Arxius de Benestar

Celebrada la 2a sessió del Curs Geriatria Clinica i Cures Pal•liatives, sobre la humanització del curar i l’obligació dels professionals per cuidar-se

març 2, 2021

Dissabte 27 de febrer va tenir lloc, de 9.30h a 11:30h, la segona sessió en format webinar, del Programa en Geriatria Clinica i Cures Pal.liatives, que organitza la Fundació Mutuam Conviure. Tal i com va anunciar, el Dr. Jaume Padrós, coordinador del programa, aquesta segona sessió va ser la primera de les tres jornades que es abordaran específicament, la Salut dels professionals de l´àmbit sociosanitari.
La sessió va estar moderada per Maribel Sala Coll, llicenciada en pedagogia i diplomada en treball social, que exerceix com a pedagoga a l’Àrea de Suport Tècnic a centres residencials de la Direcció General d’Atenció a la Infància ( Departament de Treball, Afers Socials i Famílies) en l’àmbit de la infància vulnerable i famílies en risc. Sala, amb molta expertesa en el camp de l’administració de justícia, peritatges judicials d’infància i famílies, i amb víctimes de violència de gènere, va conduir la sessió que va tenir dos protagonistes.

La Dra. Montserrat Esquerda, pediatra i Directora de l´Institut Borja de Bioètica, que va va fer una excel•lent aproximació de l´ètica de la compassió per poder reduir el dolor emocional del pacient i també dels professionals. Esquerda va fer una aposta per humanitzar la medicina i les relacions entre profesionals i pacients perquè esdevinguin terapèutiques i en aquest sentit va parlar de la “cura compassiva” (el senzill gest de donar la ma, alleuja el dolor d’un malalt). Esquerda va afirmar que 40 segons de compassió poden reduir molt l’ansietat del pacient i va alabar la força curativa de la paraula i la presència. En aquest sentit va animar als professionals de la salut a saber detectar el patiment darrera del que veuen, i a cuidar la seva presència, doncs els pacients anhelen la medicina “humana”.

Per altra banda, la segona intervenció va anar a càrrec del psicòleg clínic Antoni Calvo, Director de la Fundació Galatea i del Programa de Protecció Social del Col.legi de Metges de Barcelona, que es va centrar en el concepte de l’autoregulació dels professionals sanitaris, en el marc de la salut i el benestar dels professionals sanitaris i va donar consells pràctics per dur a terme, en aquesta situació d’excepcionalitat que vivim. Calvo va apostar per la reconnexió de la part humana per part de tots els professionals de la salut. Va aclarir com treballar en un equip protector, dona millors resultats pel que fa a la salut, i a la tolerància a l’esgotament i al dolor.

En resum Calvo va concloure que pels professionals de la salut, cuidar-se NO és una opció, sinó que ÉS un imperatiu ètic i deontològic. A l’inici de la seva intervenció va explicar els resultats que la Fundació Galatea ha obtingut amb la tasca de suport emocional i psicològic que ha prestat i presta a professionals del àmbit de la salut que han demanat ajut, des de l’inici de la pandèmia ara ja un any.
De totes dues intervencions, ampliarem el contingut en un article, aviat.

Cuida els peus, viu millor

gener 12, 2017

Suporten el nostre pes i ens porten allà on volem anar. Després de tants quilòmetres i anys junts, potser ja és hora de mirar cap a baix i tenir cura d’una part del nostre cos imprescindible per preservar la independència.

Llevar-se amb bon peu és important per començar bé el dia, però si el que volem és sentir-nos en forma i actius durant tota la jornada més val que aprenguem a tenir cura d’aquesta part del cos força mancada d’atencions i essencial per al nostre benestar. La gran majoria de les persones grans es queixen de problemes en els peus, però en general es fa poc per prevenir-los i per pal·liar-los i molt sovint aquests no es tenen en compte a l’hora d’escollir el calçat.

Els problemes podològics en gent d’edat avançada són freqüents i de tipus diversos. Els més habituals són els que tenen a veure amb les deformitats en l’avantpeu, com els galindons, els dits amb martell o les metatarsàlgies, que pateixen sobretot les dones. Després d’aquests, vénen les inflamacions relacionades amb problemes vasculars, el més important dels quals és la insuficiència de retorn venós. El tercer grup en ordre d’incidència el conformen els problemes d’estabilitat, que molt sovint tenen un origen neurològic. Després, ens trobem amb l’artrosi de peu, que és una degeneració de les articulacions associada al procés d’envelliment. Per últim, tenim els problemes amb les ungles, que poden estar malaltes o distròfiques i clavar-se a la carn. D’altra banda, cal tenir en compte que les persones diabètiques poden patir també problemes greus en els peus causats per les lesions vasculars i neurològiques que acompanyen la malaltia.

Les claus del confort

En la salut i el benestar dels nostres peus l’ús d’un calçat adequat és fonamental. Per això, un dels aspectes que hem de tenir en compte quan comprem unes sabates és que sigui possible lligar-les per tal que no es belluguin quan caminem, fins i tot amb les sandàlies. Pel que fa a la puntera, és recomanable que ens fixem que tingui una forma més aviat arrodonida, de manera que no es produeixi compressió sobre els dits. També és important que optem per un calçat tou i que tingui una sola gruixuda i flexible, que esmorteeixi l’impacte del peu contra el terra, sobretot en casos de metatarsàlgia. D’altra banda, tenint en compte que durant el dia i amb els canvis de temperatura els peus es poden inflar i desinflar, són aconsellables les sabates amb cordills o amb velcro que puguem reajustar.

Altres aspectes que hem de tenir presents són l’estabilitat que ofereixen, que tinguin sola antilliscant i la qualitat dels materials amb què estan fetes. Per últim, cal recordar que l’ús de sabates de taló augmenta el riscs de caiguda i a llarg termini pot provocar diversos danys. Per a les dones grans és recomanable dur uns tres centímetres d’alt, però això dependrà de quins hagin estat els seus hàbits. Les que hagin calçat taló alt tot la vida hauran patit un escurçament del tendó d’Aquil·les i anant planes ara se’ls poden carregar més els genolls i tenir sensació que cauen enrere.

Més enllà del calçat

Per mimar els nostres peus quan ens fem grans podem recórrer a les plantilles estàndards de silicona que ajuden a minimitzar l’impacte contra el terra i que podem trobar en farmàcies i en botigues especialitzades. Tanmateix, si hi ha una deformitat i necessitem una plantilla a mida, hem de recórrer als podòlegs. De fet, en fer-nos grans hauríem de visitar freqüentment aquests especialistes, perquè ens tractin i ens ajudin a prevenir les afeccions de la pell (callositats o durícies) i de les ungles, els galindons o els fongs, així com perquè ens facin petites ortesis de silicona per compensar possibles deformitats dels dits. En casos més greus, es recomanable que acudim al traumatòleg per corregir les alteracions degeneratives del peu. Pel que fa a les persones diabètiques, molts centres han creat les unitats de peu diabètic en què col·laboren de forma coordinada professionals de perfils diferents: endocrinòlegs, cirurgians ortopèdics, cirurgians vasculars i podòlegs.

En definitiva, es tracta de conèixer i aprofitar tots els recursos que tenim a l’abast perquè els peus segueixin sent el nostre millor company de viatge i no una nosa que ens impedeixi gaudir d’una vida autònoma.

Amb la col·laboració del Dr. Antonio Viladot. Expresident d’EFAS (Societat Europea de Cirurgia de Peu i Turmell)

La importància del calçat en la gent gran

desembre 22, 2016

Quan anem a comprar unes sabates, ens fixem en aspectes com el color, la comoditat, el model, etc., i tenim infinitat d’opcions entre les quals escollir. Però quan el calçat que anem a mirar és per a una persona gran, cal tenir més cura en l’elecció i tenir en compte que l’estètica de la sabata és menys important que la comoditat i la seguretat. El pas del temps i la degeneració de l’organisme propi de l’edat influeixen, també, en l’estat dels nostres peus. Aquests poden patir diferents afeccions, com inflamació, galindons, pell seca, ungles fràgils… De fet, les nostres extremitats són una de les parts anatòmiques que més es desestructuren i més problemes causen a la gent gran per diversos motius (artrosi de genolls o maluc, fractures de fèmur, etc.). El calçat ideal per a una persona gran és aquell que proporciona seguretat a l’hora de caminar, que queda ben subjecte al peu, però no massa fort, i que té cordons o velcro.

El segon aspecte que s’ha de tenir en compte és que el material amb el qual està fet no tingui una textura ni costures que causin frecs, ja que la pell de la gent gran és fina i fàcil de trencar-se i, per tant, podrien acabar provocant ferides. Si el que es busca és que ofereixin estabilitat, llavors s’han d’evitar les sabates de tacó alt i obertes per darrere, perquè poden provocar que el peu vagi cap als costats i la persona perdi l’equilibri i caigui. Utilitzar sabates còmodes que quedin perfectament adaptades als peus pot evitar moltes afectacions al peu i, en aquest sentit, s’han de seguir les recomanacions següents:

Comprovar que les sabates s’ajustin a la mida dels peus abans d’adquirir-les, tenint en compte que la grandària d’aquests canvia amb el pas dels anys. En aquest sentit, el millor moment per comprar-les és el final del dia, perquè així ens assegurem que la sabata continuï anant bé fins i tot quan el peu està més inflat.
Tenir en compte que la majoria de persones tenen un peu més gran que l’altre i que la sabata ha de calçar bé en aquest.
Procurar que la part superior de la sabata sigui d’un material suau, flexible i que s’ajusti al peu. En general, les de pell poden reduir la possibilitat d’irritacions.

Amb la col·laboració de Cristina Saltó, fisioterapeuta de la Residència Vila-seca

Microgimnàstica: un nova teràpia per restaurar cos i ment

desembre 20, 2016

Sona el despertador, us incorporeu al llit i ja us fa mal alguna part del cos? El dolor crònic és una epidèmia en les nostres societats i són molt pocs els que, a una edat avançada, en poden escapar. Compensar les tensions que pateixen els nostres músculs esdevé la millor resposta per recuperar una harmonia integral. Ni deixar-se portar pel sedentarisme ni sacrificar hores en un gimnàs amb el cor a mil revolucions són bons plans per a la jubilació, malgrat que probablement siguin els més habituals. L’edat pesa sobre els nostres cossos i cal cuidar-se per poder mantenir-nos en bona forma, però ho hem de fer de manera ajustada a les nostres necessitats i limitacions.

En aquest sentit, i en el marc d’un sistema que busca l’equilibri entre el benestar físic, mental i social de la persona, la microgimnàstica se’ns planteja com un mètode terapèutic útil i diferent, que serveix tant per alleujar dolors com per preservar les nostres capacitats o recuperar-les després d’una caiguda, accident o malaltia. A diferència d’altres tractaments, aquesta teràpia té com a objectiu actuar sobre l’origen dels problemes i no sobre la manifestació. Per això, es treballa per evitar l’escurçament de les cadenes musculars posteriors, on s’amaga la causa de moltes de les malalties que afecten els nostres ossos i articulacions, però també els teixits tous, com cartílags, lligaments, tendons i músculs. Segons els terapeutes d’aquesta disciplina, les tensions en els músculs en moltes ocasions es deriven d’una mala gestió de les emocions, ja que sentiments com la por, la tristesa, l’estrès, la vergonya o l’angoixa els posen en guàrdia. Per intentar compensar-les i evitar el dolor adoptem males postures que acaben perjudicant-nos encara més.

Millores posturals

Aquesta gimnàstica suau, que es basa en fer estiraments molt petits acompanyats d’una respiració conscient, contribueix a compensar les tensions i ens proporciona la flexibilitat i el to adequats a les diferents estructures musculars i articulars. A més, a llarg termini, ens ajuda a revisar els hàbits posturals i de moviment que fem diàriament i a substituir els que són perjudicials per d’altres que curin, així com a alliberar aquelles emocions que ens poden causar el malestar. D’altra banda, la col·locació correcta de la columna afavoreix el bon funcionament dels òrgans interns i, per tant, millora el benestar general de la persona.

En principi, qualsevol persona pot practicar la microgimnàstica, ja que no és un exercici agressiu ni es necessiten habilitats especials. Els moviments són lents i repetitius i parteixen de posicions naturals de la columna vertebral. Es procura que aquesta, des del sacre fins a la primera vèrtebra, es mantingui al més horitzontal possible sobre el terra, fins i tot recorrent a elements de suport o doblegant les cames per evitar la curvatura lumbar. Els braços i les cames s’estiren al màxim, però conservant la postura inicial. Gràcies a l’expiració, que relaxa els músculs, es va guanyant terreny amb una gran precisió.

La microgimnàstica és un exercici que, per la seva suavitat, no deixa fora ningú i que resulta ideal per a persones grans. Si no voleu suar, ni posar la vostra respiració o pulsacions a mil, però voleu gaudir d’un benestar harmònic, és una fórmula que us funcionarà. Ara bé, els resultats no s’aprecien en un dia. Aquí, la intensitat se substitueix per la constància, però la paciència té una bona recompensa.

Meditar: deixar anar i veure-hi clar

octubre 25, 2016

La meditació és una tècnica per asserenar la nostra lluita interna i connectar amb allò que som essencialment. Posant consciència en la respiració entrenem la ment i el cor per tal de viure la vida d’una forma més centrada.

Quan pensem en la meditació ens vénen a la ment, de ben segur, tot d’imatges vinculades amb tradicions religioses orientals. Meditar és conrear allò que ens és més familiar, el fet de respirar, i posar consciència en la respiració és present en quasi totes les pràctiques contemplatives de la majoria de religions i és quelcom present en totes les cultures i tradicions que persegueixen una vida més serena. La meditació és un art que ens permet deixar-nos en pau desenvolupant qualitats humanes fonamentals com l’amor, la serenitat, la confiança, l’equanimitat, la humilitat, etc. La pràctica consisteix en un entrenament per a la ment i el cor per tal de viure la vida d’una forma més centrada, amable, càlida i acceptadora del que es presenta en cada moment del dia.

Com es practica?

Necessitem algunes condicions per començar la pràctica de la meditació. D’entrada, hem de buscar un lloc en silenci, confortable i amb una decoració simple. Ens poden acompanyar un ram de flors, la llum íntima d’una espelma, l’olor agradable de l’encens o una imatge inspiradora. La postura que adoptem ha de ser còmoda, ni molt tensa ni molt relaxada, i hem de tenir la columna recta i una bona base. Per a la gent gran és recomanable seure en una cadira sense braços amb les mans recolzades sobre les cuixes. Els ulls han de romandre tancats, llevat que ens agafi son, i hem de mantenir la mirada horitzontal, que no ens faci mal la nuca.

El viatge és individual. Ara bé, els companys són indispensables per compartir experiències i sentir-nos més bé. És aconsellable seure en rotllana. D’altra banda, una música relaxant o clàssica ens ajudarà a calmar la ment. Com un pescador que per tornar a casa necessita el far, nosaltres també necessitarem una llum que ens guiï en la pràctica meditativa. Aquest rol el farà el mestre, amb qui acabarem tenint un vincle d’estimació i de confiança. Tot plegat ens permetrà deixar anar i sentir-nos més buits; una buidor no pas sinònim de pobresa i escassetat, sinó de lleugeresa i llibertat. Al final, ens sorgirà un agraïment cap a les persones que ens acompanyen -els familiars, els cuidadors, etc.-, però al llarg de les sessions podrem ampliar aquests agraïments, fins i tot cap a aquelles persones amb qui no tenim o no hem tingut una bona relació.

Diferents maneres de meditar

Hi ha tantes maneres i possibilitats com persones, ja que sempre que està present l’actitud i la intenció d’aconseguir calma i serenitat desprenent-nos de pensaments i emocions negatives o dolors corporals, s’està meditant. A moltes residències de gent gran, es pot fer mentre es fa punt de creu, mitja o pintant mandales, entre d’altres. Algunes tècniques adequades per a persones grans serien:

• Seguiment de la respiració. Es basa en una respiració profunda. Inspirem, omplim els pulmons, sentim que estem plens, vius; l’oxigen va a totes les cèl·lules del cos. Després expirem, traiem l’aire per la boca, suaument, com un sospir, deixant anar les negativitats i ens sentim per uns segons buits, descansats. Seguim sent els observadors de la nostra respiració i deixem que vagi sola. A l’hora de l’expiració hem de mostrar un somriure a la cara, que ens aportarà una sensació de satisfacció i de plaer.

• Meditació de neteja. Hem d’imaginar que sobre els nostres caps tenim una font d’aigua càlida, transparent. Demanem que entri al nostre cos per la coroneta i netegi per dins tots els nostres òrgans. A la planta dels peus obrim una finestreta d’on surt una aigua bruta. Ha de fer el recorregut pel nostre interior fins que l’aigua surti clara i acabem agraint la neteja.

Beneficis de la meditació

Aquesta pràctica millora la funció cerebral i calma la part del cervell que produeix hormones de l’estrès, és un potent antídot contra l’ansietat, l’estrès, la depressió, l’esgotament i la irritabilitat. A més, millora la salut del cor i la circulatòria, reduint la pressió arterial. Finalment, ens transforma en persones més amables, tolerants i compassives, acceptadores del present i del fet que tot s’acaba.

Albert Colomer Rovira. Escola de l’Ésser d’Empar Fresquet i Xavier Puigdevall, els meus mestres.

Ioga: actitud positiva

setembre 29, 2016

Hi ha qui diu que això del ioga és una moda. Però no és així. La pràctica del ioga s’ha convertit en una alternativa molt adient i, fins i tot recomanada pels metges, per prevenir i alleugerir certes malalties relacionades amb l’envelliment del nostre cos. Només cal voluntat, constància i pensament positiu. El ioga és una antiga disciplina filosòfica que prové de l’Índia (3000 aC). Tot i que el seu origen és espiritual, no es tracta de cap religió, com molta gent creu. Tampoc és un tipus de gimnàstica, com se sol identificar avui en dia.

El ioga és una ciència de la salut i la seva pràctica contribueix al desenvolupament físic, mental i espiritual. És un camí que porta a la unió i l’equilibri d’aquests tres aspectes de l’ésser humà: cos, ment i esperit. Un mètode de perfeccionament que ens ajuda a la comprensió de la nostra naturalesa i del que necessitem per viure en harmonia amb nosaltres mateixos i el medi que ens envolta.

Tècniques per assolir l’equilibri

Per mantenir l’equilibri entre cos i ment, el ioga combina diferents tècniques mitjançant moviments i postures corporals, exercicis de control de la respiració i l’energia, la meditació i la relaxació. D’aquesta manera, quan es practica el ioga, cos, ment i esperit treballen units per ajudar-nos a conèixer-nos profundament a nosaltres mateixos i així aconseguir una millor salut física i assegurar la pau mental. Per entendre el Ioga és necessari experimentar-lo personalment i practicar-lo amb constància. Amb el temps i la pràctica us adonareu que es produeix un canvi en la vostra manera de fer front a la vida, conseqüència directa d’un millor estat físic i d’una pau interior.

Beneficis

L’objectiu del ioga va en funció del propi practicant i de les seves expectatives. Hi ha qui el practica per aconseguir un millor estat físic o corregir postures viciades; d’altres per relaxar-se, desconnectar i descansar; d’altres per desenvolupar la ment i augmentar la capacitat de concentració; i uns altres, molts, per conèixer-se millor a si mateixos i guanyar autoestima. Però el que és indiscutible són els beneficis que aporta la seva pràctica.

La pràctica del ioga ajuda a retardar i a evitar malalties i incapacitats relacionades amb l’envelliment del cos. Proporciona flexibilitat muscular, elasticitat a les articulacions i enforteix els ossos corregint problemes posturals i alliberant certs dolors. Mitjançant les tècniques de control de la respiració, augmenta la ventilació i la capacitat pulmonar ajudant en la millora de les malalties respiratòries. A més, activa la circulació, aconseguint una millor irrigació dels òrgans. Gràcies a la relaxació, s’eliminen les tensions físiques i mentals prevenint trastorns com les depressions, fòbies o inseguretats. També augmenta els nivells de concentració i ajuda a controlar i equilibrar les emocions i els sentiments.

Practicant ioga

El vostre propi cos serà qui us indicarà fins on podeu arribar amb les postures i els moviments. No heu de forçar mai la màquina. Les asanes (postures) s’han de practicar sempre de forma suau i amb moviments lents i, quan el cos es comenci a queixar (dolor o malestar), s’ha de parar.

Una de les principals limitacions de la gent gran és la insuficiència respiratòria. Per això, si practiqueu ioga és molt important el control de la respiració. Els pranaiames (tècniques de respiració) s’han d’executar amb molta cura, expulsant totalment l’aire i buidant els pulmons de forma lenta i en una postura que permeti que els pulmons s’expandeixin sense necessitat d’esforç. Aprendre les tècniques de relaxació és difícil per a qui mai les ha practicades, sobretot per a la gent gran a qui costa relaxar-se i deixar la ment tranquil·la. Per això s’ha d’aprendre lentament, de mica en mica i augmentant el temps de dedicació així que us hi aneu sentint més còmodes. Si sentiu fred, feu ús d’una manta per tapar-vos i sentir-vos confortables i ajudar-vos en la relaxació. Aquesta disciplina només demana constància. Dues hores setmanals són suficients per trobar l’equilibri que proporciona. El ioga no us demana creure en res, només en allò que experimenteu per vosaltres mateixos.