Mai no és tard per atrevir-nos amb el pinzell

‘Feliços els pintors, que mai no estaran sols. La llum i el color, la pau i l’esperança, els acompanyaran fins al final o gairebé fins al final dels seus dies’. Winston Churchill expressa així en el seu assaig ‘La pintura com a passatemps’ un enamorament tardà.

El que va ser oficial de l’Exèrcit Britànic i primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial va descobrir, als 41 anys, la passió per la pintura, que considerava el millor dels treballs manuals i que l’ajudava a alleujar l’ansietat que sentia quan restava apartat de la primera línia política. El resultat van ser cinc-centes obres que avui són considerades un tresor nacional.

Churchill resulta, doncs, un bon exemple que mai no és massa tard per adoptar una afició, encara que, d’entrada, ens pugui semblar complicada. El cert és que només algunes persones s’atreveixen amb la pintura, ja que es creu que són imprescindibles certes habilitats tècniques per portar-la a terme amb dignitat. Ara bé, si no tenim la pretensió que les nostres obres acabin a la National Gallery i només volem gaudir del plaer de plasmar les nostres emocions i creativitat sobre una tela o un paper, tan sols ens cal una mica d’empenta.

Començar per la mirada

L’històric dirigent dóna algunes bones recomanacions i identifica l’audàcia com una qualitat necessària per a aquells que s’inicien a la pintura de grans i no tenen temps per a un avenç prudent i deliberat. Per perdre la por a la tela en blanc, Churchill recorda les virtuts de l’oli: permet corregir els errors fàcilment, començar a pintar des de qualsevol punt o aplicar els pigments capa a capa, tot experimentant.

Una bona actitud per preparar-nos a pintar, fins i tot abans de comprar els materials, és començar a observar el nostre entorn d’una manera diferent: fixant-nos en les proporcions dels objectes, els trets de les cares o els colors de la natura. Si ens acostumem a mirar així, quan agafem el llapis ja tindrem aquesta habilitat adquirida. També cal que, abans de començar el quadre, ens dediquem durant uns quants dies a dibuixar. Podem començar amb sanefes o fulles i acabar amb retrats o objectes més complexos. Arriba l’hora de decidir què dibuixem. Si no ho tenim gaire clar, el millor és fer proves o jugar sobre una cartolina en comptes d’atacar la tela o el suport definitiu de la nostra obra. Barrejar colors, mirar com queden un al costat de l’altre, provar com flueix el pinzell amb diferents proporcions d’aiguarràs...

Els secrets de l’oli

Per als qui no hi estigueu familiaritzats, heu de tenir en compte que aquesta pintura opaca pot mesclar-se tant a la paleta com a la tela. Si es posa sobre oli sec, el cobreix, mentre que si es posa quan encara és fresc els colors es barregen. Per diluir la pintura o netejar els estris podem fer servir aiguarràs o bé oli de llinosa. Com més aiguarràs hi afegim, més transparent serà la capa que aplicarem. Pel que fa als colors, el negre és millor evitar-lo o fer-lo servir només en petits detalls quan estiguem finalitzant l’obra, ja que embruta la resta de colors. Així, per a les ombres, podem utilitzar marró o blau fosc. El blanc, en canvi, és d’ús freqüent, ja que serveix com a base per barrejar diversos colors. Cal anar en compte, però, perquè els apaga. Si volem que els colors es mantinguin vius, és millor fer servir el groc a l’hora d’aclarir-los.

Per últim, cal que tinguem ben clar que les coses no surten mai perfectes a la primera i que cal pràctica per millorar la tècnica. Això sí, ben segur que el plaer de pintar el descobrirem de seguida que agafem el pinzell i comencem a barrejar colors. Per començar, podeu apuntar-vos a algun dels tallers que ofereixen els centres cívics i casals de barri de Barcelona. Podeu consultar l’oferta actual a la web http://guia.barcelona.cat/cursos.