Tomàs Molina: “Hem exportat una manera pròpia de fer la informació meteorològica”

Ser “l’home del temps” et converteix en un dels rostres més coneguts del país, i el badaloní Tomàs Molina porta ja 27 anys mostrant-nos isòbares i borrasques des de TV3. Casat i pare de dos fills, compatibilitza la feina televisiva amb la formació de futurs meteoròlegs a la universitat.

Què et va portar a voler ser home del temps?

Va ser una causalitat, perquè en realitat a mi era una cosa que em feia mandra. Vaig posar-me a estudiar Física de la terra i el cosmos, per ser astrònom. Llavors van fer unes proves a la televisió. Alguns companys de classe s’hi van presentar i també em van animar a fer-ho, perquè jo formava part d’un grup de cinema amateur. I suposo que la pràctica de parlar davant del públic es va notar, perquè em van agafar.

Quan vas arribar a TVC i com van ser els inicis?

Vaig entrar el 1987 i vaig tenir l’oportunitat d’estar amb Antoni Castejón, el degà dels homes del temps en aquella època. Ell em va ensenyar com presentar la informació meteorològica, perquè llavors la manera com la presentàvem aquí era innovadora. A la resta de televisions europees es feia el ‘parte meteorológico’, que tenia un estil més distant. En canvi, l’objectiu que teníem nosaltres era que la gent entengués el que dèiem i, a més, que participessin compartint les seves observacions. Als EUA, la informació era més espectacular, tant per l’ús de la tecnologia com per la manera d’explicar-la, més desimbolta. Aquí també vam apostar per una manera de comunicar menys rígida.

I aquest estil s’ha estès.

Nosaltres hem exportat una manera prò­pia de fer la informació meteorològica. He estat durant bastants anys el president de l’Associació Internacional de Meteoròlegs als Mitjans de Comunicació i puc dir que hem exportat el que jo anomeno la “socia­lització del pronòstic”. Abans es deia ‘plou­rà dimecres’ i, si no era així, érem els homes del temps els que havíem fallat. Ara, el que fem és explicar per què creiem que plourà dimecres, i ensenyar aquella borrasca que està a l’Atlàntic i que sembla que creuarà la península. Això facilita el record de la in­formació, però a més, quan les previsions fallen, també serveix perquè l’espectador s’adoni que el futur no es pot predir. També hem estat els primers a obrir-nos tant als espectadors, fent-los participar.

Per què hi ha tants meteoròlegs cata­lans a les televisions d’àmbit estatal?

Aquí hem estat la gran escola de les te­levisions espanyoles. Abans només exis­tien TVE i TV3. Per això, la majoria de presentadors de televisions d’àmbit es­tatal i autonòmiques han fet pràctiques aquí. A més, l’únic màster en Meteoro­logia que hi ha a Espanya s’imparteix a la Universitat de Barcelona. De fet, jo en sóc professor de Pronòstic Meteorològic. Per tant, sóc responsable que es falli en la previsió del temps avui i que el fallin en el futur (riu).

És cert que rebeu pressions del gremi turístic per no anunciar mal temps o és una llegenda urbana?

És una llegenda. No es tracta que rebem pressions, sinó que nosaltres ens auto­ censurem, perquè donem una informació a partir de la qual la gent pren decisions. El primer que ha de saber un home del temps és que s’equivocarà. Quan fem un pronòstic sabem quin grau de con­fiança hi tenim, que varia segons les circumstàncies.

Formes part de diverses associaci­ons internacionals de meteoròlegs. Quins interessos compartiu?

Jo sempre dic a classe que els homes i les dones del temps estem per salvar vides i béns i per fer la vida més fàcil a la gent. I volem que sigui així a tot arreu. Per això, un dels objectius d’aquestes asso­ciacions és millorar les habilitats de tots nosaltres. També busquem conjuntament solucions als problemes comuns que ens trobem. D’altra banda, millorem les eines que tenim per fer els pronòstics. Després, hi ha tota la part de conscienciació so­bre el canvi climàtic, que és una feina bastant costosa, perquè són missatges molt complexos que, fins i tot, inclouen política i que a més s’han de transmetre de forma simultània a tot el món.

Hem pogut veure’t en programes de divulgació sobre el medi ambi­ent. Creus que la televisió pública compleix amb la seva responsabili­tat de conscienciació?

No he cregut mai que nosaltres tinguem una responsabilitat en això. El que pen­so que hem de fer és donar una bona informació perquè la gent tingui les ei­nes adequades per prendre les seves de­cisions, però no prendre-les en lloc seu. Quan parlem del canvi climàtic, no crec que haguem d’alliçonar, sinó que hem d’explicar allò que sabem que passa res­pecte al clima. Sóc de la vella escola i, tot i que ara proliferen els editorials, a mi no m’agrada ‘editorialitzar’.

Veure el personatge que et parodia a Polònia t’ha fet canviar la manera de presentar?

Mai m’ha agradat tenir un personatge al Polònia i crec que a ningú li agrada­ria, però no em condiciona. Sí que em pregunto moltes vegades d’on han tret segons quins trets, com el sarcasme, per­què sí que sóc així, però no és una cosa que mostri davant de la càmera.

Has escrit diversos llibres infantils. D’on sorgeix aquesta inquietud?

Va ser a partir de tenir fills. Jo els ex­plicava contes que m’inventava i vaig pensar que en podia treure profit escri­vint-ne un llibre. Rendibilitat econòmica no se’n treu gaire, però fa gràcia. Sí que m’ha servit per difondre l’interès per la ciència.

Creus que la gent gran té més coneixements de meteorologia que la jove?

La gent gran té prejudicis. Quan im­parteixo una conferència el primer que faig és dir ‘hola, sóc home del temps’. La gent gran se’n riu i els joves, no. Això és perquè els grans recorden la informació meteorològica de fa molts anys, quan es fallava infinitament més que ara. Fa trenta anys, hi havia un 40 per cent de probabilitat d’error i ara, en canvi, és més difícil que ens equivoquem.

Els viatgers intrèpids de Mutuam Activa van estar a Alsàcia

Val a dir, que la nostra expectativa era alta amb aquest viatge a Alsàcia i motius no ens en faltaven. Aquesta regió de França està situada al nord-est del país, confrontat amb Suïssa i Alemanya, i és un privilegiat enclavament al bell mig d´Europa, que te per capital la clàssica ciutat d’Estrasburg, d’origen Romà fundada l’any 12 a.C. per el General Druso el Major.

Alsacià ens reservava una gran varietat de sorpreses: paisatges naturals protegits, gastronomia autòctona única, vins i cerveses, museus, arquitectura, història, esglésies, castells medievals i molt més.

A Mulhouse, al sud de la regió, plantem l’hotel base des d’on descobrim Alsàcia. D’allà partim a Basilea, Suïssa, per conèixer el seu centre històric, patrimoni de la Humanitat – UNESCO.

Seguint una part dels 180 km de la famosa ruta del vi d’Alsàcia, arribem a Colmar (la petite Venise) on veiem carrers estrets i cases de fusta amb balconades farcides de geranis: Eguisheim, Riquewhir i Ribeauville.. alguns dels coneguts “Les plus beaux villages de France”: inconcebible… tantes flors per metre quadrat!

A Estrasburg veiem el Parlament Europeu i la vil.la de “la Petite France”, que inicialment era un hospici on cuidaven malalts de sífilis. Seguim la pista de frondosos boscos, i arribem a Obernai, ciutat d’uns 10.000 habitants, envoltada de història i muralles, on l’abadia de Sant Odile, la fa cita ineludible.

Alsàcia, la terrassa florida de França

Per acabar, la ciutat de Friburg (Selva Negra, Alemanya) ens va deixar molt bons records: aquesta ciutat universitària, capital de l’ecologia, situada al marge dret de l’omnipresent riu Rin, ens va mostrar la seva catedral, la plaça dels Agustins, el markthalle, l’ajuntament…just el mateix dia que França i Alemanya jugaven els quarts de final del mundial. El partit es respirava pels carrers. Tot un espectacle. Fins i tot, vàrem fer una “porra” que ningú va encertar. Tot una proesa!

De tornada, parada obligada a Lyon i després Barcelona, on arribem satisfets d’haver conegut una regió que amagava moltes sorpreses i paisatges naturals que ens van deixar embadalits. Com sempre, l’expedició d’intrèpids i incansables viatgers de Mutuam Activa va arribar a casa amb un sincer somriure.

Gràcies a tots per fer-me feliç amb aquesta nova aventura !!

Alguns dels comentaris dels nostres grans viatgers:

Rosa Bartrina Vilanova: “Hola Montse, moltes gràcies de les fotos, tinc molt bon record, va ser molt bonic i un ambient fabulós. Ets única per tractar a tanta gent i fer-los contents. Una abraçada. Rosa

 

Grup Mutuam aposta pel voluntariat

Reptes del voluntariat a Grup Mutuam

S’incrementa el nombre de persones que dediquen part del seu temps privat a fer tasques de voluntariat en la nostra entitat. 

El Grup Mutuam compta ja amb 62 voluntaris que, procedents d’entitats de voluntariat amb qui s’ha signat conveni o per iniciativa particular, acompanyen els usuaris i professionals dels nostres centres en el seu dia a dia. Malgrat “el voluntari no soluciona problemes però està al costat de les persones que els tenen i els dona suport amb la seva presència“, si realitza tasques valuoses com:

 

  • ajut als professionals en sortides dels residents fora del centre
  • companyia als residents xerrant de diversos temes
  • llegir-los
  • fer jocs de taula
  • escoltar-los
  • estar al costat d’usuaris en situacions de final de vida

El producte de tota aquesta activitat és el projecte Pla de Voluntariat del Grup Mutuam on es recull el diagnòstic de la situació actual, el nombre de voluntaris, la procedència, la ubicació i la relació de tasques  que es porten a terme en els diversos centres del Grup. Per tal d’aplegar totes aquestes dades, existeix la figura del coordinador de voluntaris i la coordinadora de tot el projecte que és Nuria Viñeta (Àrea Sanitària).

Després d’agrupar les necessitats reals que han exposat aquests coordinadors de voluntaris, tant de Residències, Centres de Dia, Hospitals Sociosanitaris i PADES, ara s’han iniciat les reunions amb més entitats de voluntariat per arribar a acords, mitjançant signatura de convenis, que permetin cobrir aquestes necessitats. Tot un projecte que vol ser un reconeixement als voluntaris !

Si teniu propostes a fer o voleu més informació podeu contactar a nvineta@mutuam.com.

Visitar Berlín: la ciutat on seguir el traçat de la història europea

Ciutat de Berlin

Si estàs pensant en visitar Berlín, has de saber que passat i futur del nostre continent convergeixen en la capital alemanya, que no només ostenta un gran poder polític i econòmic, sinó que amb la seva dinàmica personalitat marca tendència en cultura, disseny i arquitectura.

Tot i haver estat fundada pels volts del 1200, quan un posa els peus sobre Berlín té la sensació de trobar-se en una ciutat relativament moderna. Un cop s’hi endinsa, però, va descobrint-hi una discontinuïtat temporal que en bona mesura reflecteix la seva convulsa història. La ciutat més gran d’Alemanya va ser successivament capital del Regne de Prússia, de l’Imperi Alemany, de la República de Weimar i del Tercer Reich, i aquest protagonisme polític li va passar factura en temps de conflicte. Devastada, humiliada, ocupada, dividida. La ciutat no vol oblidar els capítols que han precedit l’esplendor actual i les restes d’un passat difícil i no tan llunyà encara esquitxen Berlín com un record alliçonant d’alguns dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat.

Visitar Berlín, un viatge al passat

En aquest sentit, cal destacar els fragments conservats del mur que va separar la ciutat entre 1961 i 1989 i que va esdevenir el símbol per antonomàsia de la Guerra Freda. El més conegut és el que voreja el riu Spree entre l’estació Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrücke, que avui es coneix com a East Side Gallery. Un dels principals punts d’atracció turística és el Check Point Charlie, un pas fronterer que va ser protagonista d’un incident diplomàtic que podria haver derivat en confrontació directa entre les tropes soviètiques i americanes.

A part del mur, hi ha altres elements que conformen un llegat dels conflictes del segle XX que val la pena conèixer. Per exemple, els 3.000 búnquers creats durant la segona guerra mundial o el camp de concentració de Sachsenhausen. Així mateix, resulta interessant descobrir el poc ortodox Monument de l’Holocaust, en memòria dels jueus assassinats a Europa.

Porta Brandenburg-Berlin

Reinvenció inevitable

Amb la reunificació, la deteriorada capital alemanya va viure un període marcat per una ambiciosa remodelació urbanística i arquitectònica, que va afectar nombrosos monuments i edificis institucionals. Entre aquests hi ha l’històric Reichstag, seu del Parlament, al qual Norman Foster va dissenyar-li una moderna cúpula que contrasta amb el seu estil de temple clàssic. Molt a prop, trobem la Porta de Brandenburg. Inaugurada el 1791 i coronada amb una quadriga, va ser amb la reunificació que va recuperar el lloc que mereixia. També va ser reconstruïda durant aquesta època la Unter den Linden, l’avinguda principal de Berlín. Recórrer-la ens permet anar descobrint molts dels edificis i places més destacables: la Pariser Platz, l’imponent edifici de la Nova Guàrdia, la Bebelplatz, amb l’Òpera de Berlín, la Universitat Humboldt, la Catedral Catòlica de Santa Eduvigis i el pont de Schlossbrücke. Unter den Linden dóna pas a una altra avinguda, la Karl Liebknecht, on es troba la impressionant Catedral de Berlín. Al final, ens trobem amb l’Alexanderplatz, el que havia estat el centre neuràlgic de la zona oriental i on s’ubica la mítica torre de televisió construïda el 1969 que encara és a dia d’avui la segona estructura més alta a la Unió Europea, amb 368 m.

Més enllà d’aquest patrimoni, la capital alemanya destaca pels seus impressionants museus i galeries d’art, per la vida nocturna i la vitalitat que encomana. D’altra banda, si vols visitar Berlín has de tenir en compte que la ciutat ha esdevingut  la capital de la cultura alternativa, i això es respira en els carrers, observant els habitants, passejant pels mercats i contemplant l’art que omple de color les parets de vells edificis… El grup de viatgers de Mutuam Activa ha seguit les passes històriques d’aquesta ciutat i n’ha quedat meravellada. Ho podeu comprovar en aquest resum del viatge, testimoni viu de lo bé que ens ho passem.

Cafè, el moment amarg més esperat

tassa de café

Sol o en companyia, a casa o a la cafeteria, amb llet o negre, el cafè s’ha convertit en un element essencial i fins i tot imprescindible del nostre dia a dia.

Per a alguns és només una beguda, per a molts altres un ritual, un moment esperat d’animada socialització o de respir individual. El cafè ha superat modes de temporada, ha travessat fronteres culturals i s’ha convertit en un dels productes més consumits arreu del món avui dia. Hi ha una certa màgia evocadora al voltant d’una tassa fumejant de cafè que segurament explica que darrere d’un producte senzill i de consum quotidià s’hagi creat una veritable afició.

En la majoria de cultures, el cafè ha adquirit un alt component social. Quan parlem de ‘fer un cafè’ amb algú sabem que no es tracta únicament de prendre una beguda, sinó de gaudir en companyia d’un moment de relax, de confidències, relacions socials i de diversió o, perquè no, d’una conversa de feina distesa. Hi ha qui diu fins i tot que, en aquestes trobades, la creativitat flueix més fàcilment i que les pautes de comportament social es relaxen.

El cafè com a hàbit, no una addicció

El cafè i els seus efectes sobre la salut han estat objecte de controvèrsies. La majoria d’estudis recents, però, semblen coincidir en que té més beneficis per a la nostra salut que contraindicacions. Tot i això, les persones grans haurien de consultar el seu metge respecte al consum que en poden fer. El que sí que és clar per a tothom és que no es pot fer un abús de la cafeïna, ja que per la seva influència sobre el sistema nerviós pot causar insomni i palpitacions, entre d’altres.

Tanmateix, aquest efecte estimulant és contemplat també, en la mesura adequada, com un benefici, donat que augmenta la capacitat mental i la percepció, i millora l’estat d’ànim i la motivació. A més, ens pot ajudar a disminuir el mal de cap, ja que dilata els vasos sanguinis del cervell, alleujant-ne la pressió. També conté molts antioxidants que endarrereixen l’envelliment de les cèl·lules i les protegeixen.

Cal tenir en compte, però, que les propietats depenen del tipus de cafè, del procés de torrefacció, del mètode de preparació, etc. Respecte a l’origen, com passa sovint, història i llegenda es fonen per crear relats mítics que en sedueixen els aficionats. Hi ha una llegenda, coneguda per cristians i musulmans, que diu que en una ocasió en què el Profeta estava malalt l’àngel Gabriel li va tornar la salut i la força viril oferint-li una beguda negra com la Gran Pedra Negra que hi ha a la Meca.

café

Originari de l’Àfrica

El seu consum sembla que es va iniciar a Abissínia, on el molien i en feien una pasta que donaven als animals i als guerrers per augmentar- los la força. Des d’aquí es va estendre a la veïna Aràbia i es va introduir, el segle XV, a Pèrsia, Egipte, l’Àfrica Septentrional i Turquia. A Europa, hi va arribar cap al 1600 gràcies als mercaders venecians. Com havia succeït en el món musulmà, va despertar grans suspicàcies i alguns sacerdots el van batejar com “l’amarga invenció de Satanàs”.

Tot i això, la seva popularització va ser ràpida i les primeres cafeteries es van obrir cap a mitjan segle XVII a les principals ciutats del continent, convertint-se en espais de discussió política on s’acostumaven a reunir els intel·lectuals. Des que va ser introduït fins a l’actualitat, no només ha canviat la consideració del cafè, sinó que han evolucionat les tècniques per preparar-lo i s’han multiplicat las maneres de prendre’l. Allò que no canvia és l’agradable sensació que el món s’atura per un instant quan sentim el sabor amarg d’un bon cafè.