Traçant el mapa cap als nostres orígens

Abril 23, 2015

Descobrir d’on venim i les relacions que existien entre els nostres avantpassats desperta curiositat entre la majoria de nosaltres, i són moltes les persones que decideixen portar a terme una exhaustiva indagació per aconseguir treure l’entrellat del seu mapa familiar.

Lligada al sentiment d’identitat o de procedència, la genealogia és la disciplina que estudia l’ascendència o descendència d’una persona, família o grup resseguint les seves ramificacions al llarg del temps. El resultat d’aquesta indagació és un arbre genealògic, les branques del qual es multipliquen amb cada generació: quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis...

A l’hora de decidir-nos a fer la nostra genealogia ens trobem que n’hi ha de diferents tipus per escollir. La més senzilla és la genealogia ascendent limitada exclusivament als avantpassats que porten el nostre cognom, anomenada ‘agnàtica’, però si aspirem a un estudi més ampli potser preferirem la que inclou tots els avantpassats independentment del seu cognom, la genealogia per ‘quarters’. L’opció més complexa és la genealogia descendent, en què s’escull un nombre X de parelles d’avantpassats dels quals anirem penjant els descendents directes, normalment eliminant aquells que perden el cognom.

Pas a pas

El nostre procés ha de començar per allò que tenim de més proper i accessible. És a dir, per una recopilació de les fotografies, correspondència i documents que puguem trobar a casa nostra o a la de familiars, com carnets, llibres de família, esqueles, còpies d’actes, etc. A partir d’aquí, també serà interessant preguntar als nostres parents. Prengueu nota de tot i sigueu sistemàtics a l’hora ’endreçar el material obtingut.

Fet això, és el moment de dirigir-nos cap a fonts d’informació externes. Primer de tot, cal que visitem les parròquies de les localitats d’on fossin els nostres avantpassats i els seus jutjats de pau (o de primera instància i instrucció) per consultar-hi el Registre Civil, en què trobarem les partides de naixement, de matrimoni i de defunció. En aquest desplaçament, també podem aprofitar per visitar el cementiri i observar les làpides, panteons, etc., per veure si hi trobem rastre del cognom que ens interessi.

En una fase més avançada de la nostra recerca, potser ens caldrà visitar el Bisbat (per consultar-hi l’Arxiu Diocesà) o els Arxius Comarcals, Nacionals, Generals, etc. Per accedir-hi és possible que haguem de complir amb algunes condicions, com disposar del carnet d’investigador expedit pel Ministeri i la Conselleria de Cultura.

D’altra banda, també ens poden resultar útils documents notarials com capítols matrimonials, testaments, compravendes, inventaris de béns, cartes de pagament de legítimes... Altres fonts que ens poden servir són els padrons municipals i el Registre de la Propietat, sempre que tinguem les dades de les finques.

Suport dels experts

A part de totes aquestes fonts d’informació, ens pot anar molt bé fer-nos socis d’una societat genealògica. En comparació amb altres països, aquí en tenim ben poques, però ens poden ajudar gràcies als seus cursos i jornades divulgatives, i també permetre’ns l’accés a bibliografia i altres recursos especialitzats. Podeu consultar la web de la Societat Catalana de Genealogia.

Finalment, cal assenyalar que només un mateix pot decidir on acaba el seu projecte genealògic. Encara que arribi un punt en el temps en què no puguem seguir retrocedint, sempre podem ampliar el nostre arbre "humanitzant" l’esquelet que tenim. És a dir, a més de construir-lo a partir de naixements, matrimonis i defuncions, podem vestir-lo amb altres informacions relatives als oficis, l’aspecte físic o el patrimoni de les persones que el conformen. És així com a poc a poc anirem descobrint la nostra petita història dins de la Història.


Deixa un comentari