Balnearis: els beneficis de les aigües termals posats al dia

Propietats terapèutiques demostrades i benestar físic i mental assegurat són els ganxos que cada dia atrauen més gent a uns temples rendits a la màgia de l’aigua. Descobriu una manera natural de millorar la qualitat de la vostra vida.

Els grecs ja coneixien els beneficis del termalisme, tal com ha quedat reflectit en escrits i imatges de l’epoca. També els romans van saber aprofitar les propietats de l’aigua i van construir termes públiques en la majoria de les ciutats a mesura que l’imperi s’expandia. Durant l’edat mitjana, però, mentre l’Islam conferia un gran prestigi a la hidroteràpia, l’Europa cristiana la desterrava junt amb el culte al cos i a la higiene. No va ser fins al Renaixement que el nostre continent va recuperar els antics coneixements sobre els tractaments i les propietats de l’aigua.

El termalisme ha viscut els darrers anys un auge important, ja que el ritme de vida modern i l’estrès han propiciat que moltes persones busquin moments i espais de relaxament com els que ofereixen spas i balnearis. D’altra banda, s’ha generalitzat una tendència cap a les teràpies naturals i no agressives per millorar el nostre benestar i prevenir malalties. A això, cal sumar-hi que molts estudis científics han fet avançar el coneixement sobre la hidroteràpia i també que les administracions públiques han impulsat programes de termalisme social per donar resposta, sobretot, a alguns problemes de salut de la gent gran.

Tractaments integrals

Els efectes terapèutics de l’aigua es vinculen a la seva composició mineral i temperatura, però també a la via d’administració i a les tècniques d’aplicació. Als centres termals també es tenen en compte les circumstàncies ambientals i la dieta, l’activitat física i el repòs que acompanyen el tractament. La cura balneària fa servir, a part de l’aigua, altres elements naturals: fang, argiles, gas, vapor, llum... En general, es tracta d’una teràpia ben tolerada, però val la pena que en parlem amb el nostre metge en cas de patir malalties cardiovasculars o renals.

Un dels usos més freqüents del termalisme com a teràpia complementària i pal·liativa és per al tractament de les malalties reumàtiques: reumatismes crònics degeneratius (artrosi de genolls i mans), reumatismes crònics inflamatoris (artritis) i altres afeccions de parts toves (lumbàlgies, fibromiàlgies, afeccions del colze, espatlla adolorida, etc.), entre d’altres. També és utilitzat en casos de fractures, esquinços o distensions.

D’altra banda, és molt habitual l’ús de la hidroteràpia per al tractament de patologies respiratòries i otorinolaringològiques, com asma, sinusitis, otitis, faringitis cròniques o manifestacions al·lèrgiques. També és indicat per donar resposta a alguns problemes cardiovasculars (cames cansades, formigueig, varius, etc.). Així mateix, els banys en aigües termals, especialment en aquelles que contenen sofre, aporten una millora important pel que fa a la majoria de malalties de la pell, com la psoriasi, la dermatitis, els èczemes o els fongs. Les aigües mineromedicinals també estan indicades en casos de problemes metabòlics, com el sobrepès, la diabetis o l’hipertiroïdisme.

Per últim, la relaxació física i psicològica que es produeix en els centres termals contribueix a reduir l’estrès i l’ansietat i ajuda els pacients que pateixen depressió. Per tot plegat, amb una atenció mèdica adequada, els balnearis es converteixen en un indret ideal per al tractament de moltes patologies, però també per posar-hi en pràctica la prevenció i l’educació sanitària necessàries per aconseguir una millor qualitat de vida.