Nadal

Amb les primeres baixades de temperatura, els més previsors ja ensumen l’acostament de les festes nadalenques. Alguns amb entusiasme, d’altres amb tristesa i, la majoria, amb resignació. Perquè, vulguem-ho o no, el Nadal torna cada any i busca qualsevol escletxa per colar-se en la nostra rutina i fer-nos anar una mica més de bòlit.

Hi ha qui gaudeix amb la hiperactivitat que envolta aquestes dates, però també hi ha qui pateix un estrès que li pot impedir assaborir uns moments que, gairebé per obligació, han de ser feliços. La preparació d’àpats especials, la compra dels regals, les trobades familiars forçades i les excessives expectatives que les precedeixen són els principals generadors d’ansietat. A això, cal sumar-hi que en molts casos els fills o néts tenen vacances durant dues setmanes, amb totes les hores lliures per ocupar que això suposa. Tampoc no es pot oblidar el factor psicològic, ja que la nostàlgia o tristesa per la pèrdua de persones estimades pica més fort a la porta que mai, fent encara més difícil afrontar l’ingent cúmul de tasques. La crisi econòmica també ha agreujat en molts casos l’angoixa que provoquen unes festes en què les despeses sempre es disparen.

Amfitriones o màrtirs?

Els rols tradicionals de gènere fan que encara siguin les dones les que carreguin amb la major part de la feina, però també amb la pressió social per quedar bé amb tothom i ser les amfitriones perfectes de les celebracions familiars. Així doncs, són elles les grans víctimes de l’esquizofrènia nadalenca. Any rere any, però, tots plegats hi sobrevivim i potser és hora d’aprendre de l’experiència i fer una lectura crítica que ens permeti discernir allò que és essencial d’allò que no ho és. Intentar atendre massa demandes en pocs dies és una de les fonts d’estrès. Hem d’aprendre a escollir i a dir ‘no’, evitant compromisos que no ens vinguin de gust i sent conscients que el món no s’acaba el 6 de gener.

Previsió i organització

Les compres de Nadal, tant dels regals com dels ingredients per als àpats especials, i la preparació de la llar per a l’arribada dels convidats són també una de les causes més habituals d’ansietat. I les aglomeracions i l’escalada de preus que les caracteritzen, sens dubte, hi tenen molt a veure. En aquest cas, la millor recomanació és avançar tant com sigui possible els preparatius. En general, la planificació és una bona aliada per a aquestes dates. Resulta útil preparar un llistat amb totes les tasques que hem de fer i establir prioritats, de manera que, si ens en queden algunes de pendents, siguin les menys importants.

Hem d’evitar que les festes ens suposin una despesa tan gran que ens provoqui ansietat. Amb aquest objectiu és important contenir les peticions de la canalla i buscar fórmules, com l’amic invisible, que no ens obliguin a fer regals a tothom. A més, hem de ser conscients de les nostres possibilitats i marcar-nos un pressupost per a les despeses extres i no abusar de la targeta de crèdit.

Un factor que genera freqüentment estrès és el de les celebracions familiars, que sovint fa que persones que no es veuen la resta de l’any hagin de compartir taula. És aconsellable que evitem temes polèmics durant les trobades, que aprenguem a relativitzar (només és un dia) i que ajustem les expectatives i no esperem miracles.

Per últim, és habitual que totes les tasques nadalenques recaiguin en una o poques persones. Si és el nostre cas, hem de saber compartir responsabilitats i demanar ajuda als altres, especialment al jovent de la família, que acostuma a estar desaprofitat. Així la càrrega serà més fàcil de portar i, a més, tindrem l’oportunitat de compartir bons moments. Una altra possibilitat és recórrer als serveis de càtering, que ofereixen propostes variades que ens permeten quedar bé i ens estalvien maldecaps.

Per tant, per gaudir del Nadal, assumim, d’una vegada, que no es pot (ni cal) arribar a tot i que no es tracta de suportar en solitari tota la responsabilitat ni d’aspirar a la perfecció en tot allò que fem.