La paciència: una mirada pausada a la realitat

Agost 25, 2016

En temps en què la pressa s’imposa i les exigències ens desborden, conquerir la virtut de la paciència és la millor recompensa d’una batalla que hem de lliurar amb els nostres propis hàbits.

El personatge principal del bíblic Llibre de Job, que és un profeta tant per al cristianisme com per al judaisme i l’islam, és considerat sant en la tradició catòlica gràcies a la seva demostració de fidelitat al Creador, malgrat les terribles dificultats a què ha de fer front. Job, un ric ramader, va ser posat a prova per Satanàs que, amb el permís de Déu, li va provocar múltiples desgràcies -malalties, la mort dels fills i del bestiar, el repudi de la dona... – amb la finalitat de demostrar que la seva fe no ho resistiria. Tanmateix, Job no va perdre en cap moment la confiança en la justícia divina i així va ser com va superar la prova i va ser recompensat tornant a la condició anterior i sent beneït. El personatge de l’Antic Testament ha esdevingut, per aquest motiu, un símbol de la paciència en la nostra cultura.

Ara bé, aquest atribut tan necessari en la societat actual té poc a veure amb el fet de suportar qualsevol adversitat de forma passiva. En realitat, la paciència demana posar en acció molts dels nostres recursos emocionals. No es tracta de romandre en un estat de passivitat, sinó d’evitar la impulsivitat i donar una resposta a allò que ens passa, una resposta basada en la saviesa i en una anàlisi pausada de la realitat. Segons la psicòloga Maria Mercè Conangla, cofundadora de la Fundació Àmbit, la paciència és un valor humà que suposa conrear el respecte i l’acceptació que les coses passen amb un ritme diferent d’aquell que es desitja. Podem dir també que la persona pacient és aquella amb capacitat per posposar o, fins i tot, renunciar a satisfaccions immediates per d’altres que li suposen un major benefici a llarg termini.

Qüestió de salut

Però, per què hauríem de voler conquerir la paciència? Metges i psicòlegs asseguren que una bona dosi ens farà sentir millor, també físicament. El Journal of the American Medical Association va publicar les conclusions d’un estudi portat a terme per l’investigador Redford Williams que establien que, a major impaciència, més risc hi ha de patir problemes de salut com la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars. Així, les persones impacients tendeixen a tenir més tensió i estrès, fet que estimula la segregació d’hormones com el cortisol i l’adrenalina que, en un nivell elevat, podrien contribuir a l’augment de pes, del sucre en sang i de la tensió arterial. A més, aquestes hormones faciliten la creació de coàguls en les artèries i fan que les cèl·lules de greix del cos alliberin aquest greix en la sang.

Més enllà dels perjudicis de salut que ens pot comportar la manca de paciència, cultivar-la té beneficis per al nostre benestar emocional i per a les relacions socials. Així, les persones que l’han desenvolupat al llarg dels anys han assolit una sensibilitat que els possibilita discernir fàcilment els problemes de les banalitats i poder afrontar la vida amb més alegria i optimisme. Alhora, els permet trobar més d’una solució als problemes i reconèixer els riscos associats a cadascuna de les decisions que es prenen. D’altra banda, la paciència ens permet ser més conscients de les necessitats dels altres i, consegüentment, més empàtics.

Per a aquells qui, en arribar a aquest punt, estiguin preocupats per no gaudir d’aquest atribut, la bona notícia és que la paciència es pot adquirir. Si bé es considera que hi ha una part atribuïble al temperament, allò genèticament heretat, n'hi ha una altra de tant o més important que depèn de la personalitat. És a dir, d’allò adquirit mitjançant l’educació, les nostres experiències... I que, per tant, es pot modificar. No és una tasca fàcil i cal entrenar-s'hi. La recompensa, però, d’acabar percebent allò que ens passa com una oportunitat que ens brinda la vida per aprendre i sortir-ne reforçats no té preu.


Deixa un comentari