Visitar Berlín: la ciutat on seguir el traçat de la història europea

Mutuam Activa a Berlín

Si estàs pensant en visitar Berlín, has de saber que passat i futur del nostre continent convergeixen en la capital alemanya, que no només ostenta un gran poder polític i econòmic, sinó que amb la seva dinàmica personalitat marca tendència en cultura, disseny i arquitectura.

Tot i haver estat fundada pels volts del 1200, quan un posa els peus sobre Berlín té la sensació de trobar-se en una ciutat relativament moderna. Un cop s’hi endinsa, però, va descobrint-hi una discontinuïtat temporal que en bona mesura reflecteix la seva convulsa història. La ciutat més gran d’Alemanya va ser successivament capital del Regne de Prússia, de l’Imperi Alemany, de la República de Weimar i del Tercer Reich, i aquest protagonisme polític li va passar factura en temps de conflicte. Devastada, humiliada, ocupada, dividida. La ciutat no vol oblidar els capítols que han precedit l’esplendor actual i les restes d’un passat difícil i no tan llunyà encara esquitxen Berlín com un record alliçonant d’alguns dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat.

Visitar Berlín, un viatge al passat

En aquest sentit, cal destacar els fragments conservats del mur que va separar la ciutat entre 1961 i 1989 i que va esdevenir el símbol per antonomàsia de la Guerra Freda. El més conegut és el que voreja el riu Spree entre l’estació Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrücke, que avui es coneix com a East Side Gallery. Un dels principals punts d’atracció turística és el Check Point Charlie, un pas fronterer que va ser protagonista d’un incident diplomàtic que podria haver derivat en confrontació directa entre les tropes soviètiques i americanes.

A part del mur, hi ha altres elements que conformen un llegat dels conflictes del segle XX que val la pena conèixer. Per exemple, els 3.000 búnquers creats durant la segona guerra mundial o el camp de concentració de Sachsenhausen. Així mateix, resulta interessant descobrir el poc ortodox Monument de l’Holocaust, en memòria dels jueus assassinats a Europa.

Porta Brandenburg-Berlin

Reinvenció inevitable

Amb la reunificació, la deteriorada capital alemanya va viure un període marcat per una ambiciosa remodelació urbanística i arquitectònica, que va afectar nombrosos monuments i edificis institucionals. Entre aquests hi ha l’històric Reichstag, seu del Parlament, al qual Norman Foster va dissenyar-li una moderna cúpula que contrasta amb el seu estil de temple clàssic. Molt a prop, trobem la Porta de Brandenburg. Inaugurada el 1791 i coronada amb una quadriga, va ser amb la reunificació que va recuperar el lloc que mereixia. També va ser reconstruïda durant aquesta època la Unter den Linden, l’avinguda principal de Berlín. Recórrer-la ens permet anar descobrint molts dels edificis i places més destacables: la Pariser Platz, l’imponent edifici de la Nova Guàrdia, la Bebelplatz, amb l’Òpera de Berlín, la Universitat Humboldt, la Catedral Catòlica de Santa Eduvigis i el pont de Schlossbrücke. Unter den Linden dóna pas a una altra avinguda, la Karl Liebknecht, on es troba la impressionant Catedral de Berlín. Al final, ens trobem amb l’Alexanderplatz, el que havia estat el centre neuràlgic de la zona oriental i on s’ubica la mítica torre de televisió construïda el 1969 que encara és a dia d’avui la segona estructura més alta a la Unió Europea, amb 368 m.

Més enllà d’aquest patrimoni, la capital alemanya destaca pels seus impressionants museus i galeries d’art, per la vida nocturna i la vitalitat que encomana. D’altra banda, si vols visitar Berlín has de tenir en compte que la ciutat ha esdevingut  la capital de la cultura alternativa, i això es respira en els carrers, observant els habitants, passejant pels mercats i contemplant l’art que omple de color les parets de vells edificis… El grup de viatgers de Mutuam Activa ha seguit les passes històriques d’aquesta ciutat i n’ha quedat meravellada.

Cafè, el moment amarg més esperat

tassa de cafè

Sol o en companyia, a casa o a la cafeteria, amb llet o negre, el cafè s’ha convertit en un element essencial i fins i tot imprescindible del nostre dia a dia.

Per a alguns és només una beguda, per a molts altres un ritual, un moment esperat d’animada socialització o de respir individual. El cafè ha superat modes de temporada, ha travessat fronteres culturals i s’ha convertit en un dels productes més consumits arreu del món avui dia. Hi ha una certa màgia evocadora al voltant d’una tassa fumejant de cafè que segurament explica que darrere d’un producte senzill i de consum quotidià s’hagi creat una veritable afició.

En la majoria de cultures, el cafè ha adquirit un alt component social. Quan parlem de ‘fer un cafè’ amb algú sabem que no es tracta únicament de prendre una beguda, sinó de gaudir en companyia d’un moment de relax, de confidències, relacions socials i de diversió o, perquè no, d’una conversa de feina distesa. Hi ha qui diu fins i tot que, en aquestes trobades, la creativitat flueix més fàcilment i que les pautes de comportament social es relaxen.

El cafè com a hàbit, no una addicció

El cafè i els seus efectes sobre la salut han estat objecte de controvèrsies. La majoria d’estudis recents, però, semblen coincidir en que té més beneficis per a la nostra salut que contraindicacions. Tot i això, les persones grans haurien de consultar el seu metge respecte al consum que en poden fer. El que sí que és clar per a tothom és que no es pot fer un abús de la cafeïna, ja que per la seva influència sobre el sistema nerviós pot causar insomni i palpitacions, entre d’altres.

Tanmateix, aquest efecte estimulant és contemplat també, en la mesura adequada, com un benefici, donat que augmenta la capacitat mental i la percepció, i millora l’estat d’ànim i la motivació. A més, ens pot ajudar a disminuir el mal de cap, ja que dilata els vasos sanguinis del cervell, alleujant-ne la pressió. També conté molts antioxidants que endarrereixen l’envelliment de les cèl·lules i les protegeixen.

Cal tenir en compte, però, que les propietats depenen del tipus de cafè, del procés de torrefacció, del mètode de preparació, etc. Respecte a l’origen, com passa sovint, història i llegenda es fonen per crear relats mítics que en sedueixen els aficionats. Hi ha una llegenda, coneguda per cristians i musulmans, que diu que en una ocasió en què el Profeta estava malalt l’àngel Gabriel li va tornar la salut i la força viril oferint-li una beguda negra com la Gran Pedra Negra que hi ha a la Meca.

café

Originari de l’Àfrica

El seu consum sembla que es va iniciar a Abissínia, on el molien i en feien una pasta que donaven als animals i als guerrers per augmentar- los la força. Des d’aquí es va estendre a la veïna Aràbia i es va introduir, el segle XV, a Pèrsia, Egipte, l’Àfrica Septentrional i Turquia. A Europa, hi va arribar cap al 1600 gràcies als mercaders venecians. Com havia succeït en el món musulmà, va despertar grans suspicàcies i alguns sacerdots el van batejar com “l’amarga invenció de Satanàs”.

Tot i això, la seva popularització va ser ràpida i les primeres cafeteries es van obrir cap a mitjan segle XVII a les principals ciutats del continent, convertint-se en espais de discussió política on s’acostumaven a reunir els intel·lectuals. Des que va ser introduït fins a l’actualitat, no només ha canviat la consideració del cafè, sinó que han evolucionat les tècniques per preparar-lo i s’han multiplicat las maneres de prendre’l. Allò que no canvia és l’agradable sensació que el món s’atura per un instant quan sentim el sabor amarg d’un bon cafè.