93 380 09 70
La gent gran també puja al tren de la tecnologia, especialment en l’àmbit de la salut. Un estudi de la Consultora Accenture ha posat de manifest que al 67% de la gent amb més de 65 anys li agradaria accedir a serveis sanitaris des de casa seva, i tenir control de la seva evolució des del mòbil. L’estudi, que ha tingut en compte l’opinió de 10.730 persones majors de 65 anys d’una dotzena de països, incloent-hi Espanya, afirma que el 57% dels enquestats ja fan ús de la tecnologia que ofereixen alguns sistemes sanitaris per consultar les seves dades, i que tot indica que aquesta xifra creixerà a mesura que s’hi sumin més prestacions i es generalitzi encara més l’ús de la tecnologia per part de les generacions sèniors actuals i de les que vénen, encara molt més nadius es pel que fa a la tecnología.
Atenció Sanitària i dependència
Saps com utilitzar de forma segura els medicaments?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que més de la meitat dels medicaments que es prescriuen, dispensen i compren són inapropiats i que més de la meitat dels pacients no són capaços de prendre’ls correctament. El sobre ús i l’ús irracional de medicaments és un problema a nivell mundial.
Més de la meitat dels medicaments que es prescriuen són inapropiats
L’ús racional de medicaments significa que el pacient rebi medicació apropiada a les seves necessitats clíniques, a dosis adients als seus requeriments individuals, durant un període de temps adequat i al menor cost per a la comunitat.
Tant la sobremedicació, com la inframedicació o l´ús inapropiat dels fàrmacs resulta en un malbaratament de recursos i en l’aparició de problemes relacionats amb els medicaments. Exemples d’ús irracional són: la polifarmàcia, l’ús inapropiat d’antibiòtics, la prescripció de medicaments en desacord amb guies clíniques, l’automedicació i la no adherència (la manca del correcte seguiment per part del pacient del tractament farmacològic prescrit).
Per sobre de la mitjana europea
Durant l’any 2012, es varen dispensar a l’estat espanyol 150 milions de receptes de medicaments, una xifra que està per sobre de la mitjana dels països europeus. A aquesta xifra, hem d’afegir-hi els medicaments que es prenen de lliure dispensació, els suplements, els preparats a base de plantes medicinals (no exempts de efectes adversos), etc.
El risc d’efectes adversos per medicaments és més elevat en casos de persones majors de 65 anys, que prenguin més de cinc medicaments, pacients amb malalties cròniques, malalts atesos per diferents professionals o centres d’assistència i aquells pacients que han estats donats d’alta hospitalària recentment. En els últims anys s’ha començat a treballar i a incidir especialment en la coordinació durant les transicions del pacient entre els diversos nivells sanitaris (hospital, sociosanitari, residència, domicili, primària), ja que comporten un especial risc de duplicació de tractaments.
Tasca de conscienciació
Actualment, es fan campanyes per tal de conscienciar als usuaris sobre l’ús racional dels medicaments. Aquestes s’estan portant a terme per part de diferents organitzacions, amb la finalitat d’augmentar el coneixement sobre l’ús racional de medicaments entre la població, lliurant informació i recomanacions com: revisar periòdicament els medicaments que es prenen i els que es tenen a la farmaciola domèstica, evitar la manipulació dels medicaments (per exemple treure’ls de l’envàs original per guardar-los en un altre), tenir present que no tots els medicaments són per a tota la vida o comentar al centre de salut o a la farmàcia corresponents si es nota qualsevol símptoma diferent ja que pot ser un efecte advers.
Per últim, els medicaments nous no sempre són millors. S’ha de tenir en compte que poden aparèixer efectes adversos que no hagin estat detectats durant la fase de precomercialització i que, per tant, s’han de controlar més estretament.
Servei de Farmàcia de Grup Mutuam
La Wii-teràpia: una nova forma de mantenir-se actiu dins les residències geriàtriques
Fa uns anys que les noves tecnologies s’estan introduint en nous camps d’intervenció i recerca en l’àmbit sanitari, com és la rehabilitació. El que va ser ideat com un dispositiu electrònic per a l’entreteniment ha demostrat ser també una eina perquè els avis ingressats en una residència geriàtrica, aprofitin tots els beneficis de les consoles.
La consola Nintendo Wii (Wii-teràpia) s’està utilitzant com a teràpia rehabilitadora en moltes institucions arreu del món, aportant un seguit de beneficis físics i psicològics:
- Millora la sensació de benestar general.
- Millora la salut física i la psicologia global.
- Millora les funcions cognitives
- Millora l’equilibri.
- Millora la mobilitat i precisió de les extremitats superiors.
- Millora la coordinació oculo-manual.
- Redueix el risc de patir determinades malalties (HTA, malalties cardíaques).
- Ajuda a controlar malalties com la obesitat, la diabetis o la hipercolesterolèmia.
La Wii-teràpia és una teràpia no farmacològica basada en models psicosocials que tenen com a finalitat rehabilitar funcions alterades, intentant minimitzar els dèficits, potenciant l’autoestima i potenciant les capacitats residuals del individu. Va dirigida a persones amb deteriorament cognitiu lleu o moderat, sense alteracions de conducta i sense discapacitat sensorial (visió i oïda). Es basa en el potencial de les consoles com alternativa lúdica d’estimulació cognitiva i física. Utilitzant aquesta consola i jocs d’entrenament cerebral es pretén generar una situació lúdica que potenciï l’estimulació de les funcions cognitives superiors i la interacció social.
Els objectius principals que es treballen amb la Wii-teràpia són els de promoure i garantir un estat de benestar mitjançant el joc, potenciar la interacció social, treballar gran part de les funcions cognitives superiors -com raonament, memòria, atenció o orientació- i potenciar l’estat físic de la persona amb diferents jocs amb què es treballa el moviment de les diferents parts del cos.
L’experiència a la Residència Vila-seca
A la Residència Vila-seca (Tarragona) tenim l’exemple de la consola de videojocs utilitzada com a mètode terapèutic. La Witeràpia s’introdueix per primera vegada a la Residència Vila-seca l’any 2010 com una nova forma de treballar tant les capacitats cognitives com físiques. Es porta a terme una vegada per setmana, amb el joc Big Brain Academy, amb què es treballa a nivell cognitiu. Quan és necessari, també es fa servir a Rehabilitació amb el joc Wii sport Resort, amb el qual treballem a nivell físic. L’acció es realitza en grup, amb un màxim 10 persones, i té una durada de 45 minuts. Sempre supervisat per un professional (fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i psicòleg), es poden treballar molts aspectes adaptats a les característiques de cada persona.
Bibliografia:
http://www.crealzheimer.es/crealzheimer_01/terapias_no_farmacologicas/wii_terapia/index.htm
http://www.crealzheimer.es/InterPresent2/groups/imserso/documents/binario/guadeimplantacinwii.pdf
Cristina Saltó, fisioterapeuta Residència i Centre de Dia Vila-seca
Natalia Guinart, psicòloga de la Residència i Centre de Dia Vila-seca
Presentació al congrés de Cures Pal.liatives de la Plataforma d’atenció psicosocial de Mutuam – Obra Social “la Caixa”
Durant el IX Congrés de la Societat Catalanobalear de Cures Pal.liatives, es va mostrar la presentació confeccionada pels professionals dels EAPS Barcelona i Girona, que va tenir lloc al Palau de Congressos de Girona els passats dies 13 i 14 de març.
Neus Saiz, Directora Tècnica dels EAPS de Mutuam, acompanyada de les psicòlogues, Meritxell Naudeillo i Anna Escolà (Barcelona) i de les psicòlogues, Roser Grau, Marta Juanola, Laura Mato i Marta Soler (Girona), van representar a tots aquests professionals. En la presentació es va descriure l’Àrea d’actuació dels equips i l’abordatge de necessitats rellevants de l’ésser humà com són l’atenció integral a pacients i familiars, intervenció psicològica i sociofamiliar, suport psicosocial en el procés de dol i suport emocional als professionals.
Caigudes no, gràcies
A mesura que envellim, les possibilitats de caure es multipliquen. Les conseqüències d’una caiguda en la gent gran poden significar molt més que fracturar-se un os. Uns hàbits saludables i adaptar el vostre entorn pot contribuir a evitar-les.
Hi ha molts factors que intervenen o predisposen a una caiguda. Alguns d’aquests estan relacionats amb el nostre entorn i són, en gran part, evitables: unes sabates oblidades enmig d’un passadís, un terra moll i lliscant… Però hi ha tota una sèrie de causes vinculades a l’envelliment que fan que la gent gran tingui una major predisposició a caure. Amb l’envelliment, certs sentits, així com els reflexos, la sensibilitat i la massa muscular i òssia, disminueixen i els músculs es tornen més rígids.
Tots aquests canvis dificulten la marxa, que es tradueix en un caminar a passos curts i en un augment de la inestabilitat i el balanceig. Si, a aquests canvis, hi sumeu malalties també associades a l’envelliment, com arítmies, embòlies, infarts, epilèpsia, demència, Parkinson, osteoporosi o diabetis, i el fet que la gent gran sovint consumeix medicaments com antidepressius, antiarítmics o diürètics, ja teniu els principals factors que fan que el risc de caiguda sigui elevat.
I, tenint en compte que la majoria de les caigudes es produeixen a casa, seguiu aquests consells per fer de la vostra llar un entorn més segur:
- Mantingueu les escales i els passadissos ben il·luminats.
- Instal·leu passamans als dos costats de les escales.
- Eviteu els obstacles, com per exemple taules baixes, a les zones de pas.
- Assegureu-vos que les estores estiguin ben subjectes a terra.
- Col·loqueu tires antilliscants als terres de fusta o ceràmica.
- Al bany, instal·leu barres per subjectar-vos al costat del vàter i a la dutxa, i poseu una estora o adhesius antilliscants a la banyera o dutxa.
Com prevenir caigudes
- Realitzeu exercici per enfortir els músculs i millorar l’equilibri i la coordinació.
- Aixequeu-vos a poc a poc després de dinar, descansar o dormir per evitar marejos.
- Seguiu una dieta equilibrada i limiteu les begudes alcohòliques, que disminueixen els reflexos i l’equilibri.
- Feu-vos revisions periòdiques de la vista i l’oïda.
- Conegueu els efectes secundaris dels medicaments.
- Eviteu riscos innecessaris, com caminar per un terra moll, pujar a sobre d’una cadira…
Prova pilot del nou servei PADES d’atenció continuada de Mutuam en modalitat de 7 dies/24 hores
L’acord amb el Consorci Sanitari de Barcelona permetrà una atenció continuada a la població Pades i pacients pal·liatius a Barcelona.
Des de 1r de març, en el marc del Pla de millora de l’atenció pal·liativa a Barcelona-ciutat, es posa en marxa en aquesta primera fase, el dispositiu PADES de suport en l’atenció continuada en les Àrees Integrals de Salut AIS Litoral i AIS Esquerra que cobreix exactament 28 ABS. Aquesta cobertura s’estén als districtes de Ciutat Vella, Esquerra Eixample, Les Corts, Sant Gervasi, Sant Martí Nord, Sant Martí Sud, Sants-Montjuic i Vallcarca-Carmel.
Aquesta ampliació horària es justifica per la necessitat de garantir una atenció de qualitat a les persones en situació de final de vida i a les seves famílies durant les 24 hores del dia, de forma telefònica, però amb la capacitat de visites presencials si es precisa.
La renaixença…“Quan el català va fer-se més dolç que la mel”
Si els catalans celebrem la Diada nacional commemorant una derrota esdevinguda el 1714, la inauguració del moviment de represa que va significar la Renaixença tradicionalment s’ha lligat a un poema, Oda a la pàtria, escrit per Bonaventura Carles Aribau, lluny de casa, a Madrid, el 1833, cent dinous anys després d’aquell fatídic 11 de Setembre.
La Renaixença, en un sentit ampli, és el moviment històric que, al s. XIX, a Catalunya, posarà els fonaments tant per a la recuperació de la identitat nacional com per a la restauració del català com a llengua literària i de cultura, després de la greu decadència literària i civil dels segles XVI, XVII i XVIII.
De fet, el terme Renaixença no apareix en iniciar-se el moviment a què fa referència, sinó més tard, sobretot a partir del nom de la revista cultural fundada el 1871 per Francesc Matheu i Àngel Guimerà: “La Renaixensa”. Una veritable cronologia d’aquest moviment ens fa veure que és producte de l’auge econòmic català del s. XIX, lligat al procés d’industrialització, que, al seu torn, prové de l’expansió demogràfica del XVIII, de l’augment dels ingressos procedents de la terra i de la formació d’un capital que servirà per generar la indústria.
“La llengua d’aquells forts que acataren los reis”
Si tornem al poema d’Aribau que la història literària ha establert com a fundacional del moviment –originàriament amb el títol A la Pàtria (Trobes), rebatejat després com a Oda a la pàtria–, hi veurem, a més d’una excel·lent factura formal i literària, la identificació entre l’idioma propi i la pàtria. “Adéu-siau, turons, per sempre adéusiau”, “Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis / que ompliren l’univers de llurs costums e lleis, / la llengua d’aquells forts que acataren los reis, / defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.”, “Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel/ que em tornes les virtuts de ma innocent edat”… Aquests versos, pel fet d’evocar la pàtria llunyana (el poeta llavors viu a Madrid) i d’enaltir la pròpia llengua, entronquen plenament amb alguns dels temes del Romanticisme, moviment literari i artístic que va aparèixer a Europa al darrer quart del s. XVIII.
Renaixença i Romanticisme
A Catalunya, la primera referència escrita explícita al Romanticisme va aparèixer l’any 1823 al setmanari barceloní El Europeo, redactat precisament per B. C. Aribau, Ramon López Soler, dos italians i un alemany. Si d’aquí saltem al poema d’Aribau, constatarem que els ideals del Romanticisme tardà van proveir de munició la Renaixença latent: el gust per l’Edat Mitjana, les restes arqueològiques, el misteri, els sepulcres, l’interès per la poesia popular i tradicional, l’exaltació de la personalitat, els paradisos perduts, i la defensa de la llibertat i la llengua dels pobles, entre d’altres.
La restauració dels Jocs Florals
Un dels elements que va contribuir decisivament a la dimensió popular de la Renaixença va ser la restauració dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1859. El calc dels Jocs medievals, interromputs al s. XV, va suposar també que s’estenguessin pels altres territoris de parla catalana: Mallorca i València.
Els Jocs Florals van sintetitzar els principals temes del romanticisme en tres – pàtria, fe i amor–
I es van convertir en una manifestació del catalanisme incipient i, d’aquesta manera, la cultura literària va arribar a tots els estaments i classes socials.
Jordi Carbonell: “La fibromiàlgia ha acabat convertint-se en un calaix de sastre on es fiquen malalts amb un perfil clínic similar”
Per cada home que pateix fibromiàlgia, hi ha vint-i-cinc dones afectades. Amb aquesta impactant dada, començava el Doctor Jordi Carbonell, cap del Servei Emèrit de Reumatologia del Parc Salut Mar, la conferència que va impartir el 17 de gener a la Sala d’Actes de Mutuam, en el marc del 26è Curs de Formació Mèdica Continuada en Gerontologia Clínica i Cures Pal·liatives. L’especialista en fibromiàlgia va aclarir que això s’explica en part perquè la sensibilitat al dolor és més alta en dones que en homes i va afirmar que existeix una estretíssima relació entre l’elasticitat i aquesta malaltia.
Carbonell va fer un repàs de les aportacions més destacades en la recerca mèdica sobre aquesta malaltia, a l’entorn de la qual encara resten molts interrogants per resoldre. El doctor va recordar com es va començar a detectar l’existència d’uns pacients que es queixaven de dolor, als quals no se’ls trobava cap malaltia, i que presentaven uns trets de personalitat específics compartits, com el fet de patir molta ansietat. Així és com es va començar a identificar el síndrome psicogen de l’aparell locomotor, que va vincular l’aparició del dolor amb trastorns de l’esfera psicològica, com l’angoixa crònica.
Més endavant, va explicar Carbonell, es va descobrir també que moltes d’aquelles persones que sentien dolor generalitzat i a les quals no trobaven res tenien importants trastorns del son. L’any 73, es va utilitzar per primer cop el nom de ‘fibromiàlgia’ per al que fins aquell moment s’havia considerat reumatisme muscular o reumatisme psicogen. Poc a poc, va relatar el doctor, es van anar adonant que els malalts de fibromiàlgia tenien altres símptomes a part del dolor: dormien malament, tenien migranyes, colon o bufeta irritable, etc. Carbonell va reconèixer que, a molts d’aquests problemes, als metges els costa molt trobar-los substrat orgànic. “El sistema nerviós central estaria irritat, sensibilitzat, i enviaria senyals que provocarien aquests símptomes”, va apuntar.
D’altra banda, el ponent va afirmar que s’ha demostrat, i s’ha arribat a vincular genèticament, que les persones laxes tenen una prevalença d’ansietat molt més alta que la població general i que la gent laxa que és ansiosa té molt més dolor. Va afegir que la prevalença de la fibromiàlgia en el grup d’edat d’entre 30 i 50 anys és del 10 – 15 per cent, però en el mateix grup d’edat amb persones laxes se situa per sobre del 30 per cent. El doctor va explicar que la hipermobilitat de les articulacions fa que es traumatitzin sovint i això provoca el dolor. La immensa majoria dels problemes de salut provocats per aquesta, però, passen desapercebuts, va afegir. La prevalença de la hipermobilitat articular aïllada afecta al voltant del 10 per cent de la població i és molt més freqüent en les dones, segons Carbonell.
Com es diagnostica la fibromiàlgia?
Tradicionalment, tal i com va exposar el ponent, s’han fet servir tres criteris bàsics per identificar la fibromiàlgia: tenir dolor crònic generalitzat (dolor als 4 quadrants de l’organisme durant més de tres mesos), patir al.lodínia (dolor fruit d’una estimulació que habitualment no és dolorosa)i que no hi hagi cap altra malaltia que ho pugui explicar. Aquest últims anys, en canvi, s’estan aplicant un nou set de criteris. S’elimina l’al.lodínia i s’hi afegeixen tres símptomes molt freqüents: la fatiga, els trastorns de concentració i memòria i el trastorn de la son. A més, s’ha identificat un altre grup de més de 20 símptomes prevalents en pacients amb fibromiàlgia. “En general, el que li passa al pacient amb fibromiàlgia és que el metge l’odia, perquè sempre es queixa d’una cosa nova”, va bromejar el doctor.
Pel que fa als instruments que es fan servir actualment en les unitats especialitzades per diagnosticar-la, Carbonell va explicar que es comença amb una “entrevista convencional, però molt curosa, perquè surtin totes aquelles coses que normalment no es pregunten”. Després, se’ls fa un perfil biològic, proves d’imatge de les zones més simptomàtiques i se’l passa un qüestionari per saber com afecta la fibromiàlgia a la qualitat de vida del pacient. “Com més multimedicat, pitjor diagnòstic”, va assegurar el ponent. També se’ls passen escales de depressió i ansietat i se’ls pregunta sobre qüestions que no són habituals, com els intents de suïcidi o el consum de drogues.
“Hi ha un altre símptoma molt habitual i es que són hipersensibles, però no només al dolor, en alguns casos, també al soroll, la llum i les substàncies químiques”, va revelar Carbonell. També va explicar que el símptoma de fatiga crònica és el que es produeix quan una persona passa de trobar-se bé a estar cansada, d’un dia per l’altre, generant-se una interferència severa en la seva rutina diària. “Tots els malalts de fibromiàlgia tenen fatiga i tots els malalts amb fatiga crònica tenen dolor; estem parlant de dos extrems del mateix”, va assegurar el doctor.
Carbonell va explicar que ‘fibro fog’ (boira fibromiàlgica o boira del cervell associada a la fibromiàlgia) és el nom específic amb què es coneixen els trastorns cognitius que pateixen els malalts de fibromiàlgia i va posar exemples d’alguns problemes derivats dels dèficits d’atenció i concentració, com el terror a conduir o la por a tenir Alzheimer.
El doctor va alertar que una de les dificultats per diagnosticar la fibromiàlgia és la manca de marcadors. “Trobem epifenòmens del trastorn central del sistema nerviós que van alterant-ho tot una mica”, va afegir. Derivat d’això, la fibromiàlgia ha acabat convertint-se en un calaix de sastre on es fiquen malalts amb un perfil clínic idèntic o molt similar, però en realitat a aquest perfil clínic, s’hi pot arribar de maneres molt diferents, segons Carbonell. “Probablement, quan sapiguem més de fibromiàlgia, en traurem coses que anomenarem de maneres diferents”, va concloure.
Tractament pal·liatiu
El doctor va assegurar que diverses modalitats d’exercici físic milloren la qualitat de vida del pacient amb fibromiàlgia: tai-txi, exercicis amb aigua, estiraments, etc. A això, hi va afegir la psicoteràpia cognitiva, i va exposar alguns perfils de personalitat freqüents, com les persones molt inclinades a la neteja i l’ordre o les que tenen molts complexes de culpa.
Respecte a la medicació, Carbonell va recordar que a Europa no hi ha cap fàrmac indicat per a la fibromiàlgia, mentre que a Estats Unit, n’hi ha tres: dos antidepressius i un inhibidor de la convulsió nerviosa medul·lar. En els casos de pacients amb una fibromiàlgia molt lleugera, amb un any o any i mig d’evolució, i capaços de fer exercici físic regular, el ponent va explicar que els recepta amitriptilina a 10 – 25 mg i Paracetamol o tramadol en dosis petites. En canvi, va afirmar que, en principi, els antinflamatoris són poc útils. Si el cas és més avançat, però, va explicar que els recepta duloxetina o pregabalina. Carbonell va afirmar, tanmateix, que la feina dels metges especialistes és treure fàrmacs, no posar-ne, ja que els malalts que els arriben en general porten molt temps d’evolució i estan multimedicats. El doctor tancava la ponència compartint amb els assistents la seva inquietud: ‘sovint em pregunto si estem davant de la patologia física de la infelicitat’.
Recorda aquest títol: “Entrena la teva memòria. 100 preguntes, 100 respostes i 100 activitats”
A finals de febrer, Cristina Vidal Martí, doctora en psicologia i educadora social, en el marc de les sessions clíniques que Grup Mutuam organitza cada mes pels seus professionals, va presentar el seu llibre: “Entrena la teva memòria. 100 preguntes, 100 respostes i 100 activitats. El Dr. Jaume Padrós, actual President del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i consultor geriatra de Mutuam la va presentar, i ens va acompanyar el Professor Miquel Vilardell, que acostuma a participar i dirigir aquestes sessions.
Publicat per l’editorial Viena, aquest llibre té els seu punt de partida en les necessitats expressades per part de la gent gran, recollides en el marc dels tallers d’entrenament de la memòria.
De llenguatge planer i estructura clara, el llibre pretén convertir-se en una eina indispensable per aquelles persones grans que volen de manera autodidacta entrenar la seva memòria, possibilitant-los a trobar una explicació teòrica a través de les preguntes que es plantegen. Poca gent te cura de la seva memòria i pocs són els que saben que per tenir una memòria activa, cal fer-la funcionar cada dia, plantejant-li nous reptes.
Per arrodonir aquesta obra, el llibre inclou una part pràctica que combina exercicis i estratègies per entrenar-la a fons i guanyar agilitat i agudesa mental, millorant l’atenció i disminuint l’ansietat que ocasiona la pèrdua de memòria.
Les intervencions assistides amb animals aporten millores físiques, socials, emocionals i cognitives a les persones grans
Al llarg de la història, els animals han jugat diversos papers en la millora del benestar dels éssers humans. La primera recerca històrica la trobem amb els grecs, que donaven passejos a cavall a aquelles persones que patien malalties incurables com a part de la teràpia per augmentar la seva autoestima. Hi ha autors com Levinson (1995) que assenyalen que el primer pas en les teràpies assistides amb animals de manera no formal es remunten a l’inici de la domesticació, només pel fet de començar a gaudir de la seva companyia. William Tuke documenta, per primera vegada, la utilització dels animals com a teràpia en una residència psiquiàtrica fundada l’any 1792 a York (Anglaterra).
En els darrers anys, s’ha incrementat l’interès per les diverses aplicacions terapèutiques de l’ús dels animals, ampliant-les i professionalitzant-les. Actualment, les intervencions assistides amb animals (IAA) són programes dissenyats per promoure millores en el funcionament físic, social, educacional, emocional i/o cognitiu de la persona. Aquestes intervencions estan desenvolupades i avaluades per un professional de la salut o educació, amb uns objectius previs i específics per a cada individu, en les que hi participa un gos específicament seleccionat i ensinistrat, acompanyat del seu tècnic.
Recentment, han aparegut publicacions científiques que demostren els beneficis sobre la salut física de les persones que gaudeixen de la interacció amb els animals: “Les persones amb mascotes tindrien millor salut cardíaca”, segons els resultats publicats a la American Journal of Cardiology and Gerontology; Investigadors japonesos de la Universitat de Kitasoto a Kanagawa conclouen que “els pacients amb una malaltia coronària que gaudeixen de la companyia d’un gos mostren una supervivència un any superior respecte les persones que no en són propietàries”.
Des de que la Residència Vila-seca va obrir les seves portes, el departament de teràpia ocupacional ha apostat per les intervencions assistides amb animals, com una ajuda tècnica que facilita l’execució i èxit dels ítems proposats per l’equip interdisciplinari, d’una manera més ràpida i motivant. Com a primera experiència, es va realitzar un projecte de teràpia assistida amb nimfes destinat a la planta de psicogeriatria, en la qual es van observar beneficis als nivells físic, psíquic, cognitiu i social. Més endavant, s’ha portat a terme un projecte d’activitats assistides amb gallines i amb Galgos. Aquesta experiència va aportar beneficis motivacionals, recreacionals i terapèutics
L’any 2011, es proposa la iniciativa de formar un tècnic del centre (Terapeuta Ocupacional) en Intervencions Assistides amb gossos i aportar un gos de teràpia a la dinàmica del centre. Aquest projecte neix de la necessitat de professionalitzar i documentar la teràpia, extreure’n resultats quantitatius de les millores observacionals, tot fomentant la motivació, la implicació i la participació dels residents amb l’ajut de l’equip de professionals del centre.
Des de llavors fins ara, hem pogut evidenciar i registrar els beneficis de les intervencions assistides amb gossos en diverses àrees professionals (fisioteràpia, psicologia, teràpia ocupacional i educació social). L’any 2013 s’inicia un projecte interdisciplinari en què vam demostrar científicament que les intervencions assistides amb gossos van millorar els aspectes psicofisiològics (tensió arterial, freqüència cardíaca, ansietat i depressió) d’un grup pilot en relació a un grup control de la Residència Vila-seca. Paral·lelament, es realitza una formació interna a la Residència Vila-seca amb el grup de treball de terapeutes ocupacionals del Grup Mutuam sobre el gos de teràpia com a recurs d’intervenció en persones amb demència avançada o amb greu discapacitat.
Actualment, la Sua, la nostra gossa, ens acompanya cada dimarts i dijous i forma part de l’equip com un membre més. Familiars i residents valoren molt positivament la seva presència a la Residència.
Víctor Vargas Cansado, terapeuta ocupacional de la Residència, centre de dia i Sociosanitari Vila-seca