Trilla: “Quan hi ha una crisi de salut pública, hem de tenir en compte que el que tolera pitjor la gent són les incerteses”

El doctor Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic i membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Fundació Mutuam Conviure, s’ha convertit en una de les veus de referència al nostre país a l’hora d’abordar la crisi de la Covid-19. Parlem amb ell de la situació actual i de com podem afrontar els propers mesos. 

Quina és la situació epidemiològica actual?

A dia d'avui, estem en una fase clarament diferent a la que hem patit els dos darrers anys, sobretot a causa de dos factors. El primer, que el virus ha anat evolucionant. Ara majoritàriament tenim la variant Òmicron, que és molt contagiosa però està provocant molts menys casos greus. En això, hi juga també un paper important el segon factor, que és que hi ha molta més immunitat en la nostra població, gràcies a les vacunacions i també pel fet que hi ha hagut moltíssimes infeccions ens els darrers mesos. En aquests moments, al sistema sanitari ingressen moltes menys persones en relació al nombre de casos que hi ha a la comunitat. Amb aquesta variant, difícilment es produeixen pneumònies, que és el que més preocupava en la primera onada, i amb els tractaments de què disposem, els malalts generalment milloren en pocs dies.

En una formació de la Fundació Mutuam Conviure en què vostè participava com a ponent, va utilitzar una frase de Winston Churchill per referir-se a la situació actual: 'no estem al principi del final, sinó al final del principi'. Ens ho explica?

Churchill va pronunciar-la quan els anglesos van guanyar alguna batalla, després d’un llarg període en què els aliats les havien perdut totes davant dels alemanys, i la gent començava a pensar 'això ja està'. Crec que estem al final de la primera part, la més dura de la pandèmia, però difícilment aquesta tindrà un final sobtat en què direm 's'ha acabat'. Probablement ens estem acostant a una coexistència amb el virus, que evidentment ens farà patir, però d'una manera més tolerable. La Covid-19 segurament es quedarà amb nosaltres i s'incorporarà a un grup de virus que de tant en tant ens provoquen molèsties.

Creu que tindrem un estiu tranquil?

A l'estiu es donen dues circumstàncies que, en principi, fan més controlable la Covid-19. D'una banda, fem molta més vida a l'aire lliure i ventilem més i, de l'altra, pugen la temperatura i la humitat. Així doncs, tot i que la transmissió segueix existint, estarem en una situació més tranquil·la que a la tardor i l'hivern, sempre que no hi hagi un canvi important en la variant del virus. Probablement estem entrant en una fase que gràficament definim com en les dents de les serres, en què anem pujant i baixant, però no gaire.

Podem esperar l'arribada en els proper mesos de noves vacunes més eficaces amb les variants actuals?

Sortiran noves vacunes amb diferents variacions tècniques, però el que més ens interessa és que aquestes vacunes evolucionin en paral·lel a l'evolució del virus. Les actuals estan fent bé la seva funció de reforçar la resposta immunitària del nostre cos davant la infecció i evitar les formes greus de la malaltia. En canvi, estem veient com, sobretot amb la variant Òmicron, no eviten el contagi, tot i que sigui menys probable. Així doncs, ens interessaria mantenir aquesta efectivitat davant les formes greus de malaltia però també aconseguir tallar la transmissió. Aquest tipus de vacunes funcionen amb un sistema diferent i, tot i que se n'estan investigant algunes, no en tenim cap “a tocar”.

Amb les vacunes que s’estan subministrant, podríem fer front a noves variants?

Amb la tecnologia nova que s’hi ha fet servir, la recerca, el desenvolupament i la part industrial de les vacunes ha fet un salt espectacular. Això farà possible que puguem adaptar de forma relativament fàcil les vacunes actuals a noves variants. Hem de confiar que la recerca de vacunes per a aquest virus continua i que fins i tot se n'estan investigant per actuar contra tots els coronavirus alhora. A més, aquesta nova tecnologia ha posat sobre la taula la possibilitat d'aconseguir vacunes combinades contra la grip i la Covid o de trobar-ne de noves per a malalties per a les quals fins ara no hem tingut vacuna.

Caldrà seguir fent pedagogia sobre la vacunació, doncs.

El tema de la vacunació és especialment important en el cas de la gent gran. Quan envellim, també ho fa el nostre sistema immunitari i, aleshores, hi ha infeccions com la de la pneumònia per pneumococ, per exemple, que ens poden causar grans complicacions. Tot i que disposem de vacunes i les recomanem per a majors de 65 anys, molta gent ni tan sols hi pensa. També la grip a una persona de 70 anys amb diabetis o problemes als pulmons la pot descompensar i portar-la a l'hospital. Així, tot i que la vacuna de la grip no sigui perfecta, ens hem de mentalitzar que necessitem reforçar la nostra immunitat. Molt probablement, entre les vacunes que es recomana que la gent gran es posi cada any o cada uns quants anys s'hi inclouran també les dosis de reforç de la de la Covid.

Pel que fa als tractaments, s'ha fet algun avenç important?

Ara, ens trobem com a avantatge que, com que ja s'han aplicat durant mesos, sabem quins van bé, quins no i, fins i tot, quins són contraproduents. Hem destriat el gra de la palla, doncs. Disposem de medicaments que poden prevenir que la malaltia s'agreugi però, malauradament, entre aquests, hi ha un grup gran, els anticossos monoclonals, que hem vist que no són efectius amb la variant Òmicron. Ara s'està posant sobre la taula l'ús dels antivirals, que fan amb els virus el mateix que els antibiòtics fan amb les bactèries. Un ja s'ha començat a utilitzar i d'altres s'estan acabant d'investigar, però penso que això pot ser un avenç important. En qualsevol cas, no hi ha una recepta única en els tractaments, a cada persona se li ha de fer un vestit a mida.

Ara que s'està retirant l'obligatorietat de la majoria de mesures de protecció, quines recomanaria específicament a la gent gran que mantingués?

Per exemple, ara les mascaretes en interiors ja no són obligatòries, però jo que tinc 65 anys si m'hagués de reunir en un espai tancat amb 30 desconeguts me la posaria. De la mateixa manera, si ets una persona gran i et trobes amb uns amics que fa temps que no veus i no saps com estan, potser seria recomanable també mantenir-la. En canvi, si sortim a passejar sols pel carrer o seiem en un lloc, com un bar o una biblioteca, allunyats de la resta de persones, no cal portar la mascareta. Al final, es tracta d'aplicar-hi seny i prudència i de ser conscient que cadascú ho portarà a la seva manera. Hi haurà persones que, molt legítimament, tindran por de treure’s la mascareta i no passa res si no ho fan. Ara bé, si algú té tanta por que porta dos anys sense sortir de casa, això ja és diferent. Cadascú ha de valorar els riscos que té i utilitzar el sentit comú.

Com a epidemiòleg, com valora la conscienciació de la població que s'ha fet?

Hi ha hagut molta incertesa i fins i tot s’han llançat missatges contradictoris, tant per part de les autoritats com per part de la comunitat sanitària. Quan hi ha una crisi de salut pública, hem de tenir en compte que les veritats no són mai absolutes i que el que tolera pitjor la gent són les incerteses. Ens demanaven que diguéssim 'blanc' o 'negre' i això no sempre ho hem pogut fet. Malgrat tot, la resposta ha estat positiva, especialment per part de dos col·lectius. D’una banda, a les escoles, tant els docents com l'alumnat ho han fet molt bé. Estic segur que fins i tot hi ha hagut nens que han corregit als seus pares. D'altra banda, la gent gran majoritàriament també ho està fent molt bé. Això vol dir que tenim una societat que, malgrat els grans sacrificis de tot tipus que hem hagut de fer, ha acceptat de bon grat un seguit de restriccions que mai ens les hauríem imaginat. Un bon exemple, en aquest sentit, és que som dels països del món que més s'ha vacunat. Jo sempre dic que el triomf de la ciència en aquesta pandèmia han estat les vacunes i el triomf de la societat ha estat que ens haguem vacunat gairebé tots. Els ciutadans han acceptat l'eina que tenim, encara que sigui imperfecte, per intentar sortir del pou. Ho hem aconseguit perquè la societat confia, en general, en les vacunes i en els professionals sanitaris i perquè tenim un sistema sanitari públic i universal que ha posat les vacunes a tot arreu on s'ha considerat necessari o convenient.

Vostè com ha portat convertir-se en una figura mediàtica?

Jo no crec que sigui una figura mediàtica, tot i que a mi i a alguns altres companyes, en aquestes circumstàncies, ens ha tocat posar-nos davant de la càmera. Al carrer, de tant en tant sí que em pregunten 'vostè és el doctor Trilla,oi?' i quan dic que sí em donen les gràcies. La veritat és que és molt agradable que me les donin, sobretot pensant que segurament ho fan veient-me com una de les cares de milers de professionals sanitaris que estaven fent la feina cada dia. Aprofito per demanar disculpes a la població perquè més d'una vegada no hem encertat o no hem sabut explicar-nos bé.

S'havia imaginat que li pogués tocar viure una pandèmia així?

Doncs no. Me n'havia tocat viure alguna de grip, però amb aquesta afectació tan brutal de l'economia, de la societat, de tot, no m’ho havia imaginat. Ni tan sols quan ja l'estàvem començant a viure ens ho acabàvem de creure. Per a mi, la frase d'una tassa que em va regalar l'altre dia un col·lega resumeix molt bé la situació actual: 'aviam si aconseguim que l'epidemiologia torni a ser una cosa avorrida'. Tant de bo!