El Pla de Responsabilitat Social Corporativa del Grup Mutuam va més enllà del compromís amb el medi ambient, i una mostra d’això és ‘Mutuam Batega’. Sota aquest nom s’identifica al Voluntariat Corporatiu de l’entitat, el qual s’ha estrenat aquest passat 7 d’octubre en una recollida de residus al delta del Llobregat.
Una aposta per l’equip humà
El pla que vehicula la part més social de l’empresa, definit el 2019, planteja cinc eixos. És entre el segon, l’eix ‘Equip humà’ i el cinquè, l’eix ‘Medi Ambient’ d’on neix el voluntariat corporatiu, un dels projectes creats per assolir els objectius de potenciar la comunicació interna com a eina pel foment del bon clima laboral i realitzar accions de sensibilització ambiental a la plantilla.
El projecte, a banda de la contribució en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, pretén afavorir la participació de les persones treballadores enfortint així el sentiment de pertinença al grup. Una iniciativa idònia per la qual ha apostat el Grup Mutuam, ja que a l’hora de sensibilitzar a la plantilla envers les problemàtiques ambientals i animals, promou un espai de trobada.
Posada en marxa
El primer pas va ser mobilitzar a les persones treballadores, definir la visió, la missió i els objectius del voluntariat corporatiu i identificar les necessitats en l’entorn, però sobretot les motivacions de l’equip. Per aquest motiu es va organitzar una sessió de cocreació oberta a tothom, la qual va donar pas a una enquesta, també dirigida a tota la plantilla. El resultat, a banda de la participació, 42 persones en la sessió i 129 respostes a l’enquesta, van demostrar que l’actuació s’havia d’enfocar en els ecosistemes i el medi natural.
La involucració dels i les professional, no va quedar aquí, també es va consolidar el Comitè de Voluntariat Corporatiu, format per vuit integrants procedents de diferents centres i serveis. Aquest és el que ara vetlla per l’organització de les activitats i l’elaboració i compliment del Pla de Voluntariat Corporatiu.
Cohesió per un objectiu comú
Aquest llarg procés que es va iniciar a mitjans del 2022, s’ha materialitzat a l’octubre amb la primera activitat de Voluntariat Corporatiu del Grup Mutuam, a on 64 persones procedents de tretze recursos diferents es van trobar amb un objectiu comú, netejar la ribera del Llobregat.
El team building i la recollida de residus eren els protagonistes i amb la col·laboració de l’associació sense ànim de lucre PlasticFREEwave, es va realitzar amb èxit l’activitat en format competició. La jornada va constar de vàries parts, una de conscienciació i educació envers com reduir els plàstics d’un sol ús, la recollida i recompte de residus i un dinar de germanor. Com a resultat, a banda d’aconseguir cohesió, sinergies, treball en equip i la creació de vincles entre les persones assistents, es van recollir 145 kg de residus en menys d’una hora, un assoliment que promet ser el primer de molts.
La feina és una de les activitats a què dediquem més hores i que ens permet satisfer necessitats econòmiques, professionals i socials. Per aquest motiu és tan important assegurar i propiciar un entorn professional que garanteixi una bona salut mental.
En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental hem volgut explorar la dimensió laboral d’aquest tema amb Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals, i Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Des dels seus rols clau, explorarem els desafiaments i les solucions que implementa Grup Mutuam en la cura de la salut mental dels seus treballadors i treballadores.
De què parlem quan parlem de salut mental
“M’agrada més parlar de benestar emocional que de salut mental” diu l’Anna Segarra. Si ho analitzem bé, quan parlem de tenir cura de la salut mental de les persones que treballen en una empresa, en realitat, parlem d’assegurar el seu benestar emocional. De vetllar per la seva capacitat de gestionar emocions i situacions laborals i personals en el seu dia a dia.
La falta de salut mental és una càrrega igual o més pesada que la física. Un treballador que no tingui una bona salut mental, no podrà desenvolupar la seva feina de la millor manera. Per tant, els usuaris no rebran l’atenció que volem que rebin. A més a més, aquesta càrrega emocional se l’emportaran a casa.
Estrès, burnout i conflictes entre companys, les causes més habituals
Els problemes més habituals que enfronten els treballadors quant a salut mental són, d’una banda, l’estrès, i el que anomenem burnout o desgast professional. Les relacions entre companys, la gestió emocional del dia a dia i les càrregues personals són factors que afecten molt la tranquil·litat psicològica.
El personal de les residències per a gent gran o de serveis d’atenció al pacient com el PADES o EAPS té una càrrega emocional afegida. El personal de residència per a gent gran treballa cada dia amb persones que pateixen deteriorament cognitiu, demències, trastorns de conducta, etc. Això implica que han de lidiar amb situacions delicades i dols, alhora que procuren el millor per als residents. Per la seva banda, els professionals que acompanyen persones en el procés del final de la vida, amb el que això comporta, pateixen també un desgast emocional important.
Cal estar alerta als senyals
Saber detectar els senyals que indiquen que algú està patint una situació que atenta al seu benestar emocional és fonamental per poder activar els protocols.
“Un dels senyals habituals és quan ens arriba que un professional que es comporta de manera molt diferent de com ho fa habitualment”, explica l’Anna. En aquests casos, primer intentem detectar si la causa és un problema de gestió emocional o si es tracta d’una problemàtica diferent. La falta d’implicació, la deixadesa, estar despistat… entre d’altres, són alertes que avisen que el professional podria tenir algun problema de gestió emocional.
D’altra banda, fora de l’àmbit laboral també hi ha indicadors que ens poden fer pensar en què alguna cosa no va bé. La incapacitat per descansar i relaxar-se quan s’és fora de la feina o durant els dies de descans és un d’ells.
Les solucions de Grup Mutuam per vetllar per la salut mental dels seus equips
La prevenció de riscos laborals treballa en moltes dimensions, i una d’elles és la psicosocial, un dels grans factors de risc dins l’àmbit laboral. En aquest sentit, a Grup Mutuam duem a terme avaluacions regulars orientades a elaborar un mapa de riscos en l’àmbit psicosocial. Això ens permet estudiar la relació dels/les treballadors/es i el seu entorn (l’empresa, els companys, els i les seves superiors) i detectar punts de millora.
A partir d’aquesta detecció, es posen en marxa tota una sèrie de mesures correctores per donar-hi resposta. Les més habituals són les formacions en gestió d’emocions, en gestió del temps i en gestió del conflicte, així com ordenar els canals de comunicació interns. “Les mesures que fem servir, però, són sempre un vestit a mida”, comenta Marc Casañas. Perquè depèn de la situació i del cas es requereix una intervenció o una altra. Un burnout, per exemple, pot tenir moltes dimensions i orígens múltiples. Per tant, requerirà una actuació o una altra en funció del cas.
Com a mesures per abordar situacions, Grup Mutuam ha dissenyat diferents protocols. “Comptem amb protocols de gestió de conflictes entre professionals, o conflictes entre usuaris i professionals. També disposem de protocols per casos d’assetjament sexual i laboral”, explica Casañas.
A més a més, des de fa ja uns anys s’han creat grups de suport emocional, sessions de teràpia individuals, grups de supervisió, entre d’altres. I per generar consciència al respecte, s’han dut a terme campanyes de salut mental per a tots els professionals.
Una bona salut mental, un benefici per tothom
Els professionals de totes les àrees han de treballar a gust i en un entorn segur. S’han de sentir capaços de gestionar les emocions que es desperten quan s’atén aquest tipus d’usuaris. En l’entorn residencial, en particular, si els professionals no tenen una bona salut mental, serà molt difícil que donin una bona atenció als usuaris. Diàriament, han de treballar amb situacions difícils de gestionar, i és bàsic que tinguin eines per poder fer-ho bé i amb seguretat.
Garantir el benestar emocional dels equips té beneficis per les empreses en molts sentits. Com indica l’Anna, “a curt termini, el professional treballa més a gust, se sent més capaç, recolzat per l’empresa, i pot gestionar les seves emocions amb solvència. Això repercutirà a l’empresa a llarg termini, ja que seran professionals feliços amb el que fan, i els usuaris rebran l’atenció que els volem donar.
Casañas afegeix que “cal que les empreses continuïn invertint en això perquè el clima laboral com més sa, millor, perquè afecta a tot. Pot augmentar la ràtio de productivitat, disminuir la ràtio d’absentisme, etc. I si la política de Grup Mutuam és vetllar pel benestar de les persones, és lògic que s’apliqui també a qui hi treballa.
Suport i autoresponsabilitat emocional, les dues claus de volta
Tots dos experts coincideixen en la importància de fer-nos responsables, individualment, de la nostra salut mental. I això passa, segons Casañas, per “aplicar coses que fa temps que comencem a sentir i que tenen certa base científica. Ens referim al mindfulness, el treball personal, etc. A conèixer-nos i escoltar-nos, i mirar de no acumular coses a les motxilles personals que, després, durem a la feina o carregarem per tot arreu”.
Per la seva banda, l’Anna considera que “El recolzament és bàsic. Que els professionals se sentin sostinguts per l’empresa, i sentin la llibertat de demanar ajuda quan la necessitin, fa que l’angoixa disminueixi”.
En un entorn laboral en evolució constant, l’atenció a la salut mental es revela com un pilar fonamental per al benestar i la productivitat.
Anna Segarra, cap del Servei de Relacions Laborals del Grup Mutuam Marc Casañas, cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Grup Mutuam
En el marc de la 6a Jornada d’Atenció a la Dependència celebrada el passat 20 de setembre, la Fundació Mutuam Conviure va lliurar els Premis de Recerca d’Atenció a la Dependència. Aquests premis estan dotats de 6.000 € per a cadascuna de les categories establertes i el seu objectiu és promoure la recerca per la millora contínua del sector i estan contemplats dins de l’Eix 4: Societat’ del Pla de Responsabilitat Social del Grup Mutuam.
Antoni Salvà, secretari del jurat i patró de la Fundació va llegir l’acta durant l’esdeveniment i van lliurar els premis, el director general del grup, Francesc Brosa, i el president, Josep Arqués. L’equip premiat de la categoria a projectes presentats per professionals del Grup Mutuam, va ser el de Margarita Miquel, Mireia Massaguer, Marina Corpas i Silvia Pérez, dels Centres de Dia del Grup Mutuam pel projecte ‘Creació d’un programa d’estimulació comú per a tots els centres de dia de Mutuam’.
Dins d’aquesta categoria es va concedir un accèssit al projecte ‘L’equinoteràpia en persones amb trastorn mental greu: tècnica rehabilitadora en la gestió emocional’ presentat per Marisol Betancur, Montse Camprubí i Alba Ruiz, del Centre Residencial Mutuam Manresa.
En la categoria de professionals de l’àmbit de la dependència a Catalunya, el projecte que es va endur el premi va ser ‘Sobrecàrrega de la persona cuidadora principal dels usuaris dependents com a motiu de rebuig al trasllat a hospitalització a domicili’, de l’equip liderat per Noèlia Quirant, de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, Hospital Sant Jaume de Calella.
PdR Professionals de Grup MutuamAccèssit Grup MutuamPdR Professionals de Catalunya
La Loli Sanz va arribar als Apartaments Mutuam Collserola a mitjans de gener i, després d’un mes de prova, es va adonar que ja tenia una nova llar. “Soc una persona oberta i aquí hi he trobat el caliu que m’agrada”, esgrimeix per justificar la seva decisió. Aquesta barcelonina de 83 anys és independent i gaudeix de bona salut, però tenia clar que les regnes del seu futur les volia portar ella. “No volia hipotecar el meu nebot i preferia buscar jo un lloc on em trobés a gust abans que, per les circumstàncies que siguin, em portessin a un altre on potser no em trobaria tan bé”, explica.
L’entrevistada recorda com va arribar als apartaments amb serveis sanitaris i domèstics del Grup Mutuam, a Barcelona. Va ser mitjançant la seva mútua que va rebre publicitat d’aquesta opció residencial pensada per a persones que són autònomes i no volen renunciar ni a la independència ni a la privacitat de casa seva, però que poden necessitar algun tipus d’assistència en la seva vida quotidiana. La Loli va fer-hi una visita i, com que li van agradar, va decidir provar-los. De seguida en va valorar un aspecte clau per a ella: “em trobo bé amb aquesta llibertat per entrar i per sortir quan vull”. L’adaptació, recorda, va ser bona. Al principi es quedava a dinar en el restaurant del complex, però com que és una persona molt activa i que necessita estar ocupada, al cap d’un temps va optar per menjar al seu apartament i així sortir a comprar i cuinar ella mateixa.
Un dels principals avantatges de viure en aquests apartaments assistits és que és fàcil mantenir els vincles i les rutines anteriors. En el cas de la Loli, continua tenint una vida activa en el seu barri, les Corts, on fa Chi Kun a l’aire lliure i assisteix a xerrades interessants. “Procuro tenir la setmana ocupada amb el que sigui”, reconeix. El teatre ha estat una afició important en la vida d’aquesta resident. Havia col·laborat en un grup per a gent gran a Cambrils, on vivia amb el seu marit. “Amb la gent del casal m’ho passava molt bé, però quan va morir el meu marit vaig tornar a Barcelona”, relata. Tot i que de tornada a Les Corts va seguir participant en un altre grup de teatre, assegura que les limitacions de memòria la van empènyer a deixar-lo, perquè es posava de mal humor quan les coses no li sortien com volia. Tanmateix, la seva inclinació per la interpretació es fa notar en les celebracions que es fan als apartaments. “Per Sant Joan vaig cantar una cançó una mica pujada de to i, com que tot som gent gran i les coses més que dir-se s’insinuen, queda molt bé i tothom es diverteix”, relata alegrement la Loli, que ens avança que per a la propera festa haurà d’organitzar alguna altra cosa.
La resident feia només dos mesos que vivia als Apartaments Mutuam Collserola quan la COVID-19 i el consegüent confinament van irrompre en les nostres vides. Malgrat que alguns canvis van alterar les seves rutines, l’entrevistada assegura que la situació no la va afectar gaire. “Durant la primera etapa, només sortia un cop cada 15 dies per anar al supermercat i em feia porta la compra, més endavant hi vaig anar jo cada setmana i me la portava jo mateixa”, explica. Disposar d’una terrassa -en el manteniment de la qual col·labora- i tenir cura de les plantes li permetia caminar una mica i que li toqués l’aire. A més, com que als apartaments no hi va haver cap cas confirmat de COVID-19, es podia relacionar amb la resta de companys portant mascareta. “En aquells moments, en alguns espais comuns no ens hi podiem estar, però jo cada dia agafava un cafè de la màquina i un diari i pujava a casa a llegir-lo”, admet. Durant el confinament, a les trucades habituals amb la família, s’hi van sumar les videotrucades: “va estat gràcies a les filles de la meva neboda, que m’anaven dient què havia de fer”.
D’actitud positiva, la Loli no va tenir por de contagiar-se i tampoc no va posar impediments sobre les mesures de protecció: “a les coses no se’ls ha de posar traves i, si et toca portar la mascareta, doncs te la poses i punt”. Assegura que el fet d’haver treballat dur tota la vida l’ha feta més forta, però dona gràcies que tota la família va estar bé i no es va haver de de preocupar per res. “Amb els anys, et vas acostumant a no encaparrar-te massa amb les coses, perquè per més que et preocupis no solucionaràs res, així que procuro gaudir del que hi ha”.
Poc a poc, els Apartaments van anar recuperant les activitats com les sessions de cinema, les tertúlies i les partides de cartes i dòmino. “És un ambient en què, per la meva manera de ser, em trobo molt a gust”, explica la resident, tot detallant que valora molt la “gent maca” que hi ha trobat, tant entre els que hi viuen com entre els qui hi treballen. No obstant això, d’acord amb el seu esperit independent, si ha d’escollir una característica dels apartaments on viu, es queda amb la llibertat que li ofereixen.
Els apartaments del Grup Mutuam ofereixen a les persones residents una assistència global que dona resposta a diferents tipus de necessitats: atenció mèdica i infermeria, treball social, farmàcia i gestió de receptes, vigilància del recinte les 24h, fisioteràpia i rehabilitació i, també, per a qui necessiti una mica més de suport a casa, una àmplia gama de serveis d’ajuda domiciliària.
El nostre model d’Atenció Centrada en la Persona, més clau que mai
Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, a Grup Mutuam volem compartir la nostra mirada i experiència a l’hora de tenir cura dels residents que pateixen aquesta malaltia. El nostre model assistencial (ACP) ens permet atendre aquestes persones amb un enfocament personalitzat basat en l’escolta i el coneixement profund de les seves necessitats. Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí, i Carola Núñez, terapeuta ocupacional del mateix centre ens expliquen com aquesta manera de cuidar transforma la vida de les persones que s’enfronten a un deteriorament cognitiu.
En què consisteix l’ACP i com s’aplica en persones amb Alzheimer?
Com s’aborden les necessitats específiques de les persones amb Alzheimer dins d’aquest model assistencial?
Pel que fa a l’alimentació, per exemple, des del moment que arriben al centre tenim sempre en compte els gustos de la persona. Ens adaptem a les seves necessitats també en funció de la situació clínica (diversitat de textura, tipus de dieta segons la patologia…).
En termes de seguretat, avaluem els possibles riscos que pot presentar (risc de fuga, de caiguda, alteracions conductuals…), i dissenyem línies d’acció per abordar-los. I respecte a la cura personal, recollim informació sobre les preferències, hàbits i rutines de la persona, per adaptar-nos a elles, en la mesura del possible, tenint en compte la quotidianitat del centre.
Quines són les principals diferències de l’ACP entre pacients amb Alzheimer i en pacients sense deteriorament cognitiu?
La diferència principal la trobem en la recollida d’informació. En persones sense deteriorament cognitiu són elles mateixes les que ens expliquen com volen ser cuidades. En canvi, en persones amb Alzheimer que no poden expressar verbalment tota aquesta informació, és el seu nucli de confiança (familiars, amics…) qui ens ho transmet.
Una altra diferència es dona a l’hora d’avaluar el seu benestar. Com que no ens ho poden expressar, amb aquests residents fem servir eines específiques per inferir el seu benestar o malestar, com el DCM (Demential Care Mapping). Es tracta d’un mètode que ens permet detectar l’estat de la persona observant com es mou, com reacciona o les activitats en les quals s’implica.
Com s’adapten i es personalitzen les activitats diàries i la rutina dels residents amb Alzheimer?
Cada persona que viu al centre té unes necessitats i unes preferències. La nostra feina implica adaptar tots aquells aspectes que condicionen la seva cura. Això vol dir que adaptem la manera de dirigir-nos, el to de veu, el respecte a l’espai físic, la seqüenciació i el ritme de cada persona… També ens referim al fet d’oferir suport físic quan el requereixin o a estimular-los verbalment per fomentar la participació en les tasques. Adaptem l’entorn, les activitats i tot el que calgui.
Pel que fa a l’oci, tenim en compte la informació recollida a través de la història de vidaper vincular els residents amb activitats que els interessin.
Com creieu que l’atenció centrada en l’ACP pot millorar la qualitat de vida d’un resident amb Alzheimer?
En moltes ocasions, les persones amb Alzheimer arriben al centre, sigui d’altres recursos o de domicili, amb pautes molt perjudicials. Ens referim a contencions físiques, contencions farmacològiques, dietes no adaptades als gustos de la persona, etc. La filosofia del centre i l’ACP promou el respecte a la dignitat de la persona. Nosaltres treballem per eliminar aquest tipus de pautes que no dignifiquen la persona, i busquem estratègies per protegir-la sense restringir la llibertat i l’autonomia.
Quines són les dificultats més habituals que us trobeu a l’hora d’aplicar ACP en l’atenció a persones amb Alzheimer i com les abordeu?
En algunes ocasions, els interessos de la família no són els mateixos que els del resident. És freqüent que, per sentiment de culpa, les famílies ens demanin que fem participar els seus familiars en totes les activitats possibles. Que la persona estigui constantment ocupada. Però, sovint el que passa és que, senzillament, el resident no hi vol participar. Nosaltres hem de tenir en compte els gustos i les inclinacions de cada persona.
En aquests casos, els professionals fan un paper molt important informant i assessorant les famílies. És fonamental definir els plans d’atenció d’acord amb els interessos, els valors i la història de vida de la persona.
Un altre desafiament habitual és l’abordatge de l’elaboració de les decisions anticipades amb la família. La majoria d’aquests residents no disposen de document de voluntats anticipades. Per això, cal que els donem suport, juntament amb la participació d’altres professionals de la medicina, el treball social i la psicologia.
Quin és el paper de les famílies l’ACP en els casos de residents amb Alzheimer?
La família té un paper clau en la cura de la persona atesa. Són un agent actiu des que la persona ve a viure al centre així com durant tota la seva estada.
Des de l’ingrés, s’assignen dos professionals de referència (un gerocultor i un tècnic) a cada resident/família, que els acompanyarà durant tota l’estada al centre. Aquests estan contínuament en contacte amb els familiars per tal de recollir informació relativa a la història de vida de la persona. Parlem de necessitats i de gustos, però també d’ideals, valors i de com volen que sigui la seva cura.
Quines necessitats especials tenen aquestes famílies?
En general, les grans preocupacions dels familiars tenen a veure amb cobrir les necessitats bàsiques de la persona (alimentació, descans, presa de medicació…).
A banda, amb freqüència ens comuniquen les dificultats emocionals que pateixen a l’hora d’afrontar el deteriorament i la pèrdua de capacitats progressives del seu familiar. Per això, des del centre oferim suport i acompanyament durant tot el procés per part dels professionals de referència i pel departament de Psicologia.
Com s’avalua l’efectivitat del model d’Atenció centrada en la persona en la cura de persones amb Alzheimer?
S’avalua de diferents maneres. D’una banda, es revisen trimestralment els objectius acordats en el Pla d’Atenció Individualitzat. Aquesta revisió la fan els professionals de referència amb els familiars. En aquest sentit, també es fan enquestes anuals a les famílies.
D’altra banda, es fan 2 mapes anuals segons el mètode DCM en el que obtenim una foto general del benestar que generem als residents amb les intervencions del dia a dia. Després, avaluem els resultats i definim activitats per tal de millorar-ne alguns aspectes.
A més a més, al centre comptem amb una comissió d’ACP per autoavaluar-nos i observar com s’integra l’ACP en el dia a dia i en la relació amb les famílies i la comunitat.
Quins aspectes clau ha de tenir en compte un centre per aplicar l’ACP en persones amb Alzheimer?
La formació i la sensibilització del personal és un aspecte fonamental. El centre ha de disposar de recursos de personal que garanteixin l’aplicació del model. El disseny de les instal·lacions també és un factor important, ja que cal disposar d’espais adaptats, d’una decoració casolana, etc.
Què recomanaríeu a una persona que té un familiar amb Alzheimer?
Entendre i assumir el deteriorament cognitiu quan hi ha una vinculació emocional és molt difícil. Per això, és fonamental buscar recursos professionals i informació, perquè com a família es vol el millor, però manquen coneixements i estratègies. Cal buscar ajuda.
Una bona manera de trobar aquesta ajuda i recolzament professional és el Servei d’Orientació Social del Grup Mutuam, que està disponible per assessorar-vos i donar-vos suport. No dubteu a trucar al 933 800 970 per obtenir informació addicional i resoldre qualsevol inquietud que pugueu tenir.
Marisa Garcia, directora de la Residència Rubí i Carola Carola Núñez, terapeuta ocupacional d’aquest centre.
Els mutualistes del Servei de Gent Gran i d’altres entitats amb què col·labora el Grup Mutuam ja tenen a les seves llars l’edició de tardor del Mutuament. La revista per a sèniors actius també està disponible en línia perquè tothom qui ho vulgui pugui consultar l’ampli ventall de propostes per gaudir de l’estació que estem a punt d’encetar que conté.
L’agenda de Mutuam Activa inclou, com és habitual, activitats per descobrir els racons més desconeguts i sorprenents de la ciutat de Barcelona i les seves rodalies, com el barri del Bon Pastor i els pintorescos jardins de Can Buxeres. També hi trobareu sortides arreu de la geografia catalana, com l’Alt Penedès i les seves vinyes plenes d’encant, i dues escapades que prometen ser màgiques: Màlaga i Croàcia i la Costa Dàlmata.
La protagonista de la secció ‘A prop’ és la Glòria Galceran, coordinadora de Mutuam Activa, que ens explica com el servei d’oci i viatges dona resposta als gustos i necessitats dels sèniors actius i ens recomana sortides per a aquesta temporada. Al seu torn, l’editorial ens anima a capbussar-nos en els ritmes actuals i conèixer alguns dels artistes catalans que triomfen entre el jovent gràcies a la seva música plena d’alegria i optimisme.
De totes les persones que intervenen en el dia a dia d’una residència per a gent gran, el rol de direcció és, potser, un dels més desconeguts. La Montse Camprubí dirigeix el Centre Residencial Mutuam Manresa, del qual diu que “té una gran diversitat d’usuaris que fan que cada dia sigui diferent”.
Quin és el paper d’una directora de residència per a persones grans i com t’has preparat per a assumir aquest càrrec?
Fonamentalment, es basa en gestionar, planificar i organitzar els recursos i l’equip professional per tal de garantir una atenció de qualitat les 24 h. Una atenció que sigui integral, centrada en la persona i adaptada a les seves necessitats. També ha de participar activament en tot allò que faci referència al pla d’atenció dels usuaris. I, evidentment, vetllar per l’acompliment de normes i procediments i treballar per una millora continua de la qualitat.
La preparació per al càrrec és continua, no et prepares i fas de directora i ja està. No pots deixar mai de tenir inquietuds i voler adquirir nous coneixements de tot allò que pot ser enriquidor per a la teva feina. Partint dels estudis necessaris (en el meu cas soc diplomada en infermeria i més tard vaig estudiar psicologia) has de formar-te en postgraus de gestió residencial i reciclar-te en tot allò que et pugui ajudar a aconseguir una bona qualitat assistencial (ACP, no contencions, lideratge, etc). Per mi és molt important saber, escoltar i aprendre per millorar contínuament.
Quins són els principals reptes als quals t’enfrontes diàriament en la direcció d’una residència de gent gran?
La nostra feina és molt variada i cada dia és diferent. Per mi, el repte més important i, possiblement, la tasca que ocupa més temps a qualsevol direcció de centre és la gestió del personal. Al fet més burocràtic de la contractació de personal (entrevistes, contractes, plannings….), se li afegeixen moltes altres tasques. Perquè per garantir la qualitat assistencial que volem a Grup Mutuam, cal fer un bon pla d’acollida i una bona formació. I, a més a més, cal fer un bon seguiment i intentar fidelitzar-los perquè no marxin. Tot això ens requereix esforç que, moltes vegades, no es veu.
Com descriuries l’ambient de treball en el teu centre i quines mesures has implementat per a fomentar un entorn positiu tant per als residents com per al personal?
Crec que l’ambient és bo o molt bo. Potser no soc objectiva, però diria que tenim un centre amb un molt bon ambient de treball. Per mi, un aspecte clau és l’accessibilitat i la comunicació de la direcció cap als treballadors. Has de saber del teu treballador, preguntar quan no està be, felicitar-lo (tant per temes personals com quan fa bé la feina) i ser molt clara en tot allò que creus que pot millorar. Si tu parles clar, amb transparència i empatia, i sempre tens un espai per ell o ella, tens molt de guanyat.
Pel que fa als residents, diria que la proximitat, l’empatia i conèixer bé la persona fa que ens puguem avançar a possibles conflictes. I, també, és clar, que els puguem ajudar en moltes coses.
En resum, per generar un bon entorn, “ has d’estar “ en tots els sentits, físic i emocional.
Quines són les habilitats clau que consideres necessàries per a ser una bona directora de residència?
Has de tenir molta capacitat de treball, saber prioritzar, gestionar l’estrès i organitzar-te bé la feina. També has de tenir empatia, autocrítica, capacitat d’observació i escolta activa. Treballar en equip, saber delegar, liderar i motivar les persones és imprescindible. I, per descomptat, tenir moooolta paciència.
En la teva experiència, quin impacte positiu has observat en la vida de les persones residents gràcies a la dedicació i atenció del personal?
La majoria de residents quan arriben tenen pors perquè no ens coneixen i, de vegades, es mostren desconfiats. És molt gratificant veure com, gràcies a l’atenció personalitzada de tots els professionals, tot això en pocs dies disminueix. El que més agraeixen és que siguis propera. Tu, com a directora, i tot l’equip. Si se senten escoltats i senten que tenim en compte els seus interessos, es crea un ambient de confiança que porta a una relació molt bonica.
Podries compartir algun exemple de situació desafiadora que hagis enfrontat com a directora de residència?
Al meu centre, durant la pandèmia vam patir un incendi important i vam haver d’evacuar els residents. En aquell moment, més que mai, vaig sentir la responsabilitat de la direcció d’una residència de gent gran. Vaig ser conscient de la importància tant de la gestió diària del personal com dels recursos perquè, en situacions límit, tot surti bé.
Curiosament, per als usuaris va ser una aventura. Quan van tornar al centre, una de les residents em va dir, textualment, “ens ho hem passat molt be, ho podríem repetir!”. Sentint aquestes paraules vaig pensar que això era el resultat d’una feina ben feta i professional. Nosaltres vam patir molt perquè no fos un trasbals per a ells i vam aconseguir que fos una aventura.
Com és el teu dia a dia com a directora?
El definiria com imprevisible. Cap dia no és igual. A primera hora em poso al dia del que ha passat i gestiono tot allò urgent (baixes de personal, queixes, qüestions de manteniment…). Un cop resolts aquests temes, dedico una estona a la gestió i la planificació de personal, econòmica i, per descomptat, de qualitat. En funció del dia, assisteixo a diferents reunions: Comissió ACP, Comissió qualitat, reunions equip i a les entrevistes programades amb les famílies.
A banda, cada dia, o bé al migdia o a última hora de la tarda, intento passar per les plantes a parlar amb els usuaris i les famílies. I entremig de tot això, tot allò que sorgeixi del dia a dia d’una residència on i conviuen 90 persones, que no és poc!
Què és el que més t’agrada de la teva feina i què et motiva per seguir endavant?
M’agrada molt tot el que fa referència als usuaris: atenció, entrevistes, fer activitats. El que em motiva a seguir endavant és l’agraïment dels usuaris i el de les famílies i veure que a la residència estan be.
Com fas per mantenir una comunicació efectiva amb els familiars dels residents i com gestiones les expectatives i preocupacions que puguin sorgir?
Per mi és fonamental la comunicació constant, ser molt clara i accessible. A mi, per exemple, m’agrada tenir la porta del despatx sempre oberta. Quant a les famílies, la primera entrevista és clau. Aquí és on cal resoldre tots els dubtes i explicar amb claredat què fem i el què no fem perquè les expectatives s’ajustin a la realitat.
Pel que fa a les preocupacions hi ha molts espais per treballar-les, com les entrevistes personals, els grups d’ajuda mútua o els PIAI (Programa Individual d’Atenció Interdisciplinar). Aquests programes son l’eix del model assistencial de Grup Mutuam i consisteixen a oferir una atenció centrada en la persona. Per a dissenyar-los, ens reunim tots (usuaris, família i personal) per conèixer la persona i els seus objectius. I aquí és on es resolen molts d’aquests dubtes i pors més habituals.
Què li diries a una família que té una persona gran al seu càrrec i es planteja l’opció d’una residència, però té reticències?
Que no tinguin por ni desconfiança, que el seu familiar estarà molt ben atès. Tenim un gran ventall de professionals que vetllaran per la seva salut i benestar des de totes les vessants. I ho farem sempre d’una forma personalitzada i adaptant-nos totalment a les seves preferències i necessitats. Com a família, poden venir sempre que vulguin, estar amb ells i, el que és més important, participar conjuntament amb tots els professionals de la cura del seu familiar.
Les famílies son molt importants en el nostre dia a dia. Precisament aquest és un dels aspectes que treballem més, informant, atenent i donant resposta de forma adequada a tot allò que necessitin. I, per descomptat, escoltant els suggeriments i les propostes que ens puguin fer per tal de millorar.
Amb la col.laboració de Montse Camprubí, directora del Centre Residencial Mutuam Manresa
Després de més de 25 anys de recorregut, Mutuam Activa coneix molt bé què busquen les persones sèniors a l’hora de viatjar i sap com oferir-los una programació adequada a les seves necessitats i expectatives. La Glòria Galceran, responsable d’aquest servei de viatges i oci cultural per a gent gran que impulsa Grup Mutuam, ens explica per què viatjar amb Mutuam Activa és especial i ens recomana algunes sortides per aquesta temporada.
Com explicaries què és Mutuam Activa a algú que no conegui el servei?
Cada trimestre oferim un gran ventall d’activitats de lleure per a persones majors de 65 anys. Les propostes sempre combinen cultura, gastronomia i paisatge, així que tothom pot trobar quelcom que li agradi. Per exemple, pel que fa a paisatges, l’últim viatge que vam fer a Navarra i al País Basc francès va ser espectacular; i el del Tirol, ja ni t’explico!
En què consisteixen aquestes propostes?
Tenim quatre modalitats d’activitats. Les matinals són sortides de dues o tres hores per la ciutat de Barcelona en què visitem museus, edificis històrics o fem alguna ruta guiada. Després, tenim les excursions d’un dia, que poden ser a qualsevol punt de Catalunya. Fa poc en vam fer una a la Ribera d’Ebre, on vam navegar en vaixell i visitar la població d’Ascó; va ser molt maco! Finalment, hi ha les escapades de tres o quatre dies per la geografia espanyola i els viatges internacionals d’una setmana per Europa. Ens ho passem molt i molt bé.
A escala física, són sortides gaire exigents?
Sempre intentem adaptar-nos als ritmes de les persones sèniors, per a nosaltres això és essencial. Som conscients que en un mateix grup hi haurà persones que físicament estiguin molt bé i d’altres que tinguin més dificultats, els mateixos usuaris són molt respectuosos en aquest sentit.
Qui pot viatjar amb Mutuam Activa? Cal ser soci de Mutuam per fer-ho?
Tothom qui ho vulgui! L’únic requisit és tenir més de 65 anys. De fet, gràcies al boca-orella cada vegada ve més gent. Això sí, els socis i les sòcies del Servei Sent Gran de Mutuam i d’altres col·lectius amb els quals tenim un conveni (el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Mutual Medica, Vital Seguro i Clínicum) gaudeixen d’un descompte en totes les sortides.
I quin és ser el perfil d’usuari més habitual?
En general, són persones molt interessades en la cultura i acostumades a viatjar. Són usuaris que busquen propostes a mida i també molt agraïts. Quant a edat, la mitjana se situa entre els 75 i els 80 anys, però hem arribat a anar a Logronyo amb dues persones de 90 i al Tirol amb una de 89. El més important és sentir-se bé i tenir-ne ganes.
Per què recomanaries a les persones sèniors viatjar? Què els pot aportar?
Viatjar fa que les persones surtin i es relacionin i això és molt valuós. Una de les principals motivacions del programa és fomentar l’envelliment actiu, no només físicament sinó també a escala emocional. Gaudir de les sortides, tenir-ne ganes, aprendre, sentir curiositat per conèixer llocs i gent nova suma en aquest sentit. A més, és important ser conscients que fer anys no significa haver d’abandonar les nostres aficions o deixar de fer coses. Potser no som capaços de fer-ho tot com abans, però hi ha altres maneres. Si no podem fer una gran caminada pels Pirineus, podem anar en autocar fins a un punt, passejar pels voltants i gaudir de la natura igualment. Nosaltres el que volem és promoure això.
I com ho aconseguiu? És a dir, quins són els trets que diferencien Mutuam Activa respecte a altres agències o opcions per viatjar?
Primer, que tot està fet pensant en els usuaris, perquè tinguin el que necessiten i se sentin bé. Ens impregnem molt d’allò que agrada als sèniors, els escoltem i ens adaptem. En acabar els viatges, per exemple, sempre fem una enquesta i els preguntem com ha anat per saber què podem millorar.
La companyia i el bon ambient que es creen són una altra característica distintiva. I també la seguretat que oferim a les persones que viatgen amb nosaltres. Nosaltres ens encarreguem de tota l’organització, així elles no han d’estar pendents de res i poden gaudir sense preocupacions. Sempre anem amb la nostra guia, la Montse i una representant del servei (jo o una companya). Un cop a la destinació, comptem amb guies locals. També posem autocars per als desplaçaments, fem les reserves… i tot està inclòs en el preu.
A més, intentem acompanyar-los molt, des del primer dia que truquen per a informar-se fins a l’últim. Per a nosaltres és essencial crear vincles amb les persones usuàries, sobretot amb les noves. Moltes vegades venen soles i al principi pateixen, però el grup sempre les acull de meravella. De seguida s’hi senten a gust i això ajuda molt al fet que vagin repetint. Des de l’equip també fem un procés d’adaptació perquè tot encara sigui més fàcil. La veritat és que mai hem vist que una persona es quedi sola o se senti sola.
Així, no hem de tenir reserves a l’hora de venir sols?
Ni de bon tros! Encara més, crec que el primer que ha de fer qualsevol persona que tingui dubtes o simplement vulgui conèixer millor Mutuam Activa és trucar-nos. Amb aquest primer contacte els expliquem què fem, com ho fem, a quin tipus de gent es trobaran, que sempre estaran acompanyats… Estem a la seva disposició per parlar les vegades que faci falta. Després d’això, només és qüestió de provar-ho i si no va bé no passa res, però he de dir que la gran majoria repeteix.
Què creus que els usuaris valoren més de Mutuam Activa?
Un grup de sèniors de Mutuam Activa d’excursió a La Rioja
L’acompanyament, sens dubte. I també que és un servei molt personalitzat. Ara bé, sempre respectem el tipus de tracte que la persona vol rebre de nosaltres. Hi ha qui veus que de seguida busca establir amistat amb tu i qui prefereix una mica més de distància. Independentment d’això, els usuaris se senten acompanyats i informats en tot moment i ho agraeixen molt. Al final, acabes coneixent-los bé, saps el que els agrada i el que no, hi ha un ambient molt familiar i això és meravellós.
Parlem de les activitats que venen. Quines són les més destacades, les que recomanes especialment?
Aquesta tardor tenim una programació fantàstica i plena de sortides que no es poden perdre. El viatge a Croàcia, a la Costa Dàlmata, és preciós i el farem en una molt bona època, a l’octubre. L’escapada a Màlaga també serà increïble. És una ciutat que ha canviat molt en els últims anys així que qui cregui que la coneix segur que descobrirà coses noves. Veurem la seva platja, farem rutes culturals i també menjarem molt bé. És un viatge que ho té tot. També tinc moltes ganes de l’excursió a la Cartoixa d’Escaladei i Siurana. Aquella és la meva terra i em té el cor robat, però és que, a més, podrem veure les últimes restauracions que s’han fet a la cartoixa, que són magnífiques. No podria parar de recomanar activitats!
Per acabar, què diries a qui ens pugui estar llegint per animar-lo a viatjar amb Mutuam Activa?
Que Mutuam Activa és acompanyament i no hi ha res millor que sentir-se acompanyat quan anem fent anys i volem continuar sent actius. Provar-ho val molt la pena!
Si t’engresca el que llegeixes, contacta amb Mutuam Activa al 93 380 09 60 o a mutuamactiva@mutuam.com
El Servei de Farmàcia de Grup Mutuam ha començat a treballar amb un sistema automatitzat de dispensació de medicació (SAD). Aquesta mena de “robot” de farmàcia, com se l’anomena popularment, permet automatitzar la preparació dels fàrmacs per tal de millorar-ne el circuit d’administració. Després que el Servei de Farmàcia del Grup Mutuam identifiqués les oportunitats que podria suposar, des de la Direcció de l’Àrea Sanitària se li ha donat l’impuls definitiu, en una clara aposta per la millora contínua i la transformació digital.
T’expliquem com funciona i quins avantatges aporta de la mà d’Oriol Rovira, director tècnic del Servei de Farmàcia del Grup.
Què és un sistema automatitzat de dispensació de medicació?
Els SAD són màquines que preparen els medicaments que ha de prendre cada pacient i els deixen empaquetats en blísters i organitzats en petites bosses de plàstic transparents. Aquestes estan identificades amb el nom de la persona, el tipus de medicació que contenen, l’hora d’administració i un codi de barres o QR.
Per poder preparar-la, però, el sistema necessita tenir la informació de les prescripcions dels pacients. Per això, s’integra amb un programa de gestió sanitària com Ekon, el que utilitzem a Mutuam. Després, cal carregar-hi la medicació, que ha d’estar lliure de qualsevol mena d’embolcall perquè la màquina l’agrupi en els paquets personalitzats. Així, el SAD disposa d’una sèrie de petites tremuges, una per a cada tipus de fàrmac. Allà s’introdueix la medicació després de treure-la del seu envàs original. Com que al Grup Mutuam es treballa amb grans quantitats de medicaments, s’empra un aparell desemblistador per fer-ho.
Tot i que els SAD tenen un nivell de precisió molt alt, és recomanable incorporar un visor de comprovació en el procés. En aquest sentit, a Mutuam, un cop s’ha finalitzat la preparació de la medicació d’un centre o un cert nombre de pacients, verifiquem que sigui correcta amb aquest tipus d’aparell, que inspecciona cada una de les bosses mitjançant sistemes fotogràfics.
D’altra banda, també cal mencionar que no tots els medicaments són aptes per al SAD. Així, ni aquells que siguin en forma líquida (vials, xeringues i xarops), ni els sòlids amb una determinada forma farmacèutica (comprimits efervescents o masticables i càpsules toves) es podran carregar a la màquina. Per aquest motiu, el Servei de Farmàcia s’encarrega de completar manualment la bossa de medicació de cada persona usuària. Un cop tot el tractament està preparat, es distribueix a les plantes del centre.
Un procés més simple i més segur
Una de les principals millores que ofereix el sistema automatitzat de dispensació de medicació està relacionada amb el format del medicament en el moment de l’administració. Fins ara, es realitzava en dosis unitàries, fet que comportava que al control d’infermeria s’haguessin de treure tots els fàrmacs del seu envàs original manualment. Moltes vegades calia reetiquetar-los, ja que les unidosis no estaven identificades amb el nom, la dosis, el número de lot i la data de caducitat. Tot això suposava un temps de gestió, que s’ha reduït amb l’automatització.
Poder dispensar tota la medicació de cada presa del paciet en una sola bossa de fàcil obertura també contribueix a facilitar les tasques d’infermeria i agilitzar el procés. La bossa transparent i l’etiqueta que porta permeten identificar ràpidament i sense equivocacions tant els fàrmacs com el pacient. A més, per donar un pas més enllà en aquest sentit, es preveu incorporar en un futur un codi de lectura electrònica. Aquest s’escanejaria en el moment de l’administració per tal que el mateix software del SAD validi que tot és correcte i registri que s’ha donat la medicació. D’aquesta manera no s’haurà de fer de manera manual en la història clínica del pacient, evitant possibles confusions.
Així doncs, l’automatització del procés de preparació i la seva comprovació posterior també incidirà positivament en la seguretat del pacient. En tot procés manual és inevitable que es produeixin errors i gràcies a aquest sistema es reduiran significativament. L’automatització també permet mantenir en tot moment la traçabilitat durant el procés d’administració del medicament, des del principi fins al final.
Beneficis per als professionals i per als pacients
En resum, la implementació del SAD permetrà optimitzar el temps de preparació a escala d’infermeria i simplificar enormement tot el procés. El fet que la tasca d’administració sigui més senzilla i requereixi menys passos, sumat a la identificació i registre automàtic de la medicació i a la incorporació d’un sistema de verificació, augmenten la qualitat del servei i la seguretat del pacient. Tot i que actualment només està instal·lat a l’Hospital d’Atenció Intermèdia Mutuam Güell, el projecte contempla implementar-lo a tots els centres d’atenció intermèdia del Grup.
El projecte d’automatització de la dispensació de medicació suposa un avenç en la integració de les noves tecnologies a la pràctica assistencial i una oportunitat per aplicar tots els avantatges que ofereix, tant per a les persones professionals com les usuàries, en la pràctica assistencial.
Oriol Rovira
Director tècnic del Servei de Farmàcia de Grup Mutuam
La 16a Jornada ‘No jubilis la memòria’, organitzada per la Fundació Mutuam Conviure, va arribar al seu desenllaç el passat 5 de juliol, concentrant a 203 persones assistents a l’Auditoria AXA de Barcelona.
En l’esdeveniment, es van disputar les finals dels Campionats de Dòmino, Rummikub i Ball en Línia, tres competicions que han mogut des del mes de març a 1.095 persones (481 persones jugadores de dòmino, 200 de rummikub i 414 ballarins i ballarines) procedents de casals de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Fundació La Caixa, entre d’altres, així com d’entitats i de centres i residències de Grup Mutuam.
De les 240 parelles participants en el campionat de dòmino, 27 van arribar a la Gran Final. El primer premi, que consistia en una estada de cap de setmana, el van guanyar Rafael Garrido i Fernando Ruiz, de l’Associació d’Amics de la Gent Gran Sants, Can Mantega de la Generalitat de Catalunya. El segon classificat, va ser per a Félix Muñoz i Antonio Sánchez, del Casal de Gent Gran Navas de l’Ajuntament de Barcelona, i la tercera posició, per a Miguel Peña i Pedro Alós, del Casal de Gent Gran Baix Guinardó de l’Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa al campionat de rummikub de les 200 persones participants, 21 van passar a la Gran Final. La persona guanyadora del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió, va ser per a la primera classificada, Fina Delgado de l’Espai de Gent Gran El Polvorí de l’Ajuntament de Barcelona. El segon guanyador, va ser Joan Mª Trabal de l’Associació d’Amics de la Gent Gran Sants, Can Mantega de la Generalitat de Catalunya i, la tercera premiada va ser Juana Grima del Casal de Gent Gran Bon Pastor de l’Ajuntament de Barcelona.
El lliurament de premis va finalitzar amb el campionat de ball en línia, a on dels 27 casals que havien participat en aquesta edició, van arribar-ne a la Gran Final 5. Els guanyadors del premi, que consistia en un cap de setmana de desconnexió per a cada membre del grup guanyador, va ser per al primer classificat, l’Esplai de Gent Gran Viladecans de Fundació La Caixa, en segona posició, va quedar el Casal de Gent Gran Pati Llimona de l’Ajuntament de Barcelona i, el tercer classificat va ser el Casal de Gent Gran Prosperitat de la Generalitat de Catalunya. Els guanyadors de les tres competicions van rebre un trofeu ‘Agustí Montal’.
Després del lliurament de premis i com a cloenda de la jornada, el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Mutuam Conviure, va dedicar unes paraules d’agraïment a participants i organització i va recordar la importància d’un envelliment actiu i saludable.
Les inscripcions per a la propera edició d’aquestes competicions s’obriran al març de l’any vinent. Amb aquest esdeveniment, la Fundació Mutuam Conviure fa palès el seu compromís amb la gent gran.
93 380 09 70
El primer pas va ser mobilitzar a les persones treballadores, definir la visió, la missió i els objectius del voluntariat corporatiu i identificar les necessitats en l’entorn, però sobretot les motivacions de l’equip. Per aquest motiu es va organitzar una sessió de cocreació oberta a tothom, la qual va donar pas a una enquesta, també dirigida a tota la plantilla. El resultat, a banda de la participació, 42 persones en la sessió i 129 respostes a l’enquesta, van demostrar que l’actuació s’havia d’enfocar en els ecosistemes i el medi natural.
