El suport psicosocial al final de la vida: raó de ser de la 1a Jornada EAPS Mutuam

Hospital de Dia Mutuam

Dimecres 17 de juny va celebrar-se la 1a Jornada EAPS Mutuam a l’auditori del Caixa Fòrum, amb el suport de la Fundació Bancària la Caixa i sota el títol ‘Cap a un nou model d’assistència psicosocial a persones amb malaltia avançada’, prop de 250 professionals de l’àmbit del treball social, psicologia, medicina i infermeria, van escoltar a una desena de professionals que van exposar les seves experiències i van tractar dos temes claus en l’atenció a persones en procés final de vida: el suport psicosocial en el procés de dol i el suport als equips professionals.

La Jornada va tenir lloc en el marc del Programa d’Atenció Integral a Persones amb Malaltia Avançada que des de l’any 2008 desenvolupa la Obra Social “La Caixa” i que ja ha atès a prop de 170.000 persones a tot l’estat. En el cas de Barcelona i Girona ha confiat a Mutuam el seu desenvolupament.

Un cop feta la inauguració a càrrec del director corporatiu de l’Àrea Social de ‘la Caixa’, Marc Simón, i del director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, el doctor Josep Ballester, va ser el doctor Xavier Gómez-Batiste qui va presentar el projecte EAPS. Com a director científic d’aquest programa que ja ha atès a 170.000 persones, atès que és un projecte que l´Obra Social de La Caixa ha estès a tot l´Estat, va exposar els tres reptes que s’havien plantejat: definir un model d’atenció psico-social fins llavors inexistent, dissenyar un model d’organització amb visió transversal i metodologia comú i que l’aportació d’aquest resultés eficaç, eficient i satisfactòria.

La Dra. en psicologia Olga Herrero, va parlar sobre l’ús de tècniques narratives per donar sentit a la mort d’algú estimat en la nostra història de vida. Tot seguit, hi va haver una taula rodona sobre els processos de dol en diferents circumstàncies en què es van exposar un projecte dirigit a infants i un altre a adolescents i es van explicar les especificitats d’aquest procés quan la mort és inesperada i de la necessitat de passar en el dol del “per què” al “quin sentit té”.

Més que acompanyament al final de la vida

Tot seguit, hi va haver una taula rodona sobre els processos de dol en diferents circumstàncies. La psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, Sílvia de Quadras, va explicar la seva experiència en un projecte dirigit a adolescents que han perdut a un dels seus progenitors. Va valorar molt bé la resposta per part del que, segons ella, és un col·lectiu abandonat i que està definint la seva identitat. La infermera i membre de l’equip de suport psicoemocional d´AFANOC Núria Carsí, va centrar-se en les intervencions del dol en els nens. Així, va destacar aspectes com la necessitat de donar informació completa i senzilla als infants i d’explicar-los que ells no s’han de sentir culpables del que ha succeït. Per la seva banda, Marta López, co-directora de l’EAPS Creu Roja Granollers, va explicar les especificitats d’aquest procés de final de vida quan la mort és inesperada i María Rufino, doctora en psicologia i psicòloga dels EAPS Mutuam, va parlar de com la pèrdua d’un ésser estimat implica un trencament i va assenyalar la necessitat de passar en el dol del “per què” al “quin sentit té”.

Com cuidar de qui cuida

La segona part de la jornada, dedicada al suport als equips professionals, va començar amb una ponència del doctor en psicologia José Luis Bimbela. De forma molt propera va descriure com imprescindible la necessitat de suport als professionals; “No m’interessa la tècnica per la tècnica, hem de cuidar i cuidar-nos amb l’ànima”, va afirmar. Així doncs, va parlar de la necessitat de treballar l’espiritualitat i les emocions.

En la taula rodona, la infermera i coordinadora de l’equip de PADES Esquerra Eixample de Mutuam a Barcelona, Nieves Legua, va explicar els problemes que havien sorgit en un moment donat entre les professionals del seu grup i com amb ajuda externa d’una psicòloga dels EAPS Mutuam van aconseguir millor la comunicació i la confiança entre elles. Olga Vázquez, coordinadora del Servei de Geriatria del Parc de Salut Mar, va lamentar que ningú els hagués ensenyat a fer front als aspectes emocionals en l’atenció a les persones que es troben en situació de final de vida ni als seus familiars i va expressar la necessitar d’integrar els valors en aquest procés. Precisament, Anna Escolà, psicòloga de l’EAPS Mutuam Barcelona, va parlar de les eines perquè els professionals que tracten pacients amb demència evitin el que es coneix com esgotament per compassió. Per últim, el doctor i director de l’EAPS del Parc Sanitari Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat, Jordi Valls, va identificar les necessitats emocionals dels professionals, diferenciant entre aquelles intrínseques i aquelles relacionades amb el treball en equip o amb la tasca en sí.

El doctor Josep Ballester i la doctora Neus Saiz, directora del equips EAPS Mutuam a Barcelona i Girona, van tancar l’acte amb una valoració positiva de l’acceptació que està rebent el programa, del seu creixement en 2015 i de la seva recent ampliació a la ciutat de Barcelona i a Girona.

Les necessitats espirituals com a elements de benestar en el pacient pal·liatiu

necessitats espirituals en el moment final de vida EAPS Mutuam

L’espiritualitat és inherent a l’ésser humà i la percepció de l’existència de necessitats espirituals creix i aflora amb més intensitat, a mesura que s’apropa la mort. Aquestes necessitats es poden classificar en: necessitats intrapersonals (relacionades amb buscar sentit a l’existència), necessitats interpersonals (relacionades amb sentir-nos connectats amb els altres) i necessitats transpersonals (relacionades amb la transcendència). El fet de tenir-les cobertes pot suposar per al pacient un recurs en l’afrontament del final de la vida mentre que no tenir-les influeix negativament en la seva percepció de benestar.

Com a psicòleg de l’equip d’Atenció Psicosocial Mutuam a Barcelona (finançat per la Fundació La Caixa)  i en el marc de la tesi doctoral, vaig portar a terme un estudi en què s’avaluaven, en dos moments durant l’ingrés (en el primer moment de l’avaluació i una setmana desprès) les necessitats espirituals i la seva relació amb el benestar dels pacients hospitalitzats, atesos per un equip de Cures Pal·liatives. Es va comprovar que el 61,7% dels pacients es consideraven espirituals i només el 27,7% es consideraven religiosos. Així mateix, es va constatar (en ambdós casos) que les necessitats interpersonals eren les que més pacients tenien cobertes, mentre que les intrapersonals van resultar ser les menys cobertes.

Temps i assistència, alleugen el patiment

Els pacients que tenien algunes de les necessitats espirituals sense cobrir manifestaven estar amb patiment (espiritual  i/o inespecífic). El 42,6% dels pacients expressaven estar patint espiritualment i el 63,8% tenien percepció d’un patiment més inespecífic. En els casos del primer moment de l’avaluació, el 76,6% manifestaven tenir algun tipus de patiment o els dos alhora i, en  els casos de l’avaluació realitzada una setmana desprès, aquest percentatge s’havia reduït fins al 47,8% dels pacients. Pensem que aquesta reducció pot ser el resultat de la tasca assistencial portada a terme per un equip interdisciplinari de cures pal·liatives.

Una altra variable que també va tenir molt pes en el benestar dels pacients va ser el temps que havia passat des que se’ls havia fet el diagnòstic, observant-se que,  en ambdós casos, els pacients que estaven diagnosticats recentment tenien menys benestar que aquells que ho havien estat feia més temps. Possiblement, a aquests pacients el temps transcorregut els havia pogut ajudar a atenuar i a integrar les pors inherents.

Aquesta investigació destaca i conclou en la importància que té l’avaluació de la dimensió espiritual del pacient per poder detectar l’existència de necessitats espirituals no cobertes i potenciar aquelles que sí que ho estiguin, influint en la percepció de benestar del pacient al final de la vida.

Conclusions de la tesis Maria Rufino, Psicòloga de l’equip d’atenció Psicosocial Mutuam EAPS