El cap de setmana “natural i animal” de Mutuam Activa al Pallars Sobirà

Grup Mutuam Activa Mon Natura

Una expedició de Mutuam Activa, composada per sèniors amb ganes de conèixer millor el Pallars Sobirà, va fer-hi camí amb autocar i va comptar amb la companyia de mutualistes del Servei Gent Gran de Mutuam i de sèniors d’altres entitats associades (Col·legi de Farmacèutics, Mutual Mèdica, Vital Seguro, Clinicum…). Amb una primera parada a Salàs de Pallars varen visitar les Botigues de Salàs: un conjunt museístic d’establiments que han aconseguit avui, recuperar l’essència del comerç d’època,  mitjançant la recopilació de mobiliari, estris i cartells, entre els que varen retrobar el famós paper higiènic Elefante, i on van fer un  dinar casolà a l’Hostal Bertran d’aquesta població, abans de seguir cap al seu destí: Mon Natura Pirineus

Un cop van arribar a Món Natura Pirineus, tothom s’instal·la, amb una expectativa ben alta, doncs una nodrida agenda d’activitats els esperava !!

Grup caminadaA punt per a la marxa

Món Natura Pirineus, és un equipament de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que pretén sensibilitzar a la societat vers el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura i el paisatge, mitjançant activitats d’educació ambiental. El seu enclavament el fa un lloc ideal per passar uns dies amb contacte amb la natura i les espècies autòctones d’aquesta zona del Pallars Sobirà.

Ben descansats i preparats, el dissabte es va iniciar amb una caminada al llarg d’un itinerari d’interpretació naturalista pels voltants del centre, per descobrir i conèixer aspectes del medi ambient de la zona: vegetació d’alta muntanya, la fauna i els seus rastres. A la tarda, els amics de Mutuam Activa, van seguir gaudint de l’art amb el romànic de la població de Son: un poble ple d’història, tradicions i de ric patrimoni cultural, on varen conèixer a fons detalls del romànic i detalls del gòtic amb el retaule gòtic original, presents en el conjunt de Sant Just i Sant Pastor. Arribada la nit van fer un “viatge per les galàxies” de la mà d’uns guies fantàstics amb qui van interpretar galàxies, cúmuls i nebuloses amb ajut d’un planetari i l’equipament astronòmic. També van conèixer com diferents civilitzacions han interpretat en el temps las constel·lacions del firmament.

Planetari MOn Natura Grup a punt Mon Natura Mutuam

 

Mutuam Activa va deixar pel final, el plat fort de la sortida: la fauna del Pirineu. Amb aquesta idea i ja l’últim dia, van fer un recorregut pel centre de fauna de Mon Natura Pirineus, on varen conèixer de ben a prop 11 espècies autòctones del Pirineu: fagina, cabirols, marta i geneta… però també d’altes més emblemàtics com el Trencalossos, Galls i Linxs que es van apropar molt, permetent-los la seva observació, mentre las guies de natura els explicaven les seves característiques i peculiaritats.

Com us imaginareu, les càmeres feien fotografies soles, amunt i avall, i tothom va passar un cap de setmana molt interessant en un indret únic de la nostra geografia. Us ho recomanem i us esperem en properes activitats!

Fauna Pallars Sobirà

Traçant el mapa cap als nostres orígens

Descobrir d’on venim i les relacions que existien entre els nostres avantpassats desperta curiositat entre la majoria de nosaltres, i són moltes les persones que decideixen portar a terme una exhaustiva indagació per aconseguir treure l’entrellat del seu mapa familiar.

Lligada al sentiment d’identitat o de procedència, la genealogia és la disciplina que estudia l’ascendència o descendència d’una persona, família o grup resseguint les seves ramificacions al llarg del temps. El resultat d’aquesta indagació és un arbre genealògic, les branques del qual es multipliquen amb cada generació: quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis…

A l’hora de decidir-nos a fer la nostra genealogia ens trobem que n’hi ha de diferents tipus per escollir. La més senzilla és la genealogia ascendent limitada exclusivament als avantpassats que porten el nostre cognom, anomenada ‘agnàtica’, però si aspirem a un estudi més ampli potser preferirem la que inclou tots els avantpassats independentment del seu cognom, la genealogia per ‘quarters’. L’opció més complexa és la genealogia descendent, en què s’escull un nombre X de parelles d’avantpassats dels quals anirem penjant els descendents directes, normalment eliminant aquells que perden el cognom.

Pas a pas

El nostre procés ha de començar per allò que tenim de més proper i accessible. És a dir, per una recopilació de les fotografies, correspondència i documents que puguem trobar a casa nostra o a la de familiars, com carnets, llibres de família, esqueles, còpies d’actes, etc. A partir d’aquí, també serà interessant preguntar als nostres parents. Prengueu nota de tot i sigueu sistemàtics a l’hora ’endreçar el material obtingut.

Fet això, és el moment de dirigir-nos cap a fonts d’informació externes. Primer de tot, cal que visitem les parròquies de les localitats d’on fossin els nostres avantpassats i els seus jutjats de pau (o de primera instància i instrucció) per consultar-hi el Registre Civil, en què trobarem les partides de naixement, de matrimoni i de defunció. En aquest desplaçament, també podem aprofitar per visitar el cementiri i observar les làpides, panteons, etc., per veure si hi trobem rastre del cognom que ens interessi.

En una fase més avançada de la nostra recerca, potser ens caldrà visitar el Bisbat (per consultar-hi l’Arxiu Diocesà) o els Arxius Comarcals, Nacionals, Generals, etc. Per accedir-hi és possible que haguem de complir amb algunes condicions, com disposar del carnet d’investigador expedit pel Ministeri i la Conselleria de Cultura.

D’altra banda, també ens poden resultar útils documents notarials com capítols matrimonials, testaments, compravendes, inventaris de béns, cartes de pagament de legítimes… Altres fonts que ens poden servir són els padrons municipals i el Registre de la Propietat, sempre que tinguem les dades de les finques.

Suport dels experts

A part de totes aquestes fonts d’informació, ens pot anar molt bé fer-nos socis d’una societat genealògica. En comparació amb altres països, aquí en tenim ben poques, però ens poden ajudar gràcies als seus cursos i jornades divulgatives, i també permetre’ns l’accés a bibliografia i altres recursos especialitzats. Podeu consultar la web de la Societat Catalana de Genealogia.

Finalment, cal assenyalar que només un mateix pot decidir on acaba el seu projecte genealògic. Encara que arribi un punt en el temps en què no puguem seguir retrocedint, sempre podem ampliar el nostre arbre “humanitzant” l’esquelet que tenim. És a dir, a més de construir-lo a partir de naixements, matrimonis i defuncions, podem vestir-lo amb altres informacions relatives als oficis, l’aspecte físic o el patrimoni de les persones que el conformen. És així com a poc a poc anirem descobrint la nostra petita història dins de la Història.

Jornades Fundació Alzheimer Catalunya sobre la modificació de la capacitat de les persones, pretutela i tutela

Ajudar i Protegir

La Fundació Alzheimer Catalunya amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa,  inicia el 29 d’Abril unes Jornades Formatives sota el lema  Ajudar i Protegir, amb el títol: “Quan es modifica la capacitat de les persones, Pretutela i Tutela”. Aquestes jornades estan dirigides a treballadors socials de l’àmbit social i sanitari i als seus responsables amb l’objectiu de treballar la problemàtica en la que es troben les persones que perden la seva capacitat de decidir sobre el seu dia a dia i, també, la dels professionals que les acompanyen en els processos de modificació de la seva capacitat, dins l’exercici de la tutela des de l’àmbit socio-sanitari, jurídic o filosòfic.

En el transcurs de la formació es facilitaran les eines necessàries per afavorir els canals de comunicació i coordinació entre els professionals directes i els professionals jurídics, sempre amb la visió i  convenciment de que cal preservar en tot moment, la dignitat i autonomia de la persona afectada.

Aquesta formació va sorgir davant la necessitat de minimitzar les situacions de màxima vulnerabilitat en la que es troben algunes persones, que es podria minimitzar mitjançant una bona formació, específica, liderada per professionals de l’àmbit jurídic, ètic-filosòfic i tutelar.

Aquestes Jornades consten de 9 sessions, impartides per professionals de l’àmbit sòcio-sanitari, jurídic i legal.

  • Dates: 29 d’abril, 6 de maig, 14 de maig, 21 de maig, 28 de maig, 4 de juny, 11 de juny, 18 de juny, 25 de juny.
  • Horari: de 16h-19h

Us podeu inscriure aquí

Al Japó, proven ja un cotxe autònom pensat per a la gent gran

Aquest cotxe autònom és obra d’un grup d’investigadors nipons que pretén donar solució exclusivament a les necessitats de mobilitat de la gent gran que viu a les zones rurals del país. Aquest cotxe és la culminació d’una tasca iniciada fa 17 anys que no acabarà fins que el cotxe no es posi a la venda, prevista al llarg de la propera dècada. El vehicle parteix d’un cotxe convencional carregat de sensors, càmeres i radars que reconeixen tota mena d’obstacles. La idea és que aquest turisme pugui fer el recorregut traçat sense que ningú hagi de fer res, motiu pel qual s’ha dissenyat un software que controla tots els dispositius: volant, frens, accelerador, intermitents i molts d’altres. Japó és avui un dels països que treballa més activament per impulsar la mobilitat autònoma, malgrat hagi estat superat pel Regne Unit, que ja admet la circulació de cotxes sense pilot, com és el model “Lutz Pathfinder”, pensat per al transport de petites mercaderies, turistes o persones de mobilitat reduïda.

Pathfinder i la gent amb mobilitat reduida

 

Primavera a Nàpols i la Costa Amalfitana: un circuit primaveral de nota alta per Mutuam Activa

Napols de Postal Mutuam

Un grup molt animat de 12 mutualistes de Mutuam, 25 col·legiats del Col·legi de Farmacèutics, 6 socis de Clinicum, 1 de Vital Seguro i 5 de Mutual Mèdica, acompanyats per la Montse López de Mutuam Activa van fer via cap a Nàpols i la Costa Amalfitana, en el que va ésser el circuit de l’agenda de primavera de l’any passat. El circuit estava inclòs dins la programació trimestral d’activitats que Mutuam Activa dissenya perquè la gent gran activa amb ganes de veure món, gaudeixi del temps de lleure amb una varietat àmplia d’idees culturals i de lleure, prop i lluny de casa nostra, a preus molt especials.

 

El destí es mereix una recomanació per visitar aquests indrets amb família a l’estiu fent una passejada per la història. Mutuam Activa va preparar aquest circuit entre el 7 i 11 de maig de l’any passat, farcit d’il·lusió i moltes ganes de passar una setmana entranyable, el grup va fer una ruta inoblidable cap a Nàpols i la Costa Amalfitana, amb una intensa organització prèvia per fer gaudir a tothom d’unes meravelloses visites guiades i panoràmiques que no trobareu a cap postal.

Cinc inoblidables dies molt ben organitzats van permetre visitar paisatges plens d’història que els van transportar a la Itàlia clàssica.

Itália clàssicaNàpols Mutuam Activa

Ben flaquejats en tot moment pels turistes que quasi formaven part de la decoració, d’entrada primer varen visitar la ciutat caòtica i desendreçada de Nàpols: Catedral de Sant Genari, el Port de Mergellina, el barri mariner de Santa Llúcia, el Castell d’Ovo, la Plaça del Presbiteri, el Palau Reial, el Teatre de l’opera de San Carlo i l’imponent Maschio Angioino. Pomepeia i Ercolano van causar impressió: les restes d’una ciutat romana sepultada per les cendres del Vesubi, impressionen a qualsevol. Un bonic i plàcid recorregut amb autocar per la costa Amalfitana, costa predilecte per l’aristocràcia europea des de mitjans dels segle XIX els va deixar estampes d’ Amalfi, Positano i Paestum, precioses. Aquesta última, plena de temples meravellosos. Òbviament van anar a l’Illa de Capri ben embarcats. Capri era i és avui un lloc predilecte de descans i vacances de personatges famosos , també en època romana.  Anacapri, la Villa San Michele i la visita a la Gruta Blava els van deixar bocabadats. El viatge va finalitzar amb una bonica visita al Palau reial de Caserta i ja des d’allà de tornada a Barcelona amb avió.

Costa AmalfitanaCApri

Amb ganes de repetir aventura i desades les maletes, podeu gaudir d’aquest itinerari i agafar idees, mirant les instantànies. Ciao!

Grup Nàpols

El Palau de la Generalitat passeja per la història als amics de Mutuam Activa

amics de Mutuam Activa

Un animadíssim grupet de 30 mutualistes sèniors del Servei Gent Gran de Mutuam i d’altres de les entitats associades (Col·legi de Farmacèutics, Mutual Mèdica, Vital Seguro, Clinicum…)  varen visitar el Palau de la Generalitat el 21 març amb un peu ja a la primavera. Aquesta visita forma part de l’agenda trimestral d’activitats que prepara Mutuam Activa per a persones actives, majors de 65 anys.

Plegats varen gaudir d’aquest edifici d’origen medieval que és avui seu de la Presidència i del Govern a Catalunya, que està situat al bell mig de l’històric barri gòtic.

pati

L’inici d’una magnífica visita guiada els porta a l’any 1400, època en la que la Diputació del General, òrgan de govern XIV -XVII a Catalunya, va comprar l’edifici per constituir-la com a seu definitiva. Anteriorment, aquest edifici havia passat per les mans d’un poeta, un cirurgià, un tresorer i un canvista i els seus hereus i sobre l’immoble original, del que en queda ben poca cosa, va aixecar-se un edifici d’estil gòtic, que va dirigir l’arquitecte de l’època, Marc Safont.

Alguns racons que no us podeu perdre que formen part de la història del país, que els van deixar ben enlluernats, van ésser:  la façana de Pere Blai, l´escalinata, la fantàstica feina a la capella de Sant Jordi (també de Marc Safont), el famós Pati dels Tarongers, la genuïna obra d´Antoni Tàpies a la sala de reunions del Govern, la magnífica obra de Montserrat Gudiol, l’escultura de bronze de Sant Jordi de Frederic Marès i el relleu de J.M. Subirachs, per citar-ne alguns.

Capella Sant Jordi

Una tranquil.la matinal, tot passejant amb amics, per la història de Catalunya fins a l’actualitat!

amics de Mutuam Activa

Els amics de Mutuam Activa visiten els hotels més cèlebres de Barcelona

Mutuam Activa Hotels

Divendres 13 de març, en el marc de les originals activitats trimestrals de primavera que te preparades Mutuam Activa, un nodrit grup d’amics incansables, de la mà de David Revelles (periodista i escriptor) autor del Llibre “Hotels Insòlits. Espanya i Portugal – Editorial Jonglez”, van apropar-se a la història de la ciutat de Barcelona a través dels seus hotels més cèlebres.

Amb una ruta molt dinàmica de 2 hores i mitja, David va explicar-nos històries insòlites i anècdotes úniques de Chopin, George Orwell, Dalí, Hans Christian Andersen, Einstein o fins i tot els Beatles que van donar el seu toc de gràcia a les habitacions d’alguns hotels avui llegendaris, convertint aquesta matinal en un matí inoblidable i diferent, pensat pels aficionats i entusiastes de la història i la cultura de la ciutat de Barcelona.

El dissabte 21 de març visitem el Palau de la Generalitat, t’animes?

Judit Mascó: “Sempre he sentit la necessitat d’aprendre i escoltar amb atenció”

Judith Mascó i Grup Mutuam

 Judit Mascó s’ha convertit en un dels personatges més coneguts de Catalunya. Més enllà del reconeixement aconseguit per la seva carrera professional, ha estat capaç de transmetre una imatge de dona familiar i treballadora, conscienciada pels problemes de la societat en què viu, i trencar així amb l’estereotip de frivolitat que envolta les topmodels.

Com van ser els teus inicis i quins són els factors que creus que van determinar el teu èxit?

Per casualitat, perquè al costat de casa dels pares hi havia l’estudi d’un fotògraf que també tenia productora de publicitat, i em veia passar caminant cada dia per anar a l’escola amb els meus germans. Jo tenia 13 anys i es va fixar en mi, i em va preguntar si voldria fer anuncis de televisió. Em van agafar per a un anunci de la Menorquina. I això va ser el principi de tot. Mai no vaig deixar d’estudiar, però a poc a poc vaig anar treballant, sobretot en el món de la publicitat, i després, quan vaig ser una mica més gran, en la moda.

Et va afavorir també pertànyer a la generació de les primeres tops dels noranta?

Vaig ser molt afortunada de poder coincidir amb les models que, per primera vegada eren anomenades topmodels. A la sortida de les desfilades, sempre hi havia cues de fans esperant-nos, i els mitjans de comunicació parlaven més de les models que de les desfilades. Penso que al final va ser un excés de protagonisme, però jo me’n vaig beneficiar.

Fotografia o passarel·la?

Sempre he estat més de fotografia. De fet, fa ja força anys que no desfilo i, en canvi, continuo treballant en sessions de fotos. Sé que sóc fotogènica. Però vaig gaudir molt de la passarel·la. Com més completa és una model, més feines pot fer, i ser versàtil és una de les qualitats que ha de tenir una bona model.

Amb la roba de quins dissenyadors et sents més identificada?

Depèn de les circumstàncies i del lloc on he de lluir la roba. Per al dia a dia, sóc molt còmoda i m’agraden marques com Antik Batik o Custo, i per a ocasions més sofisticades i de més compromís m’agrada Cortana.

Quins consells professionals podries donar a les joves que ara comencen?

Que no deixin d’estudiar, perquè com millor preparades estiguin més lluny podran arribar. Amb l’esforç i la il·lusió, i sempre amb el suport de les famílies, que lluitin per aconseguir-ho. Però que també sàpiguen que es molt difícil i molt competitiu.

Ets patrona de la Fundació Ared (Fundació per a la Reinserció de les Dones).

Ared treballa per les dones procedents de centres penitenciaris i serveis socials en risc, donant-los autonomia i formació per poder treballar i reinserir-se en la nostra societat per tal d’evitar l’exclusió social. Ared va néixer l’any 1994 en el Centre Penitenciari de Wad-Ras, gràcies a la il·lusió de cinc dones privades de llibertat, una voluntària i una monitora de confecció que avui és la presidenta de l’entitat. Juntes van crear un taller de confecció per aconseguir una alternativa professional.

Què has après de les dones que has conegut per mitjà de la Fundació?

Sempre he sentit la necessitat d’aprendre i d’acostar-me a persones que jo trobo fascinants, i a escoltar-les amb atenció. Moltes de les seves reflexions i comentaris han acabat formant part de la meva forma de pensar.

Què vas sentir en rebre, l’any 2009, el Premi “Protagonistas” per la teva vessant més filantròpica?

Em va sorprendre molt i vaig estar molt agraïda que haguessin pensat en mi.

Es nota la crisi en les entitats solidàries?

Es nota, i no hauria de ser així, ja que és ara quan més necessitats hi ha. Cada vegada és més difícil trobar finançament per part de les empreses i dels particulars.

Ets mare de 4 fi lles. Com t’ho fas?

El temps és com un puzle. Hi ha espai per a moltes peces, només cal fer-les encaixar bé.

La teva filla gran deu estar a punt d’entrar en l’adolescència, t’agradaria que seguís els teus passos?

Jo el que vull és que sigui feliç. Mai li negaria res que la pogués motivar o agradar, però també és cert que sempre l’animaré perquè no deixi els estudis, tal com van fer els pares amb mi.

Quins són els teus consells de bellesa?

Tenir autoestima i empatia. Els sentiments positius ens fan sentir bé. Però consells pràctics i molt bàsics de bellesa, podrien ser aquests: netejar bé la pell de la cara cada dia, hidratar-la sempre amb la crema adequada i protegir-se del sol. Aplicar mascaretes als cabells de tant en tant, i hidratar-se el cos després d’una bona dutxa estimulant.

 

Excursió primaveral a la Colònia Rusiñol i Museu del Ter, a Manlleu

Mutuam Activa de viatges

D’entre les sortides trimestrals programades des de Mutuam Activa i pensades per a gent gran amb ganes de conèixer món, el 6 de març, fem via cap al Museu del Ter i la Colònia Rusiñol, un nodrit grup de mutualistes de Mutuam i sèniors de les entitats associades al Servei Gent Gran: Clinicum, Col·legi de Farmacèutics, Vital Seguro, Mutual Mèdica… per passar una interessant jornada.

Un impressionant dia acompanya la jornada, entre cares conegudes, somriures i ganes de sortir de la ciutat. Primera parada: Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa. La visita guiada ens ajuda a entendre la història social, política i econòmica d’aquesta colònia, propietat de la família Rusiñol, que durant anys va conduir l’artista modernista Santiago Rusiñol, a qui hem conegut més, gràcies a les explicacions i anècdotes dels guies.

visitaamistats

La restauració del conjunt de la colònia ha suposat recuperar un dels indrets destacats del patrimoni industrial i cultural català. Passejar pels jardins, visitar la filatura, la residencia oficial dels Rusiñol, Cau Faluga…impressionant. Avui Cau Faluga és un restaurant d’estètica pre-modernista de tres pisos i planta quadrangular, on hi destaca una gran llar de foc esculpida cap al 1894 per l’artista Enric Clarassó

Cau-faluga

Un recorregut amb vehicle turístic vorejant el riu Ter, fa d’entrada al magnífic dinar que conclou una jornada molt interessant per conèixer millor la història del nostre país.

La màgia del pa

 El pa, aliment bàsic tradicional, ha sobreviscut a la tirania de les dietes i a la industrialització ‘low cost’, per esdevenir un producte gairebé de culte, reinventat i reivindicat pels amants de l’autenticitat, d’allò que ens retorna als orígens mitjançant el paladar.

 

 

 

El pa viu d’un temps ençà una època d’esplendor que es veu reflectida en la proliferació de forns que aposten per la qualitat, per la innovació i també per la recuperació de farines gairebé oblidades o de tècniques que semblava que havien quedat soterrades pels ritmes de la modernitat. La febre del pa, tanmateix, no acaba aquí. La revaloració d’aquest aliment, unida a la cada cop més estesa tendència a fer les coses un mateix, ha donat com a resultat el creixement exponencial de l’afició per elaborar el pa a casa.

Una mica de ciència

La farina de blat té un component essencial que és un conjunt de proteïnes (el gluten), que es pot panificar, al revés del gluten de l’arròs o el blat de moro. Panificar significa dues coses. Primer, que la pasta d’aigua i farina es converteix en una massa amb unes qualitats plàstiques, elàstiques, impermeables i mal·leables, perquè es formen cadenes proteiques. Això pot variar depenent de les diverses varietats de blat que donen farines de diferent força. S’anomena així, “força”, en llenguatge forner, pels diferents resultats. Les farines amb poca força fan poca molla i es fan servir per elaborar magdalenes, galetes i pastissets similars. Les farines amb molta força produeixen una massa molt compacta i lligada, que costa d’estufar-se.

El segon significat de panificar, i que és continuació del procés fisicoquímic d’elaboració de la massa, és el fenomen que es produeix per l’addició de llevat (que és un conjunt de fongs) sobre la massa i pel repòs posterior. El llevat fa que en aquest temps fermenti la massa i es produeixi un gas (CO2), que la fa créixer i esponjar.

Per valorar encara més científicament el tema, hem de saber que el gluten porta uns enzims, anomenats proteases, que poden provocar una catàstrofe en la massa, trencant les cadenes proteiques i impedint la correcta maduració. L’home va descobrir molt aviat que la sal inhibeix l’acció d’aquestes proteases. Per contra d’això, pot ocasionar que el llevat mori quan hi entra en contacte. Per tant, l’equilibri adequat de la sal, del llevat i del grau de força de la farina és el que, en conjunt, pot produir un pa suculent i apetible. Tenint present que després ve el toc del foc imprescindible, que transforma la massa de crua a cuita i la deixa daurada i cruixent per fora i tova com un núvol per dintre.

Panificar a casa

Són molts els aficionats que ja s’han decidit a desterrar el mite que diu que elaborar pa a casa és difícil. De fet, només necessitem quatre ingredients molt bàsics –farina de cereals, llevat o massa mare, aigua i sal–, un forn com els que tenim a casa i una mica de paciència. A més de la típica farina de blat, podem fer-ne servir de sègol, ordi, blat de moro, arròs… I, als ingredients bàsics, hi podem afegir fruits secs, llavors, ou, llet, etc., segons els nostres gustos. Per a aquells que vulguin simplificar el procés, el mercat ofereix una gran varietat de panificadores que ens permeten gaudir de pa acabat de fer sempre que en vulguem. Només cal introduir tots els ingredients en aquest electrodomèstic i ell els amassa i els forneja. Fàcils d’utilitzar i netejar, compten amb diversos programes perquè puguem elaborar diferents tipus de pa. L’existència de blocs com ‘El foro del pan’ (www.elforodelpan.com) o ‘La memoria del pan’ (www.lamemoriadelpan.com) ens fan augurar que la febre panarra continuarà propagant-se…