L’eDCA de la Residència Vila-seca participa en una jornada sobre transferències

eDCA Residència Vila-seca

Sota el títol ‘eDCA Tractament intensiu interdisciplinar després d’un DCA’, professionals de la Residència Vila-seca de Grup Mutuam van presentar un pòster en el marc de la jornada ‘La seguretat en les transferències i la continuïtat en una atenció centrada en la persona’. L’acte, organitzat pel Servei Català de la Salut, es va celebrar el passat 15 de febrer a l’Auditori del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona.

La treballadora social Laura Félix, la neuropsicòloga Adela Mas, la fisioterapeuta Montserrat Orpinell i el terapeuta ocupacional Victor Vargas, que formen part de l’equip de Suport al Dany Cerebral Adquirit ubicat en la residència de Grup Mutuam al Tarragonès, van ser els responsables de presentar un pòster sobre aquest servei d’utilització pública que ofereix suport psicològic i rehabilitador a pacients donats d’alta d’un procés d’internament hospitalari o sociosanitari. La infermera de la residència Eneida Quinayas va formar part del comitè científic de la jornada i de les taules de presentació dels casos. L’acte va abordar la qüestió de les transferències dels pacients entre diferents nivells assistencials perquè representen un risc, sobretot quan es treballa amb persones molt envellides o amb multimorbiditat.

Claus per efectuar transferències i mobilitzacions segures

mobilitzacions

Les transferències i mobilitzacions són moviments que portem a terme habitualment de forma inconscient sense pensar si les fem d’una manera ergonòmica o no. Els centres de treball i domicilis solen estar mal adaptats a la fisiologia humana, fet que comporta per al personal sanitari un alt risc d’accidents dels quals es deriven trastorns musculoesquelètics i que amb el temps poden desencadenar patologies invalidants (disminució del potencial físic del professional).

S’entén per mobilització el moviment que es porta a terme sobre una superfície canviant de posició, ja sigui de manera activa, sota la supervisió d’un professional sanitari, o passivament, aplicada per un professional. D’altra banda, la transferència és l’acte de canviar de pla i superfície de recolzament. Implica més risc, donat que hi ha un moment en què es perd el punt de suport i es pot desencadenar una caiguda. El fet que el professional/cuidador que desenvolupa la funció de cura de qualsevol persona amb dèficit de mobilitat (sigui moderada o total) faci una correcta mobilització i/o transferència, gràcies al coneixement del procediment més adequat, és prioritari, ja que pot prevenir afeccions com mal d’esquena de qui l’efectua i lesions a la persona que rep la transferència o mobilització.

Per tot això, resulta imprescindible recomanar mesures preventives per tal que els professionals que tenen cura de persones puguin desenvolupar competències pròpies de l’exercici amb eficiència i eficàcia, efectivitat i sense discapacitat. A l’hora d’efectuar qualsevol transferència o mobilització, es requereix un espai suficient per poder tenir amplitud de moviment. També es requereix instruir la persona a qui se li apliquin amb un llenguatge comprensible i frases senzilles i orientar-la evitant indicacions inespecífiques (“cap aquí, giri de l’altra manera”, etc.). Així mateix, cal desplaçar-la sobre una superfície de recolzament per facilitar-li l’orientació espacial.

El professional que dóna suport a la persona amb mobilitat reduïda cal que segueixi unes directrius:

– Davant la presència de dos professionals, cal que eviti converses que no impliquin instrucció per al moviment ni orientació del pacient.

– Ha de mantenir l’esquena recta i flexionar els genolls segons es necessiti més o menys alçada, sense arribar a estirar-los completament, per poder treballar a una alçada similar a la del pacient. Ha de separar els peus i avançar lleugerament aquell dominant, que sol correspondre al costat de la mà dominant, per aconseguir estabilitat i evitar caigudes.

– Cal que es mogui al mateix temps que el pacient, tenint-lo a prop del cos i seguint la direcció del moviment.

– S’ha de col·locar al costat del pacient cap a on es mourà i mantenir-lo alineat en tot moment.

– Ha de moure el pacient per les parts del cos més voluminoses i/o pesades, posant-les en direcció al moviment que es vol fer i de mica en mica, sense fer gaire esforç.

– No pot aixecar mai el pacient per l’alt risc de lesió i caiguda que pot comportar.

– No pot fer mal i ha de contactar amb cintura, malucs i aixelles per a la transferència i amb esquena, zona cervical o extremitats per a la mobilització, evitant tocar zones sensibles.

Les principals mobilitzacions es porten a terme sobre el llit o la cadira:

Decúbit supí a decúbit lateral. El professional flexiona el genoll i el braç del pacient que li queden més lluny deixant el braç per sobre del pit. Si no els pot doblegar, els deixa estesos creuant la cama per sobre de l’altra i deixant el braç estès per sobre del pit. El professional posa una mà a sobre de l’espatlla del pacient i l’altra al maluc sense creuar els braços i deixa caure cap endarrere el seu pes, provocant que el pacient passi a decúbit lateral.

A un costat del llit. El professional mou el pacient per parts (tronc, pelvis i extremitats inferiors). Roman al costat del pacient cap a on el vol desplaçar a l’alçada del segment que vol moure i col·loca la mà més propera al cap sota la zona cervical i la més llunyana amb el colze sota l’aixella del pacient. En el cas de la pelvis, les dues mans del professional romanen a sota dels glutis del pacient i per moure els membres inferiors col·loca el colze de la mà més propera a la cuixa sota els genolls i la mà més distant a sota dels panxells.

Seure a la vora del llit. El cuidador col·loca el pacient en decúbit lateral del costat en el qual es vulgui seure i el pren amb la seva mà més propera al cap per darrera de l’espatlla (les cervicals del pacient contacten amb l’avantbraç del professional) i amb l’altra mà agafa els genolls contactant l’avantbraç amb la cara posterior del panxell. El professional eleva el tronc del pacient al mateix temps que va col·locant les cames perquè quedin a prop del terra amb l’objectiu que el pacient hi contacti amb els peus.

Seure el pacient a la cadira. El professional, darrere del pacient, posa els peus paral·lels als del pacient flexionant els genolls. Col·loca els seus colzes per sota de les aixelles del pacient i li agafa les mans en cas que el pacient no pugui mantenir-les creuades al pit. Inclina la persona cap endavant per després desplaçar-la cap al respatller fins a deixar-la correctament posicionada.Grafic 1 transferencies

Col·locar el pacient a la vora de la cadira. És la mobilització prèvia per efectuar una transferència. El professional alinea el pacient i es col·loca per davant subjectant-lo amb el braç més a prop del cap per l’esquena i amb l’altre braç per sota del genoll d’un costat. S’inclina el pacient a un costat movent cap endavant la cama del costat contrari.

Les tècniques per portar a terme les transferències són les següents:

Per passar d’estar assegut a estar dret. El pacient se situa a la vora de la cadira amb els peus recolzats a terra. El cuidador, al davant, amb una cama al mig de les cames del pacient i l’altra endarrerida, envolta amb els braços la seva cintura al mateix temps que la persona recolza els seus a les espatlles del cuidador. Mantenint la postura, el cuidador inclina el pacient cap endavant i l’aixeca fins deixar-lo dret.

Per passar d’estar dempeus a assegut. Es porta a terme de la mateixa manera que la transferència anterior però en sentit contrari. Només ha de canviar la direcció del moviment i tenir en compte la mobilització del pacient en finalitzar la transferència per deixar-lo recolzat al respatller.

D’un costat/superfície a una altra. Prèviament es fa la mobilització de posar a la vora de la cadira el pacient i posteriorment s’efectua la transferència d’assegut a dret i a l’inrevés. La diferència es troba en el fet que quan el pacient està dempeus, el cuidador/professional, sense deixar-lo anar, l’ajuda a girar el cap cap al costat on té l’altra superfície (llit, cadira, etc.) canviant la posició de les cames. És a dir, quan el pacient està dret, el cuidador posa els seus peus en paral·lel als d’ell i, en girar-lo, torna a posar una cama al mig de les de la persona i l’altra endarrerida per no perdre l’equilibri.

Bibliografia

  • http://www.efisioterapia.net/articulos/tecnicas-movilizacion-y-transferencias-pacientes
  • Ramón. 2003 Trastorno de movilidad y movilización de pacientes”. Jaén. Editorial Formación Alcalá.
  • Dotte, Paul. (1992): “Métodos de movilización de enfermos e incapacitados”. Barcelona: editorial Doyma.
  • Colección Nursing photobook. 1988 “Movilización, traslado y deambulación del paciente en enfermería”. Barcelona Editorial Doyma.

Amb la col·laboració de Mª Magdalena Oter, fisioterapeuta. Infermera especialista en geriatria de l’equip EAR Vallès Oriental de Grup Mutuam