Nadal

Els Pastorets són una representació teatral que arriba cada desembre a moltes viles del país, adaptant-se als temps però preservant l’essència amb que va néixer i sense doblegar-se davant de la uniformització que es va imposant arreu per celebrar el Nadal. S’han convertit en tot un clàssic popular que aplega, tant entre els intèrprets com entre el públic, gent de tota mena. Un espectacle entranyable que esdevé una activitat amena per compartir avis i nets quan arriben les vacances escolars.

Quan parlem dels Pastorets ens referim a un gènere teatral que té les seves arrels en els drames religiosos medievals catalans, unes escenificacions entorn del naixement de Jesucrist que es duien a terme a l’interior de les esglésies durant la Missa del Gall. L’objectiu era, llavors, refermar els valors cristians i fer pedagogia de la història sagrada en un moment en que gran part de la població no sabia llegir.

La seva desvinculació dels oficis litúrgics va comportar una progressiva secularització del contingut. L’església, però, va seguir exercint-hi el control per tal que no perdés la seva funció com a eina pedagògica de la doctrina cristiana. Al fil argumental, no hi falten mai la lluita entre el bé i el mal ni el naixement del messies, i la trama sempre es desenvolupa en tres espais – el cel, la terra i l’infern– a partir dels diàlegs que s’estableixen entre dos pastors que es disposen a fer l’ofrena al nounat.

Canvis d’idioma

La mostra textual en català més antiga que es conserva és del segle XV i resulta especialment interessant perquè combina l’estil culte dels diàlegs entre els personatges considerat dignes de veneració –Sant Josep, la Mare de Déu i l’àngel–, amb l’estil espontani i col·loquial que utilitzen els diables i els pastors. A la primera meitat del segle XIX, els Pastorets es van veure afectats per la imposició del castellà com a única llengua permesa en les representacions teatrals, però amb la Renaixença la situació va tornar a canviar.

D’aquesta època data la popular ‘Los Pastorets en Betlem, o sia Lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist’, de Miquel Saurina. Pocs anys més tard, es va publicar l’encara més exitosa ‘Lo Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga’, de Frederic So- ler, ‘Pitarra’. A principis del segle XX van proliferar les versions dels Pastorets, però val la pena destacar ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon PaÌmies (1903), ‘L’Adoració dels Pastors’ (1901) de Jacint Verdaguer i ‘La Bona Nova’ de Joaquim Ruyra (1928). Tanmateix, la que, encara a dia d’avui, és la més representada és ‘Els Pastorets o L’Adveniment de l’Infant Jesuìs’ de Josep M. Folch i Torres (1916).

Refrescant la tradició

Uns quants segles després, la fórmula dels pastorets continua sent un èxit. La frescor i ingenuïtat dels personatges, la confrontació entre el bé i el mal, i la burla de la societat del moment mantenen l’atractiu d’aquestes representacions que han anat evolucionant cap a posades en escena més interactives amb el públic. Són molts els municipis on cada Nadal grups d’aficionats fan seus els teatres, centres socials o casinos per interpretar els Pastorets. Si voleu assistir a alguna representació, podeu consultar el calendari de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.