Recorda aquest títol: “Entrena la teva memòria. 100 preguntes, 100 respostes i 100 activitats”

A finals de febrer, Cristina Vidal Martí, doctora en psicologia i educadora social, en el marc de les sessions clíniques que Grup Mutuam organitza cada mes pels seus professionals, va presentar el seu llibre: “Entrena la teva memòria. 100 preguntes, 100 respostes i 100 activitats. El Dr. Jaume Padrós, actual President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i consultor geriatra de Mutuam la va presentar, i ens va acompanyar el Professor Miquel Vilardell, que acostuma a participar i dirigir aquestes sessions.

Publicat per l’editorial Viena, aquest llibre té els seu punt de partida en les necessitats expressades per part de la gent gran, recollides en el marc dels tallers d’entrenament de la memòria.

De llenguatge planer i estructura clara, el llibre pretén convertir-se en una eina indispensable per aquelles persones grans que volen de manera autodidacta entrenar la seva memòria, possibilitant-los a trobar una explicació teòrica a través de les preguntes que es plantegen. Poca gent te cura de la seva memòria i pocs són els que saben que per tenir una memòria activa, cal fer-la funcionar cada dia, plantejant-li nous reptes.

Per arrodonir aquesta obra, el llibre inclou una part pràctica que combina exercicis i estratègies per entrenar-la a fons i guanyar agilitat i agudesa mental, millorant l’atenció i disminuint l’ansietat que ocasiona la pèrdua de memòria.

Dr. Vilardell_presnetació llibrePresentació llibre

Les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans

Al llarg de la història, els animals han jugat diversos papers en la millora del benestar dels éssers humans. La primera recerca històrica la trobem amb els grecs, que donaven passejos a cavall a aquelles persones que patien malalties incurables com a part de la teràpia per augmentar la seva autoestima. Hi ha autors com Levinson (1995) que assenyalen que el primer pas en les teràpies assistides amb animals de manera no formal es remunten a l’inici de la domesticació, només pel fet de començar a gaudir de la seva companyia. William Tuke documenta, per primera vegada, la utilització dels animals com a teràpia en una residència psiquiàtrica fundada l’any 1792 a York (Anglaterra).

En els darrers anys, s’ha incrementat l’interès per les diverses aplicacions terapèutiques de l’ús dels animals, ampliant-les i professionalitzant-les. Actualment, les intervencions assistides amb animals (IAA) són programes dissenyats per promoure millores en el funcionament físic, social, educacional, emocional i/o cognitiu de la persona. Aquestes intervencions estan desenvolupades i avaluades per un professional de la salut o educació, amb uns objectius previs i específics per a cada individu, en les que hi participa un gos específicament seleccionat i ensinistrat, acompanyat del seu tècnic.

Recentment, han aparegut publicacions científiques que demostren els beneficis sobre la salut física de les persones que gaudeixen de la interacció amb els animals: “Les persones amb mascotes tindrien millor salut cardíaca”, segons els resultats publicats a la American Journal of Cardiology and Gerontology; Investigadors japonesos de la Universitat de Kitasoto a Kanagawa conclouen que “els pacients amb una malaltia coronària que gaudeixen de la companyia d’un gos mostren una supervivència un any superior respecte les persones que no en són propietàries”.

Teràpia assistida amb gossos

Des de que la Residència Vila-seca va obrir les seves portes, el departament de teràpia ocupacional ha apostat per les intervencions assistides amb animals, com una ajuda tècnica que facilita l’execució i èxit dels ítems proposats per l’equip interdisciplinari, d’una manera més ràpida i motivant. Com a primera experiència, es va realitzar un projecte de teràpia assistida amb nimfes destinat a la planta de psicogeriatria, en la qual es van observar beneficis als nivells físic, psíquic, cognitiu i social. Més endavant, s’ha portat a terme un projecte d’activitats assistides amb gallines i amb Galgos.  Aquesta experiència va aportar beneficis motivacionals, recreacionals i terapèutics

L’any 2011, es proposa la iniciativa de formar un tècnic del centre (Terapeuta Ocupacional) en Intervencions Assistides amb gossos i aportar un gos de teràpia a la dinàmica del centre. Aquest projecte neix de la necessitat de professionalitzar i documentar la teràpia, extreure’n resultats quantitatius de les millores observacionals, tot fomentant la motivació, la implicació i la participació dels residents amb l’ajut de l’equip de professionals del centre.

diagrama terapia

Des de llavors fins ara, hem pogut evidenciar i registrar els beneficis de les intervencions assistides amb gossos en diverses àrees professionals (fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional i educació social). L’any 2013 s’inicia un projecte interdisciplinari en què vam demostrar científicament que les intervencions assistides amb gossos van millorar els aspectes psicofisiològics (tensió arterial, freqüència cardíaca, ansietat i depressió) d’un grup pilot en relació a un grup control de la Residència Vila-seca. Paral·lelament, es realitza una formació interna a la Residència Vila-seca amb el grup de treball de terapeutes ocupacionals del Grup Mutuam sobre el gos de teràpia com a recurs d’intervenció en persones amb demència avançada o amb greu discapacitat.

grafic beneficis terapia assitida amb gossos

Actualment, la Sua, la nostra gossa, ens acompanya cada dimarts i dijous i forma part de l’equip com un membre més. Familiars i residents valoren molt positivament la seva presència a la Residència.

Víctor Vargas Cansado, terapeuta ocupacional de la Residència, centre de dia i Sociosanitari Vila-seca

Antoni Viladot: “Si volem estar bé de tot, hem d’estar bé dels peus”

En el marc de la Jornada Sociosanitària organitzada per la Fundació Mutuam Conviure el passat 19 de novembre, el president de la Societat Europea de Peus i Turmells va parlar de la importància de fer un bon diagnòstic i anar a l’origen de la malaltia per donar resposta als problemes podològics.

El doctor Antoni Viladot, cirurgià ortopèdic i president de la Societat Europea de Peus i Turmells, va impartir una ponència sobre els problemes podològics que afecten de manera especial a la gent gran. El ponent va començar apuntant que “quan un malalt es troba amb una deformitat al peu, el que fa és anar directament a l’especialista, mentre que quan li fa mal, consulta al metge de capçalera”. Segons el doctor, si analitzem bé les causes dels dolors de peu les podem agrupar en dos grans blocs: les malalties sistèmiques que tenen una repercussió en el peu i les que corresponen a un trastorn propi del peu.

En el primer grup, hi trobem els problemes vasculars, que són les que generen cames inflades, turmells embotits, varius o variça… Aquests, però, no són els problemes més importants, va assegurar Viladot. “Sí que ho són els d’insuficiència arterial, i de vegades són molt difícils de diagnosticar”, va afegir. També va alertar que “no s’ha d’arribar a la fase de dolor en repòs o de gangrena, caldria actuar en les fases inicials de parestèsia o de claudicació intermitent”.

També en el primer grup hi va incloure les malalties neurològiques, les més freqüents de les quals són les ciàtiques. En aquest cas, va explicar, si analitzem la topografia del dolor, podem saber més on menys on es troba la compressió nerviosa. Va assenyalar, però, que “això amb la gent gran és difícil perquè de vegades hi ha compressions a diferents nivells”. “No sempre el problema està a l’esquena; l’origen el podem trobar, per exemple, en la compressió de la sabata que provoca el dolor neurític en el dors del peu o bé el síndrome del canal tarsià”, va advertir. Viladot va explicar que de vegades allò que semblen durícies poden ser la manifestació d’una malaltia reumàtica. “És fonamental fer un bon diagnòstic per dirigir al malalt”, va sentenciar.

Un altre tipus de malalties amb conseqüències sobre els peus són les metabòliques, la més important de les quals és la diabetis. “El 15 per cent dels diabètics fan una nafra al peu, i dels que la tenen, entre un 14 i un 24 per cent acaben en amputació”, va apuntar el doctor, tot il·lustrant-ho amb les dades dels Estats Units, on “en tres anys es van produir 51.605 amputacions, amb el cost social i econòmic que això representa”. Viladot va explicar que la diabetis provoca, per una banda, la neuropatia perifèrica i, per l’altra, la malaltia arterial. La neuropatia genera el mal perforant plantar, per la pèrdua de sensibilitat a la planta, i lesions osteoarticulars de Charcot. “En aquest darrer cas, les deformacions es van produint sense gairebé dolor i, per això, quan el pacient va al metge les deformitats ja són tremendes”, va afirmar. En canvi, va explicar que la malaltia arterial el que fa és dificultar la cicatrització de les ferides i provocar les gangrenes que ens porten a les amputacions.

El ponent va exposar alguns consells bàsics per a tots els que tracten amb diabètics: tallar bé les ungles i, si estan deformades, extirpar-les; rebaixar les durícies, però sense passar-se, per no provocar una úlcera; fer servir mitjons de cotó, sense apedaçats, i canviar-los, com a molt, un cop al dia; i, per últim, utilitzar calçat tou i sense tancaments elàstics ni deformitats, perquè el malalt no se n’adona de posibles compressions que poden provocar una nafra

D’altra banda, Viladot va recalcar la importància de vigilar amb les lesions, ja que el pacient gran amb osteoporosi es pot trencar el fèmur, però també el metatarsià, pel simple fet d’haver canviat de sabata o perquè estava deformada o per haver fet una caminada molt llarga.

Pel que fa al segon grup, sobre les causes més freqüents de dolor amb origen en el propi peu, Viladot va començar destacant els problemes secundaris a una deformitat de la volta plantar i, entre ells, l’artrosi que es desenvolupa amb el temps.

“És habitual trobar-nos amb peus plans com aquests, que normalment corresponen a senyores grans, normalment obeses i post-menopàusiques i frequentment amb una insuficiència venosa associada”, va explicar el ponent mostrant les següents imatges:

Imatges-Viladot_mutuam

Segons Viladot, molt sovint el peu pla està associat al galindó: “la pacient arriba amb un dolor difús en el peu i hem d’anar amb compte perquè el que cal tractar és fonamentalment el peu pla, no el galindó. Si operem el galindó, és possible que empitjori el peu pla”.

Un altre dels problemes habituals que va esmentar va ser l’artrosi. Entre aquestes, la de l’articulació astràgaloescafoidea és la més freqüent perquè és l’articulació que fa més moviments, va apuntar el doctor. També és freqüent l’artrosi subastragalina, que té el problema, pel que fa al diagnòstic, que fa poc mal. Aquesta malaltia provoca calcificacions a la part de davant de l’Aquil·les, que causen els turmells engruixits i dolor al caminar, sobretot pujant i baixant escales. El doctor va lamentar que el primer que es digui als malalts és que “es tracta d’un problema de l’Aquil·les, quan el problema són les lesions degeneratives que hi ha al darrere”. I va afegir: “moltes vegades, sense embolicar-se en cirurgies complicades en la subastragalina, només extirpant aquests óssos lliures, n’hi hauria prou per a una millora important.

També en el cas dels esperons calcaris Viladot va assenyalar que no són la causa, sinó la conseqüència d’una entesopatia (dolor plantar) de la fascia plantar. En relació al seu tractament, va afirmar: “diuen que els esperons calcaris s’han d’operar però jo no ho faig gairebé en cap cas. El que cal fer és compensar mecànicament el peu, que normalment és pla; fer que la pacient es posi una mica de taló, ensenyar-li a fer estiraments i oferir-li unes sessions de fisioteràpia.”

El ponent va assenyalar com la causa més freqüent de dolor en el peu la metatarsàlgia i va assegurar que un 88 per cent dels que la pateixen són dones. “Abans sempre dèiem que era per culpa de les sabates, però avui en dia hem de buscar també altres teories, perquè les dones joves no acostumen a portar sabates de taló o de punta estreta.” Per tancar la seva ponència, Viladot va concloure que “si volem estar bé de tot, hem d’estar bé dels peus, perquè hi ha una íntima correlació”.

Relacions Intergeneracionals, què són?

En l’article 16 de la Declaració Política de la Segona Assemblea Mundial sobre l’Envelliment, organitzada per Nacions Unides a Madrid, es diu: “Reconeixem la necessitat d’enfortir la solidaritat entre les generacions i les associacions Inter generacionals, tenint presents les necessitats particulars dels més grans i dels més joves, i d’impulsar les relacions solidàries entre generacions” (Nacions Unides, 2002)

Durant la Segona Assemblea Mundial sobre l’Envelliment es va aprovar un pla d’acció revisat i una estratègia a llarg termini sobre l’envelliment en el context d’una societat per a totes les edats. En el pla es contempla el fet que les persones grans “sovint han de fer front a la pèrdua de les xarxes socials i a la manca d’infraestructura de suport a les ciutats, el que pot portar a la seva marginació i exclusió, sobretot si estan malaltes o discapacitades”.

Persones grans, solidaritat, dignitat, pèrdua, solitud…són paraules que sovint surten en el nostre llenguatge, en converses quan es parla de la gent gran. La nostra societat porta anys estigmatitzant la vellesa. Volem ignorar-la perquè ens fa mal. Hem aconseguit no voler-nos fer vells. Hem oblidat que la vellesa és una etapa natural de la vida i, com a natural, l’hauríem d’integrar en la nostra vida, des de la infantesa.

Intergeneracional_1

Imatge social

La publicitat, la societat de consum, els nous valors, etc. ens han portat a crear un model de vida en què la vellesa no agrada. Afortunadament, des d’Europa, fa temps que s’estan treballant programes educatius per tal de promoure una vellesa activa, una vellesa que formi part de la nostra societat, en què l’opinió de les persones grans és important, en què és escoltada i en què la gent gran té molt per dir i molt per fer.

Socialment hem aconseguit acceptar la vellesa activa com a element integrador en la nostra societat, però, què ens passa quan aquesta vellesa activa ja no ho és tant? quan la persona gran està malalta i depèn d’altres persones per al desenvolupament del seu dia a dia? Històricament, ens hem limitat a cuidar-los, els alimentem, els donem atenció sanitària, però… els escoltem?

Les persones grans, tot i que vagin amb caminadors o cadires de rodes o, fins i tot, estiguin enllitats, tenen molt a dir, però a qui? vivim tan ràpid…. massa ràpid! Els fills d’aquestes persones grans treballen tot el dia, els seus néts tenen una agenda plena d’activitats extraescolars, els caps de setmana actes socials, etc.

Integració en societat

A les residències geriàtriques treballem per acostar la vida social, la societat en general a l’interior dels centres. Una manera de fer-ho és programant activitats intergeneracionals, col·laborant amb escoles, instituts, entitats socials, integrant les famílies a la vida del centre. L’objectiu és que els nens, els joves, les persones adultes formin part també de la vida de les persones grans i, mútuament, estableixin relacions socials que enriqueixin els valors, l’intercanvi de coneixements i experiències, creant un espai educatiu fora de l’aula, dins de la vida.

És important per aconseguir una societat plural, amb valors de dignitat, educar els nostres fills en la rellevància de la vellesa, perquè ells formen també part de la cadena natural de la vida i, com els nostres grans ara, ells també arribarà el dia que ho seran.

Activitats com acompanyaments a sortides per la ciutat, tertúlies, jocs de taula, tallers de manualitats, informàtica, lectura, etc. apropen la gent jove a una altra realitat, a una realitat que forma part de la nostra societat i a una realitat de què ells també formen part. Iniciatives així acosten les persones velles a les persones joves, oferint-los l’oportunitat de ser escoltats, d’ensenyar, d’aprendre, d’enriquir-se.

Tenim l’oportunitat d’escriure com volem que sigui la vellesa, una molt bona oportunitat que des dels centres residencials aprofitarem per continuar treballant.

ROSA TORRÓ, educadora social Residència Mutuam La Creueta

DOLORS CABRÉ TORRELL, directora Residència Mutuam La Creueta

Donar el pas d’ingressar un familiar a una residència geriàtrica

Mutuam sentiment de culpa residencia

Avui, el fet  d’ingressar una persona gran a una residència geriàtrica és una de les decisions més difícils de prendre a causa de les implicacions que suposa a nivell emocional. Tot un seguit de sentiments, com la tristesa i la culpa, així com pors i dubtes apareixen de cop i volta.

D’on sorgeix aquest sentiment de culpa que experimentem? Aquest sentiment pot tenir el seu origen en diferents causes:

  • Promeses que es van fer respecte a l’ingrés en una residencia i que en el present no es poden mantenir.
  • Quan la persona gran no vol ingressar a la residència geriàtrica però no pot continuar vivint sola, posant en risc la seva integritat .
  • Quan la persona presenta un deteriorament cognitiu i no sabem què en pensaria de l’ingrés i hem de decidir per ella.
  • El canvi de rols “pare-fills” que s’inverteixen, donat que ara són els fills qui es veuen abocats a prendre una decisió sobre la vida dels seus progenitors.
  • La mala premsa que tenen les residències geriàtriques a nivell social, que ens poden fer viure el procés com si es tractés d’un abandonament.

Es ben entès que qualsevol pèrdua o canvi a la vida comporta un dol. Per tant, l’ingrés a la residència també suposa un dol per a la persona, ja que comporta diferents pèrdues: la pèrdua del domicili i del seu rol comunitari i pèrdua d’autonomia i intimitat. De manera simultània, però no sempre paral·lela, s’aniran superant les diferents etapes del dol:

  • Negació : encara no hi ha plena consciència de la nova situació i del que implicarà a llarg termini.
  • Ira: ens sentim enfadats pel fet d’haver de passar per aquesta situació.
  • Negociació: la persona intenta fer coses i pensar alternatives per tal d’evitar la situació.
  • Depressió: apareix una major acceptació de la situació i sentiments de tristesa i pèrdua associats.
  • Acceptació: la persona accepta la nova situació, aprèn a viure amb ella i a trobar recursos per treure’n la part positiva.

La bona elaboració del dol dependrà de si s’ha pogut realitzar tot el procés -és a dir, passar per totes les fases- o, per contra, la família ha quedat travada en una d’elles i no pot avançar. El sentiment de culpa es presenta ja des del primer moment però on més s’expressa és en la fase depressiva. Per tant, és necessari arribar a la fase d’acceptació per poder superar-la.

No defugir els sentiments

De mica en mica, anirem recuperant la nostra vida anterior a l’ingrés, normalitzant horaris i activitats que dúiem a terme. És important, així mateix, seguir les indicacions dels professionals de la residència pel que fa a la freqüència de visites que cal fer durant el període d’adaptació segons ells ho valorin.

Reflexions

Ingressar algú que estimem a una residència geriàtrica no és sinònim d’abandonar o apartar. S’han de continuar mantenint les visites i col·laborar amb la residència en tot el que es pugui. Cal reconèixer que és una opció adequada per poder atendre una persona que, encara que no ho vulgui acceptar, ja no pot viure de manera autònoma, i d’altra banda per permetre que la resta de membres de la família, sobretot el cuidador principal, recuperin la normalitat i la seva vida. Si som capaços de trencar amb l’estigma que suposen les residències geriàtriques, podrem viure l’estada del nostre familiar, juntament amb ell, com una experiència fins i tot enriquidora a moments i amb oportunitats d’aprenentatge. També és recomanable aprendre a assumir certa mala consciència per tal de sortir del bucle de la culpabilitat – innocència. Per últim, abans de fer l’ingrés, hauríem de procurar parlar amb la resta de la família sobre la disponibilitat de cadascun dels membres a l’hora d’acompanyar l’usuari i arribar a pactes si és possible. La primera recomanació davant del sentiment de culpa que genera l’ingrés d’un familiar nostre en un centre residencial és reconèixer que estem en un procés de dol i  és inevitable i desitjable sentir aquestes emocions que no ens agraden (tristesa, ràbia, culpa), poder-les expressar i evitar així que es quedin encapsulades. Si ens costa gestionar aquestes emocions o són massa intenses, cal que busquem ajuda d’un professional del camp de la salut mental.

Montse Camprubí Directora Residència Mutuam Manresa

Augmenten els casos de ludopatia entre la gent gran

Experts en joc patològic de l’Hospital de Bellvitge preveuen per als propers anys un increment de l’addicció al joc entre la població major de 65 anys a causa de les noves tecnologies. Aquest centre informa en un comunicat que el 2% de la població espanyola pateix addicció al joc, un problema que condiciona la seva vida. L’Hospital de Bellvitge ha registrat un 11% de pacients més grans de 65 anys del total de visites anuals amb aquest problema.

Responsables de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital de Bellvitge adverteixen que es preveu que la prevalença de joc patològic en majors de 65 anys augmenti en els propers anys, perquè aquests estaran habituats a utilitzar les noves tecnologies.

 

La Caixa confia a Grup Mutuam la gestió de nous equips d’atenció psicosocial

Atenció psicosocial

L’Obra Social La Caixa,  amplia la cobertura geogràfica del seu “Programa d’Atenció Integral a persones amb malalties avançades i als seus familiars”, confiant a Mutuam la gestió d’un nou equip d’atenció psicosocial (EAPS) a Girona i l’ampliació de l’equip EAPS de Barcelona, operatiu des de l’any 2008.

Aquests equips EAPS presten suport a nivell psicològic, social, emocional i espiritual a pacients que pateixen una malaltia avançada i també a les seves famílies, sempre en col·laboració amb els professionals dels sistemes sanitaris i socials públics. El seu objectiu es garantir la continuïtat assistencial durant tota la malaltia, el final de vida i el procés de dol.

Increïble la tasca feta per aquest equip, podeu veure el vídeo gravat a un familiar d’una pacient, atesa per l’equip de l’EAP del Grup Mutuam

L’equip de Barcelona que fins ara prestava servei a l’Hospital de Sant Pau, als PADES gestionats per Mutuam i al propi Hospital Sociosanitari Mutuam Güell, amplia la seva àrea d’assistència a tots els equips PADES de Barcelona i a l’Hospital del Mar. Per altra banda, l’Hospital Sociosanitari Mutuam Girona prestarà atenció a persones amb malalties avançades i als seus familiars, que pertanyin a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i a l’Institut de Oncologia (ICO), tots ells de Girona.

Els problemes osteoarticulars de la gent gran, poden prevenir-se des de la infància

patologies artróstiques

En el marc de la Jornada Sociosanitària organitzada per Mutuam el passat 19 de novembre, el doctor del Futbol Club Barcelona alertà que l’obsessió dels pares de convertir els fills en esportistes d’elit pot passar factura a la seva qualitat de vida futura.Així, el doctor va assegurar que els nens que fan massa esport desenvolupen patologies artròsiques o degeneratives quan finalitzen la seva carrera esportiva, el que comporta que tinguin una qualitat de vida molt dolenta.

Ricard Pruna, metge del Futbol Club Barcelona, va parlar sobre l’alteració degenerativa articular relacionada amb la pràctica de l’exercici físic. Gràcies a la seva feina, pot veure l’evolució dels esportistes d’elit des de la seva infantesa fins a l’edat veterana, passant per la seva etapa professional, i ser testimoni de l’impacte que l’excés de càrregues té sobre les seves articulacions.

“Tan dolent és l’excés com no fer res d’exercici”, assegura Pruna. “El problema és quan s’excedeixen les càrregues de treball en articulacions que estan en creixement, generant-se seqüeles greus en totes elles”, afegeix.

Descripció i causes de les patologies degeneratives o artròsiques

El doctor va explicar que en l’estructura d’un ós en creixement hi ha l’epiphysis, la physis, la metaphysis i la diaphysis, i que la physis, la zona més sensible durant el creixement, té una capa de cèl·lules germinals que amb la presència de l’oxigen formen cartílag i, per tant, l’ós s’expandeix. Aquesta capa, segons Pruna, va pujant, la zona de cartílag va fent-se més gran i, quan entra en contacte amb l’oxigen a nivell de la metaphysis, s’ossifica.

“Quan s’excedeixen les càrregues en edats precoces, aquesta compressió de forces fa una isquèmia i l’aportació d’oxigen es veu afectada”, va explicar el doctor. Això fa que la capa de cèl·lules no germinals no fabriqui cartílag. En canvi, segons ell, el cartílag que ja està format s’ossificarà, provocant-se deformacions en les articulacions ja des de nens, que afectaran l’adult professional i donaran problemes molt importants en l’edat anciana.

El doctor Pruna va mostrar aquestes imatges, en què es pot veure el maluc d’una adult normal i el d’un jove esportista, que ha perdut la capacitat esfèrica i se li ha format una exòstosi o sobrecreixement ossi.

“No passaria res amb aquesta deformitat si no fos perquè hi ha uns moviments de rotació que impacten la cavitat acetabular i destrossen el cartílag”, va assegurar l’especialista mèdic del Barça. El doctor va denunciar el fet que “hi ha pares que es pensen que estan formant un esportista d’elit i en realitat estan fabricant des d’abans dels 10 anys un pacient artròsic”.És a dir, un pacient crónic d’aquestes patologies degeneratives o artròsiques.

Els músculs tenen un seguit d’insercions que produeixen per tracció el que en edats joves s’anomenen apofisitis. Pruna va advertir que aquestes apofisitis, quan l’ós és tendre i la càrrega sobre el múscul fa una tracció, s’emporten l’os. “Quan s’és petit, queda una deformitat estètica i un dolor però després això provocarà un sobrecreixement de la cavitat acetabular que cobreix el cap femoral que és el que anomenem pincer”, va alertar. El doctor va manifestar que moltes vegades aquestes lesions no van soles, perquè hi ha hagut la sobrecàrrega, i va declarar que es troben amb molts esportistes que no tenen ja una articulació normal, ja que uns tenen camp, uns altres tenen pincer… “Tots aquests sobrecreixements alteren d’una forma estètica, estructural i greu l’articulació i estan provocant un dany funcional a dins, perquè es carreguen el menisc, el cartílag i produeixen artrosi”, va explicitar.

“No és estrany, doncs, trobar-nos esportistes de dotze anys, que entrenen tres cops al dia, que viuen per l’esport i que es queixen de mal d’esquena, de malucs…”, va relatar Pruna. Va assegurar també que en la majoria dels casos no s’ha fet una anàlisi abans de fer aquesta activitat per veure quin tipus de forma de columna dels quatre que hi ha és el del nen en qüestió. El doctor va declarar que “molts cops els pares no fan cas de les recomanacions dels metges”. Respecte als objectius que s’ha de plantejar la medicina, Pruna va concloure que “volem viure quant més, millor, però ho volem fer en unes condicions acceptables. Anar cap a una expectativa amb discapacitat o sense també depèn en part de com triem viure la nostra vida”.

L’alimentació texturitzada alegra el paladar de la gent gran

En totes les residències geriàtriques s’elabora, per part de l’equip nutricionista dels centres, un conjunt de dietes equilibrades, adaptades a les necessitats alimentàries de les diferents persones grans que hi viuen. És per aixó que podem dir, que l’alimentació texturitzada millora la qualitat de vida de les perones grans. Però les dietes també s’elaboren pensant en aproximar el menjar casolà a les cuines d’aquests centres, per tal d’oferir a les persones que hi viuen una millor experiència en el moment dels àpats, donat que el menjar és un dels grans plaers de la vida.

Així, apostem pels plats tradicionals de la nostra cultura, sense oblidar els àpats de les festes més especials de casa nostra, però tampoc el rigor de l’aportació nutricional que ha de contribuir al benestar i la salut d’aquest sector de la població que és la gent gran institucionalitzada. Ara bé, com fer arribar aquesta millor qualitat de vida a les persones que  no els és possible ingerir els aliments tal i com els mengem la majoria?

Del paladar al cervell, millora de la qualitat de vida de la gent gran

Qui no ha menjat alguna vegada un plat que li ha recordat el plat que cuinava la seva àvia? O que al menjar-lo li ha recordat algun viatge del passat? La memòria sensorial ens trasllada a records que crèiem tenir oblidats, a sensacions agradables que per un moment ens aporten benestar. Una de les preocupacions dels professionals que treballem en residències per a la gent gran és acostar-los més al món que ja no poden viure i/o que ja no poden recordar. Com? Una de les possibilitats és mitjançant la cuina.

Fins ara, les cuines de les residències i hospitals han estat elaborant unes dietes, que anomenem triturats, en què el primer i segon plat es mengen conjuntament en forma de puré. Tot i que l’aportació de nutrients és l’adequada i sempre adaptada a les necessitats de salut de la persona, no havíem aconseguit que fos un àpat atractiu, que alimentés l’ànima. Així ha estat fins ara.

Afortunadament, l’avenç tecnològic i la investigació alimentària han aconseguit texturitzar aquests aliments, podent oferir uns plats en què els aliments es presenten separats, preservant el gust, l’olor i el color del plat original. El model del triturat performat permet que la persona identifiqui què esta menjant en tot moment: patata, salmó, rodó de vedella, pastanaga, coliflor, bròquil, etc. Amb això, s’augmenta l’acceptació i la satisfacció que produeix del plat, millorant-se la qualitat de vida i l’alimentació de les persones grans.

Creació i adaptació de menús texturitzats

L’alimentació texturitzada permet també fer diferents combinacions d’aliments en funció del que més agradi a la persona o bé de la dieta que tingui assignada. Per exemple, dietes astringents (per tractar el restrenyiment), riques en fibra, hiperproteiques, controlades en hidrats de carboni, etc. Són encara poques les residències geriàtriques a Catalunya que ofereixen aquests tipus de preparacions, però afortunadament cada cop arriba més informació en aquests centres, gràcies a jornades d’innovació, investigacions europees, etc., que acosten un altre model de cuinar els tradicionals i històrics triturats. S’ha iniciat, doncs, un camí sense marxa enrere per progressar en la millora de la qualitat de vida d’algunes de les persones grans que viuen en els nostres centres.

 

Amb la col·laboració de:
JORDI QUINTANA PRAT. Dietista-Nutricionista. ARCASA
DOLORS CABRÉ TORRELL. Directora Residència Mutuam La Creueta

 

 

Grup Mutuam aposta pel voluntariat

Reptes del voluntariat a Grup Mutuam

S’incrementa el nombre de persones que dediquen part del seu temps privat a fer tasques de voluntariat en la nostra entitat. 

El Grup Mutuam compta ja amb 62 voluntaris que, procedents d’entitats de voluntariat amb qui s’ha signat conveni o per iniciativa particular, acompanyen els usuaris i professionals dels nostres centres en el seu dia a dia. Malgrat “el voluntari no soluciona problemes però està al costat de les persones que els tenen i els dona suport amb la seva presència“, si realitza tasques valuoses com:

 

  • ajut als professionals en sortides dels residents fora del centre
  • companyia als residents xerrant de diversos temes
  • llegir-los
  • fer jocs de taula
  • escoltar-los
  • estar al costat d’usuaris en situacions de final de vida

El producte de tota aquesta activitat és el projecte Pla de Voluntariat del Grup Mutuam on es recull el diagnòstic de la situació actual, el nombre de voluntaris, la procedència, la ubicació i la relació de tasques  que es porten a terme en els diversos centres del Grup. Per tal d’aplegar totes aquestes dades, existeix la figura del coordinador de voluntaris i la coordinadora de tot el projecte que és Nuria Viñeta (Àrea Sanitària).

Després d’agrupar les necessitats reals que han exposat aquests coordinadors de voluntaris, tant de Residències, Centres de Dia, Hospitals Sociosanitaris i PADES, ara s’han iniciat les reunions amb més entitats de voluntariat per arribar a acords, mitjançant signatura de convenis, que permetin cobrir aquestes necessitats. Tot un projecte que vol ser un reconeixement als voluntaris !

Si teniu propostes a fer o voleu més informació podeu contactar a nvineta@mutuam.com.