La fisioteràpia a Grup Mutuam: impulsant l’autonomia de les persones

El moviment és molt més que una capacitat física: significa autonomia, qualitat de vida i benestar. En les persones grans o en aquelles que han passat per un procés mèdic important, la fisioteràpia esdevé una eina clau tant per recuperar la funcionalitat perduda com per preservar-la el màxim temps possible.

Per això, els fisioterapeutes són una figura clau a Grup Mutuam, sigui en els recursos d’atenció intermèdia o en els centres residencials. Per aprofundir en aquest doble vessant, parlem amb Cristina Oliveras, fisioterapeuta a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Girona, i amb Xavi Gaza, fisioterapeuta de la Residència Rubí, que ens expliquen com la fisioteràpia contribueix a impulsar l’autonomia de les persones en cada àmbit.

La fisioteràpia en l’Atenció intermèdia

L’atenció intermèdia actua com un pont entre l’hospital d’aguts o altres nivells assistencials i l’entorn habitual de la persona. L’objectiu és ajudar les persones a recuperar la funcionalitat perduda després d’un esdeveniment com una caiguda, un accident, o problema de salut, perquè puguin tornar a casa amb la màxima autonomia i seguretat possibles.

En aquest procés, la fisioteràpia, juntament amb la teràpia ocupacional, té un paper fonamental, ajudant a recuperar la mobilitat, la força i les capacitats prèvies a l’ingrés. Ara bé, l’abordatge és sempre individualitzat, i per això els objectius de recuperació varien en cada pacient, en funció de les seves necessitats i del potencial de millora, explica Cristina Oliveras. 

A l’HAI Mutuam Girona el perfil de pacients és molt divers. D’una banda, hi ha la Unitat de Rehabilitació Neurològica Intensiva, en la qual s’atenen persones que han patit un ictus o amb patologies neurològiques agudes, com lesions medul·lars. Habitualment, es troben entre els seixanta i setanta anys, tot i que també hi ha pacients més joves o més grans. 

D’altra banda, a l’hospital s’atenen majoritàriament pacients geriàtrics, de més de setanta anys, que han estat intervinguts per fractures —les de maluc o fèmur són les més freqüents— o que han patit una pèrdua de capacitats a causa d’una hospitalització o una complicació d’una malaltia crònica, com una insuficiència cardíaca o respiratòria (el que es coneix com a davallada funcional). 

“Alguns pacients necessiten començar des de zero, des d’adquirir la força per moure’s al llit fins a aixecar-se, posar-se drets i caminar. En d’altres, el treball s’inicia en una fase més avançada”, explica Oliveras. Els objectius es defineixen en el pla de treball, després de fer la valoració inicial, i es van revisant en les reunions interdisciplinàries setmanals amb la resta de l’equip.

El treball fisioterapèutic combina sessions a planta i la sala de rehabilitació, segons les capacitats i necessitats de la persona, i inclou tècniques com mobilitzacions, exercicis actius i passius, així com treball de força, equilibri i coordinació.

En aquest context, els usuaris saben que es tracta d’un procés temporal, amb un límit de temps concret, que és clau per a la seva qualitat de vida futura. Per això, la majoria afronta la rehabilitació amb motivació i interès, mantenint la constància en les sessions. Per a l’equip, això també representa una font de satisfacció, ja que habitualment veuen canvis en les persones entre les sessions, i sobretot en el moment de l’alta.

La fisioteràpia a les residències per a persones grans

Als centres residencials, les persones hi viuen, és casa seva. Per això, la fisioteràpia té un enfocament a llarg termini, i generalment més conservador, dirigit principalment mantenir la mobilitat i la marxa funcional el màxim temps possible, i millorar-les sempre que es pugui.

Altres objectius, com explica Xavier Gaza, són prevenir caigudes, rehabilitar lesions puntuals —com les derivades de caigudes o fractures— i tractar el dolor associat a problemes crònics com l’artrosi.

A més, els fisioterapeutes també orienten la resta de l’equip assistencial sobre com fer les transferències i mobilitzacions dels usuaris correctament, i així evitar lesions, tant del personal com de les persones ateses.

A les residències, una part important dels usuaris presenta problemes neurològics associats a l’edat avançada, com l’Alzheimer, el Parkinson o les seqüeles d’accidents vasculars. Davant d’aquesta realitat, la fisioteràpia té com a objectiu principal ajudar la persona a adaptar-se a la nova situació, sigui recuperant o reeducant funcions per mantenir el màxim nivell d’autonomia possible. Quan la recuperació no és viable, el treball se centra a proporcionar les millors condicions de confort, amb l’objectiu de garantir una bona qualitat de vida dins del centre. 

En aquest sentit, l’equip de fisioteràpia assessora sobre les ajudes tècniques més adequades per a cada cas, sigui per potenciar l’autonomia o millorar el confort. Un exemple molt habitual és la indicació de suports i estratègies per prevenir lesions per pressió, molt freqüents en entorns residencials, on moltes persones, per la seva capacitat de mobilitat reduïda, passen molt de temps assegudes o llitades.

Com es treballa a escala individual i grupal? 

Quan una persona entra a viure a la residència, es fa una reunió prèvia amb ella i amb els familiars (PIAI), en la qual es comença a recollir la seva Història de vida i es detecten les seves necessitats i preferències. “Aquí es valora si té interès a millorar algun aspecte físic concret i es poden establir uns objectius personals de fisioteràpia.”, comenta Gaza. 

El treball dels fisioterapeutes combina tractaments individuals amb activitats grupals. Els individuals se centren en mobilitzacions, massatges i exercicis terapèutics per alleujar el dolor, com ara el de genoll o lumbar, potenciar la mobilitat o recuperar-se d’una lesió concreta. “Al gimnàs tenim eines com el TENS, la parafina, l’ultrasò o pedals per fer bicicleta. També podem fer exercicis de reforç muscular amb pesos, senzillament, treballar la marxa”, explica Gaza.

Pel que fa a les activitats grupals, es realitzen estiraments, mobilització activa i exercicis amb materials com piques o pilotes, per treballar la força i la coordinació, alhora que es fomenta la participació. 

La complexitat d’aquestes sessions rau en la gran diversitat de perfils que hi ha a les residències, tant pel que fa a l’estat físic com el cognitiu. “Cal adaptar-se a la persona que tenim al davant. Potser algú necessita consignes més senzilles, mentre que amb altres podem augmentar la dificultat per aprofitar millor el seu potencial”.

La participació en les activitats és sempre voluntària: “Hi ha persones amb interès per mantenir-se actives i millorar físicament, mentre que d’altres ho tenen un segon pla. Nosaltres podem explicar els beneficis de l’activitat física, però al final sempre preval la seva autodeterminació”. En aquests casos, es procura fomentar el moviment en les activitats quotidianes, com les transferències al lavabo o els desplaçaments pel centre, si la persona ho vol. 

L’objectiu és, en definitiva, promoure que les persones facin tot allò que encara poden fer per elles mateixes en aquesta etapa vital, ja que deixar de fer-ho és gairebé sempre sinònim d’un deteriorament físic i cognitiu accelerat. A més, accions com caminar, vestir-se o menjar de manera autònoma tenen un gran impacte en l’autoestima i el benestar emocional de la persona.

Formació i recerca en l’àmbit de la fisioteràpia

La recerca i la transferència del coneixement són pilars fonamentals per avançar en la qualitat assistencial i en la innovació dins la fisioteràpia, adaptant-nos a les necessitats canviants dels usuaris. 

En aquest sentit, els centres de Grup Mutuam acullen estudiants de diverses universitats, oferint-los una formació integral que combina coneixements teòrics amb experiència pràctica real. 

Paral·lelament, també s’impulsen accions formatives i xerrades adreçades tant a professionals com a familiars, amb l’objectiu de millorar la manera d’interactuar i cuidar les persones residents, tant en l’entorn laboral com en situacions puntuals al domicili. 

D’altra banda, Grup Mutuam impulsa la recerca mitjançant iniciatives com els premis de la Fundació Mutuam Conviure i la creació de grups de treball orientats a fomentar el coneixement en l’àmbit de la dependència, encara poc visibilitzat. En aquest context, des de la fisioteràpia ja s’han començat a presentar diversos treballs que contribueixen a avançar i donar valor a aquest camp.

Així, tot i que l’abordatge i l’orientació de la fisioteràpia varien entre centres d’atenció intermèdia i residències assistides, la finalitat última és la mateixa: promoure la màxima autonomia i qualitat de vida possibles en les persones ateses.