instal·lacions existien prèviament per a un ús de residència privada per a persones grans. Llavors va sorgir la possibilitat de convertir-ne una part en un recurs de la xarxa pública destinat a la salut mental. Com a psiquiatre consultor, visito cada setmana les persones usuàries en què es detecta algun canvi. A més a més, també m’encarrego de fer l’enllaç en cas que algun dels residents hagi de ser ingressat en un hospital psiquiàtric. Entre les tasques que hi porto a terme, hi ha el control d’analítiques, de receptes electròniques, de la prevenció i la supervisió, així com de la relació amb les famílies per a l’intercanvi d’informació. La principal dificultat a què pot haver de fer front un professional de la psiquiatria en aquest àmbit és quan el pacient no està en el seu estat adequat i posa en risc la seva seguretat o la de les altres persones.

Pel que fa al reconeixement social, la professió encara ha de combatre de vegades estereotips. No obstant això, el pitjor és l’estigmatització i el rebuig que en certa manera perviu sobre les malalties mentals i els qui les pateixen. Afortunadament, això va canviant de mica en mica, en paral·lel a la creació de recursos que, com la Llar-residència Mutuam la Sardana, permeten a les persones usuàries una connexió amb la realitat. Ho fan contraposant la visió comunitària a la del divan. Per això, el principal repte que tenim és el de seguir potenciant aquesta tasca comunitària per apropar les persones amb problemes de salut mental a la societat.

Jordi Giménez-Salinas i Botella

Psiquiatre consultor

Llar Residència Mutuam la Sardana

Professionals del Grup Mutuam han divulgat el seu coneixement en 14 jornades durant el 2019

Presentacio poster Grup Mutuam

Els professionals del Grup Mutuam han estat presents, durant el transcurs d’aquest 2019, en 14 congressos i jornades d’àmbit nacional i internacional, amb un total de 28 comunicacions; 5 orals, 22 en format pòster i com a co-partners de resultats en 1 comunicació oral.

Dels 14 congressos, n’hi ha hagut 4 on hi ha hagut una major presència dels nostres companys: En les XIII Jornades Internacionals de la Societat Española de Cures pal·liatives que es va celebrar el 25 y 26 d’octubre a Santiago de Compostela, s’hi van presentar 7 pòsters i 1 comunicació oral exposada per Sonia Ortega, DUI del CSS Mutuam Güell, amb el títol Jornada SCGiG‘Satisfacción de pacientes sobre evaluación y control del dolor en un hospital de atención intermedia’. En el XXXVII Congrés de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial’ celebrat del 23-25 d’octubre a Donostia s’hi van presentar 4 comunicacions orals: per part del EAR, Rosa Planesas, directora tècnica dels EAR ,hi va exposar ‘Evolución de un equipo específico de atención a las residencias para incrementar la resolución de las urgencias in situ’; des dels Serveis Centrals, Ainhoa Torner, cap del Servei de Qualitat, i Carolina Ferrero, adjunta de Direcció de l’Àrea Residencial, van exposar ‘Implementación de un sistema de gestión de calidad en los centros y servicios del grupo, para la mejora continua’ y ‘Implantación de una herramienta de evaluación del bienestar del paciente con demencia’ respectivament. Sonia Gispert, DUI del CSS Mutuam Güell va presentar el treball ‘Proyecto de mejora de la calidad en la prevención de los errores de medicación en un Hospital de Atención Intermedia’. En el 61 Congrés de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontología, celebrat el 12-14 de juny a Saragossa i el XXV Congrés de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia a Barcelona el 7-8 de novembre, s’hi van exposar tres pòsters en cadascun.

Però no només en congressos i jornades s’ha divulgat l’activitat científica del nostre grup, ja que els equips EAPS de Barcelona i de Girona han vist publicat els resultats de la seva recerca en revistes científiques. Eva Rodríguez, psicòloga dels EAPS de Barcelona, va publicar a Medicina Paliativa l’article ‘Malestar emocional y estrategias de afrontamiento en pacientes avanzados ante la situación de final de vida’. Clara Fraguell, psicòloga dels EAPS Girona, és una de les autores de l’article ‘Evaluación de las propiedades psicométricas de la Escala de Detección de la Soledad Existencial en pacientes con enfermedades avanzadas’ projecte multicèntric publicat a la Revista Piscooncologia.

Assistents SECPAL
Assistents al Congrés de la SECPAL

I és que seguim investigant i fent recerca!. Aquest 2019 es van iniciar 5 projectes de recerca nous, dels centres EAR, EAP Barcelona i CSS Mutuam Güell i Mutuam Girona, que sumats als 4 projectes que encara estan en marxa, als 6 que van finalitzar aquest any passat i als 6 pendents d’iniciar aquest 2020, ens mostra la implicació i dedicació dels nostres professionals en la recerca.

Només queda felicitar i donar l’enhorabona als companys que amb el seu esforç tiren endavant projectes de recerca i fan divulgació científica de la seva pràctica assistencial o d’investigació mitjançant articles científics, pòsters o comunicacions orals presentades en congressos i jornades.

Gràcies!

Grup Mutuam present al 1r Congrés nacional per a la igualtat de les oportunitats

RRHH Grup Mutuam

El 4 de març, dues professionals del departament de recursos humans del Grup Mutuam, Anna Segarra (responsable de relacions laborals ) i Milagros Cristóbal (responsable de formació i selecció), van assistir al I CONGRESO NACIONAL DE IGUALDAD DE OPORTUNIDADES. Aquest congrés pretén convertir-se en una trobada ineludible i anual en l’àmbit de la igualtat que es converteixi també en un punt de trobada per a les administracions, empreses i agents socials de tot l’estat. Al congrés van assistir més de 300 professionals de tots els àmbits d’empresa, per mirar d’establir directrius, solucions i recursos pràctics per fer efectiva la igualtat, a la vegada que afavorir un espai de debat i reflexió, per disposar d’eines que evitin le desigualtats en el món de l’empresa i entitats, al país.

Comunicat Departament de Treball, Afers Socials i famílies en relació al COVID-19

Logo Departament Treball

A continuació, reproduïm el comunicat emès pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies:

Benvolgudes famílies,

Donada la situació provocada pel coronavirus (COVID-19), des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ens dirigim a tots els familiars de persones usuàries de les residències de Catalunya, per tal d’informar-vos de les mesures de prevenció que s’estan adoptant conjuntament amb el Departament de Salut.
La població de les nostres residències és la més fràgil i vulnerable, per això cal extremar les precaucions i us demanem la vostra màxima col·laboració.
Trobareu a la vostra disposició el protocol específic per a residències a la web del Canal Salut: http://canalsalut.gencat.cat/ca/inici.

Destaquem les mesures concretes que afecten als familiars pel què fa a l’accés i visites als centres:
• Els familiars hauran d’abstenir-se d’anar al centre en cas de:
– Presentar símptomes respiratoris, gripals o febre.
– Haver estat en zones de risc en els últims 14 dies.
– Haver tingut contacte estret amb casos probables o confirmats d’infecció per coronavirus.
• No s’aconsella la visita de diverses persones simultàniament.
• Evitar les visites de familiars d’un resident a altres residents del centre.
• Caldrà registrar-se a l’entrada del centre cada cop que s’hi tingui accés, amb la finalitat d’actuar més ràpid per fer l’estudi de contactes en casos de contagi.
• Els usuaris de centres de dia que estan integrats a les residències s’han d’abstenir d’anar-hi si presenten símptomes respiratoris, gripals o febre.
• Rentar-se les mans amb aigua i sabó a l’entrada i sortida del centre.

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

“No m’he trobat cap empresa que ofereixi el servei que proposa Mutuam a Casa, amb una visita inicial a l’usuari en el seu domicili”

serveis d'ajuda domiciliaria tarragona

Daniel García, coordinador de Mutuam a Casa Tarragona

Des del 2019, el Daniel aporta la seva llarga experiència en atenció domiciliària a la Coordinació de Mutuam a Casa de Tarragona. Si bé fa poc temps que porta les regnes d’aquest servei, és un vell conegut de l’entitat, on ha pogut madurar professionalment gràcies a l’aposta del Grup Mutuam per impulsar i promocionar el personal intern. “Vaig començar com auxiliar d’infermeria a la Residència Vilaseca el 2004, i el 2010 vaig agafar una plaça al Centre de Dia del mateix equipament que he ocupat fins que em van oferir la meva actual responsabilitat”, recorda. El Daniel s’ha format com a auxiliar d’infermeria, auxiliar dental i tècnic en laboratori d’anàlisi clínic i, actualment, estudia Geografia.

Durant molt de temps ha fet domicilis a la província de Tarragona, fet que li ha conferit un gran coneixement sobre les necessitats de les persones grans. “En aquests anys, m’he trobat tot tipus d’usuaris -explica- i puc concloure que el més important per al desenvolupar aquesta feina són la paciència, tenir un bon estat d’ànim i ser comprensiu amb qui estàs tractant”. Aquests atributs que el coordinador de Mutuam a Casa considera fonamentals en el tracte directe en el domicili també els aplica ara en el despatx on exerceix les seves funcions: “La meva feina amb l’usuari continua sent propera”.serveis d'ajuda domiciliaria tarragona

El Daniel és la porta d’entrada al Servei d’Atenció Domiciliària. Ell atén les famílies que hi acudeixen explicant-los en què consisteix i informant-les que inclou serveis d’atenció a la persona -com el suport en les activitats de la vida diària, la cura i control de l’alimentació, la supervisió de la medicació, les vetlles i guàrdies nocturnes, els acompanyaments fora de la llar o l’orientació i suport a les persones cuidadores- i serveis d’atenció a la llar – neteja, manteniment i ordre, cura de la roba, etc. Els fa el pressupost i, en el cas que contractin un servei d’atenció a la persona, és ell mateix qui es desplaça a casa per conèixer-la. Allà, a banda de presentar-se, demana a la família que li mostri l’espai on viu la persona atesa per valorar-ne el nivell d’accessibilitat i l’adaptació a la seva situació de mobilitat (si fa servir cadira de rodes o caminador, per exemple). D’aquesta manera, la persona usuària posa cara des del primer moment a qui coordinarà els professionals que l’atendran a la seva llar i el responsable del servei identifica de forma directa les necessitats concretes d’aquesta i pot assignar-li un treballador o treballadora que li encaixi millor.

El contacte amb el Daniel, lluny d’acabar-se aquí, és una constant del servei: “faig un seguiment quasi setmanal a l’usuari i la família, bé sigui per preguntar per la treballadora, per una qüestió de facturació o per resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir”. Aquest és un valor afegit de Mutuam a Casa que el coordinador, com a coneixedor del sector a partir de la seva pròpia experiència laboral anterior, aprecia especialment. A més a més, ha portat a terme una valoració de serveis d’atenció domiciliària oferts per altres empreses fent-se passar per un potencial client i la conclusió ha estat inequívoca. “No m’he trobat cap empresa que ofereixi el servei que oferta Mutuam a Casa amb una visita inicial a l’usuari en el seu domicili i crec que ha sigut una molt bona idea, perquè t’apropes més a l’usuari, dones confiança i pots arribar també a entendre molt més la situació”, assegura el Daniel.

[Comunicat] Constitució grup de treball intern a Mutuam pel COVID-19

Comunicat coronavirus

Avui s’ha constituït un grup de treball intern de Mutuam per tal de redactar un pla de contingència davant de la situació d’alerta sanitària generada pel COVID-19.

L’objectiu és establir unes recomanacions bàsiques d’actuació per a tots els professionals que treballen en els diferents dispositius i serveis de l’entitat, així com per als usuaris i els seus familiars.

Des d’aquest grup s’anirà informant de forma continuada de les diferents recomanacions proporcionades pels organismes nacionals i internacionals de Salut.