Mutuam

 mutuam93 380 09 70

Mutuam logo
Mutuam

Atenció Sanitària i dependència

Les Farmàcies On-Line han d’implantar el nou logotip europeu que garanteix la seguretat dels consumidors

Cada vegada és més comú trobar productes farmacèutics falsificats per internet. Amb l’objectiu de protegir la seguretat dels consumidors i identificar les farmàcies on-line segures, la Comissió Europea ha desenvolupat un logotip de seguretat per a les farmàcies on-line de tots els estats membres, que efectuen enviaments per correu i que haurà de ser visible obligatòriament a la seva web.

El logotip té una creu blanca sobre una caixa de diferents tons de color verd. Sota aquesta imatge apareixerà la bandera nacional de l’estat membre on la farmàcia hi té la seva seu. Aquest logo haurà de ser visible en totes les pàgines web de la farmàcia, amb unes mesures mínimes, al llarg del mes de Juliol.

Més info aquí.

Vídeo resum de la Gran Final de la Jornada No Jubilis la Memòria 2015

Disposem ja del vídeo amb el resum de la Gran Final de l’11a edició d’aquesta jornada entorn la memòria  que va comptar amb la participació de 2.593 persones grans de la ciutat de Barcelona, tal i com va quedar ben palès amb la participació de 73 casals de Barcelona en el campionat de dòmino i 47 casals de la ciutat que van prendre part en el concurs de ball country. Impressionant!

Ja amb la mirada posada a l’edició de l’any vinent, us deixem amb el vídeo i 3 minuts d’emocions.

 

 

 

 

Voluntats anticipades: qui decidirà per mi quan jo no pugui?

Voluntats anticipades_Mutuam

Aquesta no és una pregunta banal, ben al contrari. En la societat actual, partim del convenciment que les persones tenen el dret d’expressar la seva voluntat, de decidir per elles mateixes en llibertat i sense coacció, en relació a la seva pròpia salut. Què passa, però, quan les circumstàncies no ens permeten manifestar aquesta voluntat?

Una de les eines de què disposem per defensar els nostres drets és el Document de Voluntats Anticipades (DVA). Aquest, és un document realitzat de manera lliure, per una persona major d’edat amb capacitat suficient, dirigit al metge responsable que l’atengui, on queda reflectit quin tipus d’atenció mèdica -cura, atenció, tractaments…- desitjaria rebre (o no), si es trobés en unes circumstàncies en què, degut a una malaltia, no pogués expressar la seva voluntat.

Garantir l’autonomia del pacient

El DVA podem considerar-lo com la màxima expressió de la voluntat de la persona quan aquesta no pot expressar-se, doncs posa de manifest de forma explícita els seus valors i els criteris de qualitat de vida des de la seva mirada (cultura, creences, religió, valors, preferències…). Aquest document té com objectiu promoure el principi ètic i legal d’autonomia del pacient, d’acord amb la Llei 21/2000 de 29 sobre els drets d’informació concernents a la salut i a l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. Per tant, aquest document té un grandíssim valor en situacions, per exemple, de pèrdua de la capacitat de parlar, de fer judicis per sospesar els pros i contres d’una determinada decisió i de reflexionar i comprendre les conseqüències que se’n deriven.

Així mateix, la persona que fa el DVA pot designar-ne una altra perquè decideixi quan ella no ho pugui fer. El representant és generalment una persona de la seva confiança, coneixedora de la seva voluntat i valors, que farà la funció d’interlocutor amb el metge / equip sanitari i vetllarà perquè es respecti el que diu el document. El DVA no només ajuda el professional a prendre decisions quan la persona no pot expressar la seva voluntat, sinó que contribueix a disminuir l’angoixa dels familiars o el representant quan aquests han de decidir per ella.

Les instruccions poden ser verbals o escrites – tant l’una com l’altra han de ser tingudes en compte pel metge -, però es preferible que siguin escrites perquè així es minimitza l’error d’interpretació. El DVA només té validesa quan la persona no pot expressar-se. En cas que conservi les capacitats i expressi verbalment una voluntat clara desprès d’haver escrit el DVA, el que realment té validesa és la voluntat verbal.

Quan és el moment?

Convé realitzar el document DVA quan la persona manté les capacitats i, preferiblement, amb el suport del seu metge de confiança. En malalts crònics, seria desitjable que el metge de referència els informés del procés de la seva malaltia, evolució, risc de complicacions i possibles tractaments en determinats contextos. Així es podria facilitar una reflexió i orientació en la presa de decisions tenint en compte els valors del malalt, aquest podria fer una planificació anticipada de decisions i explicitar el rebuig a un tractament.

Com formalitzar-lo?

La declaració del DVA es pot realitzar de dues maneres. Una opció és davant de notari, que no requereix de cap testimoni. L’altra, és davant de tres testimonis majors d’edat i en plena capacitat d’obrar, dels quals com a mínim dos d’ells no tinguin relació de parentiu fins al segon grau ni estiguin vinculats amb la persona per relació patrimonial.

Un cop formalitzat, és aconsellable registrar el DVA al Departament de Salut per facilitar-ne la difusió. Si ha estat validat davant de notari, aquest serà l’encarregat de registrar-lo. Si la validació s’ha fet mitjançant els tres testimonis, la persona atorgant serà la responsable d’efectuar-ne el registre, ja sigui entregant-lo al seu centre de salut, a l’oficina de la Generalitat o al Departament de Salut (Trav. de les Corts 131-159, Pavelló Ave María). El document ha d’incorporar-se a la història clínica de la persona. També és aconsellable que el representant o persones de confiança en tinguin una còpia.

El DVA no pot incloure previsions contra l’ordenament jurídic o les bones praxis mèdiques (tenint present que el malalt té dret a la limitació o negativa al tractament).

Es pot canviar o revocar un DVA?

El DVA no té caducitat però es aconsellable revisar-lo i renovar-lo si hi ha hagut canvis. Aquestes modificacions es poden realitzar sempre i quan la persona atorgant mantingui les seves plenes capacitats. En aquests supòsits, és convenient destruir el DVA no vàlid perquè no hi hagi dubtes.

Dra. M. Isabel Esquerdo Bellmunt, metgessa coordinadora del PADES Gràcia de Mutuam i Presidenta del Comitè d’Etica Assistencial de Grup Mutuam

El paper dels professionals quan arriba la calor

Cop de calor Mutuam

Durant els mesos que les temperatures pugen més, cal que els serveis de l’àmbit sociosanitari activin les mesures generals i específiques a fi de reduir el risc que això pot provocar sobre les persones més vulnerables. En aquest sentit, cal també que divulguem les recomanacions preventives i d’atenció especial a aquestes persones, al seu entorn i a tots els professionals que les tracten.

Consideracions organitzatives

És necessari que durant les onades de calor es reforci el control de pacients fràgils. Considerarem pacients fràgils aquelles persones grans amb discapacitats físiques o psíquiques que limitin la seva autocura, així com aquelles que viuen soles i sense ningú que tingui cura d’elles i presenten algun antecedent de risc (malalties cròniques, medicació que actuï sobre el sistema nerviós central, pobresa, etc.). Cal fer, també, un especial seguiment a l’estiu dels malalts crònics, amb demències, amb problemes de salut mental, polimedicació, discapacitats, etc.

D’altra banda, cal que portem a terme una Intervenció activa en persones fràgils, promovent l’autocura: hidratació, control dels medicaments generals, medicació depressora del sistema nerviós central, ventilació, reducció de l’exposició solar i la mobilitat, etc. així mateix, els centre s’han d’adequar tèrmicament (ventilar habitacions a primera hora, posteriorment tancar finestra per evitar l’entrada de calor extern i la sortida d’aire condicionat del centre, adequar cortines i tendals dels que es disposin,etc) per mantenir el màxim possible les zones fresques.

Consideracions clíniques i terapèutiques

Primer de tot, cal que evitem a aquestes persones una exposició continuada a temperatures i humitat altes. A més, hem d’estar atents a les manifestacions clíniques següents:

  • Hipertèrmia: temperatura corporal a 40,6ºC
  • Estat mental alterat: mal de cap intens, mareigs, letargia, desorientació, deliri i coma
  • Anhidrosi: pell seca, vermella, calenta i sense sudoració
  • Pols ràpid, hipotensió i rabdomiòlisi
  • Coagulació intravenosa disseminada.
  • Disfuncions multiorgàniques

Hem de tenir en compte que les complicacions derivades d’un cop de calor són d’evolució ràpida (sobtada i breu, pot ser en minuts), sovint fatal (15% de letalitat) tot i que s’actuï de forma ràpida (els danys neurològics solen ser irreparables).

Tractament

La millor mesura per al tractament de les malalties relacionades amb la calor és la prevenció. Per això, s’aconsella tenir en compte els punt següents:

  • Cal ingerir líquids de forma freqüent (s’han d’evitar begudes amb molt de sucre i alcohòliques)
  • L’aigua ha de representar un 70-75% de la ingesta total de líquids calculada per la persona
  • És important beure molt regularment, anticipant-se a la sensació de set.
  • Les begudes molt fresques no són aconsellables, ja que fan desaparèixer més ràpidament la sensació de set i, per tant, s’ingereix menys líquids.
  • Els líquids s’han d’administrar des de les 8 del matí fins a les 19 hores. No s’aconsella prendre’ls després d’aquesta hora pel risc d’incontinència urinària nocturna i la fragmentació del son.
  • A les persones que tinguin malalties de base que els imposin limitar la ingesta de líquids, per la seva restriccions, cal acordar i complir la quantitat de líquids màxim a ingerir.
  • Hem d’evitar proporcionar els menjars molt calents.
  • Cal que s’utilitzi roba apropiada: lleugera, de colors clars, evitant peces tancades i ajustades.
  • S’ha d’intentar habilitar i estar en llocs amb aire condicionat (amb la temperatura que marca la normativa).
  • Als usuaris que tinguin accés a l’exterior, hem de proporcionar-los les recomanacions.

 

Risc de deshidratació

Existeixen algunes situacions i alguns factors que contribueixen al risc de deshidratació:

  • Demències, depressió, accident cerebrovascular, diabetis mellitus, infeccions, malnutrició, incontinència urinària, antecedents de deshidratació.
  • Fàrmacs: diürètics, neurolèptics, antidepressius, ansiolítics, laxants, corticoides.
  • Edat: més de 75 anys.
  • Dependència funcional per a les activitats de la vida diària.
  • Estat nutricional inadequat, incloent-hi la ingesta hiperproteica.
  • Situacions agudes amb vòmits, diarrea, febre.

 

Com fer front a les onades de calor

onada calor

La calor excessiva i sostinguda pot comportar un augment de la mortalitat, especialment en la gent gran i en persones amb malalties cròniques. La regulació de la temperatura corporal, també coneguda com a termoregulació, és una de les funcions corporals “imprescindibles” per a la vida i per a la realització d’activitats.

L’ésser humà necessita mantenir la temperatura interna constant i, per això, el cos disposa de mecanismes dirigits pel cervell que regulen els guanys i les pèrdues de calor. La respiració, la circulació de la sang o la sudoració de la pell també són alguns d’ells. Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, etc.) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament.

L’exposició a temperatures elevades pot causar un cop de calor. Els seus símptomes són: una temperatura corporal molt elevada (40,6o), mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d’això, hem de traslladar la persona afectada a un lloc més fresc, donar-li aigua, mullar-la i ventar-la i avisar el Servei d’Urgències al 112.

Les persones d’edat avançada, sobretot les que tenen més de 75 anys, són especialment vulnerables davant la pujada de la temperatura. Altres grups de risc els conformen les persones amb determinades circumstàncies socials (viure sol, pobresa, etc.), aquelles amb discapacitats físiques o psíquiques que limiten l’autocura i la mobilitat, les que pateixen malalties cròniques – cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer, obesitat o altres malalties cròniques -, les que prenen una medicació que actua sobre el sistema nerviós central (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops) o diürètics i aquelles amb una hidratació insuficient o que realitzen un excés d’activitat física.

Protegim-nos del sol i la calor

A casa, cal que controlem la temperatura. Per això, és recomanable que, durant les hores de sol, tanquem les persianes de les finestres on toca el sol i, en canvi, les obrim durant la nit, per refrescar-la. Hem de procurar estar-nos a les estances més fresques i recórrer a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l’ambient. Si no teniu aire condicionat, mireu de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes, etc.). Cal que ens refresquem sovint amb dutxes, tovalloles mullades amb aigua, etc.

Al carrer, evitem el sol directe. Podem portar una gorra, un barret, capelles o para-sols. Es aconsellable utilitzar roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada. També hem de procurar caminar per l’ombra, estar sota un para-sol quan siguem a la platja i descansar en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Hauríem de portar aigua a sobre i beure’n sovint i, si cal, mullar-nos una mica la cara i, fins i tot, la roba. D’altra banda, cal que vigilem els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol.

A més de tot això, és convenient reduir la nostra activitat física, especialment durant les hores centrals del dia, hidratar-nos bevent aigua i sucs de fruita sovint, encara que no tinguem set, i evitar les begudes alcohòliques i els menjars molt calents i molt calòrics. És aconsellable que estiguem informats dels horaris dels centres d’atenció primària que tenim més a prop, tant del nostre municipi com del lloc on aneu de vacances. Hem de recordar que el número de CatSalut Respon és el 061, ja que en aquest servei ens poden atendre diàriament, durant les 24 hores, indicar-nos els centres sanitaris oberts i donar-nos consells de salut.

També a les farmàcies podem obtenir informació sobre com evitar els problemes causats per la calor. Si seguim les prediccions meteorològiques podem anticipar-nos als dies més calorosos.

Ajudar els altres

Si coneixeu gent gran o malalta que viu sola, mireu de visitar-los un cop al dia i ajudeu-los a seguir aquests consells. En cas que prenguin medicació, reviseu amb el seu metge si aquesta pot influir en la termoregulació i si s’ha d’ajustar o canviar.

 

Vacunar és protegir: cares populars a favor de vacunar als nens

Vacunació

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, llança la primera campanya amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, per difondre i promoure entre la societat i tota la població, la vacunació responsable, ja que amb les vacunes la població es protegeix de malalties infeccioses, protegint a la vegada el seu entorn més immediat… perquè efectivament les vacunes salven vides.

Coincidint amb la mort d’un nen de 6 anys a Olot que es va contagiar de diftèria, el dissabte 27 de juny, aquesta campanya ha comptat amb la participació de personatges mediàtics del sector cultural, periodístic i esportiu català.

És pot dir més alt però no més clar: #vacunarésprotegir

 

MUTUAM forma part de la càtedra de recerca en serveis d’atenció a la gent gran de l’UAB

Signatura càtedra OVM

Tres entitats de serveis a la gent gran (L’Onada, Vallparadís i Mutuam) han creat, conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, la Càtedra OVM de recerca en serveis d’atenció a la gent gran. Les sigles OVM procedeixen dels noms de les tres entitats. La càtedra té vocació d’erigir-se en una plataforma per potenciar la col·laboració entre investigadors de la UAB i professionals del sector. Aquest any 2015 s’inicia una línia de treball sobre noves tecnologies aplicades a l’atenció a la gent gran i una altra línia sobre despesa sanitària als centres geriàtrics.

 A l’acta de signatura del conveni van assistir les tres entitats participants  amb el representant de l’UAB, doctor Antoni Salvà.

 

Com podem gestionar la por a caure, quan ens fem grans?

Caigudes en gent gran

Les caigudes són un problema de salut freqüent i important, que afecta al 30 per cent de la gent gran i que arriba al 60 per cent entre les persones que ja han patit una caiguda prèvia. Així doncs, podem afirmar que més de la meitat de les persones que han caigut tornaran a caure (Tinetti, 1994). Aquest fenomen augmenta significativament a partir dels 75 anys.

Un dels factors més significatius en les caigudes és la debilitat muscular, resultat de canvis propis de l’envelliment sobre el sistema musculoesquelètic i en els òrgans dels sentits. També són factors que hi influeixen la malaltia crònica, alguns medicaments, l’estil de vida sedentari, una mala nutrició o la poca adequació de l’entorn físic en què ens movem (mobles, catifes, lavabo adaptat o no, etc.).

La majoria de caigudes només originen una lesió física lleu, com un esquinç, una contusió o una luxació. En els darrers anys, s’ha aconseguit una disminució important de les morts per aquest motiu, però tot i així algunes caigudes continuen elevant la morbiditat, provocant lesions greus en la gent gran (5-6% caigudes provoquen fractures). S´estima que, a l’any, l´1% de les caigudes són responsables de més de 250.000 fractures de maluc a l’estat espanyol. Durant el primer any de seguiment d´aquests pacients, el 23% mor i el 25% requereix cures domiciliàries perquè ha perdut mobilitat i ha augmentat la seva dependència.

Les fractures més freqüents en la gent gran són les de fèmur, d´húmer i de canell (Colles). Les primeres són les que comporten una major mortalitat i pèrdua funcional. A llarg termini, poden aparèixer complicacions d’immobilitat, com són l´atrofia muscular, nafres per pressió i por a tornar a caure, que reduiran el grau d´activitat de la persona i modificaran el seu estil de vida. És el que s´anomena síndrome post caiguda. Les persones que tenen més risc de presentar aquesta “por a tornar a caure” són les persones que viuen soles, amb baixa autoestima i autoconfiança, i/o amb depressió. Aquest fet els portarà a limitar la seva activitat, per evitar caure, i a la llarga perdran mobilitat i autonomia.

Exercici i precaucions

Per defugir les caigudes és recomanable fer exercici físic regular, encara que sigui caminar una hora al dia, i millorar l´equilibri, mitjançant exercicis d´estirament per potenciar la flexibilitat, la coordinació i la mobilitat, com aquests 10 exercicis que podeu posar en pràctica a casa. També és important tenir cura dels peus, principalment en persones amb diabetis, fer servir un calçat ben ajustat, que estigui en bones condicions, i evitar tacons alts.

Evitar caigudes en la gent gran
És important vigilar amb les escales i estores

Cal vigilar amb les escales i terres amb desnivells o amb defectes de pavimentació. Que hi hagi una bona il·luminació també és un factor a tenir en compte. Hem d’evitar tenir obstacles a terra, com, per exemple, catifes que es puguin arrugar. Resulten molt útils les escales amb baranes per poder-se agafar, així com altres dispositius d´ajuda als banys (barana a la dutxa, alça al WC,etc). En aquest sentit, als serveis d´ortopèdia ens poden assessorar sobre el tema.També s´ha de tenir en compte els efectes dels medicaments sobre l´equilibri, la coordinació i els processos de salut. Hem de portar sempre les ulleres i procurar que estiguin netes per no perdre visibilitat. Així mateix, cal tenir en compte la reducció de la ingesta d´alcohol.

La importància d’una valoració integral

A Mutuam se segueix el protocol de prevenció de caigudes (GUE-PRT-006) i es fa una valoració integral de la persona gran en què es tenen en compte tant els factors intrínsecs com els extrínsecs que poden augmentar el risc de caigudes. Llavors, es valora si cal algun dispositiu d´ajuda que millori la seva autonomia i dignitat. A la residència geriàtrica Mutuam La Creueta de Sabadell, a més, es fan revisions de la vista i de l’oïda. Aquesta valoració integral també n’inclou una de psicosocial, perquè la persona conegui les seves capacitats i habilitats reals, però també per conèixer el suport social que té (família i amics), tot encaminat a permetre-li el manteniment de la mobilitat i potenciant la seva autonomia. En aquesta valoració integral, hi intervenen tots els professionals del centre: treballadora social, fisioterapeuta, infermera, metge, auxiliars, psicòloga, terapeuta ocupacional i educadora.

Pilar Sànchez Encomienda Infermera Centre Residencial Mutuam La Creueta, Sabadell

L’11a Jornada “No Jubilis la Memòria” amb la participació “in crescento”

Per 11è any consecutiu la Fundació Mutuam Conviure va organitzar aquesta trobada amb l’objectiu de difondre al màxim la importància d’estimular la memòria entre la gent gran. Les xifres de participació aquest any han vist com aquesta augmentava en un 40% arribant a les 2.593 persones: tot un rècord de gent gran il·lusionada gràcies al joc de dòmino i al ball country, que demostren com amb l’edat un pot aficionar-se a moltes coses i gaudir-ne, mentre s’activa la memòria. D’aquestes dades en són testimonis els 73 casals que van participar en el campionat de dòmino i els 47 casals que ho van fer en el concurs de country.

Hi van participar casals de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Obra Social la Caixa, d’Assistència Sanitària, el casal de l’Avi Barça, les seccions de jubilats dels col·legis professionals de metges, farmacèutics, economistes, enginyers, periodistes i advocats, 13 recursos residencials i mutualistes de Mutuam i també sèniors de les entitats amb qui es col·labora habitualment: Clinicum, Mutual Mèdica, Vital Seguro, Institut Salesa entre d’altres.

Són molts els estudis neurològics que confirmen la idoneïtat d’aquest tipus de jocs i activitats, atesos els seus beneficis sobre l’estimulació de l’atenció i la concentració, així com en l’àmbit de les emocions. Per això, aquesta jornada “No jubilis la memòria” es tradueix en dos campionats, la Champions Dòmino Mutuam, un gran campionat de dòmino; i la Dancing Country Mutuam, un concurs de ball country.

Així doncs, els finalistes de totes dues convocatòries van citar-se a la Gran Final el dia 11 de Juny a l’Auditori Axa, que com sempre va ser viscuda amb una sana competitivitat per part de tots: 55 parelles competien a la final de dòmino i 5 casals amb un total d’una cinquantena de ballarins estaven llestos per mostrar les seves coreografies al públic i endur-se algun dels premis.

La Gran Final va estar presidida per la Sra. Carme Canela i Farré, Directora de serveis territorials de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Maria Assumpció Roset, Comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran i el Sr. Agustí Montal, President de la Fundació Mutuam Conviure i Grup Mutuam, que plegats van lliurar els trofeus a les tres millors parelles de dòmino i a la millor coreografia de ball country protagonitzada per gent gran de la ciutat de Barcelona.

La jornada va assolir els objectius proposats de mobilitzar la gent gran de la ciutat, exercitar la memòria visual, l’agilitat mental i la concentració, així com establir i enfortir els vincles d’amistat entre els participants, promovent una sana competició entre tots, i mantenint el dòmino com a fil conductor, aquesta edició 2015 va tancar amb un refrescant càtering, mentre ja es posa la vista a l’edició de l’any vinent.

Gràcies a la col·laboració de patrocinadors que donen suport a aquesta iniciativa de la Fundació Mutuam Conviure com: ADAM, Labco, Pluriambient, Ramcon, Smith & Nephew i Sumarroca, es dona suport i continuïtat a aquesta jornada de prevenció del deteriorament cognitiu, amb el compromís de la Fundació Mutuam Conviure i el Grup Mutuam per un envelliment saludable.

Els cuidadors familiars necessiten fer un respir en períodes de vacances. Què podem fer amb els pares?

Estades temporals en residencies mutuam per vacances

Els períodes de vacances: setmana santa, estiu… acostumen a ésser moments difícils per a les persones amb gent gran o dependent al seu càrrec, doncs sorgeixen sentiments contraposats. Per un costat, patim el pes del cansament acumulat durant tot l’any, derivat de compaginar la cura dels pares o familiars a càrrec i la nostra feina i ritme i, per l’altra banda, sentim la pressió de l’entorn familiar (fills, parella, amistats…) que també vol gaudir d’uns dies de vacances conjuntes. Quan el cuidador és extern a la família, aquests sentiments també apareixen quan s’acosten els períodes de vacances de l’any. Tot plegat, fa que haguem de buscar una solució i que ens trobem davant d’una disjuntiva que sovint genera pors a causa de la incertesa.

Per a aquells que mai han donat el pas, la decisió encara és més difícil. Per això, és imprescindible que ens deixem ajudar i aconsellar pels professionals, que ens informaran de quines són les diverses alternatives i quina s’adapta millor a les nostres circumstàncies. També és important, en aquests moments, demanar consell i escoltar als que ens envolten, ja que de vegades un mateix no és capaç d’adonar-se’n i poder veure amb perspectiva i objectivitat la situació. Hem de tenir en compte allò de “cuidar al cuidador“, una frase avui molt popular. Nosaltres som l’eix sobre el qual giren les cures i les atencions i, per poder cuidar bé, hem d’estar millor que la persona de qui volem tenir cura. I això requereix, entre d’altres coses, poder descansar. El dia a dia del cuidador de la persona gran o dependent és complicat i això s’agreuja més en els casos de deteriorament cognitiu o quan els cuidadors principals són també grans.

Temps d'estiu
És important que els cuidadors gaudeixin de la seva família

Opcions per a les diferents necessitats

De vegades, simplement, volem marxar amb la tranquil·litat que durant la nostra absència “els nostres” seran atesos i no els faltarà res. O bé hi ha conflictes familiars perquè no se sap amb qui es quedarà l’avi ja que les vacances coincideixen entre cuidadors. Hem de tenir present que existeixen recursos al nostre abast que poden donar sortida a aquestes necessitats temporals per després reprendre amb més forces la cura del nostre familiar. Si la persona està cognitivament bé, és aconsellable demanar-li l’opinió i que pugui conèixer les diferents alternatives.

Hi ha molts recursos en funció de la situació de la persona gran, i cal estar ben assessorat per escollir-ne el més adequat. Des d’empreses especialitzades en serveis d’ajuda domiciliaria  que ens poden seleccionar a un professional per viure al domicili dels pares, suplint les vacances del cuidador, fins a la possibilitat, per als més autònoms, d’anar a viure durant unes setmanes als apartaments amb serveis, on viuran com a casa seva, dins d’una comunitat, però amb la tranquil·litat que, davant de qualsevol incidència, tindran professionals al seu servei. També existeixen places tutelades, un recurs a mig camí entre l’apartament i la residència, pensat per a gent gran fràgil que requereix un mínim de supervisió. Finalment, tenim l’opció de les residències assistides, que compten amb equips professionals molt complerts (equip mèdic, d’infermeria, servei de rehabilitació, activitats…) preparats per acollir temporalment i socialitzar el nostre familiar amb la resta de residents. No podem oblidar l’alternativa dels centres de dia, que possibilita compaginar la cura dels nostres a casa amb el dia a dia que passen al centre; l’adaptació progressiva que suposa aquest recurs, permet fer posteriors estades de cap de setmana o dies puntuals, opció que ens facilitarà petits descansos o assistir a esdeveniments familiars durant tot l’any: setmana santa, estiu, ponts…

Previsió per trobar la plaça adequada

Si ens decidim a donar el pas, és important planificar amb temps la recerca del recurs més adient – almenys un mes abans si és època de vacances. Un cop decidit, és bo que l’ingrés del nostre familiar sigui abans que nosaltres marxem, així podem veure com van els primers dies i l’adaptació. El període mínim de les estades temporals és d’una setmana i, un cop lliurada la documentació i si hi ha plaça, l’ingrés pot ser immediat.

A Grup Mutuam, disposem de tots aquests recursos, però cal que ens expliqueu el vostre cas per poder-vos assessorar bé, doncs aquesta informació és clau pel benestar del vostre familiar. Si no heu pogut planificar amb temps l’ingrés i teniu dificultats per trobar plaça, poseu-vos en contacte amb nosaltres i us ajudarem.

Truqueu al 93 380 09 70, parleu amb nosaltres i marxeu tranquils. Sabem i volem cuidar.