93 380 09 70
Els animals domèstics comparteixen amb nosaltres moments entranyables, es converteixen en agraïts companys i, fins i tot, en un membre més de la família. Com nosaltres, ells també envelleixen i el seu cos viu un seguit de canvis que hem de tenir en compte per cuidar-los com es mereixen.
En les dues darreres dècades, l’esperança de vida dels animals de companyia més habituals, gossos i gats, s’ha allargat força. Això és resultat de diversos factors, el més destacat dels quals és l’avenç en la curació de processos infecciosos. Així, si els anys noranta, la longevitat dels gossos era d’entre nou i dotze anys, avui arriba als setze i, fins i tot, als divuit anys. Cal tenir en compte, però, que algunes característiques de l’animal, com el pes, hi influeixen: els gossos petits viuen més anys que els grans. Per això, en veterinària, parlen d’edat geriàtrica en funció de la mida i del pes del gos i no tant dels anys. Pel que fa als gats, la mida i el pes són més homogenis i, per tant, no hi ha tantes variacions. En aquest cas, viuen de mitjana uns catorze o quinze anys i se’ls considera vells a partir dels deu o onze.
L’envelliment de les mascotes és semblant al de les persones. És a dir, es produeix una pèrdua en tots els sentits, sistemes i òrgans. La diferència és que, en gossos i gats, aquest deteriorament és de cinc a set vegades més ràpid que en les persones. Això fa que haguem d’estar molt a l’aguait dels seus canvis.
Entre els problemes de salut associats a l’edat més freqüents hi ha les alteracions locomotores, com l’osteoartrosi, les insuficiències cardíaques, els problemes renals, els hepàtics, els digestius i els endocrins, així com els tumors, tant de pell com de la resta de sistemes. En gossos grans els problemes osteoarticulars són els que es veuen més. Els pateixen en diferents articulacions, com són els malucs i els colzes, i els donen moltes molèsties al caminar i pujar escales, fet pel qual són molt evidents. En canvi, la pèrdua de visió o d’oïda és més difícil d’apreciar.
Els gats també poden tenir osteoartrosi, però la dissimulen molt. No obstant, pateixen problemes menys freqüents en els gossos, com la infecció bucal o la pèrdua de dents, que els poden provocar la incapacitat per menjar. Així mateix, el sistema nerviós dels animals, tant el perifèric com el central, també es veu afectat amb l’edat. Hi ha gossos que mostren símptomes de disfunció cognitiva i degeneracions que fan que no coordinin i tinguin dificultats per orientar-se, o que desconeguin l’entorn on han viscut sempre.
Nova dieta i més supervisió
De la mateixa manera que quan passen de cadells a adults els canviem l’alimentació, també quan són més grans, i sobretot si tenen alguna patologia, hem d’adequar-los la dieta. Per exemple, un gos amb insuficiència renal ha de prendre una dieta baixa en sal i que eviti fer treballar massa el ronyó, mentre que un amb diabetis haurà de prendre insulina i menjar més digestible i amb més continguts de fibra. A part d’això, cal que portem les nostres mascotes més freqüentment al veterinari: s’haurien de fer controls cada 4-6 mesos i, en cas de patologies com una cardiopatia o un càncer, més sovint encara.
Amb l’objectiu que el nostre animal de companyia tingui una bona qualitat de vida, la medicina preventiva i una bona alimentació hi juguen un paper essencial. D’aquesta manera, a més de posar-los les vacunes i d’aplicar-los les desparasitacions recomanades, a partir d’una certa edat, també cal que els fem periòdicament controls de sang, electrocardiogrames i ecografies. En definitiva, es tracta tan sols d’estar una mica més pendents d’ells perquè puguin viure més i millor.
Amb la col·laboració de Vicenç Junyent, director mèdic de l’Hospital Veterinari de Catalunya.
