Constel·lacions familiars: una teràpia que ajuda a entendre les persones

Les constel·lacions familiars són un tipus de psicoteràpia familiar, desenvolupada per Berth Hellinger, que actualment també s'utilitza amb gent gran ingressada en residencies geriàtriques. Es pot utilitzar tant per a problemes psicològics i trastorns de tot tipus (exceptuant casos de psicosis greus) com per a l’autoconeixement i el creixement personal o per a problemes a nivell d'organitzacions i d’empreses.

Es basa en la teoria que els problemes actuals d’una persona tenen la seva arrel en assumptes familiars o conflictes no resolts. En el cas de les organitzacions, tindrien a veure　amb assumptes antics de persones que n’han format part, encara que actualment ja no hi siguin. Aquests conflictes s'originen en el que Hellinger anomena els ‘ordres de l'amor’.

Que són els ordres de l'amor?

Són les lleis bàsiques que regeixen les relaciones humanes, que permeten a l'amor fluir i que les relacions siguin harmòniques. Si aquestes es transgredeixen, originen conflictes i patologies. Segons les teories sistèmiques, els sistemes familiars i organitzacionals funcionen com un sistema orgànic on totes les parts estan interconnectades i totes s'influeixen entre elles. Les lleis bàsiques són tres, ordenades per importància són tres:

La primera llei és la de pertinença, que diu que tothom que forma part o ha format part d'un sistema ha d'estar-hi inclòs, ningú no pot ser-ne exclòs. Això vol dir, en el cas de les famílies, que tots aquells que formen part de la família han de tenir un lloc al nostre cor. Quan se n’exclou algú, el sistema es desestabilitza i es produeixen compensacions, és a dir, algun altre membre de la família inconscientment s'identifica amb la persona exclosa. Els motius per a l’exclusió poden ser diversos: de vegades, perquè la persona tenia conductes que anaven en contra de l'escala de valors de la família, o perquè va patir una mort tràgica i li produïa massa dolor parlar-ne.

La segona llei és la de la jerarquia, que implica que els que arriben abans al sistema tenen prioritat sobre els que arriben després. També vol dir que les persones que desenvolupen una funció bàsica per a la supervivència del sistema tenen prioritat sobre les altres. Una transgressió d’aquesta llei en la família, amb la consegüent alteració del sistema, es produiria, per exemple, quan un fill es posa en el lloc del pare o un germà petit en el lloc del gran.

La tercera llei és la de l'equilibri entre el donar i el rebre. El desequilibri es dóna quan algú en el sistema dona més del que rep o quan algú es incapaç de rebre de l'altre, etc. 

Més informació a la web oficial de Bert Hellinger

Gemma Lana, Psicòloga Clínica Centre Residencial Mutuam Manresa, Col 9418