Microgimnàstica: un nova teràpia per restaurar cos i ment

Gimàstica gent gran

Sona el despertador, us incorporeu al llit i ja us fa mal alguna part del cos? El dolor crònic és una epidèmia en les nostres societats i són molt pocs els que, a una edat avançada, en poden escapar. Compensar les tensions que pateixen els nostres músculs esdevé la millor resposta per recuperar una harmonia integral. Ni deixar-se portar pel sedentarisme ni sacrificar hores en un gimnàs amb el cor a mil revolucions són bons plans per a la jubilació, malgrat que probablement siguin els més habituals. L’edat pesa sobre els nostres cossos i cal cuidar-se per poder mantenir-nos en bona forma, però ho hem de fer de manera ajustada a les nostres necessitats i limitacions.

En aquest sentit, i en el marc d’un sistema que busca l’equilibri entre el benestar físic, mental i social de la persona, la microgimnàstica se’ns planteja com un mètode terapèutic útil i diferent, que serveix tant per alleujar dolors com per preservar les nostres capacitats o recuperar-les després d’una caiguda, accident o malaltia. A diferència d’altres tractaments, aquesta teràpia té com a objectiu actuar sobre l’origen dels problemes i no sobre la manifestació. Per això, es treballa per evitar l’escurçament de les cadenes musculars posteriors, on s’amaga la causa de moltes de les malalties que afecten els nostres ossos i articulacions, però també els teixits tous, com cartílags, lligaments, tendons i músculs. Segons els terapeutes d’aquesta disciplina, les tensions en els músculs en moltes ocasions es deriven d’una mala gestió de les emocions, ja que sentiments com la por, la tristesa, l’estrès, la vergonya o l’angoixa els posen en guàrdia. Per intentar compensar-les i evitar el dolor adoptem males postures que acaben perjudicant-nos encara més.

Millores posturals

Aquesta gimnàstica suau, que es basa en fer estiraments molt petits acompanyats d’una respiració conscient, contribueix a compensar les tensions i ens proporciona la flexibilitat i el to adequats a les diferents estructures musculars i articulars. A més, a llarg termini, ens ajuda a revisar els hàbits posturals i de moviment que fem diàriament i a substituir els que són perjudicials per d’altres que curin, així com a alliberar aquelles emocions que ens poden causar el malestar. D’altra banda, la col·locació correcta de la columna afavoreix el bon funcionament dels òrgans interns i, per tant, millora el benestar general de la persona.

En principi, qualsevol persona pot practicar la microgimnàstica, ja que no és un exercici agressiu ni es necessiten habilitats especials. Els moviments són lents i repetitius i parteixen de posicions naturals de la columna vertebral. Es procura que aquesta, des del sacre fins a la primera vèrtebra, es mantingui al més horitzontal possible sobre el terra, fins i tot recorrent a elements de suport o doblegant les cames per evitar la curvatura lumbar. Els braços i les cames s’estiren al màxim, però conservant la postura inicial. Gràcies a l’expiració, que relaxa els músculs, es va guanyant terreny amb una gran precisió.

La microgimnàstica és un exercici que, per la seva suavitat, no deixa fora ningú i que resulta ideal per a persones grans. Si no voleu suar, ni posar la vostra respiració o pulsacions a mil, però voleu gaudir d’un benestar harmònic, és una fórmula que us funcionarà. Ara bé, els resultats no s’aprecien en un dia. Aquí, la intensitat se substitueix per la constància, però la paciència té una bona recompensa.

 

 

Meditar: deixar anar i veure-hi clar

La meditació és una tècnica per asserenar la nostra lluita interna i connectar amb allò que som essencialment. Posant consciència en la respiració entrenem la ment i el cor per tal de viure la vida d’una forma més centrada.

Quan pensem en la meditació ens vénen a la ment, de ben segur, tot d’imatges vinculades amb tradicions religioses orientals. Meditar és conrear allò que ens és més familiar, el fet de respirar, i posar consciència en la respiració és present en quasi totes les pràctiques contemplatives de la majoria de religions i és quelcom present en totes les cultures i tradicions que persegueixen una vida més serena. La meditació és un art que ens permet deixar-nos en pau desenvolupant qualitats humanes fonamentals com l’amor, la serenitat, la confiança, l’equanimitat, la humilitat, etc. La pràctica consisteix en un entrenament per a la ment i el cor per tal de viure la vida d’una forma més centrada, amable, càlida i acceptadora del que es presenta en cada moment del dia.

Com es practica?

Necessitem algunes condicions per començar la pràctica de la meditació. D’entrada, hem de buscar un lloc en silenci, confortable i amb una decoració simple. Ens poden acompanyar un ram de flors, la llum íntima d’una espelma, l’olor agradable de l’encens o una imatge inspiradora. La postura que adoptem ha de ser còmoda, ni molt tensa ni molt relaxada, i hem de tenir la columna recta i una bona base. Per a la gent gran és recomanable seure en una cadira sense braços amb les mans recolzades sobre les cuixes. Els ulls han de romandre tancats, llevat que ens agafi son, i hem de mantenir la mirada horitzontal, que no ens faci mal la nuca.

El viatge és individual. Ara bé, els companys són indispensables per compartir experiències i sentir-nos més bé. És aconsellable seure en rotllana. D’altra banda, una música relaxant o clàssica ens ajudarà a calmar la ment. Com un pescador que per tornar a casa necessita el far, nosaltres també necessitarem una llum que ens guiï en la pràctica meditativa. Aquest rol el farà el mestre, amb qui acabarem tenint un vincle d’estimació i de confiança. Tot plegat ens permetrà deixar anar i sentir-nos més buits; una buidor no pas sinònim de pobresa i escassetat, sinó de lleugeresa i llibertat. Al final, ens sorgirà un agraïment cap a les persones que ens acompanyen -els familiars, els cuidadors, etc.-, però al llarg de les sessions podrem ampliar aquests agraïments, fins i tot cap a aquelles persones amb qui no tenim o no hem tingut una bona relació.

Diferents maneres de meditar

Hi ha tantes maneres i possibilitats com persones, ja que sempre que està present l’actitud i la intenció d’aconseguir calma i serenitat desprenent-nos de pensaments i emocions negatives o dolors corporals, s’està meditant. A moltes residències de gent gran, es pot fer mentre es fa punt de creu, mitja o pintant mandales, entre d’altres. Algunes tècniques adequades per a persones grans serien:

• Seguiment de la respiració. Es basa en una respiració profunda. Inspirem, omplim els pulmons, sentim que estem plens, vius; l’oxigen va a totes les cèl·lules del cos. Després expirem, traiem l’aire per la boca, suaument, com un sospir, deixant anar les negativitats i ens sentim per uns segons buits, descansats. Seguim sent els observadors de la nostra respiració i deixem que vagi sola. A l’hora de l’expiració hem de mostrar un somriure a la cara, que ens aportarà una sensació de satisfacció i de plaer.

• Meditació de neteja. Hem d’imaginar que sobre els nostres caps tenim una font d’aigua càlida, transparent. Demanem que entri al nostre cos per la coroneta i netegi per dins tots els nostres òrgans. A la planta dels peus obrim una finestreta d’on surt una aigua bruta. Ha de fer el recorregut pel nostre interior fins que l’aigua surti clara i acabem agraint la neteja.

Beneficis de la meditació

Aquesta pràctica millora la funció cerebral i calma la part del cervell que produeix hormones de l’estrès, és un potent antídot contra l’ansietat, l’estrès, la depressió, l’esgotament i la irritabilitat. A més, millora la salut del cor i la circulatòria, reduint la pressió arterial. Finalment, ens transforma en persones més amables, tolerants i compassives, acceptadores del present i del fet que tot s’acaba.

Albert Colomer Rovira. Escola de l’Ésser d’Empar Fresquet i Xavier Puigdevall, els meus mestres.

 

Ioga: actitud positiva

Hi ha qui diu que això del ioga és una moda. Però no és així. La pràctica del ioga s’ha convertit en una alternativa molt adient i, fins i tot recomanada pels metges, per prevenir i alleugerir certes malalties relacionades amb l’envelliment del nostre cos. Només cal voluntat, constància i pensament positiu. El ioga és una antiga disciplina filosòfica que prové de l’Índia (3000 aC). Tot i que el seu origen és espiritual, no es tracta de cap religió, com molta gent creu. Tampoc és un tipus de gimnàstica, com se sol identificar avui en dia.

El ioga és una ciència de la salut i la seva pràctica contribueix al desenvolupament físic, mental i espiritual. És un camí que porta a la unió i l’equilibri d’aquests tres aspectes de l’ésser humà: cos, ment i esperit. Un mètode de perfeccionament que ens ajuda a la comprensió de la nostra naturalesa i del que necessitem per viure en harmonia amb nosaltres mateixos i el medi que ens envolta.

Tècniques per assolir l’equilibri

Per mantenir l’equilibri entre cos i ment, el ioga combina diferents tècniques mitjançant moviments i postures corporals, exercicis de control de la respiració i l’energia, la meditació i la relaxació. D’aquesta manera, quan es practica el ioga, cos, ment i esperit treballen units per ajudar-nos a conèixer-nos profundament a nosaltres mateixos i així aconseguir una millor salut física i assegurar la pau mental. Per entendre el Ioga és necessari experimentar-lo personalment i practicar-lo amb constància. Amb el temps i la pràctica us adonareu que es produeix un canvi en la vostra manera de fer front a la vida, conseqüència directa d’un millor estat físic i d’una pau interior.

Beneficis

L’objectiu del ioga va en funció del propi practicant i de les seves expectatives. Hi ha qui el practica per aconseguir un millor estat físic o corregir postures viciades; d’altres per relaxar-se, desconnectar i descansar; d’altres per desenvolupar la ment i augmentar la capacitat de concentració; i uns altres, molts, per conèixer-se millor a si mateixos i guanyar autoestima. Però el que és indiscutible són els beneficis que aporta la seva pràctica.

La pràctica del ioga ajuda a retardar i a evitar malalties i incapacitats relacionades amb l’envelliment del cos. Proporciona flexibilitat muscular, elasticitat a les articulacions i enforteix els ossos corregint problemes posturals i alliberant certs dolors. Mitjançant les tècniques de control de la respiració, augmenta la ventilació i la capacitat pulmonar ajudant en la millora de les malalties respiratòries. A més, activa la circulació, aconseguint una millor irrigació dels òrgans. Gràcies a la relaxació, s’eliminen les tensions físiques i mentals prevenint trastorns com les depressions, fòbies o inseguretats. També augmenta els nivells de concentració i ajuda a controlar i equilibrar les emocions i els sentiments.

Practicant ioga

El vostre propi cos serà qui us indicarà fins on podeu arribar amb les postures i els moviments. No heu de forçar mai la màquina. Les asanes (postures) s’han de practicar sempre de forma suau i amb moviments lents i, quan el cos es comenci a queixar (dolor o malestar), s’ha de parar.

Una de les principals limitacions de la gent gran és la insuficiència respiratòria. Per això, si practiqueu ioga és molt important el control de la respiració. Els pranaiames (tècniques de respiració) s’han d’executar amb molta cura, expulsant totalment l’aire i buidant els pulmons de forma lenta i en una postura que permeti que els pulmons s’expandeixin sense necessitat d’esforç. Aprendre les tècniques de relaxació és difícil per a qui mai les ha practicades, sobretot per a la gent gran a qui costa relaxar-se i deixar la ment tranquil·la. Per això s’ha d’aprendre lentament, de mica en mica i augmentant el temps de dedicació així que us hi aneu sentint més còmodes. Si sentiu fred, feu ús d’una manta per tapar-vos i sentir-vos confortables i ajudar-vos en la relaxació. Aquesta disciplina només demana constància. Dues hores setmanals són suficients per trobar l’equilibri que proporciona. El ioga no us demana creure en res, només en allò que experimenteu per vosaltres mateixos.

 

Balnearis: els beneficis de les aigües termals posats al dia

Propietats terapèutiques demostrades i benestar físic i mental assegurat són els ganxos que cada dia atrauen més gent a uns temples rendits a la màgia de l’aigua. Descobriu una manera natural de millorar la qualitat de la vostra vida.

Els grecs ja coneixien els beneficis del termalisme, tal com ha quedat reflectit en escrits i imatges de l’epoca. També els romans van saber aprofitar les propietats de l’aigua i van construir termes públiques en la majoria de les ciutats a mesura que l’imperi s’expandia. Durant l’edat mitjana, però, mentre l’Islam conferia un gran prestigi a la hidroteràpia, l’Europa cristiana la desterrava junt amb el culte al cos i a la higiene. No va ser fins al Renaixement que el nostre continent va recuperar els antics coneixements sobre els tractaments i les propietats de l’aigua.

El termalisme ha viscut els darrers anys un auge important, ja que el ritme de vida modern i l’estrès han propiciat que moltes persones busquin moments i espais de relaxament com els que ofereixen spas i balnearis. D’altra banda, s’ha generalitzat una tendència cap a les teràpies naturals i no agressives per millorar el nostre benestar i prevenir malalties. A això, cal sumar-hi que molts estudis científics han fet avançar el coneixement sobre la hidroteràpia i també que les administracions públiques han impulsat programes de termalisme social per donar resposta, sobretot, a alguns problemes de salut de la gent gran.

Tractaments integrals

Els efectes terapèutics de l’aigua es vinculen a la seva composició mineral i temperatura, però també a la via d’administració i a les tècniques d’aplicació. Als centres termals també es tenen en compte les circumstàncies ambientals i la dieta, l’activitat física i el repòs que acompanyen el tractament. La cura balneària fa servir, a part de l’aigua, altres elements naturals: fang, argiles, gas, vapor, llum… En general, es tracta d’una teràpia ben tolerada, però val la pena que en parlem amb el nostre metge en cas de patir malalties cardiovasculars o renals.

Un dels usos més freqüents del termalisme com a teràpia complementària i pal·liativa és per al tractament de les malalties reumàtiques: reumatismes crònics degeneratius (artrosi de genolls i mans), reumatismes crònics inflamatoris (artritis) i altres afeccions de parts toves (lumbàlgies, fibromiàlgies, afeccions del colze, espatlla adolorida, etc.), entre d’altres. També és utilitzat en casos de fractures, esquinços o distensions.

D’altra banda, és molt habitual l’ús de la hidroteràpia per al tractament de patologies respiratòries i otorinolaringològiques, com asma, sinusitis, otitis, faringitis cròniques o manifestacions al·lèrgiques. També és indicat per donar resposta a alguns problemes cardiovasculars (cames cansades, formigueig, varius, etc.). Així mateix, els banys en aigües termals, especialment en aquelles que contenen sofre, aporten una millora important pel que fa a la majoria de malalties de la pell, com la psoriasi, la dermatitis, els èczemes o els fongs. Les aigües mineromedicinals també estan indicades en casos de problemes metabòlics, com el sobrepès, la diabetis o l’hipertiroïdisme.

Per últim, la relaxació física i psicològica que es produeix en els centres termals contribueix a reduir l’estrès i l’ansietat i ajuda els pacients que pateixen depressió. Per tot plegat, amb una atenció mèdica adequada, els balnearis es converteixen en un indret ideal per al tractament de moltes patologies, però també per posar-hi en pràctica la prevenció i l’educació sanitària necessàries per aconseguir una millor qualitat de vida.

 

Salsa: una injecció de ritme caribeny per activar el cos

Qualsevol excusa és bona per moure l’esquelet, mantenir-nos en forma i relacionar-nos amb altres persones, però ballar salsa sembla que és de les millors. Almenys, l’interès que desperta entre públics ben diversos així ho testimonia.

Qui més qui menys, tots coneixem algun “enganxat” a remenar els malucs seguint els compassos més caribenys i ens hem preguntat quin és el secret addictiu que hi ha al darrere. Serà per la sensualitat dels seus moviments o perquè, a diferència d’altre balls de saló, és més esponta­ni i lliure? Sigui com sigui, el que és clar és que hi ha po­ques sales de ball llatines o escoles de dansa on la salsa no tingui un protagonisme destacat. Per això, és habitual que molta gent no especialment avesada al ball s’hi hagi aficionat, optant per una fórmula divertida i molt social de fer exercici.

Els beneficis de practicar salsa són molt importants, tant des del punt de vista físic com del mental. Per començar, ens trobem que tonifiquem i enfortim els músculs gràcies al fet que els obliguem a resistir-se contra el propi pes del nostre cos. A més, ens ajuda a augmentar la flexibi­litat i a millorar la postura i l’equilibri. Moure’ns al seu ritme animat contribueix, també, a perdre pes i a mantenir en forma el nos­tre sistema cardiovascular.

D’altra banda, moltes persones asseguren que els moments de ball els serveixen per alliberar tensions i disminuir l’estrès que acumulem en el dia a dia i que, al cap d’un temps, contribueixen a reforçar la seguretat en un mateix i l’autoestima. De fet, un estudi de l’International Journal of Neuroscience assenyala que la dansa en general millora la depressió i l’estrès mit­jançant la regulació dels nivells de sero­tonina i dopamina. A més a més, tenint en compte que la salsa es practica en parella i en ambients que afavoreixen la sociabilitat és, també, una manera de millorar les nostres relacions personals.

Avui, la salsa més popular és la d’estil cubà, no només perquè la seva execució és més senzilla, sinó perquè permet més llibertat. Es tracta d’una forma de ballar força espontània, més pròpia dels barris o po­bles cubans que de l’acadèmia. Com a trets característics, podem destacar que es balla en cercle i que són freqüents els canvis de lloc i de company, així com les voltes dels ballarins. El normal, quan s’agafa un mínim de soltesa, és que els passos s’enllacin de manera natural i sempre seguint el que suggereix la música.

Consells per a principiants

Si us animeu a iniciar-vos en la salsa, el millor és que us centreu primer a aprendre uns passos bàsics, que són similars en els diferents estils, i ja els anireu ampliant després. També és essencial estudiar el temps i el ritme, per poder ballar en sincronia amb la parella. Per a això, quan feu classe, pareu atenció a com el mestre comp­ta els passos i repetiu el compte en la vostra ment mentre escolteu la música. Per últim, és fonamental aprendre l’art de ballar en parella. Si el que volem és aconseguir fluïdesa, no es pot dominar la parella ni ser submís. En la salsa, els dos membres funcionen com un sol cos i han d’estar en constant comunicació, mitjançant senyals i respo­nent-hi immediatament.

Pot semblar complicat, però en realitat, amb pocs mesos de pràctica ja tindreu prou confiança per llançar-vos a la pista de ball. Per prendre les primeres lliçons, disposeu de nombrosos centres privat especialitzats, però també podeu apro­par-vos als centres cívics, ateneus i casals que tingueu al vostre barri i preguntar pels cursos, ja que és força probable que n’ofereixin. Podeu consultar la programació dels centres cívics de Barcelona a: http://centrescivics.bcn.cat/.

El tai-txi, un aliat de la longevitat

La pràctica del tai-txi no és cap exotisme passatger, sinó una manera suau, antiquíssima i excel·lent de millorar la nostra salut. En l’origen, és una art marcial xinesa que actualment és practicada per persones de totes les edats i que comença a tenir molts adeptes entre la gent gran.

L’èxit del tai-txi es troba en l’equilibri del cos –ens ajuda a millorar la postura– per tal d’harmonitzar l’energia –ens ajuda a respirar millor– i de relaxar la ment –ens ajuda a trobar l’equilibri psíquic i a combatre l’estrès. La pràctica del tai-txi és una forma excel·lent de millorar la nostra salut, segons indica un grup d’investigadors nord-americans experts en geriatria en el Journal of the American Geriatrics Society, ja que restableix la força mitjançant moviments suaus, exercicis de respiració i imaginació.

Harmonia i suavitat

Els moviments del tai-txi-txuan (nom que rep la modalitat més estesa arreu del món) són circulars i es fan de manera suau, seguida i unificada, sense ruptures. Activen i enforteixen la circulació de la sang, regulen la tensió arterial i afavoreixen la regeneració de cèl·lules. En la pràctica del tai-txi, l’abdomen està flexible i el pit relaxat, per la qual cosa la respiració es fa més profunda, lenta i uniforme, aportant equilibri al sistema respiratori. D’altra banda, la respiració abdominal relaxa l’estómac i els moviments activen el funcionament intestinal, afavorint d’aquesta manera la digestió. Com que durant les sessions de tai-txi hi ha una relació estreta entre la flexibilitat i l’estabilitat, la respiració i la fluïdesa dels moviments, l’harmonia entre tots aquests factors contribueix beneficiosament en la psicomotricitat de la persona que el practica. L’objectiu principal del tai-txi és cultivar els “tres tresors”: l’essència, la vitalitat i l’esperit.

On vaig a fer tai-txi?

Els beneficis del tai-txi han fet que siguin molts els centres de ciutats i pobles de Catalunya que n’ofereixin cursos. A través del vostre buscador d’Internet en trobareu una bona oferta. D’altra banda, molts equipaments cívics – casals de gent gran, casals cívics i cases del mar– i ateneus populars també ofereixen tai-txi com una més de les activitats a escollir que, a més, gaudeix de molt èxit.

 

Protegir el cor del fred

Amb les baixes temperatures el cor ha de treballar més per resguardar el nostre cos del fred. Seguir les indicacions del metge i uns quants consells bàsics ens ajudaran a minimitzar el efectes negatius del fred.

En els termòmetres, el blau pren el protagonisme. El vent provoca que tot es refredi més ràpidament, i l’aigua i la humitat augmenten la sensació de fred, facilitant la dispersió de la temperatura. Per mantenir la temperatura corporal constant entre els 36,5º i els 37º, el cor ha de bombejar i treballar més intensament per fer arribar la sang a tots els vasos, aconseguir el màxim estalvi tèrmic i evitar les fugues de calor. Això, sumat al fet que el fred intens també pot desencadenar alteracions en l’estat d’ànim, ve a constatar que a l’hivern s’han de prendre certes precaucions i canviar cert hàbits per fer front als seus efectes negatius.

Cor fred

En aquesta època és més freqüent que s’aguditzin certes malalties relacionades amb el cor. Són habituals les visites al metge de pacients que es queixen de dolor precordial (al pit, allaÌ on hi ha el cor) i que els obliga a detenir-se i recuperar l’alè quan surten al carrer. La insuficiència cardíaca també és una de les patologies meìs castigades pel fred, ja que poden donar-se a partir de processos catarrals, bronquitis i de la grip. La hipertensió arterial també s’aguditza a l’hivern, perquè el fred augmenta la pressió arterial, fet que pot provocar accidents vasculocerebrals (ictus) o generar insuficiència cardíaca (fatiga a l’esforç o ofec), així com afectació coronària i renal.

Consells bàsics contra el fred

– Utilitzeu roba adequada que protegeixi el coll, els canells i els turmells.

– Vestiu amb diverses capes de roba lleugera.

– Cobriu mans, peus i cap perquè no s’escapi la calor.

– Tapeu-vos la boca i el nas per evitar aspirar aire fred.

– Beveu molta aigua i porteu una dieta rica i equilibrada, evitant el tabac, el cafè i l’alcohol en excés .

– Passegeu i estimuleu el moviment.

– Visiteu el metge i seguiu-ne les indicacions.

 

Salut, de cap a peus

Els peus són els encarregats de portar-nos allà on volem anar i són la part del cos que suporta tot el nostre pes. Per això juguen un paper cabdal en el nostre benestar i en el nostre estil de vida. Tenir-ne cura farà que ens sentim millor i contribuirà a protegir la nostra mobilitat i confort.

Un 90 per cent de les persones majors de 60 anys pateixen algun tipus de problema en els peus, ja sigui per deformacions, alteracions de la pell o totes dues coses alhora, segons un estudi d’àmbit estatal elaborat l’any 2004. El deteriorament de les articulacions, l’aprimament de la superfície cutània, la pèrdua d’elasticitat i flexibilitat de la pell, la disminució del greix que la protegeix o de les glàndules sudorípares, entre d’altres factors associats a l’edat, fan que les persones grans siguin més vulnerables a aquest tipus de problemàtiques.

Entre les persones grans, les patologies més freqüents en els peus són les que tenen a veure amb la mala circulació, les malformacions, els problemes de mobilitat i les que afecten la pell, com les callositats o durícies, els galindons i les butllofes. Tampoc no són estranys, però, els fongs o les berrugues. Hem de tenir en compte, a més, que molts dolors i problemes de salut tenen el seu origen en els peus, encara que no en siguem conscients, com és el cas d’alguns mals d’esquena.

Busquem l’ajut professional

Els podòlegs són els especialistes en el tractament de malalties i alteracions del peu i és important que els visitem periòdicament i que seguim els seus consells, especialment quan ens fem grans i les dificultats per moure’ns ens impedeixen tenir-ne cura nosaltres sols. Ells disposen d’eines especials per tallar les ungles de manera correcta i per donar resposta als problemes que molt freqüentment ens afecten. Amb les callositats, no només poden treure-les, sinó que poden evitar-ne l’aparició de noves prescrivint-nos l’ús de plantilles o suports de silicona.

Podologia Mutuam

En el cas de les persones que pateixen diabetis, cal extremar el seguiment perquè una petita lesió no tractada a temps pot derivar en problemes molt greus. Així, cal que un professional vigili la possible aparició d’úlceres, que podrien quedar amagades entre els dits, ja que s’estima que un 15 per cent dels diabètics desenvoluparan durant la seva vida lesions als peus.

Evitem la resignació

La conscienciació sobre la necessitat de visitar de manera regular el podòleg ha augmentat molt en els darrers anys, gràcies sobretot a la tasca que s’ha fet en la medicina ambulatòria pel que fa a l’educació sanitària. Per això, són cada cop més les persones grans que cuiden correctament els peus. Tot i així, encara és habitual, davant de les queixes pel dolor produït per callositats o per la inflamació derivada d’una mala circulació, sentir comentaris del tipus ‘això és normal, són coses de l’edat!’. No ens hem de resignar a patir ni a veure limitada la nostra independència pel fet de fer-nos grans. Els podòlegs ens poden oferir solucions a molts problemes i tractaments pal·liatius als altres. Protegir el benestar propi és a les nostres mans, i també als nostres peus.

Coneixes l’assegurança podologica de Mutuam?

 

Amb la col·laboració de:

Rosa Ródenas, gerent de l’empresa SIS (Serveis Integrals de Salut)

Vertigen: un mal molt associat a l’edat

Mareig i vertigen són els causants d’una tercera part de les visites al metge que fan les persones grans, segons alguns estudis recents. I és que la incidència de totes dues patologies augmenta a mesura que anem fent anys, essent més freqüent entre les dones que entre els homes.

Per començar, caldria distingir entre mareig i vertigen. El mareig és un terme imprecís i ampli que fem servir quan sentim desequilibri, inestabilitat o patim un esvaïment. Les causes que el provoquen poden ser moltes. Entre d’altres, l’afectació dels sistemes que actuen mantenint l’equilibri postural, la vista, el sistema vestibular (situat a l’oïda interna i que informa sobre el moviment i l’equilibri) o els receptors que hi ha a les nostres articulacions donant al cervell la informació de la nostra situació espacial.

En canvi, el vertigen és un símptoma molt més precís que descrivim com la sensació subjectiva irreal de moviment dels objectes o d’un mateix en l’espai, allò que sovint el pacient defineix com anar amb cavallets de fira o amb vaixell. Segons quina en sigui la causa, també pot anar acompanyat de nàusees, sordesa o sorolls a les oïdes, els denominats acúfens. Hi ha dos grans grups de causes del vertigen depenent d’on es troba la lesió: origen perifèric –en l’oïda– o origen central –en el cervell.

En el cas d’un vertigen perifèric, el problema pot estar a nivell de l’oïda interna, al vestíbul o bé al nervi vestibular. En el cas que el vertigen sigui d’origen central, l’alteració es troba a nivell del cervell o el tronc cerebral i les causes més freqüents són els trastorns vasculars o bé altres alteracions com poden ser tumors.

Tipus de vertígens

Existeixen tres tipus de vertigen. D’una banda, trobem el vertigen fisiològic, que apareix, per exemple, quan viatgem en cotxe o vaixell, quan portem ulleres noves o quan perdem la referència visual, com en el cas del vertigen de les alçades. D’altra banda, tenim el vertigen vestibular a causa d’alteracions patològiques que afecten l’oïda interna o el nervi vestibular, com ho seria el vertigen posicional paroxismal benigne. Per últim, tenim els vertígens centrals provocats per malalties que afecten el cervell o el tronc cerebral.

El vertigen, tal com ja hem assenyalat, serà més o menys greu depenent del seu origen. Així, el vertigen posicional paroxismal benigne, que és el mes freqüent, mai no serà greu, mentre que qualsevol vertigen associat a símptomes neurològics, mal de cap, dèficit sensitiu o motor sempre haurà de ser consultat al metge d’una manera ràpida.

Com reaccionarem?

En el cas del vertigen posicional paroxismal benigne, en primer lloc, el que hem de fer és tranquil·litzar-nos, ja que l’ansietat n’empitjora els símptomes. En el moment agut hem de fer repòs, intentant fugir de la llum o els sorolls. Si es donen altres símptomes com nàusees es poden tractar. Cal tenir en compte que aquest tipus de vertigen apareix bruscament i normalment és de curta durada. La fase aguda pot allargar-se, com a màxim, durant 24 hores, però poden quedar símptomes menors durant setmanes. Passada la primera fase, s’haurien de fer exercicis de rehabilitació vestibular per accelerar l’evolució del procés. En el cas de vertigen provocat per altres motius, la recomanació és el tractament de la causa que l’ha desencadenat.

Amb la col·laboració de la Dra. Adela Martín, Responsable Unitat de Valoració Geriàtrica Integral de MUTUAM.

 

La rialla com a arma terapèutica

Dir que riure ens fa sentir bé potser no és cap gran revelació, però segurament la majoria no som gaire conscients de tot el que unes bones riallades poden fer per nosaltres.

Quan som petits riem uns tres-cents cops al dia, però sembla que aquesta capacitat l’anem perdent a mesura que sumem anys, malgrat que tots haguem experimentat aquella sensació agradable després d’una estona de rialles en un dia especialment dur. El riure, de fet, ha estat utilitzat com a eina terapèutica des de temps immemorials. Hi ha dades que assenyalen que, a l’Europa de l’edat mitjana, hi havia metges que el receptaven. I, ja en el segle XIX, el referenciat psicòleg Sigmund Freud atribuïa a les rialles el poder d’alliberar l’organisme d’energies negatives. Els anys 80, el periodista i investigador en biomedicina Norman Cousins, després de ser diagnosticat d’una malaltia inflamatòria de les articulacions dolorosa i incurable, va escriure Anatomia d’una malaltia. En aquest llibre relatava com havia descobert que riure durant deu minuts li proporcionava un efecte anestèsic que li pal·liava el dolor durant les dues hores següents. Des de llavors, diversos estudis científics han indagat en els beneficis tant a nivell físic com psicològic d’aquest remei amb què no hi ha perill de sobredosi. La risoteràpia sorgeix com un tractament alternatiu que complementa, però no substitueix, el convencional, i que consisteix a crear situacions que ajudin a alleujar les tensions físiques i emocionals per tal d’aconseguir que les persones riguin. Aquesta teràpia parteix de l’observació científica que el cos no diferencia entre el riure fals i l’autèntic i, per això, tots dos proporcionen els mateixos beneficis. Les sessions de risoteràpia es practiquen en grups d’entre deu i trenta persones, aprofitant el contagi d’unes a altres, i amb monitors especialistes que fan servir diferents tècniques d’expressió corporal, balls, jocs, massatges, etc. amb l’objectiu que els participants es desinhibeixin i acabin passant una estona divertida en què la rialla sigui la protagonista.

Pas a pas

Normalment, les sessions comencen amb una part de tipus teòric per explicar en què consisteix la risoteràpia, diferents aspectes del riure i els seus beneficis per al nostre benestar. Tot seguit, el més habitual és que els integrants del grup es presentin i que el monitor intenti promoure una conversa fluida i natural. De vegades, s’utilitzen alguns trucs que ajuden a generar un ambient simpàtic, com, per exemple, fer que els participants es posin un nas de pallasso. Després d’això, arriba una part més física que afavoreix que el cos es desbloquegi i que hi hagi una relaxació dels músculs (sobretot, de les zones abdominals i toràciques). Normalment, consta de diferents tipus d’exercicis d’estirament i de respiració. El pas següent acostuma a ser una part basada en la comunicació entre els membres del grup per tal de crear complicitats i que tothom se senti còmode. Ara el grup ja està preparat per riure. És el moment en què el monitor proposa jocs, balls o exercicis d’expressió corporal buscant la màxima diversió. Normalment, per acabar, els participants com- parteixen la seva experiència amb els altres. Tot i que al principi alguns puguin ser més escèptics o tímids, les rialles estan assegura- des en aquestes sessions, així com la sensació de benestar i de relaxació que ens deixen. No dubteu a provar aquesta teràpia sense contraindicacions i que us retorna a una de les millors sensacions de la infància.