6 recomanacions per cuidar una persona amb mobilitat reduïda

Mobilitat Reduïda

Cuidar una persona amb mobilitat reduïda pot ser una tasca complexa i exigent, però també gratificant. Cal tenir en compte que és una situació en què molts de nosaltres ens trobarem en algun moment de la nostra vida. Quan això passa, és normal sentir impotència o que la responsabilitat ens sobrepassi. No hem d’oblidar que, sovint, la persona encarregada de les cures sol tenir un fort vincle afectiu amb la persona cuidada i que, a l’estrès del canvi de rutina, s’hi suma el component emocional. Tot i això, seguint una sèrie de recomanacions, consells i trucs, podem dur a terme les tasques de cura de manera senzilla i eficaç mentre cuidem, a la vegada, la nostra salut física i mental.

A continuació, presentem algunes recomanacions per ajudar famílies i persones cuidadores no professionals a tenir millor cura de pacients amb mobilitat reduïda.

No totes les persones amb mobilitat reduïda són iguals

Primer de tot, és important entendre que cada persona és diferent i que la manera d’abordar les seves necessitats variarà segons el seu estat de salut. Per exemple, les necessitats d’una persona amb demència poden ser diferents de les d’una que ha patit un accident cerebral. De la mateixa manera, no és el mateix tractar amb una persona jove que amb una persona gran o amb un cas temporal i reversible. Hi ha un gran nombre de causes que poden portar una persona a veure’s en situació de dependència. Conèixer bé quina és la problemàtica, com es manifesta i quines necessitats de suport requereix serà vital per poder atendre les necessitats.

D’altra banda, la personalitat de cada individu també jugarà un paper clau. N’hi ha que tenen més reticència a rebre ajuda. D’altres necessitaran més acompanyament emocional o voldran que les coses es facin d’una manera determinada.

Comunicació, comunicació i més comunicació

Una de les coses més importants a l’hora de cuidar una persona amb mobilitat reduïda és mantenir una comunicació clara i efectiva amb ella. Això significa que, sempre que l’estat de salut de la persona ho permeti, el millor serà parlar amb ella i preguntar-li directament quines necessitats té i com prefereix que l’ajudin. Quan la persona se sent implicada en el procés de cura, és més probable que cooperi i es mantingui positiva. Cal tenir present que trobar-se en una situació invalidant pot arribar a ser molt frustrant. Sovint, el millor que es pot fer perquè la persona se senti millor és simplement escoltar-la i tenir-hi empatia.

Una bona comunicació també facilitarà tasques complexes i delicades de realitzar com les mobilitzacions. En aquest sentit, explicar a la persona els passos i els moviments que es faran i fer-la partícip del procés serà clau per evitar fer-li mal ni fer-nos-en nosaltres.

La higiene postural i les mobilitzacions

La mobilitat és un altre aspecte essencial de la cura d’una persona amb mobilitat reduïda. Cal ajudar-la a desplaçar-se i a fer moviments i canvis de posició periòdics i assegurar-se que ho fa amb seguretat i sense dolor. Les mobilitzacions són físicament exigents. Per aquest motiu, tenir una postura i una tècnica correctes serà clau per evitar lesions tant a la persona que cuida com a la que és cuidada.

En primer lloc, és molt important tenir en compte que mai hem de moure el nostre familiar sense l’ajuda d’un element de suport tècnic, sigui una grua o un caminador. Després, hem de tenir molt clar quina és la maniobra que volem realitzar i fer-la amb seguretat. Per això, va molt bé preguntar-se com serà el moviment que hem de fer, si és assolible per a la persona i amb quines dificultats es pot trobar.

Finalment, haurem de col·locar el nostre cos en la posició correcta per portar a cap la mobilització. Haurem de flexionar lleugerament els genolls i mantenir les cames fortes, però no rígides, buscant l’estabilitat del cos. L’esquena haurà d’estar recta en tot moment. És cabdal no fer força amb l’esquena, sinó ajudar-nos de les cames per aixecar la persona.

Diàleg constant

A banda d’una bona higiene postural, també és molt important parlar amb el pacient abans d’iniciar la mobilització. Així, explicar-li com ens mourem, quina força aplicarem i què pot fer ell o ella per ajudar-nos a dur a terme el moviment, contribuirà a fer que el procés sigui més fàcil.

Fer mobilitzacions o canvis posturals periòdics, com a mínim cada 3-4 hores, o més sovint depenent del cas, és essencial a l’hora d’evitar els riscos per a la salut que comporta estar massa estona en la mateixa postura. Un d’aquests riscos és l’aparició d’úlceres per pressió, una lesió de la pell causada per la pressió perllongada contra una superfície exterior, encara que aquesta sigui tova. Mantenir la pell neta, seca i ben hidratada també ajudarà a evitar aquest tipus de lesions. I, si cal, també es poden utilitzar matalassos i coixins especials.

El manteniment de l’autonomia en una persona amb mobilitat reduïda

En general, les persones en situació de dependència necessiten suport en els àmbits de la higiene, l’alimentació i la mobilitat. S’ha de buscar que la persona visqui en les millors condicions possibles i això, en molts casos, també inclou fer activitats d’oci.

És important proporcionar a la persona oportunitats per gaudir del seu temps lliure i dur a terme activitats que li agradin. Fer activitats quotidianes ajuda molt la persona a mantenir-se positiva i a sentir-se més independent.

Precisament, la promoció de l’autonomia hauria de ser una prioritat a l’hora d’enfocar l’atenció al pacient. És fonamental que, mentre puguin, es facin les coses ells mateixos, encara que siguin accions aparentment molt senzilles, com posar-se els pantalons o rentar-se part del cos. Si no hi arriben sols, hi arribaran amb l’ajuda de la persona cuidadora. És una feina en equip.

Els suports tècnics

Hi ha una gran varietat de suports tècnics disponibles per ajudar les persones amb mobilitat reduïda en el seu dia a dia. Aquests dispositius, com les cadires de rodes, els caminadors o les grues, afavoreixen la comoditat del pacient i, alhora, faciliten la tasca de la persona que en té cura.

Conèixer-los ens permetrà seleccionar els que s’adaptin millor a les necessitats de la persona. Per exemple, les grues són especialment útils en pacients que no tenen cap tipus de mobilitat. Mentre que per fer servir discs giratoris de transferència, ens haurem d’assegurar que la persona pot recolzar-se sobre els peus i mantenir aquesta postura.

Saber quan demanar ajuda

Encara que seguim totes aquestes indicacions, és normal no saber com actuar en certs moments, especialment si la situació de dependència s’ha donat de sobte i no hem tingut ocasió de preparar-nos. En casos així, és recomanable comptar amb el suport d’una persona amb formació i experiència professionals. L’atenció domiciliària, com la que ofereix el Grup Mutuam amb el servei Mutuam a Casa, ens ajudarà no només a descarregar-nos de feina. També, ens proporcionarà la tranquil·litat de saber que comptem amb una persona de confiança que atendrà tant les inquietuds de la persona cuidada com les de la seva família.

Les persones properes al pacient sovint se senten perdudes o desbordades i agraeixen molt una guia professional que els indiqui com procedir en determinades situacions. Si la persona que cuida a casa és com una crossa per al pacient, el professional de l’atenció domiciliària actua com un suport tant per a la persona amb mobilitat reduïda com per a la que té cura d’ella.

*La fotografia ha estat cedida per la UEN (Unitat d’Estimulació Neurològica).

Professionals de diferents centres de Mutuam participen en un taller de mobilització i transferències amb grues i ajuts tècnics

Jornada de formació Karinter

El servei de Patrimoni i Subministraments de Grup Mutuam en col.laboració amb Karinter, va organitzar el passat mes de març un taller sobre mobilitzacions i transferències amb suport obert a tot el personal d’atenció directa a l’usuari dels centres de l’entitat. El taller que va organitzar-se a les instal.lacions de Karinter va rebre la visita d’infermers/es, auxiliars sanitàris/es, terapeutes i directors de centres de Grup Mutuam, que van poder conèixer les darreres novetats del mercat, a més de tenir l’oportunitat de provar les diferents ajudes tècniques pensades per donar suport a la gent gran i per equipar centres residencials i sociosanitaris.

Durant el transcurs de la jornada es van aclarir diferents dubtes a nivell de prevenció i ús, fet que va ser molt útil per contribuir a la comunicació amb la resta de companys.

 

Claus per efectuar transferències i mobilitzacions segures

mobilitzacions

Les transferències i mobilitzacions són moviments que portem a terme habitualment de forma inconscient sense pensar si les fem d’una manera ergonòmica o no. Els centres de treball i domicilis solen estar mal adaptats a la fisiologia humana, fet que comporta per al personal sanitari un alt risc d’accidents dels quals es deriven trastorns musculoesquelètics i que amb el temps poden desencadenar patologies invalidants (disminució del potencial físic del professional).

S’entén per mobilització el moviment que es porta a terme sobre una superfície canviant de posició, ja sigui de manera activa, sota la supervisió d’un professional sanitari, o passivament, aplicada per un professional. D’altra banda, la transferència és l’acte de canviar de pla i superfície de recolzament. Implica més risc, donat que hi ha un moment en què es perd el punt de suport i es pot desencadenar una caiguda. El fet que el professional/cuidador que desenvolupa la funció de cura de qualsevol persona amb dèficit de mobilitat (sigui moderada o total) faci una correcta mobilització i/o transferència, gràcies al coneixement del procediment més adequat, és prioritari, ja que pot prevenir afeccions com mal d’esquena de qui l’efectua i lesions a la persona que rep la transferència o mobilització.

Per tot això, resulta imprescindible recomanar mesures preventives per tal que els professionals que tenen cura de persones puguin desenvolupar competències pròpies de l’exercici amb eficiència i eficàcia, efectivitat i sense discapacitat. A l’hora d’efectuar qualsevol transferència o mobilització, es requereix un espai suficient per poder tenir amplitud de moviment. També es requereix instruir la persona a qui se li apliquin amb un llenguatge comprensible i frases senzilles i orientar-la evitant indicacions inespecífiques (“cap aquí, giri de l’altra manera”, etc.). Així mateix, cal desplaçar-la sobre una superfície de recolzament per facilitar-li l’orientació espacial.

El professional que dóna suport a la persona amb mobilitat reduïda cal que segueixi unes directrius:

– Davant la presència de dos professionals, cal que eviti converses que no impliquin instrucció per al moviment ni orientació del pacient.

– Ha de mantenir l’esquena recta i flexionar els genolls segons es necessiti més o menys alçada, sense arribar a estirar-los completament, per poder treballar a una alçada similar a la del pacient. Ha de separar els peus i avançar lleugerament aquell dominant, que sol correspondre al costat de la mà dominant, per aconseguir estabilitat i evitar caigudes.

– Cal que es mogui al mateix temps que el pacient, tenint-lo a prop del cos i seguint la direcció del moviment.

– S’ha de col·locar al costat del pacient cap a on es mourà i mantenir-lo alineat en tot moment.

– Ha de moure el pacient per les parts del cos més voluminoses i/o pesades, posant-les en direcció al moviment que es vol fer i de mica en mica, sense fer gaire esforç.

– No pot aixecar mai el pacient per l’alt risc de lesió i caiguda que pot comportar.

– No pot fer mal i ha de contactar amb cintura, malucs i aixelles per a la transferència i amb esquena, zona cervical o extremitats per a la mobilització, evitant tocar zones sensibles.

Les principals mobilitzacions es porten a terme sobre el llit o la cadira:

Decúbit supí a decúbit lateral. El professional flexiona el genoll i el braç del pacient que li queden més lluny deixant el braç per sobre del pit. Si no els pot doblegar, els deixa estesos creuant la cama per sobre de l’altra i deixant el braç estès per sobre del pit. El professional posa una mà a sobre de l’espatlla del pacient i l’altra al maluc sense creuar els braços i deixa caure cap endarrere el seu pes, provocant que el pacient passi a decúbit lateral.

A un costat del llit. El professional mou el pacient per parts (tronc, pelvis i extremitats inferiors). Roman al costat del pacient cap a on el vol desplaçar a l’alçada del segment que vol moure i col·loca la mà més propera al cap sota la zona cervical i la més llunyana amb el colze sota l’aixella del pacient. En el cas de la pelvis, les dues mans del professional romanen a sota dels glutis del pacient i per moure els membres inferiors col·loca el colze de la mà més propera a la cuixa sota els genolls i la mà més distant a sota dels panxells.

Seure a la vora del llit. El cuidador col·loca el pacient en decúbit lateral del costat en el qual es vulgui seure i el pren amb la seva mà més propera al cap per darrera de l’espatlla (les cervicals del pacient contacten amb l’avantbraç del professional) i amb l’altra mà agafa els genolls contactant l’avantbraç amb la cara posterior del panxell. El professional eleva el tronc del pacient al mateix temps que va col·locant les cames perquè quedin a prop del terra amb l’objectiu que el pacient hi contacti amb els peus.

Seure el pacient a la cadira. El professional, darrere del pacient, posa els peus paral·lels als del pacient flexionant els genolls. Col·loca els seus colzes per sota de les aixelles del pacient i li agafa les mans en cas que el pacient no pugui mantenir-les creuades al pit. Inclina la persona cap endavant per després desplaçar-la cap al respatller fins a deixar-la correctament posicionada.Grafic 1 transferencies

Col·locar el pacient a la vora de la cadira. És la mobilització prèvia per efectuar una transferència. El professional alinea el pacient i es col·loca per davant subjectant-lo amb el braç més a prop del cap per l’esquena i amb l’altre braç per sota del genoll d’un costat. S’inclina el pacient a un costat movent cap endavant la cama del costat contrari.

Les tècniques per portar a terme les transferències són les següents:

Per passar d’estar assegut a estar dret. El pacient se situa a la vora de la cadira amb els peus recolzats a terra. El cuidador, al davant, amb una cama al mig de les cames del pacient i l’altra endarrerida, envolta amb els braços la seva cintura al mateix temps que la persona recolza els seus a les espatlles del cuidador. Mantenint la postura, el cuidador inclina el pacient cap endavant i l’aixeca fins deixar-lo dret.

Per passar d’estar dempeus a assegut. Es porta a terme de la mateixa manera que la transferència anterior però en sentit contrari. Només ha de canviar la direcció del moviment i tenir en compte la mobilització del pacient en finalitzar la transferència per deixar-lo recolzat al respatller.

D’un costat/superfície a una altra. Prèviament es fa la mobilització de posar a la vora de la cadira el pacient i posteriorment s’efectua la transferència d’assegut a dret i a l’inrevés. La diferència es troba en el fet que quan el pacient està dempeus, el cuidador/professional, sense deixar-lo anar, l’ajuda a girar el cap cap al costat on té l’altra superfície (llit, cadira, etc.) canviant la posició de les cames. És a dir, quan el pacient està dret, el cuidador posa els seus peus en paral·lel als d’ell i, en girar-lo, torna a posar una cama al mig de les de la persona i l’altra endarrerida per no perdre l’equilibri.

Bibliografia

  • http://www.efisioterapia.net/articulos/tecnicas-movilizacion-y-transferencias-pacientes
  • Ramón. 2003 Trastorno de movilidad y movilización de pacientes”. Jaén. Editorial Formación Alcalá.
  • Dotte, Paul. (1992): “Métodos de movilización de enfermos e incapacitados”. Barcelona: editorial Doyma.
  • Colección Nursing photobook. 1988 “Movilización, traslado y deambulación del paciente en enfermería”. Barcelona Editorial Doyma.

Amb la col·laboració de Mª Magdalena Oter, fisioterapeuta. Infermera especialista en geriatria de l’equip EAR Vallès Oriental de Grup Mutuam